Etiqueta: Soroll

Publicat a

Les boles dels participants

Dos jugadors o jugadores, tres boles cada un, tres jugadors per equip dues boles cada un, l’equip en total n’ha de tenir sis, tiren el “cochonnet” i comença la partida, i qui guanya? l’equip que tingui la bola més propera al “bitxo” o “cochonnet” que es una petita bola de fusta d’uns 3 centímetres de diàmetre i que es la referencia pels jugadors; les boles dels jugadors acostumen a ser de metall o acer, amb un diàmetre d’uns 8 centímetres i un pes proper als tres quarts de quilo, compte si et cauen al peu o al cap.

Sembla que podria ser un joc tranquil, hi ha forces avis i no tan avis aficionats, es juga en festes majors i en camps específics que els ajuntaments acostumen a situar en llocs propers a llars d’avis i/o d’infants, tot i que la quitxalla cada vegada hi juga menys, ai quin mal que fan les pantalles!!!

Tot ens fa pensar que això de la petanca es per passar-s’ho be, per passar un mati o una tarda jugant amb els amics, en principi suposadament no hi ha musica estrident, suposadament no hi ha consum de productes químics que alterin el bon comportament dels jugadors, continuem suposant que es un joc entre amics, hi pot haver alguna petita picabaralla per si la meva bola ha quedat mig centímetre més a prop del “cochonnet” que la teva, pero al cap i a la fi no es de preveure cap motiu per un enfrontament que esdevingui al final en aldarulls socials.

Ep!!! la teoria es una cosa i la realitat una altra; resulta que a Calafell, segons un article de l’Esteve Giralt Torras a la Vanguardia hi ha hagut baralles per la petanca i amb Intercanvi d’acusacions entre un club d’aficionats ja jubilats i els veïns de la pista, farts del “soroll” de les partides.

A veure, petanca, jubilats, un parc públic al costat d’uns habitatges, ho visualitzeu? resulta que segons els veïns, els que practiquen la petanca son massa sorollosos amb la seva xerrameca prèvia i en el decurs de la partida, els jugadors per la seva part diuen que no molesten a ningú, que s’ajunten deu o dotze persones de manera amistosa, per jugar de sis a vuit del vespre i que no juguen de nit.

A partir d’aquí es barregen les culpes amb els culpables, que si uns els hi posen silicona als armaris, que si els altres els hi llencen bosses d’excrements a l’entrada de l’edifici, pancartes, tots fan peticions a l’ajuntament, uns que volen seguir amb el seu ritual de jugar a la petanca a partir de les sis de la tarda, i els veïns que continuen exigint el trasllat de les pistes de la polèmica.

No se el soroll que fan els de la petanca, a no ser que posin musica amb molts decibels, o que cridin molt quan guanyen o perden, això podria molestar, tampoc crec que el clic o clac de les boles faci molt terrabastall, a no ser que el final de la partida s’ompli de crits d’alegria i relaxació, reforçant l’ambient festiu, amb motiu de la “Fanny”, tampoc no se la poca paciència dels veïns, no se si tenen les finestres obertes o si tenen aire condicionat, o si els seus pisos estan prou insonoritzats, pero nomes una pregunta a tots plegats, jugadors, veïns i ajuntament, poden parlar? serà necessària una conciliació o una mediació? les mateixes ganes que hi posen per jugar o descansar, uns i altres, les podrien posar per entendres, no creuen? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Se’ns en va l’olla

Fa uns dies que els mitjans s’han fet ressò d’una trista noticia, una noticia que hem provoca tristesa, ho podeu llegir a la Vanguardia també al Regió7 i es que el mateix cantant, Maluma, va aturar el seu concert tot adreçant-se a una persona que hi assistia amb el seu fill petit, i li va etzibar: “Vostè creu que és un bona idea portar un nadó d’un any a un concert on el so és duríssim i el nadó ni tan sols sap què està fent aquí?” home, dona, que fins i tot el mateix cantant tingui que posar-te en aquesta disjuntiva es trist, be a ser com la frase esfereïdora als paquets de tabac, i tot i així es fuma, i parlo com ex-fumador.

I els articles comencen a parlar de decibels, ho he buscat a les xarxes i no entraré pas ni en la seva definició ni en la seva part tècnica, però si fer esment d’una referencia que hi he trobat, i es que hi ha un bloc, Gravis, que s’anuncia com una  empresa que dissenya solucions acústiques i on hi podem llegir “els límits legals de contaminació acústica varien d’un país a un altre i fins i tot d’una ciutat a una altra , per afegir-hi tot seguit que “en general, en entorns residencials, el límit durant el dia sol ser de prop de 35-40 dB, des de les 8h fins a les 22h. A la nit es redueix a uns 30-25 dB per tal de garantir el descans dels residents”.

Tot buscant a les xarxes, he trobat que per exemple en poblacions on es fan concerts, el soroll màxim permès en un concert o festival esta regulat per una ordenança que estableix per l’horari nocturn una determinada emissió màxima de soroll que es la que es permet en aquest tipus d’activitats, i així cada municipi suposem que ha de tenir les seves pròpies ordenances, una altra cosa es verificar si aquestes es compleixen o no. Es diu també que una conversa normal pot assolir els 60 decibels i el transit dens de vehicles a l’entorn dels 85 decibels.

I ara parlem dels concerts, sembla ser que el so en aquests tipus d’activitats per adults, assoleix els 110 decibels i que s’enfila a màxims de 130 prop dels altaveus, això fa que l’Organització Mundial de la Salut avisi que a partir de 70 decibels, una exposició prolongada pot acumular risc de lesió per a la població infantil. I tornem al concert amb el que he començat, no es estrany que amb aquestes dades, Maluma continues dient-li a la persona en qüestió que “l’hi dic amb tot afecte i respecte ja que soc papa. Jo a la meva filla no l’hauria portat mai a un concert, així que per a la pròxima sigui una mica més conscient”, realment hi ha qui necessita aquesta renyada per part del cantant?

Després, si podeu i voleu, podeu buscar consells a les xarxes en aquesta direcció, o a especialistes que conegueu, feu el que vulgueu amb els vostres fills, vosaltres en sou els responsables, però potser no cal defugir el pensar, nomes alguna dada referent a això dels concerts i altres esdeveniments, com per exemple els castells de focs artificials, es diu que fins a sis anys la quitxalla no hauria d’anar-hi, encara que portin protecció auditiva; de sis a dotze anys, hauria de ser en activitats adaptades, volums controlats i zones segures, els més grandets amb protecció, un temps raonable d’exposició al soroll i evitar situar-se prop dels altaveus, i a partir de quan ja son o els vulguem considerar “grans” que facin el que vulguin, tampoc ens escoltaran, ni a les recomanacions dels especialistes tampoc. Imatge de Pexels d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Sonoritat, soroll o terrabastall

Llegia ahir a el Periódico un article del periodista Jordi Bianciotto que parla de la musica, de soroll i de silenci, crec que molt encertat, per reflexionar envers l’equilibri entre el descans i els drets culturals. No penso pas criticar res del que diu, tot plegat a mi m’ha fet reflexionar, m’ha fet pensar en el tipus de vida que m’agradaria gaudir, quin entorn ciutadà i social, acústicament parlant, es el que jo voldria, però i la resta de persones, que volen?

Mirem el punt de vista dels promotors, managers i gestors culturals envers un projecte de decret en el que esta treballant la Generalitat, es queixen de que en aquest projecte no es doni un tracte distintiu i protegit al concert enfront del terrabastall del trànsit o del trepant en una obra.

A veure, des del meu punt de vista, en ocasions sembla que es barregen conceptes, no se si voluntària o involuntàriament, no cal defensar la cultura dient que hi ha alguns concerts que son d’origen medieval, comparar el volum d’un esdeveniment musical nocturn amb el d’una moto, o utilitzar determinades paraules per fer èmfasi en una direcció o en una altra.

Quan parlem d’esdeveniments musicals amb un origen medieval, no oblidem que en aquell moment l’amplificació acústica, tècnicament parlant, era nul.la, i avui en dia endollen uns aparells que transmeten acústicament fins a nivells que jo crec que sobrepassa la molèstia ja que es poden catalogar de terrabastall.

I comparar el so acústic de la musica dels concerts amb una moto, a veure una moto passa i fa soroll durant 5 segons, 10 segons, en canvi els concerts poden durar hores, no es pot comparar, i això no vol dir que si la moto sobrepassa els nivells permesos, s’ha de denunciar i sancionar.

Crec que les discrepàncies venen precisament, pel que signifiquen i representen tan a nivell empresarial com econòmic, aquestes activitats i la valoració que, nosaltres en primera persona, en fem, i el que diu l’article en el seu acabament es el quid de la qüestió, quina relació social volem, compartir idees i vivències o tancats a casa amb el cervell fregit per les xarxes?

També es fa referencia als patis de les escoles, i es una qüestió que sovint certament ha pogut provocar queixes del veïnatge, però no ens enganyem es el mateix que els concerts catalogats com a medievals o els concerts de festa major, no podem comparar el soroll d’abans amb el d’ara, més que res perquè abans els patis dels col·legis s’utilitzaven en els moments de descans, el “recreo” de la quitxalla, i actualment molts s’utilitzen a més per a festes escolars, i fins i tot en ocasions, si no de les famílies en particular, si de les AFA d’alumnes en general, això si, en la majoria d’ocasions sonoritzant “a tope” tot i que sovint la qualitat acústica deixa molt que desitjar, la qual cosa fa que primer no soni be, i segon que més que un so agraït, passi a ser terrabastall i prou.

Per acabar dues darreres qüestions, la primera es que possiblement amb una mica menys de potencia la sonoritat seria millor i la acceptació veïnal també, i la segona possiblement no es necessari que determinats esdeveniments s’allarguin fins ben entrada la matinada o fins i tot fins la mateixa albada. Festa, celebracions, esdeveniments musicals i esportius, no han de ser elements contraposats amb la correcta convivència social i veïnal. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Pirotècnia silenciosa o estupidesa creixent

Ens apropem a aquella nit màgica de cada any, nit de festa, nit d’esbarjo i de disbauxa, nit de revetlla, es aquella nit del foc purificador, de les bruixes i de rituals màgics, es el solstici d’estiu, cançons, balls i banys a mitja nit.

Però també es aquella nit on al llarg dels anys, s’ha anat posicionant un sentiment, millor dit una prepotència, en una part de la ciutadania, diguem-ho així per ser respectuós encara que alguns no s’ho mereixin, i es que es una nit on hi ha una colla de gent que es pensen que estan per sobre del be i del mal, una colla de gent que es creuen amb tot el dret d’imposar a la resta de conciutadans la seva necessitat de sortir a celebrar la revetlla com a ells els hi plagui, veure si, però no cal emborratxar-se, esclafir petards si, però no cal buscar que siguin els més eixordadors de tots.

Llegia a la premsa, i ja fa dies que alguns en parlen, be de fet els darrers anys va in crescendo el sentiment veïnal de demanar que es limiti el seu us o mal us, que s’ha de tenir cura de les mascotes, essers que conviuen amb nosaltres i als que els decibels d’alguns esdeveniments pirotècnics que fins i tot superen el llindar legal, els ocasionen molèsties que fins i tot provoca que alguns s’acabin llençant del balco al carrer per fugir d’aquesta il·lògica i ensordidora variant de festivitat.

Les persones, ens podríem definir com aquells essers vius que creen problemes o no n’hi ha, i si no ho fem, es veu que no ens sentim realitzats.

No vull mascotes, però no perquè no m’agradin, no vull mascotes perquè soc un egoista que no vol assumir la responsabilitat que significa el tenir-les. Llegeixo a la premsa que com a recomanació per evitar la problemàtica creada per uns quants amb la pirotècnia excessivament sobrepassada de decibels, s’allunyin les mascotes dels espais sorollosos, o els tanquin en una habitació aïllada o que els portin a residencies especialitzades allunyades dels aldarulls festius.

O sigui, que com sempre, els privilegis o deliris de quatre, han de prevaldre per sobre el benefici de la gran majoria silenciosa, no oblidem que son aquells que per poder ensenyar qui la te més grossa, la bossa de petards, ens volen obligar a la resta, no a combregar amb rodes de carro, si no a empassar-nos el carro sencer.

I dit tot això de les mascotes, entrem en un camp, suposo que per a aquestes persones que reivindiquen el seu dret a molestar als altres, els hi es indiferent, i es que en algunes cases hi ha mascotes, si, però a les mateixes cases o en altres hi ha nadons, hi ha malalts, hi ha persones a les que aquestes rucades festives els hi provoquen problemes molts seriosos i greus, per això els hi demano que es el que esperen que es faci? d’entrada demanar, exigir a les autoritats que facin complir les normatives vigents, paral·lelament revisar i modificar si cal aquestes normatives tan permissives amb el patiment aliè, i per acabar potser que es plantegin tots plegats, si el més adient i lògic es moure les mascotes, amb tot l’enrenou i sobre cost humà, anímic i econòmic que significa, o senzillament reduir els nivells de sonoritat dels artefactes pirotècnics o fins i tot traslladar aquest tipus de celebracions a espais on no s’agredeixi a cap mascota, a cap nado, a cap malat, en definitiva on es pugui gaudir de la disbauxa festiva sense obligar als altres a passar-ho malament i fins i tot molt malament. Això es diversió? Imatges de thomasstaub, falellorente i kellepics a pixabay.

Publicat a

Turisme, popularitat i límits.

De tan en tan es parla del turisme, dels seus suposats beneficis econòmics pel conjunt del país i també de les seves molèsties pels veïns.

L’any passat, el 2022, diuen que es van assolir xifres similars a les de prepandemia, es diu que a Espanya van venir uns 71,6 milions de turistes internacionals i que van fer una despesa acumulada de 87.061 milions d’euros, això significa una mitjana aproximada d’uns 1.216 euros per turista.

Però no ens enganyem, aquestes xifres, aquests imports s’han pagat al país d’origen dels turistes, o sigui que no tots aquests diners arriben a casa nostra, quants n’arriben realment?

Els principals punts turístics, entre ells Barcelona, on les estades dels turistes, estadísticament han tingut una durada mitjana de 7,5 dies, fa temps que parlen de si s’ha de posar algun límit al turisme, encara que es fa difícil de prendre mesures, quan aquestes zones tenen precisament una dependència excessiva del turisme.

Aquests darrers dies Dubrovnik ha sortit a la palestra pel soroll de les rodes de les maletes, resulta que les autoritats locals volen posar multes per contaminació acústica, als turistes que, sobretot a les nits, tot buscant el seu allotjament, ocasionen molèsties als veïns, amb el soroll de les rodes de les maletes, al recórrer els empedrats carrers de la ciutat.

Com ja va passar fa uns anys a Barcelona, volen acabar amb el consum d’alcohol i menjar als monuments històrics, caminar en banyador pels carrers o portar les mascotes sense lligar, però es clar, el que més soroll ha fet es parlar de les multes als turistes pel soroll de les maletes. De fet es parlava d’imposar multes de fins a 265 euros.

Pensem que a Dubrovnik es calcula que hi ha uns 34 turistes per cada habitant, la qual cosa la converteix en una de les ciutats d’Europa que més turistes suporta, la segueixen Venècia, Bruges i Rodas.

Però retornem a la part econòmica, com deia els diners que es gasten els turistes, ho fan al seu país d’origen, on reserven les vacances a un touroperador que possiblement pertany a una multinacional que no es d’aquí, a lo millor viatgen en un avió que també es d’una multinacional de fora, i a casa nostra s’allotgen possiblement en un hotel, tot inclòs, que també es d’una cadena estrangera, o sigui quants diners arriben i es queden als negocis locals? als ajuntaments? ah! i els salaris dels treballadors del sector en general son els adequats? continuem, un cop aquí, els turistes, a més incrementen les despeses generals de la zona, consum d’aigua, neteja, generen escombraries, contaminació, alguns també despeses sanitàries, els organismes oficials ingressen suficients diners en concepte de turisme per fer front a totes aquestes despeses afegides? i una qüestió que sempre m’ha fet mal de cap, els estaments públics lliuren algun tipus de subvenció als diferents intermediaris estrangers? es que si fos així el problema encara seria més greu. Algun il·lustre pot respondre? Gràcies, gracies per fer-nos creure que l’oci i el turisme afegit es la moma, imatge de nikolaus_bader a pixabay.

Publicat a

Gresca a deshores

Mil i un plans, com en tantes coses, dels responsables municipals de Barcelona, es igual el lloc, en general arreu hi ha el mateix problema, la difícil convivència de l’oci nocturn i el descans dels veïns en un mateix barri.

Una petita referencia de com funciona tot i que no te afectació directa amb el que tractem ara mateix, disputa entre les autoritats i el sector per les anomenades “terrasses covid” que si les han de tancar, que si poden continuar obertes … escoltin es molt clar, eren terrasses covid, s’ha decretat el final de la pandèmia, s’han de tancar i punt … que no vol dir que no es puguin negociar les possibles ampliacions negoci a negoci, si compleixen els paràmetres ambientals, socials i legals corresponents.

Tornem a la qüestió dels horaris, si hi ha una normativa que limita l’horari de soroll que poden fer els veïns, les obres i l’activitat del comerç, no vinguin amb tonteries, aquest horari l’ha de complir tothom, negoci del sector de l’oci inclòs. Fa pocs dies parlant amb algun jove, comentàvem això del dret a la diversió, la respecto, però el que no puc deixar de transmetre es que aquesta diversió actual que encadena horaris i establiments nomes per l’interès econòmic per uns quants tingui que ser d’obligat compliment per tots, no, qui vulgui gresca que la tingui, en els espais i horaris que no molestin a la resta de les persones, no es tan difícil, oi?

I l’excusa dels botellots que expressen alguns, no val, els botellots en altres espais alternatius, sigui per capacitat, sigui per preu o sigui perquè no tothom combrega amb els estàndards del sector, continuen i continuaran, o expliquem be a la quitxalla, al jovent, els pros i els contres de  tot plegat i que pensin i raonin per ells mateixos, o totes les altres opcions son nomes interessos d’uns quants, no es preocupació pel que facin els nostres fills i nets, no es pas preocupació pel seu futur, es única i exclusivament bombardejar-los amb un sac d’activitats i costums sense límit i repeteixo, sense cap altra finalitat que omplir els calaixos d’uns quants.

Possiblement, no, segur que la societat que els hi hem dissenyat, uns per les seves iniciatives i els altres per la nostra permissivitat, mereixen ser revisades, i no nomes per aconseguir que siguin bones persones, que també, si no perquè aquest tipus de vida de consumisme descontrolat i sovint sense solta ni volta, no te futur, no s’aguanta per enlloc, cada vegada ens impulsen a gastar més i més en oci, el que fa que puguem destinar menys i menys a viure, hem d’aturar-nos de tan en tan i pensar que volem fer amb la nostra vida, es limitada, aprofitem-la i recordem que el viure amb ingressos minvants i amb despeses in crescendo, no te futur, aquest estil de vida i de societat no te futur, i si plegats fem quelcom per millorar-ho? imatge de geralt a pixabay.

Publicat a

Soroll

Fa algunes setmanes, a primera plana de la premsa hi trobàvem “Musica a la matinada crea indignació veïnal”, a les pagines interiors llegíem les explicacions dels representants de la policia local, també dels veïns afectats i responsables de l’Ajuntament, el Regidor de Cultura. Aquest es un d’aquells temes que a tots els pobles creen diversitat d’opinions, fins on es te dret per fer activitats publiques de caire esporàdic, si aquestes molesten als veïns de l’entorn? Es senzill, be sembla senzill, i es una qüestió molt discutida, per que per un costat tenim a tots els que volen i poden gaudir de la festa, i per l’altra costat a tots els que volen i necessiten una gran dosi de tranquil·litat, on situem el llinda just d’aquesta situació? Els veïns al·leguen soroll brutal i també el no compliment de les ordenances, sense oblidar el que es troben molt indefensos davant aquestes situacions molestes i permeses pels Ajuntaments. Els representants de la policia local, diuen que sempre que hi ha concerts, tenen queixes dels veïns de la zona, i que la única mesura que poden prendre en una situació com aquesta, es fer abaixar el volum dels altaveus, encara que moltes vegades el volum d’aquests aparells es tan alt, que el grau mínim continua sent excessiu per als veïns. Finalment el Regidor, treu ferro al conflicte i diu que aquests concerts possiblement en algun moment superen el nivell de decibels que estableix el marc legal, en definitiva que com que son puntuals, els veïns haurien de ser tolerants. I ja ens trobem en el punt crític de l’afer: concerts si, concerts no soroll si, soroll no, drets, deures, complicat, oi? A veure la qüestió real en el fons es la de dues visions oposades, per un costat els responsables municipals que autoritzen els esmentats actes, i per l’altra els veïns afectats pels sorolls. A mi d’entrada m’agradaria conèixer el nivell de soroll, de decibels que la normativa permet, al cap i a la fi es la que tots, tots, tenim que complir, no? segon punt, algú es preocupa per tal de conèixer si a l’entorn de l’acte hi han persones amb problemes mèdics que en el fons son els mes perjudicats, ja que ells precisament no poden ni tenen que marxar de casa seva perquè altres puguin fer gresca, i no oblidem aquells que massa sovint son els més perjudicats de tots, no oblidem que hi ha cases que tenen canalla petita i que te dret al descans, i tampoc hem de oblidar-nos dels participants a la festa, no tenen realment el dret de gaudir de la musica i xerinola que esdevé en un acte d’aquestes característiques? Aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa comarcal que s’ha dictat una sentencia en un contenciós entre l’Ajuntament i una veïna que va presentar una denuncia per, segons ella, el fet de l’excessiu soroll de un dels actes musicals que en el decurs de l’estiu es feien a la capital del Bages, la sentencia, si no estic errat, deia que no podien fer-se aquests tipus d’actes molestos al carrer. El problema, es que la situació que es va denunciar, es produí crec que fa quatre o cinc anys, i que per solucionar aquest tipus de problema ha necessitat massa temps, es una bona expressió de com ens funciona la justícia, encara que solucionat no es el mot més adequat, ja que ara algú presentarà recursos, etc. i això es dilatarà ….. ves a saber quan de temps més. A veure, si algú de nosaltres no fa cas de les normes que dicten els polítics de torn, tan els locals com els estatals, ens cau el pel, si no paguem els impostos ens multen i ens fiquen a la presó, si correm massa també .. en fi com a ciutadà el desconeixement de qualsevol normativa no eximeix del seu compliment, i les hem de complir tots, i en massa ocasions els polítics s’obliden de la seva existència. Jo crec que tots tenim drets i que tots tenim que tenir llibertat per decidir el que volem, però el que no hem d’oblidar, es que també tenim deures, per exemple a no molestar, i que amb l’excusa de la nostra llibertat el que no pot ser es que molestem als altres, i més quant son indefensos malalts o innocents infants.