Llegia a la premsa que per tal d’estalviar costos, una important cadena hotelera ha decidit digitalitzar el procés de recepció de clients, o sigui que tot i que, com sempre, es vulgui disfressar com un avenç tecnològic i millora del servei al client, ja que així no haurà de fer cua a recepció, la gran veritat com diu el mateix periodista, és que és penalitzarà lexperiència del consumidor.
Una mica d’atenció, a veure, que parlem, arribem a l’hotel, trobem un terminal col·locat idòniament perquè podem cercar la reserva, escanejar la documentació corresponent, després haurem d’introduir les dades que l’establiment no et , i finalment ens lliurarà la targeta per accedir a l’habitació, que possiblement encara no tindrem assignada i “el sistema” ens ho comunicarà via missatge tan prompte els corresponents algoritmes ho decideixin.
Ah, i les maletes, que en fem? tindrem una consigna tipus estacions de tren o aeroports o els deixem al cotxe? i el cotxe on el deixarem, podrem entrar al pàrquing de l’hotel o l’haurem d’aparcar a un pàrquing extern?
Pel que fa a aquestes novetats relacionals al sector de l’oci, dies enrere també llegia que cada cop mes, es comença a “parquimetritzar” no sé si la paraula existeix o no, disculpes, però amb ella intento transmetre que el que és vol, és controlar i acotar la durada de l’estada dels clients a les instal·lacions de determinats negocis, tot dependrà del que consumim… un refresc, uns minuts… una dinar, una hora? a mes del cada cop mes habitual torn cronometrat.
I aquí és on els clients consumidors tenim la potestat d’escollir, que volem servei de menjar ràpid a preu de restauració d’alta gamma? jo a casa meva puc convidar a fer una beure oa comer a qui a mi em sembli, però en alguns restaurants no, m’obliguen a menjar amb gent que no conec de res ia participar de les seves converses i ells de les nostres, i tot perquè posin les taules amb una separació d’uns escassos 10 centímetres els uns dels altres.
Si, ja sé que aplicar això que comento podria significar una de dues coses, o ajustar els beneficis de l’establiment, o encarir el preu del servei final, ambdues no desitjades pels gestors del local en qüestió, però a menudo si acceptades per nosaltres, els clients, aquells a qui aquest tipus de decisions ens poden molestar i sentir-nos menystinguts. Soc el que decideixo amb qui comparteixo taula i la durada de la vetllada, si això significa que he de pagar un preu mes elevat, també seré el que hauré de valorar si surto a gaudir de l’oci una vegada per setmana o em he de limitar a una vegada al mes. Imatge de Gioele Fazzeri a Pixabay