Verges

Quan de tan en tan pensem en les vacances, es normal que en el nostre cap veiem imatges de les anomenades idíl·liques: platges llargues de sorra blanca i aigua del tot cristal·lina; o be uns grans espais amb molta neu i de format postal; però sovint ens deixem perdre llocs i activitats molt properes que les tenim a l´abast de la ma però que sovint ens passen del tot desapercebudes.
La veritat es que sempre en llegir algunes publicacions, em fixo en la pagina que parla de viatges, però sense fer-ne cas del tot; però ara fa poques setmanes, em va picar la curiositat quan vaig veure que parlava de Verges, tot imaginant les cal.laberes de la dansa de la mort.
Ara be, la veritat es que la processó de Verges es molt més que aquesta dansa, i els carrers es converteixen en un immens escenari on si fa la representació de la Passió i on s’escenifiquen diversos episodis d’aquest misteri. La processó comença més enllà de la mitjanit.
De la dansa de la Mort de Verges es diu que és una veritable relíquia, ja que és la única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera ininterrompuda i viva. Els personatges són esquelets que comuniquen missatges als espectadors mitjançant símbols, de la mateixa manera que la resta de danses de la mort de les que hi ha testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.
A la dansa de la Mort, els personatges porten diversos símbols que son: uns platets
amb cendra, que simbolitza la corrupció i desaparició dels cossos. Una dalla, que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha arribat a la seva fi. Un rellotge que ens recorda la imprevisió de la mort i la fugacitat de la vida. La bandera explicitant que la mort senyoreja per damunt de la humanitat i que ningú no es pot escapar d’ella.
Dues coses em van cridar l´atenció, en primer lloc la gran quantitat de gent que actuava a la processo, vaig suposar que tal i com diuen ells mateixos la majoria dels habitants es converteixen en actors per un dia, per tal de poder escenificar la Passió pels visitants; i la segona va ser precisament la quantitat immensa de persones que es desplaçent a Verges per tal de viure en primera persona aquesta representació, i es que la fusió dels actors amb els espectadors es tal, que hi ha moments que un ja no sap si es només un simple espectador o be forma part de l’activitat desenvolupada als carrers per on passa la processo.