Ahir dues pagines a la Vanguardia, els titulars no deixen, no haurien de deixar a ningú indiferent, el titular de la primera “assetjament escolar: on és la responsabilitat penal del centre?” i el de la segona de «la ideació suïcida en adolescents es vincula a un mal ús de la tecnologia» qualsevol dels dos articles ens tindria que fer reflexionar profundament, ja se que això avui en dia no es porta, ens han endormiscat, estem ensopits, hem entrat en un letàrgic en el que hem après a nomes considerar acceptable i adient allò que anomenen oci, sempre i quan sigui oci via consumisme, en cas contrari no te sentit en aquesta societat actual. De fet no es nomes l’oci, també ens diuen que es important el transmetre lideratges, desenvolupar accions que ens han dit que ens posicionaran en un segment elitista, en el que serem més i millor que els altres.
Però mentrestant, mentre assolim aquesta “elit social”, ai deu meu, podríem dedicar res, un parell de minutets a llegir aquest dos articles, n’hi ha altres també, per després poder dedicar tres o quatre minutets mes a pensar i reflexionar que es el que com a societat estem fent.
Em centraré en el segon, el relacionat amb els suïcidis d’adolescents, parla de jovent usuaris de xarxes, quitxalla de dotze anys, de catorze, de quinze … accions, pensaments de merda, solitud, ansietat … de sobte et trobes amb noves paraules, si més no paraules que molts adults o no les coneixem o no les utilitzem habitualment, ciberbullyng, grooming, sexting … o també les que son més conegudes per a la majoria, violència, pornografia, prostitució, violència de gènere, maltractament psicològic … el resum es, segons l’article de Celeste López, que els dispositius desencadenen problemes de solitud o patiment en un 56% dels menors.
I nosaltres, els adults, la família, que hi fem? es greu veure, quan fas un ullada al perfil de la quitxalla i adolescents víctimes del mal us de la tecnologia, que tot i que majoritàriament son dones, noies, no ens enganyem la mitjana sobrepassa amb escreix el 50%, com deia es greu, més ho es quan veus que l’interval d’edats es situa entre els 9 i els 16 anys, amb una mitjana de 12,5 anys. Son tots molt joves, ja se que diem i assumim que avui dia la quitxalla es fa gran més aviat i més de pressa que anys enrere, ho accepto, no se si morfològicament, socialment o per interessos de l’entorn, però el que no veig raonable es que nens i nenes de la franja baixa de la forquilla d’edat esmentada, o sigui nens i nenes de 9 anys tinguin problemes d’addicció tecnològica, no veig raonable que tinguin accés incontrolat als continguts de les xarxes, que seran bones o no, seran criticables o no, però si no deixem una botella d’alcohol o de substancies corrosives, a l’abast dels infants, perquè hi deixem aparells electrònics amb els que els hi permetem que s’endinsin en un mon ple de trampes, d’enganys, paranys i perills, que sovint ni els adults som capaços d’evitar, o es que ens hem convertit en una peça, en un engranatge d’aquesta roda que destrueix al nostre jovent i conseqüentment obre les portes a un futur incert … pensem, pensem, pensem … imatge de stux d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.