Agressions

Aquests darrers dies la premsa, entre altres fets rellevants, ha anat plena de l’agressió feta en un tren a una menor, la qual va ser captada per la camera de seguretat del vago; jo no tinc pas ganes de posar-me a jutjar aquest agressor, però a part de tots els rius de tinta que han corregut, només una petita reflexió: massa sovint els menors son els receptors dels maltractes, es una situació aberrant i a mes, que massa sovint queda sense càstig.
En aquest cas i fent un recordatori al que deia aquesta mateixa setmana la premsa escrita, el fet rellevant ha estat, a més de l’agressió, el fet de que el tren portes una camera de seguretat, cosa que no tots els trens porten; a que esperen els responsables del servei ferroviari a adoptar les mesures necessàries per la seguretat i el benestar de tots els usuaris.
El que passa es que això tampoc es el motiu que m’empeny a escriure en aquesta ocasió, per a mi, i repeteixo que deixant a part el fet mateix de l’agressió, el problema que ens torna a crear la mateixa justícia es molt seriós, i a mes ningú li dona importància, i ningú fa res per solucionar-lo; senzillament en algun lloc he llegit i he sentit que per part de la defensa s’al·lega una reducció de gravetat dels fets, pel motiu de que l’agressor anava begut o be fumat; la qual cosa topa indignament amb el fet de que en el cas de que una persona condueixi beguda se li agreuja la sanció; si aixó es cert, malament.
Ara alguns diran els tòpics de sempre; es clar com que a aquest li agrada veure ha de buscar alguna excusa per defensar als conductors beguts; doncs no, jo no bec, soc del tot abstemi, i lògicament no vull defensar a ningú que posi en perill la vida dels demés, es molt senzill el que dic: si per conduir, anar begut es un fet agreujant, per apallissar a una altra persona, el anar begut, no pot ser motiu de reducció de responsabilitat.
Com sempre es una de les tantes incongruències amb les que ens trobem en el dia a dia, i sembla que els responsables d’aquestes situacions, responsables davant tota la societat, o no s’enteren del que passa o com que no saben com sortir-ne fan els ulls clucs a molts fets que amb una certa dosi de voluntat, tenen sol.lucio, ara, algú l’ha de buscar.