Etiqueta: Critiques

Publicat a

Els populars fan un nou lleig a la institució reial

No es la primera vegada que ho fan, sempre tenen una excusa preparada per justificar les seves rebequeries, quan no es perquè no els conviden segons deien en alguna altra ocasió, es per un acte protocol·lari d’alguna representant de caire autonòmic, que suposo que per protocol no deu ser pas més important que la casa reial, tot i que en aquesta ocasió sembla ser que finalment, els hi ha cotat, en “Feijóo reconeix que no anirà a l’obertura de l’any judicial per no avalar la presència del fiscal general” el qual, recordem que es un càrrec públic, que tot i estar denunciat i en vies de judici, no ha estat pas condemnat, i aquí sempre s’ens ha venut que tothom es innocent fins que no es demostri el contrari, teòricament es així, no?

Es que ells volen que el fiscal general o be dimiteixi o be el facin fora, això sense estar condemnat, però no recordo pas que en el moment que van condemnar al seu partit, a títol lucratiu, en alguna de les diverses trames que s’han jutjat al país, demanessin ni la inhabilitació dels seus dirigents, ni la il·legalització del partit, ni la presó per ningú, siguem seriosos, ara que coi demanen al marge d’intentar tombar el govern actual? que per cert, tenen tot el dret a fer-ho, però amb les armes legals que tinguin al seu abast, no amb subterfugis de col·legials.

De fet es curiós, que un partit que es defineix com a constitucionalista, un partit que defensa la unitat d’Espanya, un partit que diu recolzar la institució reial, decideixi fer-li novament un lleig tan gran com es el de plantar-lo en un esdeveniment institucional de país, i quan ho feien els representants catalans, no paraven de buscar adjectius per a desacreditar-los i deixar-los a l’alçada del betum, com canvien les coses en funció de qui les fa i en funció de com volen argumentar el mateix fet amb tendències i finalitats diferents, quan ho fan els independentistes argumentant que no estan d’acord amb el sistema actual es una blasfèmia, un greuge, un delicte, en canvi quan ho fan ells es justificable perquè els dolents son els altres.

La gent del govern es criticable, sempre ho podrien fer millor, el problema es saber si aquest fer a mitges algunes coses en son conscients o no; però es que la gent de la oposició es igualment criticable, perquè massa sovint un te la sensació de que els mou prioritàriament un interès partidista, tal i com deia molt recentment en Jaume Giró, exconseller d’Economia, en un article de Roger Palós i Laia Galià a l’Ara que en“deixar Junts per discrepàncies amb la direcció del partit, critica que la política és excessivament tàctica i que es prioritzen els interessos de partit per damunt dels del país”, i això passa arreu, que esperem per entendre que, a nivell polític, presumptament no sempre es prioritza el benestar de la ciutadania? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Mentides polítiques

Aquests dies ens omplen de propaganda política per tots costats, començant pels anuncis gratuïts en alguns mitjans de comunicació, passant per la publicitat contractada directament pels partits, per acabar amb les noticies a la premsa, radio i televiso així com les tertúlies i debats a les xarxes.

O una de dues, o els polítics i els seus assessors tenen un “morro” impressionant que se’l trepitgen, encara que també pot ser que els ciutadans tinguem una poca memòria i una facilitat per combregar amb rodes de carro que no es estrany que els polítics ens vulguin enredar, es que ens ho creiem tot.

Una de les mes comentades darrerament, es una entrevista a la 1, anys enrere la única, on després de que el polític en qüestió va expressar verbalment i en veu alta, que tots ho vam poder sentir, referencies errònies a les pensions, i després de que la periodista, de bones maneres, li recrimines el seu error, lapsus, mentida, poseu-hi l’adjectiu que preferiu, el noi en qüestió encara es permetia a reiterar-se en les seves dades com a mínim errònies.

Hi ha qui s’ha posat al costat de la periodista, alguns encara l’han criticat dient que això no es fa, carai amb alguns/algunes periodistes, si un polític menteix els ciutadans l’hem de criticar i exigir que plegui, i els periodistes al capdavant, si no fan això no es mereixen ser anomenats ni pagats com a periodistes, si son afins a un partit, es molt senzill, que els pagui el partit, així no hi haurà dubtes de quina es la professionalitat informativa de cada persona. Imatge de Mohamed_hassan a Pixabay.

Publicat a

Reconeixements o critiques

Es la dualitat a la que s’enfronten els polítics, tots els polítics, en el desenvolupament de les seves activitats en el seu dia a dia de les tasques al servei de la ciutadania.

Tots ens fan promeses, penso que en el moment d’acceptar el repte de treballar pels ciutadans, tots ho fan amb sinceritat. Tots ens prometen, si els votem, un munt de beneficis socials i comunitaris, a nivell de barris, de pobles, de comunitats i països i fins i tot d’estats. A l’hora de la veritat o sigui quan manen, els que manen, hi comencem a veure altres influencies que fan que no totes les decisions que es prenen, beneficiïn a la comunitat que els ha votat.

Aquests darrers dies ho hem vist en el desenvolupament de les diverses activitats celebrades amb motiu de l’aniversari dels atemptats del 17-A, aquí no entraré a fer valoracions, cada qual que vegi imatges, llegeixi articles i que opini; centrem-nos en la valoració genèrica, si voleu a nivell europeu, crisis, interessos privats, impostos, inflació, guerres … tot son situacions que possiblement podrien haver estat diferents, si en el seu moment s’haguessin pres decisions diferents, però ara es igual ara ja estem immersos en tot aquest batibull d’interessos contraposats.

I em pregunto, els polítics prenen les decisions pensant en els ciutadans o pensant en que es el que els pot fer quedar com uns herois, o sigui les seves decisions estan encaminades a millorar la vida social o estan encaminades a intentar sortir als libres o llibrets d’història com la o el gran estadista que es creu que es?

El problema que te l’actual model social, es que els electes, majoritàriament nomes pensen en rebre reconeixements i aplaudiments amb motiu de la seva activitat política, i en el seu cartipàs diari no hi te cabuda la critica; s’obliden de que quan es presenten, recordem que ho fan voluntàriament, ho fan per desenvolupar be la seva tasca, i que per això no els hem d’aplaudir, al contrari, els hem de criticar quan ho fan malament i ells ho han d’acceptar, i aquest acostuma a ser el gran problema, que el seu ego busca aplaudiments i sovint nomes troba critiques. Imatge de Dorothe a Pixabay.

Publicat a

Reclamar responsabilitats

Un polític de les comarques properes, en concret l’alcalde de Sabadell, reclama responsabilitats pels antics gestors d’Unnim, llegeixo textualment a la premsa, que ell diu que la mala praxis dels que foren els gestors de l’entitat la van portar a la seva intervenció, i al mateix temps han demostrat no ser sensibles amb els problemes dels clients. Diu que han d’assumir totes les seves responsabilitats, i que si fossin càrrecs electes (o sigui si fossin càrrecs politics) ja s’hauria demanat la dimissió, però al ser treballadors que tenen una alta remuneració, ningú diu res; per això els hi demana directament, tot fent referència a la transparència que la entitat ha de tenir. A mi m’agradaria que aquest senyor trasllades la petició a tots els politics que coneix, locals, comarcals, provincials, autonòmics, estatals, de la UE, en fi, a tots aquells que en el desenvolupament dels seus càrrecs, puguin haver tingut, diguem-ne, errades de prou magnitud, com perquè els hi puguem exigir responsabilitats per la seva gestió; perquè si ho mirem ben be, veurem que el que es demana als gestors d’Unnim, no esta pas tan lluny del que han, o havien de fer els politics; havien de ser del tot responsables de totes les inversions fetes, algunes de les quals es podrien qualificar de faraòniques, o sigui ningú sap ben be perquè serveixen, o si algú dia serviran per allò que va motivar la seva construcció, ni el mateix impulsor, però en canvi les han fet, i en masses ocasions endeutant tan a la població, que han de passar dècades fins que es el poble es pugui recuperar. Havia deixat aquest escrit a mig fer, i avui l’he tornat a recuperar, en sentir que els informatius parlaven dels pobles més endeutats del país, ja se que es anecdòtic, però feien referència a un que necessitaria uns milers d’anys per poder eixugar el seu deute, vergonyós. Feien referència també a una de les autopistes d’Espanya, la qual econòmicament no es viable, i crec que presenta concurs de creditors, son dos exemples dels disbarats que com deia línies amunt, ens han deixat alguns dels politics d’aquest país, i jo li demano a l’alcalde de la població de Sabadell, que hem de fer amb aquests personatges? Sé que aquesta tasca, la de polític, local principalment, es molt desagraïda, i molt criticada, però home es que a vegades alguns fan molts mèrits per guanyar aquest honor a ser criticats. I no es que vulgui dir que no s’ha de fer res amb els gestors dels que parlava la primera autoritat de Sabadell, no i ara, però i si comencéssim a reclamar responsabilitats politiques per mala gestió, i responsabilitats penals pel malbaratament dels diners dels ciutadans?, ja es hora de que algú pagui per tot el desgavell i la disbauxa que s’ha propiciat no se ben be perquè, algú ens explicarà perquè a un poble de tres mil vuit-cents habitant li era necessari tans equipaments com els hi han construït; i si féssim aquesta pregunta a molts pobles de Catalunya, ens donarien explicacions prou convincents?

Publicat a

Air Comet

Ja se que no sempre tot es com sembla, ja se que sempre hi ha puntualitzacions, condicionants i motius diversos per posicionar-se davant una situació, davant un fet concret; segur que hi ha algun punt desconegut per la majoria, o com a mínim desconegut per mi, però els fets ocorreguts amb aquesta companyia aèria, son per posar algú en el punt de mira de les critiques i acusacions, tan les del públic en general, com les de la justícia en particular; i es com sempre que no desitjo pas entrar a criticar situacions particulars de ningú, però crec que tinc tot el dret a ficar-me amb aquest tipus d’afers, tan el pròpiament dit de la empresa, com les repercusions posteriors que s’han creat; i crec que en tinc el dret, perquè junt amb la resta d’espanyols això em significarà rascar-me la butxaca, com sempre vaja, tampoc es res de nou.
En primer lloc es vergonyós, que un dels màxims responsables de la companyia digui la barbaritat que ha dit, o no tenia clar el que deia o es un grandíssim “jeta” que te una cara tan dura que tot plegat li rellisca. El primer que fa es culpabilitzar a la banca pel fet de negar-li finançament i també acusa al Jutge britànic que ha dictat l’ordre d’immobilitzar els avions; a veure si ens entenem, qui va muntar la empresa ell o la banca? ELL; o sigui que el màxim responsable de tenir diners per fer funcionar la empresa era ell no la banca, per la qual cosa es molt clar que l’únic responsable de no tenir diners es ell, i si no, no haver volgut fer negocis sense tenir un “duro”, així es molt fàcil, no tinc res, no arrisco res, i si no surt be, no em passa res. I amb aquesta mateixa premissa qui era el responsable legal de l’empresa el Jutge o ell, ELL; senyors poca conya, assumeixi la responsabilitat que li pertoca i deixis d’aquestes tonteries que manifesta.
A més s’ha cobert de gloria amb frases com: “jo mateix no elegiria Air Comet per volar”; ah, per cert els del Sepla també hi ha afegit la seva cullerada acusant al govern de complicitat perquè, diuen ells, al tancar la aerolinia, Diaz Ferran, sap que faci el que faci no li passara res; vaja qui ho diu, curiós. No sou partidaris de que hem de dir prou, s´ens en fot qui mani, s’han d’acabar els “xanxullos”, hem de exigir que la justícia acabi d´una vegada amb aquests personatges que es riuen amb la boca grossa de la nostra impossibilitat de castigar-los, d’apartar-los de la nostra societat, que al cap i a la fi ha de ser precisament de tots, no de quatre galifardeus. La segona part d´aquesta historia es una altre titular de premsa: “el Ministeri de Foment ha gastat 6,3 milions per repatriar a uns 7.000 passatgers”; escoltin que aquests diners sortiran de la butxaca dels contribuents, ho tenim tots clar? a veure jo recolzo a tota la gent que ara s´ha quedat sense poder viatjar, us sona que es el que sovint passa per vacances amb algunes vagues? com deia, jo recolzo a tots els afectats, ara be el que no pot ser es que totes les malifetes d´uns quants, les acabem pagant els ciutadans; que una companyia fa figa, s´han de pagar els bitllets amb diners públics; que les multinacionals amenacen amb tancar, apa, hi avoquem el sac de diner públic; que els politics la pifien, no patiu per això hi ha els diners públics, si precisament el seu nom ho diu, públic, es de tots, es del primer que ho agafa, o no?
Ara darrerament, hem sentit que es discutia el tema dels braus, toros si, toros no; hi ha qui ja diu que s´ha de discutir per exemple el tema de la boxa, cops de puny si, cops de puny no; també hem assistit al naixement dels primers referèndums per la independen-cia, ai no, que no en podem dir referèndum, es consulta popular no vinculant; ara algú potser dirà, ja, vaja un element, aquest posa al mateix nivell la independència i els toros, no senyores i senyors, no, jo també tinc les meves preferències, i nomes puc tenir paraules de lloança per totes les iniciatives, però deixeu-me que reclami més de profunditat, i no perdem de vista els problemes més greus de la societat, guerres, fam, abús de nens, pensem-hi, es fàcil, be que pensem per exemple en el futbol, en la loteria …. va fem un petit esforç tots plegats.