Llegia a la premsa, i el titular d’una notícia publicada per la Vanguardia em va fer pensar, una vegada més, com funciona tot plegat en aquesta nostra societat, deia la notícia que és la décima denúncia arxivada contra Colau per falta de cas, i és referent a les subvencions concedides a entitats socials.
Jo no sé si la Colau ho fa be o no, no sé si és culpable d’alguna cosa, segur que per poc que treballi pot fer alguna errada, segur que fa alguna cosa malament, pensem que nomes els que no fan res no cometen molts errors, només fan un… no fer res. Però de tenir errades a tenir conductes suposadament delictives, hi ha una bona diferència, però segons els jutges que ha desestimat el cas, és veu que els denunciants no tenen clara aquesta diferència.
Com deia, no sé si la Colau ho fa be o no, però creix que la nostra societat o sigui el conjunt de tots nosaltres, no podem permetre que es presentin denúncies que no es poden jutjar i que els instigadors en surtin impunes. No pot ser que els autors d’aquesta denuncia, que segons la notícia no és la primera que presentin, surtin sense cap conseqüència, és més si el jutge considera que en els actes denunciats no s’aprecia cap delit, automàticament obrir diligències per denuncia falsa i esbrinar si aquesta denuncia en concret pot suposar un intent d’alteració de la normativa legal vigent en benefici d’uns quants.
Arribo que s’han presentat denúncies contra regidors de l’Ajuntament de Barcelona per demanar informes referents a empreses que desenvolupin la seva activitat en sectors vitals i de primera necessitat per als ciutadans, denúncies per prevaricació, frau en contractacions, malversació, tràfic d’influències i organització criminal… uff!!
Ja sé que el que escric no serveix per res, be si, per escafar-me’n una miqueta, ja sé que en moltes ocasions el que pensa la ciutadania no importa gens a molts politiquets, i per això nomes voldria demanar un par de cosetes , primera … si hi ha lleis ambigües, lleis que permetin dubtar de quin és el camí clar per defensar correctament les persones, modifiquin-los, a la justícia no hi pot tenir cap mena d’ambigüitat; i segona … davant de denúncies on no s’aprecia conducta delictiva, que s’actuï d’ofici contra els que perjudicaran els ciutadans, la societat en general, no pot ser que les accions incorrectes s’instal·lin en una societat cada cop més debilitada per les males “decisions” d’uns quants. Imatge de Kevin Schwarz a Pixabay