Tornem-hi amb el canvi d’horari

En aquesta ocasió l’article de redacció del VilaWeb amb el títol de “El govern espanyol demanarà a la Unió Europea que elimini el canvi d’hora el 2026″ em serveix d’excusa per tornar a dir-hi la meva en aquest guirigall que s’aixeca cada vegada que es parla d’aquesta qüestió, horari d’hivern versus horari d’estiu. Encara que en aquesta ocasió quasi tan interessant es l’article com els comentaris associats al mateix.

En més d’una ocasió ja n’he parlat, per exemple en “El punyent canvi d’hora”  o també amb el “Canviar l’hora o modificar l’horari” i sempre hi dic la meva, però no tinc intenció de convèncer a ningú, que cadascú faci el que vulgui, però de la mateixa manera que n’hi ha que ens volen convèncer de que el millor horari es el de l’estiu, jo tinc tot el dret a pensar i creure que no.

En el seu moment ens van dir, ara fa més de 40 anys, que era per l’estalvi energètic en una època en el que es va disparar el preu de la energia, fals, perquè si que el preu de la energia va pujar molt es cert, però el consum no va para mai de créixer, i ara fa temps que som conscients de que no comporta estalvi energètic i, a més ara ens han dit que altera els ritmes biològics. Tinc la creença de que tota aquesta bogeria, tota aquesta follia en defensar l’horari d’estiu, es nomes en base a disposar de més hores de llum de dia per poder-nos empènyer a sortir a fer allò que en diuen vida social, o diguem-ho clarament pel seu nom, esbarjo; tot i que sovint aquest esbarjo s’allarga fins a ben entrada la nit, amb la qual cosa perd tot el seu sentit la defensa d’aquest horari anomenat d’estiu per raons d’estalvi energètic.

El que no suporto, es que per defensar una o altra opció hi ha qui te que recórrer a la manca de respecte i a l’insult, si precisament en els comentaris que esmentava abans hi he pogut llegir paraules com nazis, talibans, amargats, corrupció, incompetència …. no acabo d’entendre a qui van dirigits, als que defensen un horari diferent al que ells volen, o als polítics que durant tots aquesta anys ens han enganyat?

Si el que es vol es distribuir els horaris per beneficiar als sectors de l’oci, del lleure, de l’esbarjo en general, s’ha de dir clarament, no cal enganyifes o mitges veritats per fer-ho, que ens diguin que pels que manen es més important que sortim a gastar, que no pas pensar que es el que aporta més beneficis socialment, i no cal que busquin subterfugis per convincents, primer perquè a la gresca ens hi apuntem ràpidament i segon perquè fent un tomb per la majoria de locals d’oci veurem que el consum energètic en general es brutal o bestial o fora de mida, com ho vulgueu dir, perquè entre llums, musica, cuines … i tots els estris de consum energètic que pugueu pensar, tots funcionen a “tota pastilla” sense descans i sense concessions.

Ara vivim enganyats, acceptem ser enganyats, si ens fixem en això dels bioritmes a l’estiu quan anem a treballar a les 8 del mati, solarment son les 6, i per fer-ho ens aixequem de dormir a les 5 o abans, i a la tarda/vespre, això que ara anomenen “tardejar o vesprejar” es molt divertit però ens fa allargar les vetllades fins més enllà de fer-se fosc i a més omplim a la quitxalla de extraescolars per així tenir temps per les “relacions socials”. Potser cal menys temps d’esbarjo i més temps dedicat a la família. I els que volen sortir d’esbarjo, els hi es indiferent si es clar o es fosc, com a mínim quan jo era jove i sortia de gresca una de les coses a les que no hi dedicava ni cinc segons del meu temps, era a veure si era clar o era fosc, i aquí estic, de moment. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Un creixement insostenible

Cada dia sorgeixen discrepàncies a l’entorn de les innumerables idees o pseudo-solucions que la ment humana imagina per fer avançar, no se si més materialment que socialment, els canvis que es pensa que requereix el salt del nostre present al nostre futur.

Anys enrere, ja en fa una pila, es van descobrir els anomenats combustibles fòssils, posteriorment tècnics ambientals han dit i han valorat el fet de que precisament aquest consum desmesurat d’energia fòssil, ens porta cap a un món fosc, on el sobreviure serà la batalla diària per a molta gent, i ens pinten una subsistència apocalíptica.

Quina engegada avui, eh!! i tot es per l’article a elPuntAvui+ amb un titular molt eloqüent “la profusió de projectes de biogàs espanta” on s’aprofundeix en el món de les noves plantes de biogàs projectades al nostre petit país, una de las quals sembla ser que serà la més gran del territori espanyol.

Diu l’article que a Tarroja de Segarra, un poble de menys de 200 habitants, sembla ser que hi ha projectes per fer-hi dues centrals de biogàs, a tocar pràcticament del nucli urbà i a uns 500 metres l’una de l’altra, per tractar un global de més de 330.000 tones l’any, però es que diuen també que a la Sentiu de Sió, en volen projectar una que seria la més gran de l’Estat, i tractaria unes 500.000 tones l’any de residus ramaders a fi de convertir-los en biometà per vendre a distribuïdores, i tot això mentre també es parla de possibles projectes en altres municipis, sobretot a la Terra Ferma, on ja hi ha una quinzena de projectes en dansa, però també a la Catalunya Central, l’Anoia, les Terres de l’Ebre o les comarques gironines.

Una planta d’aquestes característiques, te la finalitat de tractar els residus ramaders, els purins, però també passarien per la planta fangs de depuradora i altres residus ramaders i agroalimentaris, per produir energia “neta o verda” com vulgueu, tothom ho anomena com li convé, i tot plegat significa un tràfic enorme de camions amunt i avall, que complicaria encara més el transit a moltes carreteres de l’entorn de les plantes, i tampoc oblidem que no he trobat enlloc com s’ha mesurat el risc real tan de contaminació ambiental com acústica, es limitem a dir que cap problema, que tot es segur, que tot esta controlat, si com amb les centrals nuclears.

Hi ha un fet greu, molt greu, i ho trobem en les paraules de l’alcalde d’un d’aquests municipis “ és una necessitat per gestionar les dejeccions, els ramaders necessiten una solució, tot i admetre que no pot assegurar d’on vindrien els residus”. I aquest es un dels grans problemes, tots els residus que portaran cap a la plantes de tractament, d’on vindran? de l’entorn proper? tantes granges, depuradores i escorxadors hi ha? o portaran residus d’altres països que s’ha dit que presumptament passa amb altra tipus d’escombraries?

Diu l’article que l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, creu que “hi ha projectes que només s’accepten pels diners, i denuncia que estan apareixent com bolets, sense gaire sentit, macro projectés amb un sentit especulatiu, i es que el govern no pot anar autoritzant plantes sense més ni més, sense cap criteri, i es que venen empreses de tot l’Estat aquí a demanar” Ens hem de plantejar com tractem o reduïm els purins i altres residus de casa nostra, però hem d’acceptar residus, escombraries d’altres territoris? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Dret a manipular

Llegia a elPuntAvui+ un article de l’Anna Carreras Aubets que el titular “Gent tòxica” ens parla d’aquelles persones egoistes i manipuladores, en definitiva ens parla de la mala gent.

Però tot plegat es el mateix? o no, he trobat que una persona manipuladora vindria a ser una persona que intenta controlar als altres, en els que vol influir en benefici propi, provocant-los-hi una distorsió mental amb la finalitat d’aconseguir-ne l’explotació emocional. I una mala persona es la que s’inclina a fer el mal, es dolenta, capaç de qualsevol malifeta; i després hi ha el “fills de puta” de tota la vida, tal com diu l’Anna Carreras.

Ens fa reflexionar envers lo pellfins que ens hem tornat, tan que ratllem el ser o convertir-nos en hipòcrites en la manera de parlar, volem vestir amb paraules més boniques, paraules menys malsonants per nomenar el comportament de les persones amb un grau més o menys elevat de menyspreabilitat, d’això anomenat toxicitat.

Però hi ha un petit paràgraf en el que voldria aprofundir, i es el que diu “sempre ens oblidem de mirar el mirall”  i tot i que l’Anna ho diu des del punt de vista de que “ens culpem per permetre que aquests éssers indesitjables tinguin un lloc a la nostra vida”  jo hi afegiria, que ja que mirem al mirall, ho tindríem que aprofitar per fixar-nos be si al mirall a més dels tòxics previstos n’hi apareix algun altre, ni que surti un xic difuminat, es a dir mirem fins on nosaltres mateixos podem començar a tenir alguna ombra de toxicitat.

I no interpreteu que vull titllar a tothom de mala persona o manipuladora, ensopegaria en la pedra de l’autosuficiència, com si jo estigues lliure de culpa, i no es així, tots en algun moment volem, allò que es diu, sortir-nos amb la nostra, i es aquí on hem de mirar-nos al mirall i valorar el grau de manipuladors que volem assolir, per aixo parafrasegem de nou l’Anna, “imaginem un verger esplèndid, ple de flors vibrants. Enmig d’aquesta bellesa, hi ha males herbes que s’entesten a ofegar les plantes sanes. Dir que aquestes males herbes són gent tòxica sona més elegant que reconèixer que, al final del dia, hauran estat simplement unes autèntiques cabrones que no tenen cap altre objectiu que arruïnar el paisatge”.

I arribats aquí, jo em pregunto, que volem deixar ser als que ens envolten, i el més important, que volem ser nosaltres mateixos? components d’un verger esplèndid ple de flors vibrants? unes males herbes que s’entesten en ofegar les plantes sanes? unes persones tòxiques? o unes autentiques cabrones amb l’objectiu d’arruïnar el paisatge?

Quan tinguem clar que som i que volem ser, es quan podrem avaluar seriosament i amb una alta fiabilitat com volem que siguin els que ens envolten, com volem viure la nostra vida, com volem reconstruir la nostra societat, no deixem que el “fills de puta” de tota la vida, continuïn  xuclant l’energia de tots aquells que els envolten. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Objectius pel nou any

Després de finalitzar l’any vell escoltant a tort i a dret que tothom vol reconstruir, encara que quasi sempre aquesta voluntat es queda nomes en pronunciar la paraula, i de començar l’any nou parlant de que els responsables de gestionar pobles, països i la societat en general, no estan fent correctament la seva feina, la premsa ens deixa titulars que han de fer que tots els ciutadans ens posem a reflexionar en aquest Any Nou que comença.

Llegim que el principal objectiu del partit de l’oposició amb més vots, es fer caure el “mur” de la investidura; no es millorar la vida dels ciutadans, no es recuperar els serveis perduts en sanitat o en educació o en serveis basics, no, es fer caure el govern actual a qualsevol preu. Em repeteixo, ja ho se, però jo no defenso quasi mai als que governen, no es perquè en ocasions no s’ho mereixin, senzillament no els defenso per dos motius, primer si ho fan be, ja es el que van prometre, oi? així perquè els tenim que defensar i felicitar, al cap i a la fi fan allò que ens van prometre que farien?; i segon, massa sovint el seu objectiu no es el benestar de la societat, si no que com diu aquest titular de referencia, el seu objectiu es fer fora a qui governa ara per poder-se ficar ells en el seu lloc, i això malauradament per a nosaltres, ho fan la majoria de politiquets.

Per exemple, una cosa ben senzilla, jo demanaria que com a un dels objectiu que tindríem que tenir pel nou any, si més no els ciutadans, es que la gent que va tombar l’impost energètic, ens expliqui el perquè, a alguns ens costa d’entendre que algunes empreses que gestionen serveis basics, continuïn obtenint enormes beneficis, continuïn obtenint beneficis vergonyosos a costa de pagar menys impostos que la resta de mortals estatals. Recordem que tots nosaltres paguem pels nostres ingressos, arribem o no a final de mes, perquè les empreses han de ser diferents? Si ja se que ells amenacen dient que si tenen que pagar més impostos això fera que no puguin fer les inversions milionàries compromeses. Però es que fins ara no les han pas fet, i si dels seus beneficis milionaris han de pagar per impostos nous posem per cas 500, aquells milions en inversions que diuen que perillen, senzillament que en lloc de 4000, en facin 3500, però es que ara mateix les inversions que fan, no son per donar millor servei als usuaris, si en fan, son per aconseguir encara més beneficis.

Diguem prou a la gestió privada dels serveis basics, i diguem prou a l’enriquiment d’uns quants i que paguem la majoria de ciutadans. I recordin senyors polítiquets que l’explicació que esperem es saber perquè alguns partits anomenats nacionalistes van donar el seu suport a tombar l’impost a les energètiques. Be, hi ha tantes explicacions que esperem els ciutadans per part dels polítiquets, i que aquests sempre s’ho passem pel “forro” no donant-les mai. Imatge de PIRO4D a pixabay.

Canviar l’hora o modificar l’horari

Com cada any a finals d’octubre hem de moure els rellotges d’acord amb les directrius europees, ara toca endarrerir-los. Ens van dir que era per aconseguir un estalvi energètic, però ja fa temps que aquesta teoria esta qüestionada, hi ha qui opina que no caldria fer aquesta jugadeta a la ciutadania dos cops l’any, com es fa ara. Es curiós però que, segons la premsa, el Parlament Europeu va acordar posar fi a aquesta pràctica a la UE a partir del 2021, permetent a cada país triar si volien mantenir l’horari d’estiu o el d’hivern, però a la pràctica no es va fer per falta d’acord.

Però perquè canviem l’horari, els defensors deien i diuen que el principal objectiu era, i es, estalviar energia i aprofitar al màxim la llum solar, ara be, un informe de 2019 de la Comissió de la Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu diu que aquest teòric estalvi és marginal, possiblement es podria percebre mínimament en la il·luminació, però que es qüestionable en la calefacció, que precisament a l’hivern, es quan el seu consum augmenta. Els experts consideren que seria molt més beneficiós per la salut mantenir l’horari d’hivern, ja que s’ajusta més als ritmes de vida que tenim en el dia a dia.

Pensem una mica, estalviar energia en la il·luminació, llars, botigues, escoles, oficines, empreses … tot-hom té les llums enceses durant tota la jornada laboral, a més actualment si han afegit els aparells d’aire condicionat que majoritàriament s’han anat instal·lant al llarg dels anys. I quan la quitxalla surt de les escoles? fan activitats extraescolars amb consum d’energia associat, fins i tot determinats entrenaments a l’aire lliure necessiten il·luminació potent perquè es realitzen quan el sol ja s’ha amagat. I els adults? als adults ens agrada sortir a fer un tomb, ens agrada anar a fer un veure i una tapeta, i hem assimilat que necessitem l’oci nocturn, i això vol dir continuar elevant la despesa energètica, perquè aquest “fer-se fosc més tard” allarga les hores disponibles i conseqüentment fa que augmenti el consum, tot tipus de consum i sovint desmesurat.

A més el cas d’Espanya es curiós, en el decurs de la segona guerra mundial, en la que tot i que teòricament no hi estàvem involucrats directament, teníem altres problemes domèstics dintre el nostre país, es va decidir adoptar el fus de l’Europa central, es tractava de fer la pilota als nazis, i aquest desajust encara perdura avui dia.

Per tot plegat, si hi pensem una mica, possiblement arribarem a la conclusió de que com sovint passa, ens estan prenent el pel, tot i que cada vegada hi ha més gent que demana aplicar una reforma horària, crec que ens podríem situar deu anys enrere, es tracta de racionalitzar els horaris, es tracta segons els defensors, d’aplicar allò que ja fa una majoria d’europeus, per exemple ajustar els horaris educatius, es necessari que hi hagi quitxalla que entri a l’escola a les vuit del mati? (recordem que a l’estiu les vuit del mati, son realment les sis, hora solar) es necessari que hi hagi jovent que surti d’escola a les tres de la tarda per anar a dinar? es necessari que algunes activitats extraescolars acabin a les deu de la nit? i els horaris comercials? i els horaris d’oci tarda/nit? …

Pensem-hi, si volem una vida sana i equilibrada, tal com diu la Societat Espanyola del Son (SES), no desequilibrem el nostre rellotge intern, que pot comportar falta de concentració, irritabilitat, baix rendiment laboral i insomni, i si senzillament ens plantegem no canviar l’hora, si no modificar els nostres hàbits horaris? imatge de domeckopol a pixabay. Montpeità 1708

Aigua domestica

Tan ahir com avui la premsa parla de les inversions que s’han de fer en obres per una correcta gestió de l’aigua al nostre país. Tots sabem que hem tingut, i tenim, restriccions d’aigua a les nostres llars, als nostres comerços i empreses, i que tot i que ara sembla que ha plogut una mica més del que feia els darrers mesos i anys, les previsions de futur no son gens positives.

I tot i així, tots els governs amb l’excusa de que la gestió de les empreses ha de ser privada, per això que diuen del lliure mercat, han promogut i encara ho fan, que tot el control dels serveis basics i de primera necessitat dels ciutadans estigui en mans privades.

I ara que parlem de l’aigua, ens trobem que s’ha generat un conflicte entre el holding de gestió de l’aigua i el seu únic accionista, una multinacional francesa. La primera engega el programa d’obres legislat pel govern i la segona vol obtenir rendiments més alts a curt termini. Xoc assegurat, la primera ha de complir amb el fet de donar-nos servei a tots els ciutadans i la segona persegueix el benefici empresarial, ràpid i com més elevat millor.

Fins on hem de continuar tolerant que els governants I les multinacionals de qualsevol sector i qualsevol bandera, controlin i en alguns casos presumptament abusin de la seva posició de quasi monopoli, per obtenir un benefici empresarial, sovint a costa del benefici social que significa donar als ciutadans els servei que ens mereixem.

Qui parla de l’aigua, pot parlar de la llum, del gas, dels carburants, de l’energia en general, de les comunicacions, tots els serveis en mans de quatre multinacionals que lògicament nomes tenen en la seva ment augmentar els beneficis, però qui te realment en la seva ment el benestar de la gent?

Avui centrem-nos en l’aigua, fins on es considera ètic fer benefici privat en un servei d’us humà, necessari, en el que la matèria primera inicialment no es precisament de propietat privada, que si que es cert que amb concessions administratives la converteixen en propietat privativa d’uns quants, que son els que hi fan el negoci. Ja se que el que proposo sempre va en contra dels manaments econòmics actuals, però m’agrada ser un il·lús, m’agrada presentar utopies, m’agrada pensar que un dia les persones acceptarem treure’ns la bena dels ulls i fer esforços no per consumir més i més esbojarradament, si no per intentar aconseguir una vida millor, tan per a nosaltres com pels que venen darrera nostre.

Si la gestió de les empreses privades pot ser eficient, no totes ho son, també ho pot ser una empresa publica, si hi ha persones que son capaces de dirigir-les correctament, es tan senzill que captar aquestes persones cap a les empreses publiques, això si, amb dos condicionants, primer se’ls ha de pagar un sou digne pel seu treball i esforç, i segon s’han de fer saltar tots els barruts i vividors encastats avui dia en els ens públics, que entorpeixen i dinamiten qualsevol gestió acurada y efectiva que es pugui plantejar seriosament. I els beneficis que avui tenen les multinacionals privades, podrien revertir en benefici de la ciutadania, potser es un somni però ens hi hem de posar, hem de posar fil a l’agulla i deixeu-me fer us d’una frase habitual en determinats ambients o discursos … posem fil a l’agulla i comencem a cosir les costures d’aquesta nostra societat. Imatge de tantetati a pixabay.

El punyent canvi d’hora

Em sembla que en cada ocasió que es modifica l’hora surten moltes opinions, sortim un munt de gent que hi volem posar cullerada. Uns per recolzar aquests canvis, altres com jo per criticar-ho, i cada vegada que ho fan, es torna més incomprensible el motiu pel qual ho fan.

Aquí a Espanya com que som més “xulos” que ningú, com deia un conegut “pa xulo mi pirulo” no tenim un canvi, no, aquí en tenim dos, es allò de “no vols caldo, dues tasses”, es veu que necessitem sobresortir més que la resta, encara que sigui en estupidesa.

Tenim una raó per canviar l’hora, i es la imposició europea, quan arribem al mes de març avancem una hora i en arribar a l’octubre la tornem a endarrerir, i ens van dir que ho teníem de fer per estalviar energia, a més hores de sol, menys consum elèctric. El que passa es que jo que sempre he treballat en oficines, teníem el llum encès a totes hores, indiferent de l’horari que apliquéssim; i per exemple els paletes adapten els seus horaris a les possibilitats lumíniques naturals com han fet tota la vida els pagesos i ja esta. Si que es cert que a l’avançar l’hora ens quedava mes temps per sortir a gastar en oci i esbarjo fins al vespre, o sigui que no tinc molt clar això de l’estalvi energètic, ni el monetari … consumisme pur i dur.

I ara llegia que l’economista Niño Becerra explicava al HuffPost que l’estalvi per llar es pot calcular en uns 80 cèntims mensuals, el que significa aproximadament poc més de 4 euros durant els mesos que s’aplica aquesta mesura de contenció del consum energètic. Sembla que en fan un gra massa.

Si tan gran es la bondat de la mesura, jo sempre he dit que en lloc d’enganyar a la ciutadania modificant l’hora, ens ho poden mostrar amb la total claredat que significaria dir-nos que per estalviar energia a l’estiu, en lloc d’anar a treballar a les 8 del mati, hi hem d’anar a les 6, clar i concloent, no? així ens estalviaríem remenar els rellotges cada dos per tres.

I després, els espanyols tenim una altra mostra de “xuleria hispànica” a principis dels anys 40, hem de suposar que per fer la pilota als alemanys, aquí es va modificar el fus horari que ens pertocava, el de Greenwich, i van adoptar el de Berlin, ocurrències memorables que de moment cap govern de la “democràcia” ha restituït ni la lògica i ni el seny; així ens va. Imatge de raggio5 a pixabay.

Hi volen vaques i no plaques

És curiós, be curiós no, podríem dir que una vegada més els interessos empresarials i comercials no van de la maneta amb els interessos socials i humans; darrerament molta gent s’ha omplert la boca i ha omplert munts de paper, diaris, revistes… , en aquest cas podríem dir que es refereix a aquelles persones que es creuen beneïdes per la possessió de la veritat absoluta, i que es creuen estar sota un estàndard «celestial».

D’entrada diré que mai he suportat que per dir que s’ha escrit alguna cosa s’utilitzi la construcció gramatical de “posar negre sobre blanc” que carai vol dir això? tan difícil és dir que hem escrit una redacció, una norma, unes opinions…

Però parlem d’energia solar, com deia al principi, ara molta gent, massa, ens vol fer partícips de les bondats d’utilitzar l’energia solar, i és cert, però fa anys que és cert, no és cap descobriment d’ aquest segle. Fa un pila d’anys, no és… trenta, cuaranta… amb un familiar que malauradament ja ens va deixar fa temps, ens interessarem per aquesta qüestió, i la veritat és que tot i que la tècnica no estava tan evolucionada com ara, el parent en qüestió ja era partidari d’estudiar amb més profunditat la utilització de l’energia fotovoltaica.

Però centrem-nos a l’actualitat, i com deia al principi, una notícia llegida a la premsa diu que una colla de veïns s’organitzen en contra del projecte d’un parc fotovoltaic, projecte que sembla ser ocuparia més de 8 hectàrees i tindria unes 9.500 plaques solars, i d’aquí el titular de l’escrit, que és el lema de la plataforma opositora al projecte: “A les pastures hi volem vaques i no plaques”.

No tinc cap intenció de qüestionar l’energia solar, Deu me’n guard, però sí que com a ciutadà puc qüestionar on es volen instal·lar aquests tipus de projectes. A veure, ara mateix no creiem que la ubicació més adequada per a aquestes quasi 9.500 plaques solars, siguin uns prats de pastura, i menys si valorem que en aquella zona ramadera no és on es gasta més energia. Si l’energia es gasta o malgasta principalment i lògicament a zones densament poblades com les grans ciutats i el seu entorn industrial, perquè hem de malmetre espais agrícoles i forestals, instal·lant un munt de plaques solars? perquè no els instal·lem a les teulades de la infinitat de naus industrials que hi ha a l’entorn de les grans i mitjanes ciutats?no ens deixem enganyar, aquest espais a què em refereixo, ja els van deixar malmetre els polítics del seu moment, tot havia de ser polígons industrials, ia molts llocs encara tenen o tenim aproximadament la meitat del sol industrial per construir, i del que aquesta construït algú és digna a explicar-nos quants metres hi ha buits? no, ni ho diran mai, fer-ho significaria acceptar que al llarg dels anys hem estat dirigits per una colla de persones que han optat per decisions inadequades.I una altra qüestió, quan aquestes plaques fotovoltaiques finalitzin la seva vida útil que farem? ningú ens explica com reciclarem tot aquest material, si és que es pot reciclar, ia quin preu. Però això ho deixarem per un altre dia. Imatge d’andrees160578 a Pixabay

Energia

Amb els aconteixaments que s’han succeït en els darrers dies amb motiu de la vaga del transport, i com a resultat de que periòdicament el preu del carburant augmenta, he navegat, bonic terme que han inventat per dir que busquem a internet, per trobar referències en aquest sentit; ens estan aconsellant que deixem de consumir energia, es que sembla que gastem massa, buscant, buscant he trobat una estadística del 2006 del govern de Navarra, i ens diu que el consum domèstic de la energia total es del 25% i jo em pregunto, som nosaltres, els particulars els que fem excessos en el consum energètic, o també hi tenen molt a veure l’altra 75% que hi participa en el consum?.
Una altra estadística que també he trobat es la comparativa mundial de consum de petroli, la dada ens diu que entre els anys 1995 i 2005, el consum diari de barrils de petroli, ha passat dels 69 mb/d als 82 mb/d, i això es un increment del 19% en el decurs de tota la dècada; enguany s’ha previst un consum diari de 87 mb/d, reduint-se ja el consum previst, el que significa augmentar un 6% en tres anys, si extrapoléssim aquestes dades a una dècada, uf! vosaltres mateixos, feu càlculs …. Però si s’està consumint molt, però també s’està produint molt, quin es el motiu de l’encariment del petroli, i que sempre acaba traslladant-se al preu dels carburants? I buscant, buscant, he trobat un escrit de Jorge Rivera Staff, master en dret de la energia, que a més d’explicar el tema de producció i consum com a causants d’aquest encariment, també ens dona un altra motiu per aquest encariment: el motiu menys conegut, es la condició que te el petroli com una de les commodities i que més o menys funciona així: si un comprador signa un contracte de compra de cru a un productor en data futura, pot succeir que entre la signatura del contracte i la data de lliurament, el volum de petroli contingut en el contracte es revengui diverses vegades en els mercats financers, i on cada cop que es revèn, guanya l’ intermediari, pel que el preu sempre pujarà. Però per què estan disposats a pagar aquests sobrepreus els compradors finals? Senzill, perquè si no aconsegueixes cru a un preu, perquè tota la producció ja ha estat adquirida, solament et queda comprar aquella que està a un preu més superior, ja que no et pots donar el luxe de quedar-te sense gens de combustible. Queda clar, no? parlem d’especulació.