Suspensió de feina i sou

Llegia al VilaWeb l’article referent a que els Mossos suspenen els tres agents que van ajudar Puigdemont, de manera cautelar mentre continua la investigació judicial.

Es una noticia que segons l’article, ha estat avançada per El Mundo i suposadament confirmada a Efe per fonts policíaques.

A veure, no se si els agents son culpables o no, si han comes un delicte els han d’acusar, els han d’investigar, els han de jutjar i els han de sentenciar, o no? de moment i tal i com ens prediquen sempre les autoritats polítiques i jurídiques, son innocents, oi? ja se que sempre surto amb la mateixa referencia, i es la d’en Sandro Rosell, després de passar 2 anys a la presó el van absoldre d’un presumpte frau a hisenda, i aquí tothom es queda tan ample, dos anys a la presó i no es pot demostrar la seva culpabilitat? perquè qui va fer la pífia, qui la va cagar, no en paga les conseqüències? i no parlo de pagar econòmicament, parlo de pagar judicialment.

Avui no tinc ganes d’allargar-me, i pregunto a tots els polítics, a tots els responsables d’organismes oficials del nivell que sigui, a tots aquells que han promès o jurat complir la llei, defensar als ciutadans, anteposar el benefici social del poble al seu benefici personal o dels seus amics, a tota aquesta colla de gent que son moltes i molts, els hi pregunto que hem de fer els ciutadans, que hem de fer amb tots aquells als que hem volgut fer confiança amb els nostres vots, a tots aquells que s’han omplert la boca de que treballaran sempre pel benefici de la ciutadania, diguin-me vostès que son tan llestos, com els podem suspendre de feina i sou? com podem fer, al no complir amb el seu jurament o promesa, fer-los fora, enviar-los a casa sense sou? que volen que fem, constituir un nou partit? un partit que guanyi o no, dediqui la seva tasca i la seva força ciutadana a cantar les seves vergonyes, les de vostès, si, o es que la majoria ja ni saben que vol dir aquesta paraula, vergonya. Imatge de Vilkasss generada amb IA a Pixabay.

Violència a l’entorn de l’esport

Fa quinze dies parlava d’un partit de futbol disputat al Bages Una agressió embruta l’esport entre els equips de Sant Fruitós i de Sallent. Una agressió que segons Regió7 nombroses patrulles de Mossos van haver d’intervenir-hi.

Jo proposava una mesura, impopular si però radical, castigar jurídicament els culpables, se’ls tindria que expulsar definitivament de zones esportives d’arreu del país, prohibir-los entrar a cap esdeveniment esportiu, sigui com a públic o com a jugador, i a més, fer-los-hi pagar tot el cost del desplegament de Mossos i SEM.

I pels clubs si es demostra que van ser incitadors, partícips o es van inhibir dels fets, expulsar-los del campionat que estiguin jugant, i si son reincidents expulsar-los de les competicions de per vida.

I avui he llegit una altra noticia al digital Vila Web “L’entrenador del juvenil de la UE la Jonquera, hospitalitzat perquè el van agredir durant un partit” que hem de fer amb tota aquesta potolada que va als esdeveniments esportius a buscar merder, perquè hem de continuar tolerant-los, ja n’hi ha prou, els efectius policials han d’actuar amb contundència, i les autoritats jurídiques han d’actuar sense febleses, tots plegats han de buscar, detenir i jutjar aquests elements provocadors i agressors i fer el que calgui per apartar-los de la nostra societat, apartar-los del nostre dia a dia, no es mereixent gaudir d’una convivència a la que ells mateixos ataquen, que ells mateixos destrueixen, i que sovint es volen imposar amb agressions, sovint continuades i reincidents,  a la resta de gent, a la resta de persones, no els volem, feu-ne el que vulgueu, però als nostres camps i pistes esportives no els hi volem.

Ja fa massa temps que dura això, s’està perpetuant i agreujant, recordem que molt sovint en el espai esportiu es parla de valors, però sembla que nomes se’n parla en un pamflet o en els discursos populars i populistes per tal de quedar be. S’ha de ser més rigorós, s’ha de ser més contundent, i es que com en tantes altres coses, la gent, els responsables, tots plegats perdem massa temps parlant de bones intencions i que hem de començar quelcom per trobar-hi solucions, però mentrestant la llavor de la maldat, la llavor de les grolleries, la llavor de les agressions va avançant i va creixent, i que hi pensem fer? res com en tantes i tantes coses que estan posant pals a les rodes de l’adient funcionament de la convivència comuna. Imatge de thommas68 a pixabay.

Una agressió embruta l’esport

Això es el titular, més o menys, d’una noticia publicada aquesta setmana per Regió7, i dic més o menys perquè no tinc ganes d’escriure noms, al cap i a la fi aquesta vegada es una situació propera, però en altres ocasions ha passat i passarà en altres indrets, i per desgracia i vergonya comuna son accions repetitives i que van in crescendo.

Un partit, suposadament paraules gruixudes i gestos provocadors, de qui? es indiferent, els i les incíviques, les i els caradures, personatges que podríem anomenar “xulo piscines” n’hi ha a tot arreu … continuem, després d’un inici de suposades provocacions, repeteixo es indiferent qui sigui l’incitador, s’arriba a les mans i en aquest cas a les puntades de peu. Acaba amb ferits.

Després, segons un ressaltat del mateix diari, “nombroses patrulles de Mossos van haver d’intervenir i van fer identificacions”. I aquí comença la meva petició: investigar be que va passar, definir i esclarir qui van ser els culpables dels aldarulls, i actuar en conseqüència. I que vol dir en aquest cas actuar en conseqüència? Primer, després d’identificar i castigar jurídicament els culpables, se’ls podria expulsar definitivament de zones d’esports arreu del país, prohibir-los entrar a cap esdeveniment esportiu, sigui com a públic o com a jugador, i segon, tot el cost del desplegament de Mossos i SEM fer-los-hi pagar a títol individual. I pels clubs? pels clubs si es demostra que van ser incitadors o partícips dels fets, expulsar-los com a mínim del campionat que estan jugant actualment, i en cas de ser reincidents expulsar-los de per vida.

Si volem educar en valors i en ciutadania, hem de començar per no permetre aquests tipus d’actuacions, que pel que sembla per algunes de les xerrades a les que he assistit, el problema no es que afluixi, no, al contrari, cada vegada va a més. I això es intolerable com a persones i com a societat. Això es el llegat d’exemplaritat que volem lliurar al nostre jovent? Imatge de gartengg a pixabay.

Els mossos

Tot mirant la pantalla en blanc de l’ordinador, no sabia escollir un tema per escriure aquesta setmana; el tifó de les Filipines, la famosa doctrina Parot, els plens de l’Ajuntament de Sant Fruitós, la sentencia del Prestige, el cas Raval ……, finalment he decidit posposar el dels plens, i aprofundir una mica en la percepció que tenim de les actuacions dels mossos. Els mossos, la nostra policia, un col•lectiu més o menys nombrós, que dedica el seu temps laboral a oferir un servei a la resta dels ciutadans, amb la finalitat de que la vida de tots plegats sigui més tranquil.la i més segura. El primer a dir, es que com a persones ens tindria que fer vergonya el fet de necessitar policia, no diu gaire a favor nostre com a humans; però un cop hem assumit que necessitem aquest servei, i si ens centrem a casa nostra, en que, com deien aquests darrers dies els mitjans de comunicació, hem creat una societat nova, a partir de la destrucció viscuda en els anys del franquisme, amb tot d’organismes nous, nascuts pràcticament de zero, volem i hem d’exigir la màxima perfecció possible en tots els àmbits, i en el de la policia també. Els mossos, en conec alguns, se que fan la seva feina, i que la fan be; es cert que el que no hem de permetre es que uns fets aïllats, i mes sense saber si son certs o no, en el cas del Raval encara no s’ha tancat la investigació, criminalitzin a tot el col•lectiu. Ara be, el que també hem d’exigir, es que quan es demostrin els fets ocorreguts, en el cas de que siguin certs, els que manen, han d’actuar amb contundència, el que sempre dic dels polítics, també es aplicable en aquest cas, si hi ha algun personatge que no sap utilitzar la responsabilitat que li cedim, no hi ha més remei que apartar-lo del col•lectiu al qual pertany, precisament per mantenir la total integritat de la resta, en aquest cas la resta de policies assenyats, responsables i que tenen molt clara la finalitat de la seva tasca al servei del poble. Dit això, no m’agrada veure unes imatges per la televisió i que el discurs polític s’entossudeixi en dir el contrari del que veiem, perquè veiem que li donaven cops, no se si mortals o no, però el pegaven; no m’agrada que es canvií de versió a posteriori, quan no hi ha més remei que reconèixer el que la vista ens ha permès observar, senyors polítics, quan facin manifestacions verbals, acostumin a tenir la informació verídica, i si els hi donen malament aquesta informació potser necessiten canviar el seu equip de confiança. No m’agrada veure, per exemple, com en un desplegament de mossos a Barcelona, desconec els motius, entre els 30 o 40 policies que baixen dels furgons, en veus un parell en posat de pistoler de les pel•lícules de “cowboys”, la resta sortosament els veies que anaven per feina; per acabar no m’agrada tampoc , que quan els imputats van al jutjat, hi vagin envoltats de uns quants companys, aquesta imatge de clan no es la que nosaltres, els ciutadans de Catalunya, volem en el nostre país; i qui no entengui que es el que volem els catalans de les diferents administracions, possiblement es que esta desubicat i ha de fer una reflexió profunda de les seves idees i dels seus valors. Els catalans volem que els nostres col•lectius que treballen pel benestar del poble català, estiguin integrats per persones, series, responsables i que siguin precisament els mateixos col•lectius, els que no han de permetre que en el seu entorn mes immediat, sorgeixin personatges que no encaixin plenament en el que esperem d’ells. Se que els mossos son un cos seriós, responsable i molt respectat pels catalans; nomes els hi demanaria que a més de la seva important tasca diària de vetllar pels ciutadans, tinguessin la seguretat de que sempre que pugui sorgir qui es desviï de la integritat que els caracteritza, el facin fora; i també voldria demanar a la societat, que en el suposat cas que es demostri que algú va actuar malament, tan el cas Raval com en algun altre, no hem de criminalitzar a tot el col•lectiu, perquè senzillament no ho mereixent.

Prou privilegis

Portada a la premsa escrita: “La líder del PP renuncia a ser escortada pels mossos”; no penso pas parlar de la senyora en qüestió, ni de la seva renuncia en particular. La líder del PP, te les seves idees i jo les meves, possiblement no coincidim en molts punts de com s’ha de treballar pel poble, pels ciutadans, però tampoc hem tingut mai l’oportunitat d’intercanviar opinions. Ha manifestat el seu rebuig a ser escortada pels mossos, segons ella, perquè en desconfia, i te tot el dret a fer-ho; i es d’això del que voldria parlar, no tan de l’actitud d’aquesta persona en concret, sinó dels privilegis dels polítics en general. Alguns, no tots, tenen escorta, perquè?, alguns, no tots, quan viatgen en avio, ho fan en classe business, perquè?, alguns, no tots, quan estan en el punt de mira de causes de corrupció, ens diuen que no els poden jutjar perquè estan aforats, perquè?, alguns, no tots, prenen decisions que perjudiquen i molt als ciutadans, i es queden tan tranquils, perquè?, alguns, no tots, es pensen que son el melic del mon, i que tots hem de creure i callar, perquè? Perquè es pensen tots aquests polítics que cada vegada hi ha més gent que demana regenerar la democràcia?, però que es pensen aquests polítics, que els hi hem de continuar permeten aquesta disbauxa? El poble, els ciutadans, hem de ser capaços d’aturar-ho; hem de fer que la classe política tingui la mateixa quota d’atur que els treballadors; o que tingui la mateixa retallada de sou que han tingut els funcionaris; no pot ser que quan hi ha tanta gent perjudicada per la seva ineficàcia, ells, els polítics, encara tinguin els mateixos privilegis. Que han de fer els polítics?, primer, ser honestos, molts ho son, però per ser-ho del tot, i tots, han de fer fora als que es desvien d’aquesta honestedat; segon, els casos de corrupció, s’han de jutjar i de castigar amb rapidesa i amb duresa, per escarmentar a possibles corruptes futurs; tercer, presentar llistes obertes a les eleccions, perquè puguem votar als que creguem millors i més ben preparats per defensar els nostres interessos; quart, treballar pels ciutadans, amb la finalitat d’aconseguir en cada cas, la millor opció pel benestar del poble, anticipant aquesta prioritat a la dels beneficis materials; cinquè, no acceptar pels ciutadans tot allò que no volen ni per ells ni per les seves famílies; podria anar enumerant més pautes pels polítics, però crec que de moment ja en tenen suficients, i a més, al cap i a la fi, son ells els que han de trobar els motius que els han de portar a fer una bona feina pels conciutadans.