Monarquia … Republica …

Aquests darrers dies ha aparegut com una tendència cromàtica de la moda, i tots la pintem del color que mes ens convé; parlem, com no, de l’abdicació del Rei d’Espanya i de la seva successió en la persona del seu fill. Ara tots s’han afanyat a dir la seva, uns, posant el Rei en un pedestal construït en base a totes les magnifiques accions que han permès al país avançar fins a convertir-se en una potencia; altres, volen presentar-lo com una figura rocambolesca i fora de lloc, amb molts defectes i tot fent-lo culpable de les misèries del país. Sempre hi ha una tercera opció, els que no sabem molt be quines necessitats cobreix i quins beneficis aporta al país, aquesta figura o qualsevol altra de similar. D’entrada, avui en dia, tot això de les monarquies a molta gent li sembla fora de lloc, sona a una situació medieval, sense encaixar en els moments actuals; encara que ben mirat, podria ser la solució als problemes econòmics actuals, si realment es tracta de que la monarquia es transmet de pares a fills, res mes fàcil que al nou Rei fer-li pagar els impostos corresponents de successions, i la hisenda publica ingressaria un munt de diners, amb la immensa herència que rebrà el Rei fill … Conyes a part, i amb tot el respecte per les persones, servidor, mai ha tingut molt clar quines activitats de representació ha de fer aquesta figura institucional, el que si que se, es que ens costa molts diners; dit això, voldria aprofundir una mica més en les propostes que ara mateix els diferents partits polítics ofereixen al ciutadà. Bàsicament dues, primera, continuar igual, fent que el fill substitueixi al pare en el regnat d’Espanya, i segona, fer un referèndum perquè el poble pugui decidir si vol monarquia o vol república. Recordem que els dos grans partits espanyols, que fins ara s’alternaven periòdicament en governar el país, volen la continuïtat de la monarquia, i altres partits empenyen amb la proposta del referèndum, tot veient que el poble comença a enganxar-se la idea d’una possible república. Totes les opcions tenen els seus defensors i els seus detractors, possiblement ha arribat el moment de reestructurar el conglomerat polític del país, però no permetem que aquest arbre que ens han plantat davant dels nassos, monarquia si o no, ens privi de la vista del bosc que hi ha darrera l’arbre, no podem oblidar-nos que bona part de la culpa de la situació actual del país, es dels polítics que l’han dirigit, amb una molt limitada visió de l’horitzó que demanava el poble; els grans embolics polítics i financers del país, recordem que no els ha protagonitzat pas la monarquia; per la qual cosa el dilema crec que no esta tan en demanar si volem monarquia o república, si no en demanar si volem una nova classe política que substitueixi i ens faci oblidar i treure a la gran majoria d’aquesta casta política actual, que s’han esforçat molt, en demostrar al poble, als ciutadans, que les coses poden ser i han de ser diferents, que les coses poden ser i han de ser millors. No se si la monarquia ens tracta com a súbdits, el que si que esta clar, es que qui ens esta tractant com a súbdits i no com a ciutadans, son els polítics que el poble ha elegit “democràticament”. I si aprofitem el referèndum per demanar també de canviar la majoria dels polítics actuals?