Etiqueta: Ajuntament

Publicat a

Civisme, de qui?

Avui al Pensem que … de la Vanguardia, m’ha cridat l’atenció el titular, reparació cívica, i he pensat a veure de que parla avui això; i parlava del veí de Mataró al que van sancionar per estar compromès amb la seva població, per fer en un espai públic les millores que l’ajuntament no havia fet en els darrers crec que sis o set anys.

Quan es va fer públic aquest afer jo em preguntava, com ho hem de fer per dir prou i que ens creguin? em referia precisament als poders públics, o potser podríem anomenar-los poders fàctics, perquè no ens enganyem quan un poder públic actua presumptament al marge de les necessitats ciutadanes reals, deixa d’estar al servei de les causes formals del poble i està nomes pendent d’aplicar rigorosament una ordenança publica que suposadament es va crear per millorar la vida dels veïns, no per amagar les pífies dels que manen.

Us faig memòria, la noticia deia que el vei en qüestió va reparar el paviment deteriorat del seu carrer, va plantar cinc arbres que s’havien perdut i va restaurar dos bancs, i la reacció de l’ajuntament va ser acusar-lo d’incívic, o sigui que davant una no actuació de l’ajuntament que va començar sembla ser l’any 2019, la seva reacció, la dels responsables municipals es la d’un nen quan l’han enganxat en una dolenteria, amagar-ho i culpar a un altre, si aquella frase  famosa del “jo no he sigut”.

Ara li retiraran la multa, nomes faltaria, pero el que es més greu, i el que es més inaudit, el que es més aberrant es que la multa que li van posar era teòricament l’equivalent al cost de reposar els elements afectats al seu estat anterior, o sigui que el consistori estava disposat a tornar a trencar les llambordes, a espatllar els bancs i a arrencar els arbres per deixar-ho en el mateix estat d’abans i a sobre cobrar aquesta feina al veí, ens hem begut l’enteniment.

Ara diu la regidora que no vol que això estableixi un precedent, de fet el precedent el van establir ells, el consistori, en estar 6 anys a actuar, i quan ho van fer, repeteixo que sembla que el que volien era excusar la seva malifeta de més de mitja dècada, perdoni regidora pero potser el que toca es escombrar l’era de casa i treure polítics i tècnics que menystenen la intel·ligència de la ciutadania.

Diu la nota que el govern municipal encara que ha trigat, ha sabut corregir la situació, perdonin pero no es cert, la situació no quedarà del tot corregida fins que els culpables públics, polítics i funcionaris, no se’ls aparti de les seves responsabilitats, ja que han demostrat com a mínim que son uns ineptes, per no pensar malament. Que el veí no tenia autoritzacio per actuar es cert, pero quina autoritzacio tenien els responsables municipals per justificar la seva deixadesa, van fer gala d’una total irresponsabilitat que podia provocar que algun veí es fes mal amb les rajoles trencades o amb els bancs deteriorats, caigudes, ferides … es veu que alguns no entenen que significa presentar-se a unes eleccions per estar al servei del poble? imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

I augmenta la preocupació

Aquesta mateixa setmana parlava de la meva preocupació en veure com es desenvolupava el darrer punt de la sessió del ple del passat més de febrer. Avui m’he mirat el ple d’aquest mes de març i la meva preocupació ha augmentat.

També un dels darrers punts del dia, referent als litigis que l’ajuntament del nostre poble ha tingut amb qui gestiona la residencia d’avis, que ha acabat amb el fet d’assumir un munt de diners que han de sortir dels pressupostos municipals, dels nostres impostos, he entès i suposo que per retornar presumptament alguna sanció imposada en el seu moment a l’empresa i per pagar també presumptament els imports amb els que la gestora empresarial volia incrementar la seva facturació i que la posició dels gestors municipals en aquell moment va bloquejar.

No se si vaig errat, si es així algun electe que em rectifiqui, o no, la qüestió es que amb l’acord assolit ens estalviem uns interessos que s’havien generat al llarg d’aquests darrers anys, però no volia pas parlar d’això, perquè si es una qüestió finalitzada, ja no hi ha res a dir, o si?

El problema es que s’ha parlat de dos funcionaris, que ja no desenvolupen la seva tasca al nostre poble, com a responsables tècnics de la situació, via uns informes i uns criteris que han acabat sent lesius, des del punt de vista com a ciutadà, tan per les finances del nostre municipi, com per les possibles relacions futures amb l’empresa concessionària. Si com es va manifestar al ple, la responsabilitat es tan clara i tan específicament imputable, que es pensa fer des de l’ajuntament? perquè no ens enganyem, si tenim un reglament o conveni que especifica com ha de funcionar la residencia, que ha donat peu a que per diferencia de criteris dels interlocutors, hàgim arribat a litigis, als tribunals i a sentencies judicials, potser el que també toca fer es revisar aquesta reglamentació per trobar i depurar, si es que n’hi ha, els punts que puguin propiciar aquesta confrontació i malentesos, si més no de cara al futur. Senyors regidors, ens hi posem, be s’hi posen? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Em vaig quedar preocupat

Temps enrere quan es van iniciar les gravacions i retransmissió audiovisual dels plens els seguia íntegrament, val a dir que en aquella època eren interminables, hores i hores de sessions plenàries, hores d’enregistraments, hores de compartir taula amb els companys de l’associació, els representants elegits pel poble i també amb totes les persones presents a la sala.

Actualment i per diferents motius, segueixo els plens pel canal de Youtube de l’ajuntament i en ocasions en diferit, com es el cas del ple del mes passat, i al visionar-lo em vaig quedar preocupat en veure com es desenvolupava concretament el darrer punt de la sessió.

Era una modificació del pla d’urbanisme a Torruella per una construcció il·legal, ep! primer senyal d’alerta, construcció il·legal? segons es va dir a l’esmentat ple, es tracta d’una “construcció precedida per l’enderroc amb nocturnitat d’una masia, que va desaparèixer un dia a la nit”, i es va recalcar que “la construcció de la nau nova es va fer durant mesos sense llicencia damunt d’una zona verda, delicte urbanístic dels més severs que hi pugui haver” bufa!

I un es pregunta quan va passar això? es recent? que fa un any, dos, tres …? i partir d’aquí una altra preocupació, perquè es va parlar de que eren fets ocorreguts a partir del novembre del 2.000, i aquí “booom” el cap com es diu em va explotar … més de vint-i-cinc anys i encara no esta solucionat, encara arrosseguem aquesta incidència.

Ho resoldrem aviat això? no es tracta de que es va fer una obertura més o menys gran, no es tracta d’un pressupost que s’ha quedat curt, es tracta com va dir l’alcalde “d’una construcció que es va fer durant mesos, sense llicencia i damunt d’una zona verda” qualificant-la textualment d’un “delicte urbanístic dels més severs que hi pugui haver”, bufa! encara que no se si igual o més greu es el fet de que han passat més de 25 anys i encara estigui sense resoldre, i recordem que en el decurs d’aquests anys hi han passat set equips de govern diferents, quasi un centenar d’electes i cap ha trobat una solució.

Espero que en un proper ple puguem assabentar-nos de que tot esta solucionat, pero no oblidem de que segons es diu a l’enregistrament es tracta d’una edificació sense permis, i en un terreny catalogat com a zona verda, o sigui un terreny que era per gaudir-ne el veïnatge. La preocupació, hi ha altres conflictes similars o d’algun altre caire que hagin pogut ser o encara siguin lesius pel municipi? Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

Inscripcions de fills al registre civil

Avui dia quan neix una criatura, a l’hora de fer la inscripció al registre civil, hi ha de constar el lloc físic on ha nascut, es a dir que tots els que vivim a Sant Fruitós de Bages si tenim un fill/filla a l’hospital de Sant Joan de Deu, constarà que ha nascut a Manresa, això vol dir que naixements a Sant Fruitós de Bages … zero.

La Federació de Municipis de Catalunya, ha preparat una moció perquè la presenti l’Ajuntament i/o qualsevol organisme públic que ho vulgui fer, per el restabliment de la inscripció de naixements al municipi del domicili dels progenitors.

Es patètic, com tantes altres coses, que s’imposi aquesta uniformitat sense cap ni peus, i en benefici de no se sap que, però si en perjudici de la població civil.

Si algun dels nostres electes no te accés a la moció esmentada, si l’interessa i m’ho diu, li enviaré. Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Tallers infantils … adequats?

Aquests dies ha sorgit una polèmica, uns diuen que no n’hi ha per tan, altres diuen que ja n’hi ha prou, en una població catalana, a l’entorn de les activitats d’estiu o de festes majors que desenvolupen algunes entitats i que s’adrecen a la mainada, als infants i joves, als nostres fills i nets.

Segons llegia al El PuntAvui+ el nom de l’activitat ja crida l’atenció: “Tècniques aplicades de guerrilla urbana”, hem de suposar que alguna pista podria donar a l’ajuntament afectat, es igual el que sigui ja que de situacions qüestionables se’n troben a tot arreu, si més no per demanar explicacions als organitzadors.

Com que pel motiu que sigui no es va fer així, ara tots ens posem les mans al cap, be tothom no, perquè vaig veure a les noticies d’ahir a la tele que alguna persona propera als precursors d’aquesta activitat deien que no passa res, que nomes es una activitat irreverent, i que en dies de festa i de gresca ja es normal i permès.

L’activitat pel que he llegit, consistia en la simulació de la fabricació de còctels diguem-ne molotov, si vaig errat rectifiqueu-me, i llençar-los a un ninot presumptament i simuladament vestit de policia, fer una barricada amb contenidors, o fins i tot com vaig veure a les noticies, llançar aquests contenidors contra el que representava ser un vehicle policial, i no diguin que no, perquè crec que portava fins i tot els quatre quadrats vermells dibuixats.

Lògicament els organitzadors i responsables, argumenten que no es volia ofendre a ningú, i que tot s’ha tret de polleguera, i per les noticies algú també deia que això es una cosa insignificant i que les autoritats tenen altres problemes pitjors a resoldre.

A partir d’aquí tot es pot embolicar, i així ho pretenen alguns, he llegit algun comentari d’aquest article referenciat, que diu que com que tenim uns estaments repressius i que no actuen correctament, el que “ens hauríem de preguntar quins han estat els veritables instigadors a desenvolupar una activitat lúdica d’aquesta mena” i intento entendre que vol dir, però no es motiu suficient per fer aquest tipus activitats amb quitxalla.

A veure, ha passat en aquesta població concreta amb aquesta activitat concreta, però també passa a altres pobles amb els casals d’estiu per exemple, podem fer una enquesta arreu del país català a veure que hi diu la gent, o amb altres activitats en les que ens hem de preguntar si els responsables de les mateixes, estan suficientment formats i preparats.

A l’estiu o per les festes majors no tot s’hi val, ni a les escoles, ni a les activitats extra escolars, ni als esports … no podem deixar els nostres fills i nets en mans inexpertes, com deia un altre comentari del mateix article “hi ha molta gent d’aquest país que està malalta del cap, però molt malalta … el marxisme i anarquisme a les escoles a les ràdios i a les teles han deixatat el sentit comú i la decència de Catalunya”.

No se si l’article i els seus comentaris son encertats o no, jo nomes em pregunto, aquesta es la societat que volem? aquest es el país que volem? segur que no hi ha altres tipus d’activitats amb les que distreure als nostres infants i jovent? En cas contrari nomes en queda dir que les nostres mires són molt curtes. Imatge de Ortrun_Lenz a Pixabay.

Publicat a

Artur Mas, a Sant Fruitós de Bages.

Recentment el MHP Artur Mas, va passar una estoneta al nostre poble, convidat per l’Associació Cultural SFB Media, vam enregistrar una conversa, una conversa singular, i com li deia al principi al mateix President, una conversa informal, de caire personal,una xerrada entre tots dos, parlant de les nostres coses, com a pares, com a avis… al cap i a la fi som de la mateixa quinta.Em va fer molta il·lusió poder fer aquesta entrevista, però com sempre passa amb tot, les coses no es fan soles, i sense els Joan’s, el Dani i l’Anna, cadascú amb les seves habilitats i possibilitats, aquest esdeveniment no hauria estat possible, ni tècnicament ni logísticament … gràcies a tots. També reiterar una vegada mes l’agraïment a l’Ajuntament de Sant Fruitós per deixar-nos l’espai per gravar, a la gent del Museu Municipal i del Col·lectiu de Recerca Històrica, i també al Josep i a la Maria Àngels per la seva paciència i pel seu recolzament.

Va ser una trobada que es va fer curta, però molt agradable, es una persona amb molta personalitat, amable, molt professional i que te molt clares les idees. Vam tenir una conversa més centrada en la persona, en l’home, que no pas en el polític, encara que des de la vessant més humana, tampoc podíem oblidar del tot la política.

Ben aviat podreu veure i gaudir d’aquesta entrevista, a les nostres xarxes, la trobareu al nostre canal de YouTube, i si us hi subscriviu, no us perdéreu l’estrena de la conversa ni les reflexions del MHP.

Podríem haver estat parlant hores, però crec que amb aquesta estoneta tots plegats tindrem una imatge més personal, més propera del President, de l’home que hi ha al darrera, de l’home no sempre reconegut ni valorat, i deixeu que ho digui, sovint criticat sense coneixement

No m’oblido pas del MHP Artur Mas, ni del seu equip de col·laboradors amb l’Helena al capdavant, unes persones excel·lents i amb ganes d’ajudar a que la feina, la tasca que amb tanta il·lusió vam preparar, assolis la fita proposada, i que realment fos un èxit. Gràcies.

Publicat a

Passió pel motor

El temps passa, no tot canvia però si que evoluciona, i les nostres entrevistes també es transformen, no l’esperit de fer-les, no les ganes de projectar Sant Fruitós arreu, però si una mica el format, es van notant les aportacions de nous col·laboradors, persones que ens ajuden a enriquir els continguts i com no, els resultats.

Sovint a les entitats, a les associacions hi ha molta feina que no es veu, que no es reconeix, però sense les persones que en son responsables, en el nostre cas, la màgia de sortir a les xarxes, no seria possible, gràcies. Com tampoc seria possible continuar si vosaltres, els que seguiu el nostre canal a youtube i les nostres produccions, no les visualitzéssiu, gràcies també.

En aquesta nova etapa, comença a caminar SFB Media, unes sigles prou conegudes i prou representatives del nostre poble, Sant Fruitós de Bages.

I per començar amb ganes, a qui convidem? a Carles Checa, un santfruitosenc molt internacional, un campió de les dues rodes, campionat del mon de motociclisme, campionat del món de Superbikes, tot i que darrerament s’ha passat als cotxes amb la seva participació al Ral.li Dakar. Actualment comentarista de moto GP a DAZN.

I en aquest recorregut esportiu del Carles pel nostre canal, el va acompanyar en Jordi Viladoms, motociclista, ha participat en campionats de BMX, de motocròs, ral·lis Cross Country, i també ha fet el Dakar en moto. Actualment director Esportiu de ral·lis.

I qui podia conduir aquesta conversa, un excel·lent periodista de casa nostra de molt alt nivell, en Pere Flores, comentarista Esportiu, entre altres, a Catalunya Radio, Barça TV, DAZN, World Feed Reporter … manager de continguts a Dorna i director televisiu Asobal.

Tots els ingredients per una molt bona conversa, i així va ser, les seves vivències, els seus triomfs, algun ensurt … però tota la seva il·lusió i la seva gran professionalitat ens van deixar un gran testimoni, que podeu gaudir al YouTube.

Publicat a

Riure per viure

Com dèiem setmanes enrere, tot va començar amb la Cultura, amb majúscula això si, perquè Cultura es el que fa la Mireia, es el que fa l’Esteve i no oblidem que també es el que fa també l’Armand. A les hores, pel següent capítol no podíem abandonar-la, no, no ho podíem fer, i per això aquesta sèrie de programes de converses va continuar amb una nova representació cultural, el teatre. El repte era interessant, volíem parlar seriosament amb uns pallassos, es possible fer-ho? … si, per aquest motiu vam encetar una conversa conduïda per en Marcel Gros, clown, bufó i showman amb Atilà Puig i Jordi Girabal de Teatre Mòbil sobre les seves vivències i inicis, els beneficis del riure i el seu punt de vista de la societat, de la gent gran i dels mes petits.

Ells ens deien que el riure ens fa ser mes humans i que realment a ells, el que els emociona es emocionar al públic. El que fa riure a la gent, al públic, en ocasions es un misteri. En definitiva, que si el públic ha de plorar, que plori de riure,

En aquesta gravació també ens va acompanyar en Toni Fontcuberta de RisoFonku, un santfruitosenc que cuida l’esperit i la ment de la gent amb tallers de riure, tallers en els que tots plegats ens podem deixar anar i fer un munt d’esclats de riure, en el fons si s’escapa alguna llàgrima, que sigui per riure molt.

També teníem la presencia d’en Jordi Julia, component del Col·lectiu de Recerca Històrica, que son part dels responsables de que el Museu de Sant Fruitós estigui viu i obri setmana rere setmana pels que vulguin conèixer la nostra historia. En Jordi va començar en el grup Rialles fa una pila d’anys, i ara col·labora en la gestió de Xarxa a Sant Fruitós, per tal de que la quitxalla pugui gaudir dels espectacles programats, Ens comenta que actualment l’edat de la quitxalla que va als espectacles ha baixat, en comparació amb anys erera, i que els imputs actuals que te la canalla no afavoreixen l’accés a determinats espectacles, quan creixen ja no van a veure als pallassos, tampoc al teatre. Aquesta colla d’amics, coincideixen en pensar que potser la canalla entre tots els fem grans massa aviat, salten de ser infants a consumir productes d’adults, diguem pantalles, diguem altres activitats d’oci.

Com a comiat de la conversa, la frase que ens deien en Marcel, l’Atilà i en Jordi: en definitiva el que som de debò, som tres tristos tigres.

No us perdeu res del que van dir, cal posar en valor les reflexions dels pallassos, reflexions serioses envoltades de somriures, com sempre al nostre canal de YouTube.

Publicat a

Metges, medicina i historia

Diuen que no n’hi ha dos sense tres, i en aquest cas també es va complir, després de gaudir de la companyia de la Mireia i de l’Esteve en les anteriors gravacions, ara era el moment de tenir nous convidats, i pas a pas es va construir una nova conversa, en aquesta ocasió amb l’Armand Rotllan, doctor en Medicina i Cirugia per la UB 1993, especialista en medicina del treball, familiar i comunitària. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Escriptor de diversos llibres relacionats amb la història de la medicina catalana, amb publicacions a la revista Dovella i Gimbernat, amb el President del COMB, el Dr. Jordi Aligué i la Dra. Àngels Puigdollers, parlem de com es va viure la pandèmia, tractament dels pacients i de la recerca històrica de la medicina del Dr. Rotllan. Tot en un context de màxima humanitat. Amb la col·laboració d’en Joan Barbé, periodista, guionista i autor teatral. Actualment també treballa a la Fundació AMPANS. Curiosament en aquesta trobada vam descobrir que amb el doctor Rotllan tenim unes arrels comunes, llunyanes, però que ens emparenta un parell de generacions enrere.

Entre tot el que va dir l’Armand, deixeu-me fer esment d’una frase seva … la vida es un viatge que esta ple d’emocions … be de frases remarcables n’hi podem escoltar de tots tres, es va parlar de la dimensió més humana de la medicina, una professió amb dedicació absoluta, com deia l’Àngels, o com deia en Jordi al sistema sanitari actual, no sempre es pot dedicar el temps que voldríem als pacients, a les persones …

En aquesta ocasió, també ens van acompanyar la Gisela Baraldes, llicenciada en educació física, encara que jo realment penso que es llicenciada en el benestar de les persones, també ens va acompanyar la Laia Feliu regidora de l’ajuntament i la Rosa Camprubí presidenta de Brogit.

Si voleu veure i escoltar aquestes magnifiques persones, aquestes magnifiques professionals, no deixeu de veure la conversa sencera al youtube.

Publicat a

Converses

Ara fa un parell de setmanes, amb motiu del relleu que es va fer de l’equip que fa la gravació dels plens de l’ajuntament, conseqüència del resultat del concurs públic realitzat, parlava de com va començar aquest projecte en format audiovisual per emetre continguts per les xarxes socials.

Inicialment, la idea es va plantejar dintre l’àmbit de Brogit editora del setmanari Montpeità on jo mateix hi col·laborava, i junt amb un amic, el Joan Oliveras, no diré pas que érem un parell d’eixelebrats però si un parell de romàntics i apassionats per desenvolupar nous projectes, vam començar a pensar com podíem aportar noves propostes a l’entorn social i cultural de Sant Fruitós.

I va sorgir la idea de fer algun tipus de producte audiovisual, val a dir que el Joan, a part de ser una magnifica persona, es un excel·lent professional en aquest camp, i plegats vam fer un disseny inicial del que acabarien sent les “converses”. No tothom ho veia fàcil, perquè si que es cert que tot projecte nou i desconegut fa por, però sempre he sigut del parer de que tot allò que sigui fàcil de fer, es a l’abast de tothom, i que el que realment es engrescador i “divertit” es quan el projecte pot presentar, a priori, certes dificultats.

Els companys de l’entorn de l’associació ens van fer confiança i ens van donar llibertat per tirar endavant el projecte, que portava implícit buscar un equilibri financer a final d’any, i així va ser. Aquell any, el 2021 a més dels plens de l’ajuntament i amb la incorporació d’en Dani Casas, es van començar a gravar alguns programes d’entrevistes, i m’agradaria recordar-los, de fet els recordo tots, però especialment el primer, que va suposar l’estrena del projecte, aquella proba de foc de començar quelcom del no res, i sobretot aquell saber fer i estar de la nostra convidada, la Mireia Pintó.

Aquesta entrevista es va enregistrar a les instal·lacions del Museu de la Vinya i el Vi de Sant Fruitós de Bages, un espai encisador, i com deia abans el primer agraïment per la Mireia, sense ella no hauria estat possible la conversa. Però no va ser la única, hi havia altres còmplices a l’estrena, el Pep Garcia, promotor cultural, i com diu ell mateix, relator i escriptor de les coses que passen, i les que no passen les crea. El Toni Castaño, un crack en aquest mon audiovisual, ambos amb un llarg historial professional. I amb motiu de que aquest programa es va enregistrar al Museu municipal, també ens acompanyava la Laia Feliu regidora de l’ajuntament, la Pilar Purti del Col·lectiu de Recerca Històrica i la Rosa Camprubí presidenta i tot un puntal a Brogit.

I per finalitzar aquest primer lliurament nomes una petita transcripció de les moltes coses que va dir la Mireia … gràcies per aquesta fantàstica acollida, perquè m’he sentit a casa, i molt especialment també les gràcies al poble, un poble que m’estimo molt … que com sempre deixa pales la seva humilitat, la seva humanitat i com no la seva gran professionalitat.

Em  podria estendre molt mes, però jo crec que el més interessant i el més important es que pugueu gaudir-ne personalment, i com ho podeu fer? … trobareu l’entrevista a youtube.