Podem estar tranquils

Jo ja m’estava posant nerviós al llegir un parell de titulars a la premsa: “el Parlament demana, no se si tres o cinc anys de presó per els 19 acusats del setge al Parlament el juny de 2011, però no s’oposaria a l’indult” i “Miguel Blesa ex president de Caja Madrid declarava en la causa contra el jutge Silva, que la actuació d’aquest, al empresonar-lo per dues ocasions, li ha ocasionat enormes danys tan a la seva vida personal com familiar”. Referent a la primera de les noticies, no es tracta pas de defensar a qui ha actuat malament, ja que no es pot impedir per la força que els parlamentaris assisteixin a les reunions de la cambra a la qual pertanyen, així ho diu el Codi Penal, que recordem que es el que regeix els actes de totes les persones, si de totes, dels corruptes també, així com de tots aquells que treballen en benefici del poble, en benefici dels ciutadans. La segona de les noticies, son les declaracions que he llegit que va fer la persona acusada de perjudicar a molts i molts clients de la entitat que dirigia; si be es cert que un jutge ha d’actuar amb total honestedat, sense perjudicar conscientment a qui acusa, que al cap i a la fi es del que acusen al jutge en qüestió, concretament de prevaricació, que en aquest cas és un delicte que consisteix que un jutge dicti una resolució arbitrària en un assumpte judicial, sabent que la resolució és injusta, és un abús d’autoritat, i està sancionat pel Dret penal, que busca la protecció del ciutadà. Deia al principi, que al llegir-les, em vaig posar nerviós, doblement nerviós, primer perquè per cap motiu es poden recolzar males practiques; el ciutadans no poden barrar el pas als parlamentaris, i el jutge no pot empresonar sense justificació; i em vaig posar doblement nerviós, perquè tot i que la gent no pot efectuar un “setge” al Parlament, es continua sense voler establir el procés necessari perquè els ciutadans puguem fer fora de la política, primer i sobretot als que permeten el frau i la corrupció, i segon als ineptes que encara s’entesten en voler ser líders sense ni formació ni el carisma necessari pel càrrec que tenen; i perquè tot i que els jutges han de ser honestos i han d’actuar d’acord amb la llei, es continua sense voler establir els mecanismes necessaris perquè els fets dels quals s’acusa al dirigent bancari, no es puguin tornar a produir ni per mala fe ni per ineptitud del personal responsable de les entitats. Dit això, al final vaig entendre que podíem estar contents, no ho veieu així?, hem d’estar contents perquè a raó de les penes que es demanen pels acusats de setge al Parlament, tan els fiscals com els jutges, quan es tracti de jutjar als polítics corruptes o ineptes, actuaran amb la mateixa contundència que amb els acusats de setge, i els imposaran penes llarguíssimes en consonància a la gravetat dels seus actes envers el benestar dels ciutadans, no?; i el mateix passa amb el cas del dirigent bancari, crec que ell demanava mes de 40 anys d’inhabilitació pel jutge Silva, i aquí també els fiscals i jutges que estan actuant contra el dirigent bancari, seran igual de contundents amb les penes llarguíssimes que li seran imposades, si es demostra la gravetat dels seus actes en perjudici dels seus clients, oi?. Espero que finalment els ciutadans puguem dir en veu ben alta que creiem que la justícia funciona.