Etiqueta: Museu de la Vinya i el Vi

Publicat a

Dol perinatal

Després d’uns primers programes, unes primeres converses culturals, volíem aprofundir en alguna qüestió més personal, teníem ganes d’abordar determinats sentiments humans, sentiments que sovint qui no viu una determinada situació, es difícil que pugui entendre.

Per aquest motiu, vam voler aplegar persones que d’una manera o una altra havien viscut el dol perinatal, el gestacional o el neonatal, què és i com es viu. Va ser una conversa  amb la doctora Núria Fusté, ginecòloga, la Irene Marimon, llevadora del CAP de Sant Fruitós i la Núria Caberol de l’Associació Little Stars, també ens hi van acompanyar l’Àdria, l’Anna i la Josefina. Es va parlar del moment i el procés de dol de uns pares quan el batec del cor de un nadó s’atura. I com es supera el tràngol, si es que mai es pot superar.

Personalment em costava donar contingut a aquesta conversa, com parles d’aquestes qüestions amb persones que les han patit? persones que en un moment van passar de la joia a la frustració, d’un futur que havien imaginat ple de rialles i reptes comuns, a un present ple de tristor i amargor.Transcorreguts tan els anys a nivell personal, com els mesos a nivell de la producció d’aquest programa, encara es difícil per a mi, poder-me expressar amb facilitat. Com deia al principi de la gravació, qui no viu aquesta situació, es difícil que la pugui arribar a entendre. Quan en tingueu ganes, quan tingueu forces per poder intentar entendre els testimonis de totes les participants, mireu aquesta conversa al youtube. 

Publicat a

Artur Mas, a Sant Fruitós de Bages.

Recentment el MHP Artur Mas, va passar una estoneta al nostre poble, convidat per l’Associació Cultural SFB Media, vam enregistrar una conversa, una conversa singular, i com li deia al principi al mateix President, una conversa informal, de caire personal,una xerrada entre tots dos, parlant de les nostres coses, com a pares, com a avis… al cap i a la fi som de la mateixa quinta.Em va fer molta il·lusió poder fer aquesta entrevista, però com sempre passa amb tot, les coses no es fan soles, i sense els Joan’s, el Dani i l’Anna, cadascú amb les seves habilitats i possibilitats, aquest esdeveniment no hauria estat possible, ni tècnicament ni logísticament … gràcies a tots. També reiterar una vegada mes l’agraïment a l’Ajuntament de Sant Fruitós per deixar-nos l’espai per gravar, a la gent del Museu Municipal i del Col·lectiu de Recerca Històrica, i també al Josep i a la Maria Àngels per la seva paciència i pel seu recolzament.

Va ser una trobada que es va fer curta, però molt agradable, es una persona amb molta personalitat, amable, molt professional i que te molt clares les idees. Vam tenir una conversa més centrada en la persona, en l’home, que no pas en el polític, encara que des de la vessant més humana, tampoc podíem oblidar del tot la política.

Ben aviat podreu veure i gaudir d’aquesta entrevista, a les nostres xarxes, la trobareu al nostre canal de YouTube, i si us hi subscriviu, no us perdéreu l’estrena de la conversa ni les reflexions del MHP.

Podríem haver estat parlant hores, però crec que amb aquesta estoneta tots plegats tindrem una imatge més personal, més propera del President, de l’home que hi ha al darrera, de l’home no sempre reconegut ni valorat, i deixeu que ho digui, sovint criticat sense coneixement

No m’oblido pas del MHP Artur Mas, ni del seu equip de col·laboradors amb l’Helena al capdavant, unes persones excel·lents i amb ganes d’ajudar a que la feina, la tasca que amb tanta il·lusió vam preparar, assolis la fita proposada, i que realment fos un èxit. Gràcies.

Publicat a

Passió pel motor

El temps passa, no tot canvia però si que evoluciona, i les nostres entrevistes també es transformen, no l’esperit de fer-les, no les ganes de projectar Sant Fruitós arreu, però si una mica el format, es van notant les aportacions de nous col·laboradors, persones que ens ajuden a enriquir els continguts i com no, els resultats.

Sovint a les entitats, a les associacions hi ha molta feina que no es veu, que no es reconeix, però sense les persones que en son responsables, en el nostre cas, la màgia de sortir a les xarxes, no seria possible, gràcies. Com tampoc seria possible continuar si vosaltres, els que seguiu el nostre canal a youtube i les nostres produccions, no les visualitzéssiu, gràcies també.

En aquesta nova etapa, comença a caminar SFB Media, unes sigles prou conegudes i prou representatives del nostre poble, Sant Fruitós de Bages.

I per començar amb ganes, a qui convidem? a Carles Checa, un santfruitosenc molt internacional, un campió de les dues rodes, campionat del mon de motociclisme, campionat del món de Superbikes, tot i que darrerament s’ha passat als cotxes amb la seva participació al Ral.li Dakar. Actualment comentarista de moto GP a DAZN.

I en aquest recorregut esportiu del Carles pel nostre canal, el va acompanyar en Jordi Viladoms, motociclista, ha participat en campionats de BMX, de motocròs, ral·lis Cross Country, i també ha fet el Dakar en moto. Actualment director Esportiu de ral·lis.

I qui podia conduir aquesta conversa, un excel·lent periodista de casa nostra de molt alt nivell, en Pere Flores, comentarista Esportiu, entre altres, a Catalunya Radio, Barça TV, DAZN, World Feed Reporter … manager de continguts a Dorna i director televisiu Asobal.

Tots els ingredients per una molt bona conversa, i així va ser, les seves vivències, els seus triomfs, algun ensurt … però tota la seva il·lusió i la seva gran professionalitat ens van deixar un gran testimoni, que podeu gaudir al YouTube.

Publicat a

Riure per viure

Com dèiem setmanes enrere, tot va començar amb la Cultura, amb majúscula això si, perquè Cultura es el que fa la Mireia, es el que fa l’Esteve i no oblidem que també es el que fa també l’Armand. A les hores, pel següent capítol no podíem abandonar-la, no, no ho podíem fer, i per això aquesta sèrie de programes de converses va continuar amb una nova representació cultural, el teatre. El repte era interessant, volíem parlar seriosament amb uns pallassos, es possible fer-ho? … si, per aquest motiu vam encetar una conversa conduïda per en Marcel Gros, clown, bufó i showman amb Atilà Puig i Jordi Girabal de Teatre Mòbil sobre les seves vivències i inicis, els beneficis del riure i el seu punt de vista de la societat, de la gent gran i dels mes petits.

Ells ens deien que el riure ens fa ser mes humans i que realment a ells, el que els emociona es emocionar al públic. El que fa riure a la gent, al públic, en ocasions es un misteri. En definitiva, que si el públic ha de plorar, que plori de riure,

En aquesta gravació també ens va acompanyar en Toni Fontcuberta de RisoFonku, un santfruitosenc que cuida l’esperit i la ment de la gent amb tallers de riure, tallers en els que tots plegats ens podem deixar anar i fer un munt d’esclats de riure, en el fons si s’escapa alguna llàgrima, que sigui per riure molt.

També teníem la presencia d’en Jordi Julia, component del Col·lectiu de Recerca Històrica, que son part dels responsables de que el Museu de Sant Fruitós estigui viu i obri setmana rere setmana pels que vulguin conèixer la nostra historia. En Jordi va començar en el grup Rialles fa una pila d’anys, i ara col·labora en la gestió de Xarxa a Sant Fruitós, per tal de que la quitxalla pugui gaudir dels espectacles programats, Ens comenta que actualment l’edat de la quitxalla que va als espectacles ha baixat, en comparació amb anys erera, i que els imputs actuals que te la canalla no afavoreixen l’accés a determinats espectacles, quan creixen ja no van a veure als pallassos, tampoc al teatre. Aquesta colla d’amics, coincideixen en pensar que potser la canalla entre tots els fem grans massa aviat, salten de ser infants a consumir productes d’adults, diguem pantalles, diguem altres activitats d’oci.

Com a comiat de la conversa, la frase que ens deien en Marcel, l’Atilà i en Jordi: en definitiva el que som de debò, som tres tristos tigres.

No us perdeu res del que van dir, cal posar en valor les reflexions dels pallassos, reflexions serioses envoltades de somriures, com sempre al nostre canal de YouTube.

Publicat a

Metges, medicina i historia

Diuen que no n’hi ha dos sense tres, i en aquest cas també es va complir, després de gaudir de la companyia de la Mireia i de l’Esteve en les anteriors gravacions, ara era el moment de tenir nous convidats, i pas a pas es va construir una nova conversa, en aquesta ocasió amb l’Armand Rotllan, doctor en Medicina i Cirugia per la UB 1993, especialista en medicina del treball, familiar i comunitària. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Escriptor de diversos llibres relacionats amb la història de la medicina catalana, amb publicacions a la revista Dovella i Gimbernat, amb el President del COMB, el Dr. Jordi Aligué i la Dra. Àngels Puigdollers, parlem de com es va viure la pandèmia, tractament dels pacients i de la recerca històrica de la medicina del Dr. Rotllan. Tot en un context de màxima humanitat. Amb la col·laboració d’en Joan Barbé, periodista, guionista i autor teatral. Actualment també treballa a la Fundació AMPANS. Curiosament en aquesta trobada vam descobrir que amb el doctor Rotllan tenim unes arrels comunes, llunyanes, però que ens emparenta un parell de generacions enrere.

Entre tot el que va dir l’Armand, deixeu-me fer esment d’una frase seva … la vida es un viatge que esta ple d’emocions … be de frases remarcables n’hi podem escoltar de tots tres, es va parlar de la dimensió més humana de la medicina, una professió amb dedicació absoluta, com deia l’Àngels, o com deia en Jordi al sistema sanitari actual, no sempre es pot dedicar el temps que voldríem als pacients, a les persones …

En aquesta ocasió, també ens van acompanyar la Gisela Baraldes, llicenciada en educació física, encara que jo realment penso que es llicenciada en el benestar de les persones, també ens va acompanyar la Laia Feliu regidora de l’ajuntament i la Rosa Camprubí presidenta de Brogit.

Si voleu veure i escoltar aquestes magnifiques persones, aquestes magnifiques professionals, no deixeu de veure la conversa sencera al youtube.

Publicat a

A cobert

Amb el primer enregistrament va néixer “A Cobert, la vida i la gent a SFB”, i això nomes va ser el principi, havíem de continuar amb més temes, amb més qüestions que poguessin ser d’interès general, i aquí va començar una tasca important, pensar en que es el que podíem programar per enregistrar de cara al futur.

Es van plantejar diversos temes … cinema, medicina, sentiments, experiències tan de caire personal com de caire social i global, i d’entre totes elles va néixer la voluntat de fer un programa referent al cinema, vam començar a treballar en una nova producció, que va acabar sent “El cinema, d’aquí al món” una conversa  amb l’Esteve Soler, dramaturg, director de Cinema, les seves obres s’han traduït a 17 idiomes. Director del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya – CLAM. Membre de l’Acadèmia del Cinema Català i membre de la Acadèmia de Cine Español. Gerard Quinto, director de cinema. Isabel Casanova, fotògrafa i videografa digital. Amb la col·laboració d’en Joan Barbé, periodista, guionista i autor teatral, com a conductor de la taula rodona.

A l’Esteve, la Isabel i el Gerard, els hi hem d’agrair la seva enriquidora conversa, molt ben conduïda i cuidada per l’amic Joan Barbé, i de tot allò important que ens van dir referent al cinema, m’agradaria destacar, entre moltes altres qüestions, una de les seves primeres respostes … “en el cinema pot haver-hi coses més o menys importants, però el que no pots descuidar es la emoció, que ha de ser sempre allà al mig”.

En aquesta ocasió, a més dels convidats protagonistes de l’enregistrament que també es va fer a les instal·lacions del Museu de la Vinya i el Vi de Sant Fruitós de Bages, que reitero una vegada més que es un espai encisador, ens van acompanyar la Laia Feliu regidora de l’ajuntament, la Rosa Camprubí presidenta de Brogit i en Jordi Julià en representació del Col·lectiu de Recerca Històrica.

Podria explicar-vos un munt d’anècdotes, o també us podria reproduir diverses frases de les que van dir ells tres, però tal i com ja vaig manifestar a l’anterior article, crec que el més interessant i el més important es que pugueu gaudir-ne personalment, i com ho podeu fer? … també trobareu aquesta entrevista a youtube.

Publicat a

Converses

Ara fa un parell de setmanes, amb motiu del relleu que es va fer de l’equip que fa la gravació dels plens de l’ajuntament, conseqüència del resultat del concurs públic realitzat, parlava de com va començar aquest projecte en format audiovisual per emetre continguts per les xarxes socials.

Inicialment, la idea es va plantejar dintre l’àmbit de Brogit editora del setmanari Montpeità on jo mateix hi col·laborava, i junt amb un amic, el Joan Oliveras, no diré pas que érem un parell d’eixelebrats però si un parell de romàntics i apassionats per desenvolupar nous projectes, vam començar a pensar com podíem aportar noves propostes a l’entorn social i cultural de Sant Fruitós.

I va sorgir la idea de fer algun tipus de producte audiovisual, val a dir que el Joan, a part de ser una magnifica persona, es un excel·lent professional en aquest camp, i plegats vam fer un disseny inicial del que acabarien sent les “converses”. No tothom ho veia fàcil, perquè si que es cert que tot projecte nou i desconegut fa por, però sempre he sigut del parer de que tot allò que sigui fàcil de fer, es a l’abast de tothom, i que el que realment es engrescador i “divertit” es quan el projecte pot presentar, a priori, certes dificultats.

Els companys de l’entorn de l’associació ens van fer confiança i ens van donar llibertat per tirar endavant el projecte, que portava implícit buscar un equilibri financer a final d’any, i així va ser. Aquell any, el 2021 a més dels plens de l’ajuntament i amb la incorporació d’en Dani Casas, es van començar a gravar alguns programes d’entrevistes, i m’agradaria recordar-los, de fet els recordo tots, però especialment el primer, que va suposar l’estrena del projecte, aquella proba de foc de començar quelcom del no res, i sobretot aquell saber fer i estar de la nostra convidada, la Mireia Pintó.

Aquesta entrevista es va enregistrar a les instal·lacions del Museu de la Vinya i el Vi de Sant Fruitós de Bages, un espai encisador, i com deia abans el primer agraïment per la Mireia, sense ella no hauria estat possible la conversa. Però no va ser la única, hi havia altres còmplices a l’estrena, el Pep Garcia, promotor cultural, i com diu ell mateix, relator i escriptor de les coses que passen, i les que no passen les crea. El Toni Castaño, un crack en aquest mon audiovisual, ambos amb un llarg historial professional. I amb motiu de que aquest programa es va enregistrar al Museu municipal, també ens acompanyava la Laia Feliu regidora de l’ajuntament, la Pilar Purti del Col·lectiu de Recerca Històrica i la Rosa Camprubí presidenta i tot un puntal a Brogit.

I per finalitzar aquest primer lliurament nomes una petita transcripció de les moltes coses que va dir la Mireia … gràcies per aquesta fantàstica acollida, perquè m’he sentit a casa, i molt especialment també les gràcies al poble, un poble que m’estimo molt … que com sempre deixa pales la seva humilitat, la seva humanitat i com no la seva gran professionalitat.

Em  podria estendre molt mes, però jo crec que el més interessant i el més important es que pugueu gaudir-ne personalment, i com ho podeu fer? … trobareu l’entrevista a youtube.