Teatre ???

Ara ja fa temps que dura, molt de temps, ja fa més d’un any, i arriba un moment que un ja nomes en pot parlar a partir d’un punt de vista còmic, en realitat a partir d’un punt de vista sarcàstic, i per això les elucubracions que he fet van en aquesta direcció.
Pregunta: perquè el Mourinyo fa el que fa? Noi, un possible motiu seria que de forma del tot encoberta, treballes per la selecció de futbol portuguesa, ja que amb tot el que fa crea mal rotllo entre els jugadors que en la seva majoria son del Barça i del Madrid, provoca tot aquest enrenou per tal de desestabilitzar “la roja”, vaja que predisposa a la selecció espanyola a que perdi, i això beneficiarà a la selecció de Portugal, per la qual cosa ell serà heroi nacional, el faran fill predilecte i el currículum particular encara enlluernarà molt més als seus seguidors incondicionals.
Una altra opció, es que te una obsessió amb el Barça, el fet es que com que te clar que li es del tot impossible guanyar a un equip que va preferir a un noi de casa que a ell, fa tots els possibles per desestabilitzar els ànims de l’entorn, creant malentesos que el presenten com a víctima, a ell i a l’equip que dirigeix; i tot això perquè? En primer lloc perquè si amb tot el que predica convenç a algú i mina la moral de can Barça, possiblement pot ser que guanyi, i si no guanya però la gent el creu, podrà continuar fent el màrtir en lloc d’assumir les responsabilitats d’un altra any sense guanyar quasi res; o sigui que passi el que passi podrà presentar-se com un guanyador, be perquè guanyarà, be perquè dirà que l`han perjudicat tots i en tot, pobre home.
Una altra possibilitat es que es pensi que es el melic del mon, i que tothom l’ha d’estimar i adorar, i quan no aconsegueix que sigui així fa com els nens, fa rabietes i dona cops de peu o fica dits als ulls, es igual, la qüestió es voler ser sempre l’únic protagonista de tot el que fa.
També podríem plantejar una teoria un xic més seriosa, i es el fet de que aquest home amb les seves extravagàncies aconsegueix ser el focus de totes les critiques , deixant el bon o mal joc de l’equip al marge de tot plegat, cosa que fa que al parlar tan d’atacs i conspiracions, es minimitzin tan les derrotes pròpies com els èxits aliens, així sembla que ni ell es tan dolent per no guanyar res, ni els contraris son tan bons per guanyar-ho tot; es la lluita per subsistir en un mon on la única cosa que importa es triomfar, al preu que sigui,però triomfar.
Com sempre dic, o cambiem els valors actuals, o tindrem veritables problemes perquè cada vegada tindrem molts més individus com aquest, que l’únic que volen es ser els protagonistes d’una pel•lícula dolenta moltes vegades muda i sovint en blanc i negre, però sempre sense cap gracia.