Etiqueta: Reforma

Publicat a

El nou curs polític o la justícia que vol el poble babau

Fa temps que en tota els mitjans de comunicació hi surten referencies a això del “nou curs polític” com si es parles de la tornada a les escoles de la quitxalla.

Encara que ben pensat es quasi la mateixa situació, per un costat tenim els infants amb tota la seva innocència que, despres de mesos de vacances que els hi omplen amb casals d’estiu, colònies i altres activitats amb la finalitat de que no tinguin gaire temps lliure, han de retornar a les aules, i si els escolteu, veureu que alguns diuen que estan molt contents per retrobar-se amb els companys del curs anterior, i altres diuen que voldrien fer més vacances, i qui no.

Per l’altra banda tenim els polítics, no tan innocents, que pel que es veu a la tele sovint ni assisteixen pas tots a les sessions per les que cobren per anar-hi, i encara no se si tenen ganes de tornar al plenari o que, però pensant amb el que es diu que cobren, si més no hi aniran per justificar la nomina mensual.

Avui llegia l’editorial de elPuntAvui+ que parla del “desprestigi judicial i fallida democràtica” i tan l’una cosa com l’altra es molt greu, i no ens enganyem bona part de responsabilitat de que aixo passi o pugui passar, es precisament d’aquesta colla de politiquets de joguina que ara començaran un nou curs polític, aixo si, amb el mateix desgavell, les mateixes mancances i el mateix sou que en el curs anterior.

Com diu l’esmentada editorial “ara farà 50 anys l’Estat espanyol va triar un nou camí i va optar per la reforma en lloc de la ruptura” i que també hi ha però, qui ha decidit “que la preservació de la unitat de l’Estat és un bé superior a la separació de poders i ha franquejat la línia de la política”, i davant de tot plegat creieu que hi ha algú d’aquests col·lectius que realment estigui interessat en saber i escoltar que es el que vol i necessita el poble?

Recordem que realment els polítics i els juristes son col·lectius de persones, i com en tot col·lectiu n’hi ha de bons, n’hi ha de dolents, n’hi ha de tots colors i de tots els pensaments, des dels que creuen que cal treballar en benefici del poble, fins el que creuen que toca treballar per un be comú, però que pot ser totalment divergent amb les necessitats reals dels ciutadans, i a més sense consultar a aquests res del que es important i necessari pel seu benestar social i familiar.

I si fem una ullada al que es va dir en els parlaments de l’acte de la inauguració del nou any judicial, veurem que tothom qui va parlar ho va fer escombrant cap a casa seva, o sigui intentant justificar la seva posició i sobretot criticant la del adversari, encara que no vull entendre com pot ser que si realment vetllen o prioritzen el benefici i el benestar del poble, les seves postures siguin tan contradictòries.

Perquè no s’ho miren amb bons ulls, es posen a pensar, i solucionen tots els merders que ells mateixos han creat, i aquí no serveix allò del i tu més, al cap i a la fi, el poble es el poble i ells no deixen de ser uns assalariats del poble. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Reforma de les pensions

Fa pocs dies, a la premsa vaig llegir un article, on es parlava de que França prepara la reforma del sistema de pensions; el fet es que es vol endarrerir l’edat de jubilació.
Desprès de la disposició adoptada a la reforma del 2003, que va permetre les jubilacions abans dels 60 anys per als assalariats que van començar a treballar als 14 i compleixen el període de cotització, que actualment es de 40 anys.
Els experts prediuen el col.lapse del sistema actual de pensions, i per tal d’evitar-lo es proposa, entre altres, que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors mes grans de 55 anys. Ara ens diuen que les propostes endegades fa un cert temps i que van permetre assolir determinats nivells de qualitat de vida, ja no son valides, que s’ha de tornar a augmentar la edat de jubilació, i a mi em venen al cap diverses preguntes:
Desprès de que els experts ara ens diuen que les propostes fetes anteriorment no son valides, perquè els hem de creure si ja es van equivocar abans?
Si el sistema actual es dirigeix cap al col.lapse, a qui hem de demanar responsabilitats, al cap i a la fi es el que ens van proposar fa pocs anys com la millor opció?
Per tal d’aconseguir que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors del segment esmentat, que tindríem que sacrificar, la ocupació dels joves?
Perquè no ens enganyem, immersos com estem en un mon globalitzat, el nivell d’ocupació serà el mateix tan si treballen els joves com els més grans, i el que realment passarà, es que si no hi ha jubilacions, no es produirà la contractació de gent jove, que si no vaig errat, ja te un índex d’atur prou elevat.
Que es el que volen els experts, que els joves s’emancipin encara més tard, que no tinguin cap tipus d’estímul, ni personal ni professional?
S’ens ha de respectar com a persones i s’ha de deixar de jugar amb la nostra vida i amb la nostra felicitat. No podem continuar pagant els errors dels experts de cada època, si aquests no encerten les seves prediccions.
Es possible que l’actual sistema de pensions no sigui viable en un futur, per la qual cosa s’han de buscar solucions, que siguin viables, que no siguin invents d’algun il·luminat. S’ha de trobar un punt d’equilibri que permeti mantenir un alt nivell d’ocupació de tots els segments d’edat, una excel·lent qualitat de vida i una jubilació adient, sigui total o parcial.
Per començar que es busquin els canals adients per tal de que tothom hi pugui dir la seva, ja que els experts dels darrers anys ens han acabat demostrant que no l’han pas encertat. També es necessari que s’aconsegueixin llibertats individuals a l’hora de poder escollir la edat de jubilació; es molt possible que determinades persones es vulguin jubilar abans que altres, i en el cas de complir determinats requisits, que es jubilin. En canvi n’hi ha altres que possiblement estaran disposats a endarrerir la seva jubilació, i en el cas de que les seves condicions, tan físiques com psíquiques, els hi permetin, que treballin.
S’ha de demanar serietat, actitud positiva i valentia als experts, i que de una vegada per totes proposin una reforma real de les pensions, tot tenint present la diversitat tan de pensaments com de cultures, tan individual com col·lectiva. Imatge de pasja1000 a pixabay.