Fa anys es va utilitzar molt aquesta paraula, van passar unes dècades on no es va sentir a pronunciar tan, però ara mateix malauradament sovint esta en boca de molta gent, massa sovint i massa gent, però dissortadament per a massa gent, aquests fets passen lluny de casa. I com es això? be, no oblidem que els fets que estan succeint a determinades zones del planeta son prou greus com perquè d’una punyetera vegada no fem els ulls clucs, no podem mirar cap a un altra costat, i hem de començar per dir-li el nom que te.
He llegit que aquesta paraula la va introduir com a nou concepte un advocat polonès, es deia Lèmming, combinant la paraula grega genos (gens, raça, poble) amb el sufix llatí cide (acte de matar), tot i que amb anterioritat a altres indrets ja havien fet referencies a aquestes barbaritats d’alguns humans, com per exemple anomenar-ho “assassinat d’un poble” com ho deien a zones del nord d’Europa o com diuen que ho va anomenar en Churchill el 1941, un «crim sense nom». Com diu Wikipedia “el genocidi no significa la destrucció immediata d’una nació” en realitat es un “pla coordinat de diferents accions l’objectiu de les quals és la destrucció de les bases essencials de la vida de grups de ciutadans, amb el propòsit d’aniquilar-los”.
El problema es quan segons el pensament personal individual, o més preocupant encara, segons el pensament grupal de certs col·lectius, s’interpreta o es manipula o es tergiversa el que significa el terme encunyat per l’advocat polonès, i si fullegeu la premsa trobareu innumerables versions de la gravetat no nomes de la paraula en qüestió, sinó dels fets o aberracions que poden encabir-se en aquest mot.
Hi ha qui diu tenir molt clar que es un genocidi, però en canvi altres, crec que va ser un cortesà madrileny, deia que «el que està passant a Gaza no m’agrada, però, per a mi, no és un genocidi» o les d’aquell altra, un polític congressista del govern central, que temps enrere deia que “estaven esperant que la Cort Penal Internacional determinés si l’aniquilació de milers de civils mereixia aquest qualificatiu o no”, hi ha moltes pagines plenes d’això del genocidi actual, un exemple l’article d’en Joaquín Jesús Sánchez que amb el titular de “Què és per a tu un genocidi?” hi podeu llegir un subratllar prou eloqüent i prou dur “als israelians els importa molt el seu bon nom, i no volen que la sang de milers de nens assassinats els embruti la reputació. Imagina que per això estan tan enfadats que als beneïts espanyols els molesti que un equip finançat pels seus prohoms es passegi amb bicicleta airejant l’olor a mort”. I un afegit més, ho podeu llegir al article de la redacció de VilaWeb “Israel ordena a les empreses del seu país de boicotar el Mobile World Congress” .
El més greu es que hi ha molta gent, moltíssima, que no reconeix que el que esta passant a molts llocs del món, son actes greus, molt greus, i que el que no es pot fer es allò que se’n diu posar-se de perfil, mirar cap a un altra costat, en veiem quatre cassos comptats, però n’hi ha molts més, massa gent negacionista es el que hi ha. Imatge de ELG21 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.