Viure

Curiós títol per aquest escrit, ja que parlarem de morts; viure …. es una expressió que utilitzen algunes persones quan se’ls hi demana que es el que volen a la vida, i la resposta es tan simple com dir això: viure; i en aquesta ocasió voldria parlar en nom de tots aquells que ja no ho poden respondre, senzillament perquè son morts, i el que es pitjor, son morts perquè els han matat. D’entrada demanar disculpes a les víctimes i familiars per parlar en nom seu, disculpes a La Vanguardia per utilitzar el seu títol del suplement salmonat del dissabte, però es que era aquest suplement el que va propiciar aquest escrit, no es una critica al diari, al contrari, i es que aquest suplement parlava precisament dels darrers aconteixaments que han ocorregut a casa nostra i que estan relacionats amb la gratuïta delinqüència d’alguns individus.
El titular del reportatge: “Menys delictes, però més violents” ens endinsa en una realitat complexa i com sempre ens porta a parlar de la relació que hi pot haver entre desesperació econòmica i augment de violència en actes delictius; no soc cap expert i no puc demostrar la relació o no de la situació econòmica inestable que pateix una persona amb el fet de cometre un acte delictiu; el que si que queda pales, es el fenomen de que cada vegada hi ha més presencia d’armes de foc, siguin autentiques o simulades; i una cosa hem de tenir clara, si un individu es decideix a cometre un acte delictiu, pel motiu que sigui, quan agafa un arma de foc autentica, d’entrada ja demostra abans de cometre l’acte, que esta disposat a utilitzar-la perquè si no fos així agafant un arma simulada en tindria prou, perquè l’efecte per a la víctima es el mateix, us ho puc assegurar. Encara que les estadístiques que ens ofereixen els responsables politics, volent reflectir que els darrers anys s’ha produït una reducció dels actes delictius no podem obviar el que diu el criminòleg Vicente Garrido, quan apunta a que hi ha una tendència en els darrers deu anys a incrementar els robatoris que acaben amb morts. Vaig parlar de la delinqüència fa unes setmanes (Montpeita 1085), manifestant el que sentia jo com a víctima; puc dir-vos que no tinc cap simpatia pels delinqüents, ara be, dit això agafo de nou el fil de que pot ser el que incideix en una persona per convertir-se en delinqüent; el mateix reportatge parlava d’una dona, mare de família, que volia atracar una entitat bancària, per poder alimentar als seus fills, al quedar-se sense feina, dient que es poc freqüent; ho crec i això ens porta a una altra qüestió, si la crisi no es la principal causant de la delinqüència, quins motius fan que una persona faci aquest pas tan complicat i dur, com es el de delinquir, que quasi mai te marxa enrere? Un dels responsables de seguretat al nostre país, deia que els mossos persegueixen i fan la detenció dels delinqüents, tot portant-los davant la justícia; ho crec, però si els delinqüents son detinguts però amb posterioritat tornen a delinquir, tornem de nou al principi de la qüestió, que es el que falla en aquest sistema que empeny a les persones a fer actes d’aquest tipus? la crisi? ens podem creure que per cobrir les necessitats mínimes una persona matarà? suposem que si, quants atracaments farà per tenir teca per la família? perquè les noticies en ocasions, parlen de gent que ha fet un munt de delictes, i es quan ens podem preguntar on acaba la necessitat individual i on comença el resultat d’un tipus de societat, malaltissa, sense valors i que magnifica el fet d’enrriquir-se ràpidament, sense escrúpols, pagant-ne globalment un preu molt excessiu, desorbitat, i que ens encamina per un sender amb una meta, que per dir-ho amb suavitat, no es gens desitjable. En un mon, en el que ja no a molts i molts quilometres de distancia, que fa que tot ens quedi llunya, sinó que a casa nostra mateix, hi ha molta gent amb problemes, gent que te fam, gent que pateix agressions, pel que hem de lluitar amb totes les nostres forces, es per aconseguir canviar aquesta societat amb tants desequilibris i tantes injustícies. No ens oblidem que es feina de tots, aconseguir un mon millor, i no es retòrica. Imatge de Vika_Glitter a pixabay.