Taxa turística

Tornem-hi, es tracta de fer veure que hi ha una problemàtica on no existeix, i això de la taxa turística n’és un exemple des del punt de vista ciutadà. Podem parlar de qualsevol població, però centrem-nos en Barcelona que es una referencia molt valida, tan per la dimensió de la ciutat com per l’acumulació de turistes que la visiten.

Entrem a veure i valorar les taxes pels hotels de cinc estrelles , fins ara hi havia una tarifa general de 3,5 euros, més una tarifa local de 4 euros, en total els hostes pagaven 7,5 euros per persona i dia. A partir del primer d’abril la tarifa general passa a ser de 7 euros, la local de 5 euros i el total que pagarà el turista es de 12 euros per persona i dia, un increment del 60%, òstia ..!! però no ens deixem enganyar, ara fem la comparativa amb el preu dels hotels.

He buscat a les xarxes una habitació per a dues persones en un hotel de cinc estrelles, una nit, preus que de mitjana es situen entre els 400 euros i els 600 euros la nit, algun arriba fins i tot als 1.200 euros/nit … pregunta fàcil, l’increment de la taxa es significatiu? aquell 3% de taxes que pagaven de mitjana abans, ara es situa en el 4,8%, encara que si anem a la tarifa alta, aquest percentatge es redueix fins el 2% … ens volen fer creure que la taxa es el que enfonsarà el negoci hoteler?

Una altra qüestió es l’ús que es pot fer d’aquesta taxa, tindrà una bona destinació? els nois i noies que prenen decisions ho faran be? l’encertaran? aquí es on hi ha la mare dels ous. Sabeu que soc del parer de que els turistes, jo mateix quan m’hi converteixo, hem de pagar el cost de les despeses de fer turisme, i no em refereixo a transports, hotels, restaurants … em refereixo a totes les despeses que es generen al voltant del turista, consum d’energia, consum d’aigua, neteja, reparacions diverses … tot això qui ho paga? els propietaris dels negocis no, ells paguen les taxes que tenen establertes com a empresa, això vol dir que d’entrada ho paguem els contribuents en general amb els nostres impostos.

Per exemple, quan després d’una nit de gresca ha de passar l’equip de neteja amb maquinaria diversa, no ho paguen els usuaris de la festa, ho paguem els ciutadans, i ja no parlem de les bretolades sovint motivades diguem pels excessos de determinades substancies; podríem fer una llarga llista, però no cal, deixem-ho aquí i fem la pregunta indiscreta: perquè no hi ha d’haver una taxa turística que cobreixi tot aquest desgavell? em direu que el preu que s’ha d’aplicar per persona i dia es excessiu? realment pensem que desequilibrarà la balança i que farà renunciar als turistes a visitar el lloc de destinació escollit? Imatge generada amb ChatGPT.

El que inclou el preu del bitllet d’avió

Aquests darrers dies es parla molt de les taxes aeroportuàries que vol aplicar Aena, i qui si ha enfrontat més directament es Ryanair, amenaçant amb la reducció d’un milió de places de passatgers i conseqüentment la reducció del nombre d’avions, principalment en aeroports petits de dubtosa rendibilitat, tan per l’aerolinia, es problema seu que pugin preus, com per l’erari públic, i aquí no val nomes quantificar l’import cobrat per les taxes, sinó també que aporten aquests vols a l’economia nacional. Recordem que enguany es preveuen una cent milions de turistes.

Consulto una plataforma de reserves de vols d’avió, busco anada el dia 6 de setembre y tornada el dia 7, un cap de setmana, de Barcelona a Santiago de Compostela, el preu que surt es un total de 301 euros per ambdós vols, inclou una maleta petita en els dos trajectes, però si afegeixo una maleta de 20 quilets, a l’anada hi tinc que sumar 57 euros i a la tornada n’hi sumaria 41 euros més, o sigui en total passaria a pagar 399 euros. En aquest cas el sistema oferta l’anada amb Vueling i la tornada amb Ryanair.

Es diu que les taxes pujaran el 6,50%, es poc o molt? no ho se, sembla ser que es una pujada de 0,68 euros per bitllet, es poc o molt? no ho se, amb aquestes dues dades sembla ser que el preu actual es d’uns 10,50 euros, es poc o molt? no ho se, compareu amb el preu de les taxes amb les dels bitllets dels que us he parlat abans, equivaldria a entre un 2,5% i un 3% del preu del bitllet. I en el cas dels bitllets mes barats? be, es una qüestió purament empresarial, al cap i a la fi les despeses afegides son les mateixes, no?

Hem de suposar que les companyies ofereixen uns preus amb els que s’hi poden guanyar la vida, no? no ens enganyem les companyies, com totes les empreses volen fer negoci, volen tenir beneficis, per la qual cosa quan fan l’escandall per quantificar els preus dels vols, es de suposar que tenen uns financers que en saben molt i ho calculen be i no pas per tenir-hi pèrdues, no ho creieu així?

Sempre he tingut la mateixa idea fixa, i es que quan es compri un bitllet d’avió, o de tren, o de bus, es igual, a més del benefici empresarial que d’entrada no entraré pas a qüestionar, cadascú que es mogui com i amb qui vulgui i pugui, s’hi ha d’incloure les despeses o sobre cost pel manteniment d’aeroports o estacions i per la contaminació tan acústica com ambiental, així com per  tots aquells conceptes que puguin repercutir en la salut i el benestar dels ciutadans; no pot ser que per facilitar la mobilitat d’uns quants, la resta tingui que fer penitencia assumint entre tots, allò que generen i no assumeixen les companyies comercials. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Realment es vol reciclar?

Fa temps, anys, que donem voltes a aquest tema, be els ciutadans a part de queixar-nos per les taxes que paguem, poca cosa més fem, no se si podríem fer-hi més o no, però la veritat es que deleguem en els nostres representants a les direccions “superiors” establertes, siguin ajuntaments, parlaments autònoms o estructures de l’estat.

Avui llegia a infoLibre un article de Daniel Lara que amb el titular de “Ecoembes, una organització obligada a reinventar-se després de 25 anys de dades de reciclatge maquillats”, no deixa gaire be ni al lobby del plàstic, com ell els anomena, ni als governs que ens han dirigit en el decurs d’aquests 25 anys. Diu que es una trampa en la que hi ha participat el Govern i les comunitats autònomes, que fins ara s’ho han mirat de reüll en lloc d’elaborar les seves pròpies estadístiques, i ens deixa anar una dada interessant, quan diu que Greenpeace va calcular el 2021 que les administracions locals assumeixen un sobrecost de 1.700 milions d’euros a l’any en recollida d’escombraries que hauria d’assumir Ecoembes.

Això es molt greu, i més ara quan a la majoria de municipis, el nostre inclòs, s’està qüestionant la necessitat i conveniència d’uns augments de les taxes de recollida de brossa que son, no se si desorbitats, però si excessivament alts i si llegim aquest article veurem que molt possiblement innecessaris si tots complissin amb les seves obligacions. Es molt senzill, i es molt greu, segons l’article més del 40% del volum de residus que recullen els ajuntaments al contenidor gris són envasos, que hauria de gestionar Ecoembes, d’aquesta manera, cada vegada que un ajuntament s’encarrega d’un envàs, el consumidor paga dues vegades: una amb la taxa de punt verd, i una altra amb els impostos municipals.

No tinc, els ciutadans no tenim, cap formula per avaluar la veracitat de tot plegat, el que si que esta clar es que hi ha dues accions que cal fer, la primera es responsabilitat nostra, valorem seriosament la quantitat de plàstic que utilitzem i si esta a les nostres mans reconduir la situació amb una menor utilització d’envasos d’un sol us, i segona exigim als nostres “líders” als nostres polítics que no tot es tan simple com augmentar taxes, s’han de posicionar, han de convertir-se en això que s’anomena un “lobby” i pressionar perquè els nivells superiors de poder i de decisió facin complir les normes establertes en aquest la llei de residus del 2022, i no cal esperar tan de temps a prendre decisions adients, ja que segons l’informatiu, la norma estableix que si no s’assoleix la xifra, cal implantar a Espanya un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) en un termini de dos anys, abans del 22 de novembre de 2026, o sigui una llei del 2022 no s’aplicarà adientment fins després de quatre anys d’haver estat aprovada … així anem. Imatge de QuinceCreative a pixabay.

Taxes turístiques

Quan fem el turista sempre hem de pagar alguna taxa, pot ser de més o menys import, no tenim molt clar perquè la paguem, ni que es fa amb els diners recaptats.

Avui llegia a la premsa que a Barcelona volen que els autocars turístics paguin més per aparcar, la noticia diu que l’ajuntament vol apujar de 20 a 80 euros el preu de l’abonament per estacionar els autocars a la ciutat, i que la finalitat es evitar la concentració excessiva en segons quines zones i segons quins horaris.

Abans de continuar amb la qüestió genèrica del turisme, excessiu o no, i de les seves taxes, apropiades o no, tan en la quantitat com en la seva destinació, aprofundim una mica en aquesta dels autocars. A veure si jo vaig amb el meu cotxe a fer turisme per Barcelona, i anem amb els quatre seients ocupats, pagaré a l’entorn de 40 euros de pàrquing per tot el dia, 10 euros per persona; els autocars que porten 50 passatgers ara mateix paguen un total de 20 euros, o sigui 40 cèntims per persona, això es just? no … i més si pensem que al darrera hi ha un negoci que tot i ser just, no pot tenir més bonificacions ni beneficis que la resta de ciutadans, i si l’ajuntament de Barcelona aplica aquest nou import, diuen que de 80 euros, tindrà una repercussió de 1,60 euros per passatger, lluny del que continuarem pagant en un pàrquing públic de la ciutat la resta de ciutadans, continuarà sent injust …

Suposo que l’ajuntament veu que amb aquesta acció, segons diu la premsa, passarà de recaptar d’un a quatre milions per aquest concepte, però tot i ser senzill de plantejar, no se si ho es d’explicar, els responsables municipals son coneixedors del sobre cost que significa per a la ciutat aquesta aglomeració d’autocars i de turistes, que al cap i a la fi suporta la ciutadania?.

Els responsables de l’ajuntament de Barcelona, això es vàlid per a qualsevol ajuntament, diuen es necessari gestionar aquest elevat turisme, i per això entre altres accions ha augmentat també la taxa turística per pernoctacions en allotjaments turístics de la ciutat. El nou import es pot considerar o no excessiu, però es suficient per compensar el sobre cost de despeses ocasionades pel turisme?

Si fem una ullada a altres països i ciutats, veurem que el ventall de l’import de les taxes es força gran, podem trobar llocs on la taxa es inferior a 1 euro fins a altres llocs on pot arribar a ser de fins un 5% del preu de l’habitació.

He llegit que amb la recaptació de l’impost es nodreix el fons de foment del turisme, o sigui es possible que amb aquesta taxa es promocioni un turisme que el que fa es fer augmentar el sobre cost de les despeses comunes de la ciutat, diguem-li aigua, escombraries, infraestructures, neteja i manteniment de carrers … o sigui incrementar el perjudici pels ciutadans residents.

Sovint ens expliquen que els diners que gasten els turistes a casa nostra son elevats, es fan referencies per persona i estada més enllà del miler d’euros, o això tampoc es veritat? qui es el beneficiari de tota aquesta massa dinerària? i a més dels establiments d’allotjament, la resta d’establiments oberts al públic perquè no han de recaptar aquestes taxes? els usuaris de tots els establiments també participen en l’increment d’aquest sobre cost de despeses.

Ja no tenen més temps, els responsables municipals d’arreu del país, han d’agafar el brau per les banyes i, no buscar, sinó aplicar remeis adequats per equilibrar definitivament aquesta difícil compatibilitat de turisme i ciutadania. Imatge de Keithjj a Pixabay.

Pujades d’impostos

El titular es clar, els municipis catalans aproven fortes pujades d’impostos, això que vol dir, que els municipis no catalans no els apujaran? o sigui que el problema nomes el tenim a Catalunya? no ho crec, però es igual, anem al que significa i el perquè d’aquest titular.

Diu l’article que la pressió fiscal es habitual que coincideixi amb el primer any de mandat, i això sembla que podria ser perquè es el moment clau per planificar el futur, si més no el de la legislatura iniciada fa pocs mesos.

Però quin es el motiu d’aquestes majoritàries fortes pujades d’impostos i taxes? alguns responsables polítics municipals diuen que un dels motius es el desequilibri econòmic dels ajuntaments, altres afegeixen que el seu ajuntament pràcticament esta en situació de fallida. Es diu que l’estructura financera dels ajuntaments no esta ben resolta, diuen que l’estat s’emporta la majoria dels ingressos, després hi ha les comunitats autònomes, i la resta, les engrunes, son pels consistoris.

A més hi afegeixen que els ajuntaments es fan càrrec de competències infradotades que son de la Generalitat, si han d’afegir també motius conjunturals, la inflació també afecta als ajuntaments, i no oblidem que a mesura que s’acosten unes eleccions municipals, el fet d’apujar impostos no es una acció gaire popular, i molts ajuntaments van actuar, diguem-ne, amb molta prudència a l’hora de proposar possibles increments.

Increments que possiblement eren necessaris fa temps, però molts ajuntaments van preferir congelar-los a l’espera de veure que passava. Un dels exemples mes clars, es el de la taxa d’escombraries, amb una gran varietat de percentatges que aplicaran els diferents ajuntaments del nostre país, i es que en aquest cas, a més hi ha un motiu supramunicipal afegit, i es la normativa que dictamina que a partir del 2025, els ajuntaments han de cobrir els costos de recollida, transport i gestió de residus, o sigui que els veïns hem de pagar el total del cost per aquests conceptes, cosa que fins ara no succeïa ja que, si no tots, la majoria d’ajuntaments cobraven als veïns una taxa inferior al cost real del servei, el motiu? possiblement no ser impopulars.

Però el que no he llegit enlloc, es que cap polític digui que hi ha la necessitat de revisar els costos dels ajuntaments, que les decisions polítiques dels dirigents de torn, van fer assumir als ciutadans en moments d’eufòria social i financera. Perquè no ens enganyem, sigui amb una taxa directa o via repercussió als pressupostos de l’ajuntament en qüestió, per exemple el cost de les escombraries el pagàvem tots els veïns i veïnes, encara que quedes emmascarat en el context d’un pressupost genèric, i que fa molts anys que en general no deixen de créixer, massa sovint desmesuradament, sense una necessitat real identificada, perquè el que nomes saben fer els polítics es, devant d’un increment de costos, apujar la pressió fiscal al veïnatge, però mai he vist que optin per revisar, ni per fiscalitzar, ni per fer un estudi econòmic seriós i extern de la possibilitat de reduir les despeses, i si ells no en saben prou, els polítics, hi ha un munt de professionals sèniors jubilats que segur que els hi sabran explicar com es pot fer una gestió financera adient als moments socials que viuen o pateixen les famílies, imatge de geralt a pixabay.