Fa uns dies que els mitjans s’han fet ressò d’una trista noticia, una noticia que hem provoca tristesa, ho podeu llegir a la Vanguardia també al Regió7 i es que el mateix cantant, Maluma, va aturar el seu concert tot adreçant-se a una persona que hi assistia amb el seu fill petit, i li va etzibar: “Vostè creu que és un bona idea portar un nadó d’un any a un concert on el so és duríssim i el nadó ni tan sols sap què està fent aquí?” home, dona, que fins i tot el mateix cantant tingui que posar-te en aquesta disjuntiva es trist, be a ser com la frase esfereïdora als paquets de tabac, i tot i així es fuma, i parlo com ex-fumador.
I els articles comencen a parlar de decibels, ho he buscat a les xarxes i no entraré pas ni en la seva definició ni en la seva part tècnica, però si fer esment d’una referencia que hi he trobat, i es que hi ha un bloc, Gravis, que s’anuncia com una empresa que dissenya solucions acústiques i on hi podem llegir “els límits legals de contaminació acústica varien d’un país a un altre i fins i tot d’una ciutat a una altra , per afegir-hi tot seguit que “en general, en entorns residencials, el límit durant el dia sol ser de prop de 35-40 dB, des de les 8h fins a les 22h. A la nit es redueix a uns 30-25 dB per tal de garantir el descans dels residents”.
Tot buscant a les xarxes, he trobat que per exemple en poblacions on es fan concerts, el soroll màxim permès en un concert o festival esta regulat per una ordenança que estableix per l’horari nocturn una determinada emissió màxima de soroll que es la que es permet en aquest tipus d’activitats, i així cada municipi suposem que ha de tenir les seves pròpies ordenances, una altra cosa es verificar si aquestes es compleixen o no. Es diu també que una conversa normal pot assolir els 60 decibels i el transit dens de vehicles a l’entorn dels 85 decibels.
I ara parlem dels concerts, sembla ser que el so en aquests tipus d’activitats per adults, assoleix els 110 decibels i que s’enfila a màxims de 130 prop dels altaveus, això fa que l’Organització Mundial de la Salut avisi que a partir de 70 decibels, una exposició prolongada pot acumular risc de lesió per a la població infantil. I tornem al concert amb el que he començat, no es estrany que amb aquestes dades, Maluma continues dient-li a la persona en qüestió que “l’hi dic amb tot afecte i respecte ja que soc papa. Jo a la meva filla no l’hauria portat mai a un concert, així que per a la pròxima sigui una mica més conscient”, realment hi ha qui necessita aquesta renyada per part del cantant?
Després, si podeu i voleu, podeu buscar consells a les xarxes en aquesta direcció, o a especialistes que conegueu, feu el que vulgueu amb els vostres fills, vosaltres en sou els responsables, però potser no cal defugir el pensar, nomes alguna dada referent a això dels concerts i altres esdeveniments, com per exemple els castells de focs artificials, es diu que fins a sis anys la quitxalla no hauria d’anar-hi, encara que portin protecció auditiva; de sis a dotze anys, hauria de ser en activitats adaptades, volums controlats i zones segures, els més grandets amb protecció, un temps raonable d’exposició al soroll i evitar situar-se prop dels altaveus, i a partir de quan ja son o els vulguem considerar “grans” que facin el que vulguin, tampoc ens escoltaran, ni a les recomanacions dels especialistes tampoc. Imatge de Pexels d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.