Etiqueta: Politiquets

Publicat a

No pot ser que continuem doblegant-nos

No, no pot ser que permetem que ens continuïn doblegant anímicament, mentalment i físicament, no pot ser. Mires, llegeixes, escoltes i arribes a la conclusió de que aquests que fins ara anomenava “politiquets de joguina” i que a partir d’ara els anomenaré com a “aprenents de capitost” o de patriarca per no dir cabdill, i els hi canvio la denominació perquè les seves accions i inaccions no son de joguina precisament, si no que son malintencionades o en el millor dels casos son el resultat d’una ineptitud inversemblant.

Podríem agafar molts exemples, pero avui m’ha donat per fixar-me en una noticia que no parla directament de guerra, no parla de segrestos, no de parla de violacions, no parla d’assassinats, parla d’acollir o no acollir a menors migrants estrangers, es senzill oi? que s’ha de fer amb els menors migrants que actualment malviuen en algun racó principalment de Ceuta?

Podríem començar a discutir si s’ha de permetre l’anomenada immigració il·legal, pero quan surt el tema en alguna tertúlia jo sempre faig la mateixa pregunta, a que estem disposats a renunciar els habitants dels anomenats “països rics” perquè el immigrants no tinguin necessitat de venir?

Les feines que no requereixen alta qualificació professional i mal pagades les farem els d’aquí? ara no les volem fer, no us ho creieu? fem una ullada al mercat laboral actual, les persones cuidadores, les kellis, la restauració, la construcció … no cal que continuï perquè la realitat es que cada vegada hi ha més gent i mes sectors ocupats principalment per nou vinguts, a les hores demano i els d’aquí, els que reclamem que no vinguin migrant en que treballem?

Llegia avui a la contra de la Vanguardia una frase atribuïda a Michael Ignatieff “un país ha de tenir la porta gran i tanques molt altes” la porta gran per facilitar l’entrada dels que vinguin i es vulguin esforçar per contribuir al progres del país i les tanques molt altes per dificultar l’arribada dels que nomes busquen aprofitar-se del sistema, be, es una proposta, pero tancarem també l’arribada de tots els productes fabricats per persones, canalla inclosa, amb uns salaris irrisoris, o això ja ens esta be, així podem continuar consumin i fent-nos els fatxendes perquè creiem que tenim més poder adquisitiu aquí que els dels països productors? Il·lusos, esclavitud de consumisme.

No estic d’acord amb la immigració il·legal, amb la legal tampoc si es forçada, pero no perquè sigui racista, el que no pot ser es que les persones es tinguin que plantejar abandonar el seu poble, la seva família, el seu entorn perquè no tenen possibilitats de subsistència o aquesta sigui mes que precària, mentre els hi refreguem pels nassos que aquí estaquem els gossos amb llonganisses encara que no sigui veritat.

Als capitostos d’algunes regions espanyoles, ui no que ara dir això esta mal vist, als capitostos d’algunes comunitats autònomes els hi hem de recordar que com deien ells si Catalunya no es dels catalans es de tots els espanyols, Aragón, Extremadura y Castilla y León en aquest cas en matèria d’immigració de menors no es dels aragoneses, ni dels extremenys ni dels castellans i lleonesos, es de tots els espanyols, “pues eso” a callar i a acollir menors i com va dir en Trapero “Bueno, pues molt be, pues adios”.

Llegia en algun lloc que la estupidesa es fins i tot pitjor que la maldat, es possible pero el que es pitjor es que persones dolentes siguin també estupides, i això malauradament es el que cada dia trobem mes en el món de la política. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Canvi climàtic i deixadesa

N’hi ha que diuen que quan hi ha una catàstrofe natural, no es el moment de buscar culpables, el que toca fer es anar per feina i solucionar el problema que hi ha, sigui per aigua o per foc, o fins i tot podríem dir que sigui per envair altres països o regions alienes.

I en part es cert, quan hi ha una catàstrofe s’ha de treballar amb la finalitat de que no avanci i aturar-la el més ràpid possible; pero dit això hi ha d’haver també algú que comenci a “treballar” per esbrinar el perquè de la catàstrofe, pensem que nomes entre aigua i foc portem dècades de no fer els deures, es podia haver evitat? l’impacte ambiental i humà podria haver sigut menor? que s’havia d’haver fet i no s’ha fet? qui i com s’han gastat els quartos en altres bajanades?

Si fem cas d’alguns, segons la premsa molts dels que voten dreta i extrema dreta, ens tindríem que plantejar si això del canvi climàtic, com diuen ells, no es veritat, es un invent de l’esquerra, de fet segons el diari Ara, el líder de Vox “atribueix el foc a la corrupció, el fanatisme i la màfia del president espanyol, no a l’emergència climàtica, sinó a la ideologia i l’abandonament del camp», i segons escoltem uns o altres ens parlen de negacionisme climàtic o de fanatisme climàtic. Hi ha gent que es creu aquestes bajanades.

Penso que per un moment podríem partir de la base de que, com diuen els dretans, el canvi climàtic no existeix, aleshores el que ens tenim que preguntar es quin es el motiu pel qual els boscos i els entorns de les urbanitzacions estiguin tan malmesos, arbres morts i secs, matolls abundants, porqueria a dojo, llaunes, papers, vidres … no tot es culpa del canvi climàtic, es cert, pero l’esforç que hi hem de posar la gent, les persones que hem de cuidar els boscos perquè no siguin un autèntic polvorí, on queda?

Exigim als nostres polítics que facin menys celebracions de reptes assolits si es que n’han aconseguit algun de veritablement important per la societat, fa dècades que no fan els deures, i els no assolits? i perquè no dediquen més esforç i treball per millorar la vida i l’entorn de la gent, al cap i a la fi això es el que van prometre que farien, no?

Com molts, de tan en tan passo per zones diguem-ne boscoses, ahir mateix, passàvem per un determinat indret que pot ser qualsevol, a la dreta un bosc net, sense matolls, sense brossa, sense porqueria, amb els arbres esclarissats, es dir que sembla que algú es cuida d’endreçar aquell espai; a l’esquerra un bosc amb una altra visió, matolls, brossa, arbres apilonats uns a tocar dels altres, encara que no hi hagués canvi climàtic una trista espurna sense mala intenció podria causar una catàstrofe infernal, imaginem si com en alguns cassos hi ha mala intenció.

Endreçar un bosc val diners, es cert, pero no fer-ho també, si més no en un futur prou proper, mentre uns dediquen els seus esforços a lluitar contra el foc, en podríem tenir uns altres que dediquessin els seus esforços a lluitar contra la deixadesa, l’abandonament, la desídia, sense oblidar la mala llet i la mala fe, busquem quin es el millor camí tan per revertir el possible canvi climàtic, que tot i ser figues d’un altre paner també ens ho hem de creure, com per prevenir la droperia humana de les calamitats actuals, sobretot l’estupidesa dels responsables polítics que no saben ni volen estar a l’alçada que el seu càrrec els hi requereix. Menys rodes de premsa, menys jaquetetes de comandament, més serietat, més professionalitat i més renuncies o més expulsions de tots els que son una colla d’ineptes per fer una cosa tan senzilla d’entendre, com es estar al servei de la ciutadania, i els que no fan la seva tasca amb coneixement de causa, han d’entrar directament en presó preventiva. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Perquè deixem que ens continuïn trolejan

Ja se que això de “trolejar” no deixa de ser una varietat d’anglicisme més dels que sempre m’agradaria fugir, però en determinades ocasions per la utilització que socialment n’estem fent, es un recurs que d’entrada ja deixa intuir per on anirà el contingut d’això que estic escrivint. Si, perquè quan llegim la definició de “trolejar” a les xarxes actuals, ens diu que es tracta de buscar polèmica mitjançant la comunicació de continguts provocatius o controvertits, sovint via les xarxes socials.

Tot i venir de l’anglès (troll) el que no sabia es que es una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà)  que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d’una embarcació en moviment; d’aquesta manera, es compara la publicació d’un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d’un esquer a mar.

Amb tota aquesta retòrica ni soc un setciències ni estic carregat de punyetes, ni estic tocat del bolet, però quasi, si, quan escolto o llegeixo la tabarra, el parloteig, la xerrameca de la classe política d’aquest país, es que em cauen a terra, no se si van estudiar poc o molt, no se si van treure’s un títol amb esforç o a la “tómbola”, però de parleria en tenen molta i de barra també.

Parlen de corrupció aliena com si ells no n’estesin esquitxats, parlen de com poden torpedinar l’estat del benestar convertint-lo en estat del malestar sense cap escrúpol ni mirament pels ciutadans, parlen de tombar tot allò que pugui ajudar a la gent a viure una mica menys malament, parlen sense tornar-se vermells de continuar fent créixer els beneficis derivats de la comercialització de  totes les necessitats bàsiques de les persones, parlem d’ensenyament, de sanitat, d’habitatge o d’energia …

No es que els d’ara ho facin millor o pitjor que els d’abans, be, en realitat no ho se, es igual la qüestió es “fer saltar la banca” o sigui la qüestió es a veure qui pot guanyar per manar, pactant amb qui faci falta, encara que el més trist de tot plegat es que això te un preu, i es el d’acabar esgotant la paciència i la butxaca del sofert ciutadà.

Els politiquets de joguina, que ja s’han convertit en un element distorsionador tan o més perillós que la IA, xerren molt, aixequen la veu i s’insulten contínuament, però no solucionen cap dels nostres problemes, estem farts d’aquesta pel·lícula, l’hem vist masses vegades repetida, i després tenim una abstenció galopant, ens diuen tan ells com les enquestes que ells fan fer, que la gent estem desmotivats, no fotem, que esperen que fem? o sigui hem de veure que se’ns pixen a la boca i a sobre que volen? que entonem càntics joiosos? que pèrfids que són.

Per veure fins on arriba la seva cara dura, la seva pocavergonya, jo sempre deia que tindríem que abstenir-nos a veure fins on estaven disposats a continuar rient-se de nosaltres amb un nombre de vots cada vegada més minvant, ara mateix no tenen cap tipus d’objecció en formar govern i cobrar, encara que l’abstenció sigui superior al 40%, això si, ens diuen que estem cremats, desmotivats … arribats aquí demano, i si aquest 60% restant votem en blanc? ens continuaran “trolejant”? 40% abstenció + 60% vots en blanc, i apa a pastar fang. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

Els polítics volen realment el benestar dels ciutadans?

De tan en tan es fan eleccions en un lloc o altre, no difereixen gaire les d’un lloc o un altre, una colla de gent que es presenta amb la promesa de treballar per millorar la vida dels altres, per millorar la societat; quan hi ha la campanya tot son promeses, tot son bones intencions, tots s’omplen la boca de paraules massa sovint buides, tan de contingut com de realitat.

Agafo les dades de les darreres eleccions, tenim uns resultats referents a un parlament que te 82 escons, la majoria absoluta es situa en els 42, cosa que en aquesta ocasió fa inviable, quasi inviable, la governabilitat sense pactes.

Fem una ullada a la representativitat, però primer com sempre faig, mirem l’abstenció, que tot i que s’ha reduït comparativament amb les anteriors eleccions autonòmiques, enguany va ser aproximadament del 34%, el que vol dir que dels més de dos milions de votants, més de 700.000 no van votar a ningú, i això no oblidem que son moltes més paperetes de les que van obtenir els populars que es proclamen guanyadors de les eleccions, però que no poden governar sols per no tenir una majoria suficient. L’abstenció de fet quasi supera al nombre de vots obtinguts sumant els dels populars i els socialistes.

Però anem als escons, els populars n’han aconseguit 33, els socialistes 30, els voxistes 14, els de Lleó 3, els d’Àvila 1 i per acabar els Soria també 1, total 82, no oblidem però que l’abstenció si es reflectís al parlament significaria deixar 28 escons buits, poca broma. Tornem a la trista i dura realitat pels ciutadans, els titulars de la premsa per exemple a la Vanguardia “el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l’alça i Vox en frenada” i a l’interior un ressaltat ens diu que “Mañueco reivindica els seus resultats, però haurà de pactar amb Vox”, no es cert, hi ha alternatives, possiblement cap polític cregui que necessiti humiliar-se a fer el que ha dit el mandat ciutadà, i es que el resultat de les eleccions es el que es, no el que voldrien els politiquets de joguina.

A que be tot això?, recordem que al Parlament en primera votació el presidenciable necessita la majoria absoluta, però en la segona votació n’hi ha prou amb la majoria simple, es a dir nomes han de sortir mes vots del “si” que del “no”, i això es possible amb l’abstenció del segon partit més votat, una utopia? be, no fer-ho possiblement significa trair les ordres dels votants, o no?

Feta una consulta a l’IA de si podria governar el PP abstenint-se el PSOE, la resposta es clara, és poc probable perquè el PSOE ja ha dit que no facilitarà governs del PP, a més, l’escenari habitual és que el PP negociï amb Vox, que té prou escons per donar-li majoria. I la conclusió quina es? que matemàticament possible: sí, però políticament realista: molt poc, perquè el PSOE gairebé segur votaria no.

Això de matemàticament si, però políticament no, deixa en molt mal lloc als polítics, a tots, perquè demostra que el darrer que volen la majoria d’ells es el benefici del poble, per a ells es prioritari que no mani l’adversari polític per damunt de les necessitats del poble. Ho hem de continuar permeten? hem de continuar combregant amb rodes de carro? perquè no ens deixem de tonteries i exigim als nostres polítics que facin la feina que els hi hem encarregat?

Si, ja se que es mes fàcil anar de festa, o al futbol, o a una de les múltiple opcions d’esbarjo que hi ha al mercat, i oblidar-se de determinats problemes, i més quan tenim una colla de personatges que cobren un feix de diners per simular que fan les coses be, encara que dia rere dia el que realment fan es augmentar el perjudici als ciutadans; voleu dir que el nostre futur, el dels nostres fills i nets no es mereix una mica més d’atenció i responsabilitat per part nostra? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Fer el préssec

Hi ha vegades que quasi em costa més trobar un títol que reflecteixi el que m’agradaria transmetre amb les meves reflexions escrites, que no pas el contingut del mateix escrit, i aquest d’avui també es un d’aquests moments.

Fer el préssec, podríem resumir-ho en un “quedar en ridícul o fer el ridícul” i d’això es del que m’agradaria parlar avui, de fer el ridícul o de quedar en ridícul, tot depèn de a quina posició social ens vulguem adscriure, es a dir com a electes o com a electors, dient i fent bajanades o tolerant que les facin els elegits o les auto proclamades divinitats terrestres.

Recentment hi van haver eleccions a Extremadura, podien ser en qualsevol altra part del món, no es que els extremenys siguin ni diferents ni especials, es que son el darrer exemple del que patim els ciutadans, els resultats bons o dolents, encertats o no, son els que son, i ens diuen que ningú te majoria per manar.

Deixeu-me que em faci pesat, contraposem l’anàlisi dels mitjans i dels partits amb la meva percepció, oficialment es diu que els populars van guanyar les eleccions amb el 43% dels vots, i aquesta visió intencionadament parcial es certa, però la realitat es que primer hi va haver una abstenció de quasi el 40% dels electors, la qual cosa fa com quasi sempre que la opció amb més recolzament sigui l’abstenció; segon el nombre de persones amb dret a votar eren quasi nou-centes mil, el que vol dir que quasi el 75% d’extremenys no van votar populars, i això no crec que sigui guanyar unes eleccions.

No entraré pas a valorar si els socialistes van fer el ridícul o no, ni si els seus votants els van voler castigar o no, amb un possible intercanvi de vots vermells cap a la formació verda d’extrema dreta, res d’això es important, l’important es que els extremenys van votar, i els marcats per la divinitat, llegiu politiquets de joguina, han de complir el mandat dels ciutadans, s’han de posar d’acord i fer que Extremadura avanci i que millori en tot allò que sigui possible.

I aquí m’agafo al que diu en Rodríguez Ibarra, proposa que el seu partit faciliti la investidura de la candidata popular, María Guardiola; de moment, s’han deixat sentir les veus en contra entre els socialistes, també a Ferraz. Proposta senzilla, a la investidura, els socialistes s’han d’abstenir, la qual cosa permetria proclamar a la candidata dels populars com a nova Presidenta d’Extremadura, sense la necessitat del suport condicionat dels de Vox.

Perquè hi ha gent del seu partit que critiquen aquesta proposta? no se, nomes penso en un parell d’opcions, una es per portar la contraria, es indiferent si la proposta podria ser la millor opció, la qüestió es portar la contraria; l’altra es encara més patètica, fer qualsevol cosa per tal de que els contraris, en aquest cas els populars, no es mostrin com a guanyadors, i si a més hi afegim que podrien aportar alguna bona idea, encara pitjor, oi?

Els polítics i polítiques sovint fan el ridícul, fan el préssec, deixem que s’emboliquin amb les seves mentides, que s’entrebanquin amb les seves ineptituds, però no fem el préssec nosaltres, no permeten que ens arrosseguin al costat obscur, els extremenys ara ho tenen al seu abast, si fa pocs dies van sortir a votar, ara que reclamin legalment també que els politiquets, amb o sense llistes obertes, pànic tenen a que un dia ho puguin ser, facin la seva feina i la facin be, que es deixin de martingales, que es deixin de fer cofisimofis, els partits no poden estar per damunt de les persones, i això es el que se’ls hi ha de començar a fer complir. No fem més el préssec. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.

Publicat a

Preparem la carta pels Reis

I no em refereixo pas als de l’estat espanyol, dels que nomes em molesta que hi siguin per designació divina, es un dir ja que el poble no els ha escollit pas, però la veritat es que no els conec personalment, no els he tractat mai, o sigui allò de que per conèixer a algú hi has de menjar i dormir, ni hem menjat ni hem dormit plegats, per la qual cosa no en tinc cap opinió a nivell humà. I a nivell protocol·lari o professional, penso que al país tenim aquest tipus de representació política instaurada pels polítics del moment, i si aquesta no agrada el poble, es el poble qui tindria que instar als representants electes, ja que ells per voluntat pròpia no ho fan, la tramitació de la modificació d’aquest estatus hereditari. Encara que no ens enganyem, a ells, als polítics, tampoc els escollim, escollim una llista de noms, de la que no coneixem a la majoria dels que hi ha apuntats, es veu que això de les llistes obertes els hi fa por, li tenen pànic.

Dit tot això, fer referencia nomes a que tot i no seguir-lo quasi mai i menys en la seva totalitat, enguany m’ha envaït una sensació de voler veure o escoltar el contingut del discurs reial, quasi 10 minuts, però tampoc ho he aconseguit, perquè penso que sempre es el mateix, mots i frases expressats per a intentar acontentar les orelles dels que escolten en cada moment. No se si l’escriu el monarca, o com diuen alguns li escriuen, però la sensació de voler escoltar-lo es quan de la lectura inicial de premsa n’he tret que a la majoria de polítics no els hi ha agradat del tot, i he pensat calla, per alguna cosa deu ser, no? i en aquesta ocasió i després de fer-hi una ullada, el resum final del que he llegit es que als populars i als socialistes els hi ha mig agradat, als de més a l’esquerra i als independentistes, especialment als catalanistes, no els ha convençut gens, titllant-lo en algun cas de “surrealista” i també deslegitimant-lo, i els de l’extrema dreta diu que no opinen.

Diuen que no ens hem de fixar nomes en les paraules, també cal mirar allò que anomenen “posada en escena” o sigui tot allò que va més enllà del que diu, l’espai, la decoració, i també els posats, perquè tot es per donar una imatge buscada i rebuscada, amb la finalitat d’agradar a tots, o no, i de quedar be amb el poble, i que visualitzem la seva saviesa i sobretot la seva equidistància amb la política, fent-los nostres perquè percebem que esta al costat del poble, amb els humils, amb els putejats pels polítics de torn.

Alguns politiquets de joguina diuen que fan seu el missatge del Rei, malament, es impossible, si el missatge reial esta a favor del poble, no pot estar validant el que fan els polítics, segur que ningú vol repassar el que tots ells no han fet en les darreres dècades. Coratge, transició, convivència, confiança … ufff!!! algú pot dubtar de les bones paraules del discurs, pero no dic res de les intencions d’alguns polítics; de fet tots s’apunten a lloar o a criticar les paraules de la reialesa, com deia una política d’abast nacional, segons la premsa, “tots hem de fer de la cura de la convivència la nostra tasca diària, i per això necessitem confiança. Podrem assolir els nostres objectius, amb encerts i errors, si els emprenem junts; participant tots, orgullosos, d’aquest gran projecte de vida en comú que és Espanya”.

Encara que després de llegir i rellegir aquestes línies, em pregunto perquè ens volen continuar prenent el pel, ens ha esquilat tantes vegades que ja nomes ens en queda borrissol, però els hi es igual, es tracta de perpetuar un col·lectiu que tot i voler pensar i creure que podria ser necessari, no deixo de veure i pensar que el seu repte, la seva meta es esprémer tan com puguin als ciutadans, encara que el més trist es que nosaltres continuem combregant amb rodes de carro o de moli, que encara son més grosses i permeten que els polítics o les seves idees es perpetuïn. Fem la carta als Reis, demanem unes joguines més reals, que no reials, i a veure que passa, a veure si enguany els hi donen les claus, no de les cases dels pobles, sinó de la porta del darrera per expulsar als no desitjats. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.

Publicat a

Fins on arriba la corrupció?

A veure, corrupció, tots tenim clar que vol dir, oi? tot i així ho he buscat al diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, ens presenta quatre definicions (1) acció i efecte de corrompre o corrompre’s, (2) deteriorament de valors, usos o costums, (3) en les organitzacions, especialment en les públiques, pràctica consistent en la utilització indeguda o il·lícita de les funcions d’aquestes en benefici dels seus gestors, i la darrera es la més curiosa (4) diarrea, descomposició, si més no en aquest context del que parlarem.

El president dels populars va convocar una trobada, una concentració, a la zona del Temple de Debod a Madrid, es veu que segons qui pot convocar les concentracions que vulgui i no passa res, en altres ocasions tot plegat s’acaba amb garrotades, si en teniu ganes podeu revisar a les xarxes tot el munt de concentracions convocades arreu del país i per tot tipus d’organitzacions i valoreu qui les convoca, com es convoquen i com es desenvolupen, nomes cal que penseu i tot seguit podreu fer-vos una idea de com funciona tot plegat i opinar al respecte.

Aquesta concentració, segons vaig sentir en algunes noticies televisades, es convocava contra la corrupció, per aquest motiu crec que el lloc no havia de ser el que van escollir, hauria sigut més adient per exemple passar pels carrers de Sagasta, Carranza, Alberto Aguilera, Marques de Urquijo i Quintana per poder lligar dos carrers molt coneguts políticament parlant, Ferraz i Gènova, ambdós es mereixerien una bona manifestació com la que pretenia convocar en Nuñez Feijóo, ja que si ara hi ha indicis de presumpta corrupció en un dels dos grans partits, temps enrere i encara no s’han acabat tots el procediments, n’hi havia de l’altra.

Volen acabar amb la corrupció? que pleguin tots i comencem de zero, nomes així podríem intentar aconseguir començar una nova època lliures de pecats originals, no cal que comencem a fer una llista dels més dolents, per cert més llarga que un dia sense pa, a tot arreu hi ha de tot, allò que es deia abans que a la vinya del senyor hi ha de tot. El que hem pregunto, es com poden tenir la cara dura i la poca vergonya de parlar i convocar concentracions en contra de la corrupció quan es un partit condemnat com a responsable civil subsidiari amb beneficis a títol lucratiu de les accions investigades.

Si alguns del PSOE han fet coses mal fetes, han fet frau o/i corrupció que siguin castigats, però els del PP que van consentir, van permetre, van fer els ulls grossos en els cassos ja jutjats i castigats i en els que encara estan vius, també que siguin castigats, el poble volem gent seriosa, volem gent professional, volem gent assenyada, volem gent justa, en definitiva volem persones que no es deixin corrompre, volem persones que defensin la nostra societat, que defensin a totes les persones, a les de dretes, a les d’esquerres, als avis, als infants, als sense feina, als sense sostre, que defensin a tothom, no com aquestes darreres dècades que sembla que si no ets de cap lobby, si no ets de cap grup de pressió, si ets un súbdit o ets senzillament “populatxo” ho tenim fotut, de debò que hem de pair o mal pair això? arribats aquí entenc la quarta definició de corrupció, referenciada al principi d’aquest article, que ens diu el diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, i es que amb el comportament d’aquests politiquets de joguina, ells no, però nosaltres es lògic que tinguem diarrea i descomposició. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.

Publicat a

Xerren, xerren sense posar-se vermells

Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel cap” el que passa es que quan els plats es trenquen sempre acabem pagant-los nosaltres, els ciutadans.

Amb això de “la Vuelta” n’hi ha hagut que amb el que han dit es mereixerien una bona estirada d’orelles, de tots en conegut que davant el fet de que hi participava un equip israelià, hi ha hagut nombrosa gent que ha protestat manifestant-se en el context de la celebració de la cursa ciclista, tot dificultant-ne quasi cada dia el recorregut o les arribades a la meta.

S’ha dit que amb les manifestacions s’ha donat una imatge vergonyosa d’Espanya, que no sap organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, alguns líders populars també han gosat titllar-ho de “violència  política afavorida pel líder socialista” o directament com a “kale borroka». Sovint em pregunto si quan xerren aquesta colla de gent, a part de no posar-se vermells per vergonya que no tenen o morats per la cara dura que si tenen, s’escolten? no, perquè si s’escoltessin veurien que pixen fora de test, veurien que diuen bajanades, tantes que una persona d’aquelles que anomenem normals s’estiraria els cabells al veure el nivell intel·lectual i formatiu d’alguns dirigents, encara que tampoc es d’estranyar aquest nivell després de la quantitat de títols escolars falsejats.

Tan la Unió Ciclista Internacional com els organitzadors de “la Vuelta” han criticat aquestes manifestacions i al govern central per tolerar-les o no evitar-les més enèrgicament, entenc que els emprenyi que la gent cridi, que la gent es manifesti, entenc que els emprenyi que alguna gent tingui criteri propi, no nomes el criteri de beneficis per uns quants, però estava al seu abast aplicar una solució ben fàcil, no deixar participar o expulsar l’equip israelià.

Ambdós organismes s’excusen mútuament l’un amb l’altra, però el resultat es que ningú dictamina si cal o no fer-los fora, sempre argumentant que això no es política sinó que es esport, i s’excusen dient que en cap país s’ha vetat la presencia ni d’esportistes ni de països. No volen acceptar que si ells es creuen amb el dret de fer aquests esdeveniments amb aquests participants, la gent te tot el dret a manifestar-se en contra, al cap i a la fi no ens enganyem, per on passa la cursa es de tots els espanyols, recordeu qui ho deia? i no nomes dels organitzadors d’esdeveniments internacionals, ni no nomes dels politiquets de joguina dretans.

I ara per acabar-ho d’amanir tot plegat han dit que Espanya es retirarà d’Eurovisió, però el que fa més pena es escoltar a persones, teòricament cultes i ben intencionades, dient que aquí no som ningú per dir si el que passa a Gaza es genocidi o no, patètics. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Demomafia

Voler inventar noves paraules, sovint ens porta a construccions gramaticals impossibles de pair, i aquesta d’avui n’és un exemple; que coi significa això de “demomafia”? una ocurrència com qualsevol altra tot llegint llegir un article de Antonio Ruiz Valdivia a infoLibre que amb el títol de “Així pretén el PP instal·lar la imatge de Govern “mafiós” mentre calla sobre Ayuso”. De fet l’article en qüestió redunda en el que darrerament els politiquets nacionals ens volen fer empassar, allò que es diu que ens volen fer combregar amb rodes de carro, ja que ens consideren uns babaus, i que jo mateix en parlava en el meu darrer article «Fang o femta», be tornem a la qüestió, el periodista en el seu article ens diu que el lema que no deixa de repetir en les últimes hores el Partit Popular contra el Govern és “mafia o democràcia” i d’aqui neix aquest titular: demomafia.

Però m’agradaria revisar les definicions d’ambdues paraules, màfia: gent que s’organitza per intentar defensar els seus interessos sense massa escrúpols; democràcia: quan es diu que es reconeix i respecta com a valors essencials la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, encara que això comenci a trontollar quan s’assumeix que la democràcia s’enfronta a reptes com la corrupció i la necessitat d’assegurar la inclusió i representativitat de tots els ciutadans.

D’entrada dir que els polítics han assumit un lèxic, una línia d’expressió oral, que ja diu molt poc a favor seu, es allò de que un quan no sap que dir o es conscient de que no te raó, aixeca la veu afegint-hi insults per fer-se notar una mica més, i amb això pretén transmetre que esta en possessió de la raó, la seva raó i que esta en possessió de la veritat total, la veritat divina; que falsos que son, perquè una cosa es la màfia, i l’altra una colla de pringats corruptes que s’aprofiten del poble, i no ens enganyem això be de lluny, fins on us voleu submergir en la historia per buscar i trobar culpables, Aleshores quan es fa l’infame pas de la democràcia a la màfia? perquè a veure si ho entenem, si un dels problemes de la democràcia es la corrupció, i una de les fites de la màfia es defensar els seus interessos sense escrúpols, es aquí quan pot sorgir una “demomafia”? que al cap i a la fi vindrien a ser una quadrilla, una fauna d’energúmens sense escrúpols, que s’abracen voluntària o involuntàriament a unes corrupteles en benefici propi i dels seus amiguets de l’anima.

No se si fan més coses criticables, ni se si trobaríem més corrupteles en la penya actual o en les etapes de governs anteriors, no cal anar gaire lluny nomes el període de la democràcia actual, de fet en tots els períodes i mani qui mani, si ho revisem amb rigor ens trobarem amb fets més que qüestionables, fets que sovint acaben als tribunals, fets que de tan en tan aparten algun fanàtic o posseït privant-lo d’un futur polític ben remunerat, el problema que tenim com a societat es que o be veiem amb bons ulls aquells pels que ens deixem entabanar, ensarronar, ni acceptem el que se’ns vulguin rifar, o be tenim una excessiva facilitat d’oblit. No pot ser, no podem oblidar, no podem combregar a ulls clucs amb tot els que ens diuen, enfortim la democràcia, exigim responsabilitats quan hi ha corrupció, quan hi ha frau, i no ens enganyem frau es enganyar als ciutadans, frau es prometre una cosa i fer-ne una altra, frau es mentir als electors. Imatge de nattanan23 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Fake news

Amb el titular d’avui, crec que ja he cobert la meva quota mensual d’anglicismes, però continuem i parlem de les noticies falses.

Llegia a la premsa, en diferents mitjans d’abast nacional, un article que així d’entrada ja el vaig qualificar d’això de “fake news” però al veure que sortia a tants mitjans vaig acabar per pensar que possiblement era veritat.

I vaig aprofundir-hi una mica més, resulta que segons un resum del seu llibre “Unleashed” publicat pel diari Daily Mail dies enrere, l’exprimer ministre britànic, si el conegut com a Boris Johnson, ha publicat les seves memòries polítiques, i en tot el garbuix de pensaments que hi manifesta, n’hi ha un que no se com definir-lo, on diu que va pensar a envair els Països Baixos a través d’un atac militar aquàtic per a arrabassar-los milions de vacunes per lluitar contra la covid.

Crec que aquí es necessari posar-hi el famós “presumptament” ja que tot i llegir-ho a diversos mitjans em costa de creure tota aquesta historia, i es que si m’ho vull creure m’esgarrifo de pensar en quines mans posem el nostre futur, pensant en els lideratges que hi ha actualment arreu dels territoris d’aquest mon a punt d’esclatar.

Llegeixes la noticia i es detalla barroerament com volia envair la zona en qüestió, lògicament era per via marítima, i endinsar-se al país pels canals holandesos, agafar les vacunes i fugir amb un enorme camió articulat, i tot perquè sembla ser que no li lliuraven les vacunes que tenia emparaulades.

En resum, finalment ho van deixar córrer, van rebutjar la idea per considerar-la “una bogeria” i que algun assenyat va assegurar que, malgrat que el pla podia ser factible, no seria possible dur-lo a terme sense ser detectats per les autoritats neerlandeses.

Jo soc dels que sempre dic que els polítics, tan locals, com regionals, nacionals i fins i tot mundials, han de fer el que calgui en benefici de la ciutadania, però el que no podem tolerar es que alguns, com ha passat arreu al llarg de la historia, es creguin que son salvadors de no se que, es creguin en possessió de la veritat absoluta, es pensin que els hem de permetre qualsevol bajanada il·luminats per la seva ment maquiavèl·lica que no vol dir ni assenyada.

Pensem una mica, ara ja fa dies que no ho deia això, si aquest tipus de personatges arriben a manar, aquí i arreu, es perquè els votem, be llevat dels que fan cops d’estat, i dels que envaeixen altres països, dels que torturen i maten persones, infants, joves, dones, homes i gent gran sense cap tipus d’escrúpols, però retornem a la casuística genèrica dels països democràtics, si aquests personatges manen, es perquè els votem, voleu dir que no hem de pensar profundament en qui dipositem el nostre futur, o es que ja acceptem que serà un NO futur? Imatge generada per AI de Elf-Moondance a pixabay.