Dret i Política

He agafat aquest títol d’un article escrit per un professor de Dret Constitucional, que parla de la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya. Darrerament s’han omplert diaris, blogs, noticiaris tan televisius com radiofònics, i un munt de xerrades a càrrec de coneguts i no tan coneguts ponents, on tothom parla del dret legal o no d’aquesta declaració de sobiranisme. Uns lògicament ho defensen, altres ens diuen que el rerefons de tot plegat es una qüestió econòmica, altres diuen que es tracta de somnis de grandesa de polítics i altres personatges catalans, altres també diuen que avui dia tot això no te cap sentit, i per acabar-ho d’adobar, el Tribunal Constitucional es renta les mans i acaba dient que això es un tema polític. I es aquí precisament on hi ha enquistada la situació, perquè tot i que alguns dels que estan en contra de la independència de Catalunya, opinen que el moment actual, fa del tot necessària una reforma territorial, no acaben d’entendre res de res; s’entesten en continuar mirant la situació en base a un punt de vista econòmic, i per sobre de tot pensant que la societat civil i política catalana tenen deliris al•lucinògens. Res mes lluny de la veritat, son incapaços entendre, o no volen veure, o no els interessa veure que el problema no es nomes econòmic, que el problema no es una al•lucinació d’uns quants, el problema es que cada cop hi ha mes gent que diu prou, mes gent que esta disposada a fer un pas endavant perquè qui governa el nostre país, sigui el que sigui, ho faci en benefici de tots i cada un dels ciutadans, i el que no pot ser, es que es prenguin decisions que el darrer factor que tenen en compte es l’humà, en definitiva el darrer factor que tenen en compte es el ciutadà. Ha arribat un moment que ja sabem que els que manen son incapaços de prendre decisions econòmiques correctes, per la qual cosa no es un problema econòmic; ha arribat un moment que ja sabem que al marge de que els polítics catalans i el que s’anomena societat civil catalana, tinguessin deliris de grandesa, no es un problema de promeses fantasioses; ha arribat un moment en que els ciutadans ja estem tips de polítics que fan falses promeses, ja estem tips de polítics que prenen decisions sense tenir en compte les conseqüències de les mateixes; ja estem tips de polítics que quan es tracta de retallar, retallen tot el que afecta als ciutadans, però poc a la seva butxaca, i ja estem tips de polítics que quan es tracta de treballar pel poble, precisament per davant dels interessos d’aquest poble, hi posen els interessos del partit. I per acabar m’agradaria rectificar al professor del qui he utilitzat el títol, que diu que ara es l’hora de la política i dels polítics; i es que ara es l’hora del ciutadans, de les persones, i tots aquells polítiquets de joguina, que no son capaços d’entendre això, o que son incapaços de donar forma a les peticions dels ciutadans, el que han de fer es plegar, ja ho havien d’haver fet fa temps, i deixar que qui tingui ganes de treballar en benefici de la societat, ho faci, i a veure si d’una vegada agafem el camí correcte, que ja toca.