Fa temps que en tota els mitjans de comunicació hi surten referencies a això del “nou curs polític” com si es parles de la tornada a les escoles de la quitxalla.
Encara que ben pensat es quasi la mateixa situació, per un costat tenim els infants amb tota la seva innocència que, despres de mesos de vacances que els hi omplen amb casals d’estiu, colònies i altres activitats amb la finalitat de que no tinguin gaire temps lliure, han de retornar a les aules, i si els escolteu, veureu que alguns diuen que estan molt contents per retrobar-se amb els companys del curs anterior, i altres diuen que voldrien fer més vacances, i qui no.
Per l’altra banda tenim els polítics, no tan innocents, que pel que es veu a la tele sovint ni assisteixen pas tots a les sessions per les que cobren per anar-hi, i encara no se si tenen ganes de tornar al plenari o que, però pensant amb el que es diu que cobren, si més no hi aniran per justificar la nomina mensual.
Avui llegia l’editorial de elPuntAvui+ que parla del “desprestigi judicial i fallida democràtica” i tan l’una cosa com l’altra es molt greu, i no ens enganyem bona part de responsabilitat de que aixo passi o pugui passar, es precisament d’aquesta colla de politiquets de joguina que ara començaran un nou curs polític, aixo si, amb el mateix desgavell, les mateixes mancances i el mateix sou que en el curs anterior.
Com diu l’esmentada editorial “ara farà 50 anys l’Estat espanyol va triar un nou camí i va optar per la reforma en lloc de la ruptura” i que també hi ha però, qui ha decidit “que la preservació de la unitat de l’Estat és un bé superior a la separació de poders i ha franquejat la línia de la política”, i davant de tot plegat creieu que hi ha algú d’aquests col·lectius que realment estigui interessat en saber i escoltar que es el que vol i necessita el poble?
Recordem que realment els polítics i els juristes son col·lectius de persones, i com en tot col·lectiu n’hi ha de bons, n’hi ha de dolents, n’hi ha de tots colors i de tots els pensaments, des dels que creuen que cal treballar en benefici del poble, fins el que creuen que toca treballar per un be comú, però que pot ser totalment divergent amb les necessitats reals dels ciutadans, i a més sense consultar a aquests res del que es important i necessari pel seu benestar social i familiar.
I si fem una ullada al que es va dir en els parlaments de l’acte de la inauguració del nou any judicial, veurem que tothom qui va parlar ho va fer escombrant cap a casa seva, o sigui intentant justificar la seva posició i sobretot criticant la del adversari, encara que no vull entendre com pot ser que si realment vetllen o prioritzen el benefici i el benestar del poble, les seves postures siguin tan contradictòries.
Perquè no s’ho miren amb bons ulls, es posen a pensar, i solucionen tots els merders que ells mateixos han creat, i aquí no serveix allò del i tu més, al cap i a la fi, el poble es el poble i ells no deixen de ser uns assalariats del poble. Imatge pròpia generada per IA de Canva.