Això de l’IVA

Avui a la Vanguardia un debat sobre un sector clau, en aquesta ocasió “el turisme ha de continuar tenint subvencions?” article signat per Eduardo Magallón i per Maite Gutiérrez i lògicament el fet de parlar d’això ja ha provocat que patronals, sindicats i empreses rebutgin augmentar impostos pel seu efecte en l’ocupació.

A veure centrem-nos, estem parlant d’una activitat d’oci, una activitat que no es de primera necessitat per a la ciutadania, una activitat que no es bàsica per la supervivència de les persones, una activitat com podrien ser els cosmètics o els serveis de perruqueria que tenen assignat el tipus general, i que curiosament es el tipus que tributa per exemple alguna modalitat d’assistència sanitària, els serveis funeraris o el subministrament elèctric.

Diu l’article que les empreses manifesten que la proposta dels economistes catalans “s’allunya de la realitat econòmica que representa la restauració i el turisme en general. L’ocupació turística representa el 13,5% del total d’afiliats a Espanya, amb més de 2,9 milions de treballadors” encara que tots plegats no podem obviar que treballadors del sector sovint es queixen d’algunes condicions laborals precàries.

Podríem valorar molts imputs, el de l’ocupació com diu la patronal, si, el dels beneficis de les empreses del sector, també, però anem més enllà i pensem si els usuaris, els clients, els que anem als locals d’oci, no ens enganyem es senzillament oci, podrem pagar un 11% més pel que rebem? soc el primer que quan adquireixo un producte o un servei, voldria que tingues un preu el més reduït possible, però no es així, per exemple quan paguem el rebut de la llum podem veure que l’iva aplicat es del 21% amb l’agreujant que aquesta factura incorpora un impost d’electricitat que a més també esta subjecte a aquest iva general, i em pregunto perquè l’iva del turisme i de la restauració ha de ser inferior al del consum elèctric?

No es anar en contra del sector, es pensar si això es just, i quan s’argumenta que s’ha de tenir en compte que el sector ha estat un contribuent net al creixement de l’economia espanyola entre el 2021 i el 2024, hem de pensar també en el preu que paguem per aquest creixement, salaris reduïts, jornades laborals dilatades, massificació de turistes, increment dels costos de les necessitats de serveis basics, aigua, neteja, residus, soc conscient de que el sector del turisme paga, com diu l’associació que agrupa les principals companyies del sector, tots els impostos que li corresponen, així mateix diuen que també assumeix gravàmens específics, com la taxa turística a Catalunya, be assumeix la seva recaptació perquè la taxa la paguem els turistes.

No estic a favor de castigar a cap sector econòmic, però tampoc a mantenir diferencies entre serveis que s’ofereixen i que no encaixen en allò que podríem entendre de primera necessitat, i que no son serveis basics. M’agrada sortir com el que més, però no m’agrada pagar més per poder tenir llum a casa, per endollar per exemple les neveres o les CPAPS que son maquines que ajuden a la respiració d’algunes persones, que per anar a fer un veure o un àpat si es que la meva economia personal em permet fer aquest extra. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

La gran apagada

Han passat uns tres mesos, un dia com un altra en el que de sobte es va veure alterada la rutina diària perquè tot es va quedar a les fosques, tot va deixar de funcionar, perquè no ens enganyem, la electricitat esta present en la gran majoria d’activitats de la nostra societat. com deia es va produir “la gran apagada” que afectà a tota la península ibèrica, tot el sistema es va “col·lapsar”, si ara sempre que hi ha determinats problemes s’utilitza recurrentment aquesta mateixa paraula, col·lapsen els edificis, col·lapse la política, com deia tot el sistema elèctric va col·lapsar després d’una caiguda sobtada del subministrament, encara ara les causes no son conegudes i segueixen sota investigació, i els serveis essencials van funcionar amb generadors.

Ho puc confirmar, jo en aquell moment que va caure el subministrament elèctric estava a la UCI, i els professionals anaven de corcoll fins que van entrar en funcionament els generadors d’emergència. No va ser gaire estona, però la veritat es que la poca consciencia que tenia em va fer pensar, buf això se’n va a la merda; però no, no va ser així, els serveis mínims previstos es van restablir i tot va tornar a funcionar, encara que no ser en quin percentatge, el que si se es que a mi em van treure de la UCI i em van posar en una habitació. Possiblement necessitaven el llit de la UCI on estava jo per algú que estava més fotut, no ho se, la qüestió es que em van traslladar.

Anem a la qüestió d’avui, llegia a el Periódico l’article s’opini del seu director l’Albert Saiz amb el titular “Acabem amb la farsa nuclear” i ens hem de preguntar de qui coi es la culpa i la responsabilitat d’aquesta apagada. Ja sabem que la culpa es negra i no la vol acceptar ningú, es per culpa del tipus de funcionament de les centrals nuclears? es culpa del govern? es culpa dels propietaris de les infraestructures? es culpa del tipus de funcionament de la generació d’energies renovables? el que si esta clar es que no es culpa dels consumidors, no es culpa dels vilipendiats, flagel·lats i/o fustigats ciutadans d’aquest país.

Han passat tres mesos i llegia a l ‘edició en espanyol del The New York Times, que segons un informe publicat pel govern espanyol, la gran apagada que va provocar el fet de que milions de persones ens quedessim sense electricitat, va ser motivada problemes tècnics, i que es descarta un ciberatac i assenyala fallades tècniques. També en podíem llegir alguna noticia a la Vanguardia com per exemple l’article d’Antonio Cerrillo amb el titular “La gran apagada paralitza Espanya sense que les autoritats sàpiguen la causa”

I aquest es el gran problema de la gran apagada, com en tantes altres coses, pensem en educació, pensem en sanitat, pensem en transport … problemes tècnics que ningú assumeix i ningú soluciona. Perquè recordem que en aquest cas, estem parlant d’un servei basic, un servei pel qual hi ha empreses que s’embutxaquen milions de beneficis directes o indirectes, i tampoc oblidem que ara amb l’afer Montoro, s’ha dit que algunes d’aquestes empreses, i altres, que actuen com a lobby, com a grup de pressió, que es tal com ho defineix el diccionari de la “llengua espanyola” van aconseguir per decret determinats beneficis fiscals, I si d’una vegada per totes, es busquen els beneficis socials i no nomes els empresarials? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

El punyent canvi d’hora

Em sembla que en cada ocasió que es modifica l’hora surten moltes opinions, sortim un munt de gent que hi volem posar cullerada. Uns per recolzar aquests canvis, altres com jo per criticar-ho, i cada vegada que ho fan, es torna més incomprensible el motiu pel qual ho fan.

Aquí a Espanya com que som més “xulos” que ningú, com deia un conegut “pa xulo mi pirulo” no tenim un canvi, no, aquí en tenim dos, es allò de “no vols caldo, dues tasses”, es veu que necessitem sobresortir més que la resta, encara que sigui en estupidesa.

Tenim una raó per canviar l’hora, i es la imposició europea, quan arribem al mes de març avancem una hora i en arribar a l’octubre la tornem a endarrerir, i ens van dir que ho teníem de fer per estalviar energia, a més hores de sol, menys consum elèctric. El que passa es que jo que sempre he treballat en oficines, teníem el llum encès a totes hores, indiferent de l’horari que apliquéssim; i per exemple els paletes adapten els seus horaris a les possibilitats lumíniques naturals com han fet tota la vida els pagesos i ja esta. Si que es cert que a l’avançar l’hora ens quedava mes temps per sortir a gastar en oci i esbarjo fins al vespre, o sigui que no tinc molt clar això de l’estalvi energètic, ni el monetari … consumisme pur i dur.

I ara llegia que l’economista Niño Becerra explicava al HuffPost que l’estalvi per llar es pot calcular en uns 80 cèntims mensuals, el que significa aproximadament poc més de 4 euros durant els mesos que s’aplica aquesta mesura de contenció del consum energètic. Sembla que en fan un gra massa.

Si tan gran es la bondat de la mesura, jo sempre he dit que en lloc d’enganyar a la ciutadania modificant l’hora, ens ho poden mostrar amb la total claredat que significaria dir-nos que per estalviar energia a l’estiu, en lloc d’anar a treballar a les 8 del mati, hi hem d’anar a les 6, clar i concloent, no? així ens estalviaríem remenar els rellotges cada dos per tres.

I després, els espanyols tenim una altra mostra de “xuleria hispànica” a principis dels anys 40, hem de suposar que per fer la pilota als alemanys, aquí es va modificar el fus horari que ens pertocava, el de Greenwich, i van adoptar el de Berlin, ocurrències memorables que de moment cap govern de la “democràcia” ha restituït ni la lògica i ni el seny; així ens va. Imatge de raggio5 a pixabay.