Tornem-hi amb el canvi d’horari

En aquesta ocasió l’article de redacció del VilaWeb amb el títol de “El govern espanyol demanarà a la Unió Europea que elimini el canvi d’hora el 2026″ em serveix d’excusa per tornar a dir-hi la meva en aquest guirigall que s’aixeca cada vegada que es parla d’aquesta qüestió, horari d’hivern versus horari d’estiu. Encara que en aquesta ocasió quasi tan interessant es l’article com els comentaris associats al mateix.

En més d’una ocasió ja n’he parlat, per exemple en “El punyent canvi d’hora”  o també amb el “Canviar l’hora o modificar l’horari” i sempre hi dic la meva, però no tinc intenció de convèncer a ningú, que cadascú faci el que vulgui, però de la mateixa manera que n’hi ha que ens volen convèncer de que el millor horari es el de l’estiu, jo tinc tot el dret a pensar i creure que no.

En el seu moment ens van dir, ara fa més de 40 anys, que era per l’estalvi energètic en una època en el que es va disparar el preu de la energia, fals, perquè si que el preu de la energia va pujar molt es cert, però el consum no va para mai de créixer, i ara fa temps que som conscients de que no comporta estalvi energètic i, a més ara ens han dit que altera els ritmes biològics. Tinc la creença de que tota aquesta bogeria, tota aquesta follia en defensar l’horari d’estiu, es nomes en base a disposar de més hores de llum de dia per poder-nos empènyer a sortir a fer allò que en diuen vida social, o diguem-ho clarament pel seu nom, esbarjo; tot i que sovint aquest esbarjo s’allarga fins a ben entrada la nit, amb la qual cosa perd tot el seu sentit la defensa d’aquest horari anomenat d’estiu per raons d’estalvi energètic.

El que no suporto, es que per defensar una o altra opció hi ha qui te que recórrer a la manca de respecte i a l’insult, si precisament en els comentaris que esmentava abans hi he pogut llegir paraules com nazis, talibans, amargats, corrupció, incompetència …. no acabo d’entendre a qui van dirigits, als que defensen un horari diferent al que ells volen, o als polítics que durant tots aquesta anys ens han enganyat?

Si el que es vol es distribuir els horaris per beneficiar als sectors de l’oci, del lleure, de l’esbarjo en general, s’ha de dir clarament, no cal enganyifes o mitges veritats per fer-ho, que ens diguin que pels que manen es més important que sortim a gastar, que no pas pensar que es el que aporta més beneficis socialment, i no cal que busquin subterfugis per convincents, primer perquè a la gresca ens hi apuntem ràpidament i segon perquè fent un tomb per la majoria de locals d’oci veurem que el consum energètic en general es brutal o bestial o fora de mida, com ho vulgueu dir, perquè entre llums, musica, cuines … i tots els estris de consum energètic que pugueu pensar, tots funcionen a “tota pastilla” sense descans i sense concessions.

Ara vivim enganyats, acceptem ser enganyats, si ens fixem en això dels bioritmes a l’estiu quan anem a treballar a les 8 del mati, solarment son les 6, i per fer-ho ens aixequem de dormir a les 5 o abans, i a la tarda/vespre, això que ara anomenen “tardejar o vesprejar” es molt divertit però ens fa allargar les vetllades fins més enllà de fer-se fosc i a més omplim a la quitxalla de extraescolars per així tenir temps per les “relacions socials”. Potser cal menys temps d’esbarjo i més temps dedicat a la família. I els que volen sortir d’esbarjo, els hi es indiferent si es clar o es fosc, com a mínim quan jo era jove i sortia de gresca una de les coses a les que no hi dedicava ni cinc segons del meu temps, era a veure si era clar o era fosc, i aquí estic, de moment. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Tornem-hi amb la jornada laboral

Fa pocs dies ja comentava això de la reducció d’hores de feina, al meu article “Això de la reducció de jornada …” però es que avui després de llegir el que diuen que ha dit el president de la CEOE, segons l’article publicat per la Cadena Ser “Garamendi desferma la polèmica amb la seva crítica a la reducció de jornada: Tu creus que l’Alcaraz treballa 37 hores i mitja a la setmana?» no puc quedar-me calladet, d’entrada no dubto pas que aquest bon senyor treballi, no se si molt o poc, suposem que ho fa, però segur que no cobra el salari mínim, no se pas perquè m’ho imagino.

Per altra banda al programa “Mañaneros 360” deien que actualment es fan milers d’hores extres no remunerades, o sigui que els treballadors treballen més hores de les que diu el conveni, i això agreujat amb el fet de que no les cobren, escoltin això no deixa en gaire bona posició a les empreses que ho fan. El presentador deia que a Espanya de mitjana es treballen 6 hores gratis cada setmana, diu també que més de 400.000 treballadors fan hores extres no remunerades, que significa el 47% de les hores extres treballades, la qual cosa equivaldria a uns 70.000 llocs de treball perduts.

Dues versions de la situació laboral al país, no se si les dades del programa televisiu estan allò que anomenem esbiaixades, el que si que tinc clar es que les manifestacions que presumptament ha fet el senyor Garamendi estan fora de lloc, ha pixat fora de l’orinal, perquè dir que els espanyols no volen treballar es una fal·làcia, i posar com a exemple al que crec que es el número del tenis mundial es una animalada, ha vingut a dir que “és la cultura de l’esforç, de patir, de saber què perds, què guanyes» home com diu el presentador de rtve el salari del tenista no deu ser el salari mínim, ni el del senyor Garamendi tampoc.

Entenc que aquest senyor ha de defensar els interessos d’allò que s’anomena la patronal, al cap i a la fi per això cobra, i no poc, ara be defensar quelcom amb fal·làcies com aquestes, crec que es enterrar una mica més la credibilitat tan la d’ell com la de la mateixa CEOE, perquè després d’aquestes burrades amb quins ulls ens hem de mirar a les empreses? i això sense oblidar que les empreses es muntem no com un servei social o obra social, es munten per guanyar diners, tan legítim com que els treballadors vulguin un salari digne i just. Imatge de Skibka d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Xerren, xerren sense posar-se vermells

Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel cap” el que passa es que quan els plats es trenquen sempre acabem pagant-los nosaltres, els ciutadans.

Amb això de “la Vuelta” n’hi ha hagut que amb el que han dit es mereixerien una bona estirada d’orelles, de tots en conegut que davant el fet de que hi participava un equip israelià, hi ha hagut nombrosa gent que ha protestat manifestant-se en el context de la celebració de la cursa ciclista, tot dificultant-ne quasi cada dia el recorregut o les arribades a la meta.

S’ha dit que amb les manifestacions s’ha donat una imatge vergonyosa d’Espanya, que no sap organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, alguns líders populars també han gosat titllar-ho de “violència  política afavorida pel líder socialista” o directament com a “kale borroka». Sovint em pregunto si quan xerren aquesta colla de gent, a part de no posar-se vermells per vergonya que no tenen o morats per la cara dura que si tenen, s’escolten? no, perquè si s’escoltessin veurien que pixen fora de test, veurien que diuen bajanades, tantes que una persona d’aquelles que anomenem normals s’estiraria els cabells al veure el nivell intel·lectual i formatiu d’alguns dirigents, encara que tampoc es d’estranyar aquest nivell després de la quantitat de títols escolars falsejats.

Tan la Unió Ciclista Internacional com els organitzadors de “la Vuelta” han criticat aquestes manifestacions i al govern central per tolerar-les o no evitar-les més enèrgicament, entenc que els emprenyi que la gent cridi, que la gent es manifesti, entenc que els emprenyi que alguna gent tingui criteri propi, no nomes el criteri de beneficis per uns quants, però estava al seu abast aplicar una solució ben fàcil, no deixar participar o expulsar l’equip israelià.

Ambdós organismes s’excusen mútuament l’un amb l’altra, però el resultat es que ningú dictamina si cal o no fer-los fora, sempre argumentant que això no es política sinó que es esport, i s’excusen dient que en cap país s’ha vetat la presencia ni d’esportistes ni de països. No volen acceptar que si ells es creuen amb el dret de fer aquests esdeveniments amb aquests participants, la gent te tot el dret a manifestar-se en contra, al cap i a la fi no ens enganyem, per on passa la cursa es de tots els espanyols, recordeu qui ho deia? i no nomes dels organitzadors d’esdeveniments internacionals, ni no nomes dels politiquets de joguina dretans.

I ara per acabar-ho d’amanir tot plegat han dit que Espanya es retirarà d’Eurovisió, però el que fa més pena es escoltar a persones, teòricament cultes i ben intencionades, dient que aquí no som ningú per dir si el que passa a Gaza es genocidi o no, patètics. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Els populars fan un nou lleig a la institució reial

No es la primera vegada que ho fan, sempre tenen una excusa preparada per justificar les seves rebequeries, quan no es perquè no els conviden segons deien en alguna altra ocasió, es per un acte protocol·lari d’alguna representant de caire autonòmic, que suposo que per protocol no deu ser pas més important que la casa reial, tot i que en aquesta ocasió sembla ser que finalment, els hi ha cotat, en “Feijóo reconeix que no anirà a l’obertura de l’any judicial per no avalar la presència del fiscal general” el qual, recordem que es un càrrec públic, que tot i estar denunciat i en vies de judici, no ha estat pas condemnat, i aquí sempre s’ens ha venut que tothom es innocent fins que no es demostri el contrari, teòricament es així, no?

Es que ells volen que el fiscal general o be dimiteixi o be el facin fora, això sense estar condemnat, però no recordo pas que en el moment que van condemnar al seu partit, a títol lucratiu, en alguna de les diverses trames que s’han jutjat al país, demanessin ni la inhabilitació dels seus dirigents, ni la il·legalització del partit, ni la presó per ningú, siguem seriosos, ara que coi demanen al marge d’intentar tombar el govern actual? que per cert, tenen tot el dret a fer-ho, però amb les armes legals que tinguin al seu abast, no amb subterfugis de col·legials.

De fet es curiós, que un partit que es defineix com a constitucionalista, un partit que defensa la unitat d’Espanya, un partit que diu recolzar la institució reial, decideixi fer-li novament un lleig tan gran com es el de plantar-lo en un esdeveniment institucional de país, i quan ho feien els representants catalans, no paraven de buscar adjectius per a desacreditar-los i deixar-los a l’alçada del betum, com canvien les coses en funció de qui les fa i en funció de com volen argumentar el mateix fet amb tendències i finalitats diferents, quan ho fan els independentistes argumentant que no estan d’acord amb el sistema actual es una blasfèmia, un greuge, un delicte, en canvi quan ho fan ells es justificable perquè els dolents son els altres.

La gent del govern es criticable, sempre ho podrien fer millor, el problema es saber si aquest fer a mitges algunes coses en son conscients o no; però es que la gent de la oposició es igualment criticable, perquè massa sovint un te la sensació de que els mou prioritàriament un interès partidista, tal i com deia molt recentment en Jaume Giró, exconseller d’Economia, en un article de Roger Palós i Laia Galià a l’Ara que en“deixar Junts per discrepàncies amb la direcció del partit, critica que la política és excessivament tàctica i que es prioritzen els interessos de partit per damunt dels del país”, i això passa arreu, que esperem per entendre que, a nivell polític, presumptament no sempre es prioritza el benestar de la ciutadania? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Tambors de guerra propers ens acosten a la mili

Els matins, després de la dutxa i l’esmorzar, dedico una estoneta a la premsa, entre la de paper i la digital repasso diverses publicacions, com sempre dic m’agrada fer una ullada a tot tipus de tendències, així veus com opinen totes les cares de la moneda, totes les creences del país.

Ja fa alguns dies que s’han revifat els dubtes o les incògnites envers la possibilitat de que els països de la UE es tornin a abraçar a la mili, d’això ja en parlava ara fa un any en el meu article “Torna la mili?” , però sembla que ara aquesta opció torna a agafar embranzida, perquè serà? senzillament per la guerra d’Ucraïna, si la que tenim aquí, a les portes de casa. Avui he llegit un article a infoLibre que amb titular de “Els vents de guerra renoven la mili a Europa i posen Espanya en el punt de mira” on Fernando Varela fa una mirada a aquesta novetat, on per exemple Alemanya vol promoure un model de “mili” en el que a partir de l’any vinent, els majors de 18 anys que responguin positivament a la pregunta de si volen fer el servei militar, la facin per un període mínim de sis mesos, no oblidem però que a la UE hi ha 9 països que ja tenen en marxa algun tipus de servei militar per tal de poder subministrar efectius als seus respectius exèrcits.

Ara podríem entrar, com en tot el que fem els humans, en defensar o contradir les diverses opcions manifestades, per exemple l’article diu que “La cúpula militar calcula que l’exèrcit necessita multiplicar per set el nombre actual de reservistes” uau … multiplicar per set; deia al meu article d’ara fa un any que es deia que “al nostre país, teníem aproximadament uns 120.000 soldats professionals” això voldria dir assolir quasi el milió de guerrers a la reserva, bufa, i tot perquè alguns autoproclamats conqueridors, ells s’autoanomenen salvadors, però no ens enganyem son conqueridors en tot el sentit més ampli de la paraula, com deia la seva dèria es la que incita a la resta de governs a buscar com defensar-nos, realment com defensar-se d’aquells que posen en perill l’estatus social i econòmic dels governants.

Reflexionem una mica, ens diuen que el capitost soviètic te deliris de conquerir el món, després de més de tres anys de guerra a Ucraïna, els de l’UE encara discuteixen quines mesures, quines sancions econòmiques decreten per imposar-li, que al cap i a la fi pagaran els seus conciutadans, i tots nosaltres no ens enganyem, perquè es parla de mesures econòmiques, aranzels, bloquejos, i això repercuteix directament en la ciutadania, no en els mandataris. O sigui que l’acusen de possibles crims de guerra contra la humanitat, però el càstig es purament econòmic, i que no diguin que no hi poden fer res més, al cap i a la fi quan el populatxo ens queixem, be prou que troben mitjans per fer-nos canviar d’opinió, o no he veieu així?

Soc dels que vaig fer la mili, soc d’aquella època en que aquest període de vivències deien que et feia home, no tinc clar que em va aportar de positiu, de negatiu cadascú sap com ho va viure i com ho va passar, precisament a TV3 van emetre un programa que parlava d’aquesta qüestió, i no pas tothom en sortia ben parat. El que cabreja es que a ser allò que anomenen carn de canyó, nomes en tenim paperetes, pel sorteig que fan els capitostos, la menudalla, el populatxo o sigui tots aquells que tenim que estar calladets i ser obedients, en definitiva els súbdits. I nosaltres com a borregos anem seguint el camí que ens han marcat, anem remugant en el context de les pastures acotades, això si vigilats i controlats per uns pastors que hi posen la cara i tota la seva empenta per les punyeteres trenta peces de plata. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Que i com votarem

D’aquí quatre dies, com qui diu, anirem a votar, i que votarem ?, uns diuen, els unionistes o no separatistes, que votarem senzillament nomes per escollir el Parlament autonòmic; els altres, els independentistes, justifiquen segons la premsa, el plebiscit del 27-S pel “dret a la legitima defensa” davant l’atac sistemàtic del Govern espanyol a l’autogovern de Catalunya. I els ciutadans catalans que en pensem?, els bombardejos dels partits via la premsa escrita i sobretot la televisió son constants, com es costum en aquestes situacions, tothom vol tenir la raó, la seva raó, i tothom vol guanyar i sobretot manar. El que si que esta clar, i així ho ha reconegut el mateix govern espanyol, al presentar les seves balances fiscals, es que les inversions a Catalunya per part del Govern de Madrid, ni de bon tros es correspon amb el seu pes econòmic en el conjunt de l’estat; i això sense valorar si les xifres, que recordem que sempre poden dir el que li convé a cada part, son les correctes o no. La part important de les eleccions, es conèixer on s’ha de posar el llisto perquè els resultats no es puguin qüestionar; he llegit que el President Mas diu que es suficient amb tenir 68 diputats, o sigui la majoria senzilla de diputats del Parlament, ja que no es pot aturar un procés que convenç una mica mes de la majoria per beneficiar una mica menys de la majoria; la CUP creia necessari tenir el 55% dels vots. Crec que el que s’ha de debatre, es precisament on posem aquest llisto; i mes quan el nombre de vots, no es correspon amb el nombre d’escons, ja que el sistema que s’utilitza, amb els vist i plau de quasi tots els partits, no es uniforme en la proporcionalitat de vots versus escons. Si fem una ullada a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, podem veure que Esquerra mes CIU amb el 44% dels vots, van obtenir mes del 52% dels escons, i a Espanya el PP amb un 44,62% dels vots van obtenir el 53,14% dels escons; i el que no pot ser, es que com va passar precisament en les darreres eleccions espanyoles, un partit que va obtenir nomes el 31,57% dels vots del total del cens, governi per majoria. Això ho hem de canviar, no pot ser que tot i que ells, els politics, ho justifiquin tot dient que ha de manar el partit mes votat, tinguem al front del país uns personatges, als quals la majoria de ciutadans no els han votat. Per això crec que a Catalunya, que volem canviar les coses, volem fer les coses millor, el llisto el tindríem que posar en el llinda de la majoria del cens, o sigui si a les darreres eleccions del 2012, teníem a Catalunya un cens de 5.413.000 votants, tindríem que aconseguir que els que votin independència o llistes independentistes, siguin com a mínim 3.000.000 de catalans, això seria, de llarg, la majoria de ciutadans en edat de votar, això seria una lliçó de democràcia per la resta de ciutadans de la CEE, i seria un cop molt dur per la resta de partits espanyols. Raúl, Carme, Muriel, Artur, Oriol, Lluis, Eduardo, Fabian …… Pep, s’ha d’aconseguir una gran majoria, hem de deixar amb un pam de nas als politics d’arreu que no li volen reconèixer al poble català la importància que tenim; aconseguim aquesta majoria absoluta i real, i desprès comencem la tasca ferma, que ha de portar al nostre poble, i al nostre país, al lloc on es mereix. (enviat a Raül Romeva i a Oriol Junqueras)

Polítics d’Aragó

Molts de nosaltres, i quan parlo de nosaltres parlo de ciutadans normals, aquí no hi tenen cabuda ni polítics ridículs ni altres personatges grotescos, veiem que dia rere dia precisament aquests personatges grotescos, altrament anomenats polítics, diuen i fan un munt de tonteries que la veritat es que no se pas com gosen cobrar a final de mes la seva nomina, perquè no se la guanyen pas. Entre altres, els de l’Aragó han rebatejat l’aragonès i el català amb uns noms tan ridículs i tan absurds com ells mateixos; no repeteixo el nom sencer perquè es tan llarg com curta es la seva intel•ligència, però si que es una altra d’aquelles bajanades que han de servir perquè tots plegats intentem «fotra» fora, legalment, a aquests tipus de personatges; ells s’han auto atorgat el dret de contradir la constitució espanyola, que diuen que defensen, ja que es precisament en aquesta constitució on es diu que a l’estat espanyol, a més del castellà, hi ha també el català, l’eusquera i el gallec. Crec que diu també que la riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d’Espanya es un patrimoni cultural i que ha de tenir un especial respecte i protecció. Els que es creuen els amos d’Aragó han modificat el nom d’una llengua que esta recollida i protegida a la constitució, no es això il•legal?, quan creuen que a Catalunya fem quelcom que contradeix la Constitució no ho denuncien?, perquè no denuncien ara als polítics d’Aragó?, que no son ells el que diuen que la defensen?, que la constitució no es de tots i no es sagrada? Si realment creuen en el que diuen, els constitucionalistes, que denunciïn aquesta modificació del nom del català, perquè incompleix la constitució, i tots plegats que es dediquin a fer que els ciutadans puguin millorar la seva situació, al cap i a la fi, no es gratuït que els aragonesos com la resta d’espanyols, pateixin, entre altres mancances, un alt índex d’atur. I una darrera dada, a les eleccions aragoneses de l’any 2.011, hi havia un cens de 1.016.021 votants, van votar 689.904 persones, abstenció del 31%, el PP va obtenir el 26,50% dels vots emesos, majoria?, no; i el PAR va obtenir el 6,20% dels vots emesos, majoria?, no; o sigui que tots dos plegats, tot i representant nomes un 32,70% dels vots emesos, es creuen en el dret de incomplir la constitució al canviar el nom d’una llengua reconeguda, precisament en aquesta constitució, de la qual ells mateixos se’n volen fer abanderats; escoltin, perquè no treballen en coses més importants pels aragonesos i per la resta d’espanyols?