Volem polítics nous de trinca

Ara fa quasi vint anys, del famós “marxi Sr. Gonzalez” que l’Aznar li va engaltar al Felipe; i ara, darrerament hem pogut llegir que vol tornar, com el Sarkozy; es que aquests personatges son incapaços d’entendre que el seu temps ja ha passat, que s’han de quedar a casa i deixar que el mon funcioni sense ells, segur que hi sortirem guanyant tots plegats. Centrem-nos en el més proper, si no estic errat va deixar el govern espanyol a mitjans del 2004, hi havia entrat el 1996, després de perforar el nostre coco contínuament, presentant-nos als socialistes com a generadors de despeses supèrflues, atur i corrupció; els hi sona això?, es el que ara mateix tenim, no?, si, ja se que ens diran que tot això es l’herència dels socialistes, però no hem d’oblidar que tot el temps de bonança dels que ara paguem les conseqüències, ja s’estava gestant en aquells primers anys del 2000, crec que era per allà l’any 2003 que el preu de l’habitatge a Espanya tenia creixements de quasi el triple que a la resta d’Europa, es van començar a desenvolupar practiques especulatives en el sector, i es va entrar en un cercle viciós i perillós; i mentrestant continuàvem a la cua d’Europa en I+D. I que es va fer?, el mateix que sempre, culpar-ne a les anomenades comunitats perifèriques, els hi sona?, i ja no parlem de la guerra d’Irak, i altres histories per no dormir d’aquella època. Tot això no es pas per atacar l’Aznar, però tenint en compte que ara mateix continua creixent l’afer del possible finançament il•legal del PP, mitjançant el Barcenas, es bo recordar que per molt que ara es demani la dimissió d’en Rajoy, els primers dels famosos papers de primes a polítics del PP estan datats del 1997, i qui manava en aquella època? I els dels PSOE i la resta de partits demanen dimissions; hi estic d’acord, però m’agradaria que d’una vegada per totes anéssim al límit de les conseqüències legals del frau i de les il•legalitats que sembla ser que determinats polítics han propiciat i han comes. El més greu de tot plegat, es que ja es parla de que els delictes més clars poden estar prescrits o poden prescriure en breu; es una veritable burla pel poble, pel ciutadà, i no ens hem de deixar portar on ells volen, si els hem votat, i estan per gestionar els nostres drets, per tot això que estan fent, tindríem que aconseguir una acusació d’alta traïció, ja que han traït les promeses, han traït la confiança, han traït els drets de tots els que amb el nostre vot, del color que sigui, els vàrem convertir en honorables, i ara amb els seus afers i tripijocs, s’han convertit, els que han creuat la línia vermella de la corrupció, en qualsevol cosa menys en honorables. Que espera el defensor del poble i el fiscal general de l’estat i tot aquell a qui li pertoqui fer que paguin els culpables de tot aquests desgavells que ara mateix tenim en aquest país?, i que esperem tots plegats a demanar i exigir responsabilitats de tot el que hem patit i de tot el que presumiblement encara patirem? Tot això, no ens enganyem, es el resultat directe d’aquell famós “Espanya va be” que se’ns deia per allà l’any 1997.