Els mossos

Tot mirant la pantalla en blanc de l’ordinador, no sabia escollir un tema per escriure aquesta setmana; el tifó de les Filipines, la famosa doctrina Parot, els plens de l’Ajuntament de Sant Fruitós, la sentencia del Prestige, el cas Raval ……, finalment he decidit posposar el dels plens, i aprofundir una mica en la percepció que tenim de les actuacions dels mossos. Els mossos, la nostra policia, un col•lectiu més o menys nombrós, que dedica el seu temps laboral a oferir un servei a la resta dels ciutadans, amb la finalitat de que la vida de tots plegats sigui més tranquil.la i més segura. El primer a dir, es que com a persones ens tindria que fer vergonya el fet de necessitar policia, no diu gaire a favor nostre com a humans; però un cop hem assumit que necessitem aquest servei, i si ens centrem a casa nostra, en que, com deien aquests darrers dies els mitjans de comunicació, hem creat una societat nova, a partir de la destrucció viscuda en els anys del franquisme, amb tot d’organismes nous, nascuts pràcticament de zero, volem i hem d’exigir la màxima perfecció possible en tots els àmbits, i en el de la policia també. Els mossos, en conec alguns, se que fan la seva feina, i que la fan be; es cert que el que no hem de permetre es que uns fets aïllats, i mes sense saber si son certs o no, en el cas del Raval encara no s’ha tancat la investigació, criminalitzin a tot el col•lectiu. Ara be, el que també hem d’exigir, es que quan es demostrin els fets ocorreguts, en el cas de que siguin certs, els que manen, han d’actuar amb contundència, el que sempre dic dels polítics, també es aplicable en aquest cas, si hi ha algun personatge que no sap utilitzar la responsabilitat que li cedim, no hi ha més remei que apartar-lo del col•lectiu al qual pertany, precisament per mantenir la total integritat de la resta, en aquest cas la resta de policies assenyats, responsables i que tenen molt clara la finalitat de la seva tasca al servei del poble. Dit això, no m’agrada veure unes imatges per la televisió i que el discurs polític s’entossudeixi en dir el contrari del que veiem, perquè veiem que li donaven cops, no se si mortals o no, però el pegaven; no m’agrada que es canvií de versió a posteriori, quan no hi ha més remei que reconèixer el que la vista ens ha permès observar, senyors polítics, quan facin manifestacions verbals, acostumin a tenir la informació verídica, i si els hi donen malament aquesta informació potser necessiten canviar el seu equip de confiança. No m’agrada veure, per exemple, com en un desplegament de mossos a Barcelona, desconec els motius, entre els 30 o 40 policies que baixen dels furgons, en veus un parell en posat de pistoler de les pel•lícules de “cowboys”, la resta sortosament els veies que anaven per feina; per acabar no m’agrada tampoc , que quan els imputats van al jutjat, hi vagin envoltats de uns quants companys, aquesta imatge de clan no es la que nosaltres, els ciutadans de Catalunya, volem en el nostre país; i qui no entengui que es el que volem els catalans de les diferents administracions, possiblement es que esta desubicat i ha de fer una reflexió profunda de les seves idees i dels seus valors. Els catalans volem que els nostres col•lectius que treballen pel benestar del poble català, estiguin integrats per persones, series, responsables i que siguin precisament els mateixos col•lectius, els que no han de permetre que en el seu entorn mes immediat, sorgeixin personatges que no encaixin plenament en el que esperem d’ells. Se que els mossos son un cos seriós, responsable i molt respectat pels catalans; nomes els hi demanaria que a més de la seva important tasca diària de vetllar pels ciutadans, tinguessin la seguretat de que sempre que pugui sorgir qui es desviï de la integritat que els caracteritza, el facin fora; i també voldria demanar a la societat, que en el suposat cas que es demostri que algú va actuar malament, tan el cas Raval com en algun altre, no hem de criminalitzar a tot el col•lectiu, perquè senzillament no ho mereixent.