Llegia al Regió7 l’article de la Gemma Camps que parla del nou edifici del Govern a Manresa i del pàrquing soterrat que finalment sembla ser que no li faran.
No se per qui era el pàrquing, no se si per autoritats o per funcionaris, no se, pero centrem-nos, un edifici nou que en aquests moments te un pressupost de vint-i-cinc milions d’euros, son l’equivalent a molts pisos socials, tot i que l’article ja diu que es un pressupost estimatiu i que el real no se sabrà fins que s’hagi modificat el projecte, jo diria que no el sabrem fins que ja estigui acabat.
Pero anem a la qüestió del pàrquing, diuen que han renunciat a fer la planta -2 per dificultats tècniques, ja que les franges de seguretat i les distàncies de separació respecte de les edificacions existents havien de ser superiors a les previstes inicialment, la qual cosa fa que es consideri inassolible la seva construcció, o sigui hem d’entendre que les aportacions que feien tan el geòleg Josep Maria Mata com els Amics de la Seu i el Centre d’Estudis del Bages no s’han valorat, tot i així la planta -1 si que es construirà amb microvoladures.
Aquesta planta desestimada diuen que s’havia previst per poder allotjar 21 vehicles, amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, o sigui més de 100.000 euros per plaça, en ocasions tinc la sensació de que ens em begut l’enteniment i més qual al costat mateix hi ha un aparcament públic, l’anomenat pàrquing Centre Històric, algú ha calculat quants anys o mesos de lloguer conjunt es poden pagar amb aquest pressupost? i a més sense necessitat de posar en perill tot l’entorn.
Massa sovint els responsables d’organismes públics fan volar coloms amb els nostres diners, impostos, edificis emblemàtics, reconeguts tècnics, solucions de lluïment que no sempre van de la ma amb la utilitat real de l’equipament, pressupostos elevats que quasi sempre son superats pel cost real de final d’obra.
Sabem que sempre es fan les obres emblemàtiques quan s’apropen eleccions, la ciutadania no tenim memòria i aquest es el nostre gran problema. Ja se que no ho faran, pero tindrien que aprovar una norma que prohibís presentar-se a unes noves eleccions a tots els polítics que fan les obres a finals de la seva legislatura, encara que en el decurs dels tres anys anteriors alguns no hagin fet res de valor per a la societat.
Mirem una mica enrere en el temps i a qualsevol nivell de govern, hem de tolerar que la majoria esperi a finals del seu període de mandat per fer actuacions que puguin beneficiar un xic més a la gent? tinguem memòria, no nomes la de dècades o segles enrere, també memòria més recent, en benefici nostre, en benefici de totes i tots, pero sobretot pensant en quin futur volem deixar als nostres fills i nets; no deixem que facin volar coloms amb el nostre sacrifici. Imatge generada amb IA de Copilot.