He buscat a les Xarxes, i he trobat que la violència vicaria s’ha definit com un tipus de violència exercida per un pare abusiu com un instrument per causar danys a una mare, que utilitza a els seus fills i fins i tot descendents en comú, i pot arribar en casos extrems a posar fi a les seves vides. Normalment s’exerceix en menors d’edat, però també és pot dur a terme sobre qualsevol altre bé que sigui apreciat per la dona maltractada.
No entenc perque sempre volem posar noms a les coses i als fets que s’escapen a la normal comprensió a la majoria de les persones … els fets que han ocorregut aquests darrers dies tenen un nom molt clar: assassinat.
Hem llegit que sembla ser que un individu ha assassinat al seu fill de dos anys, per fer mal a la seva parella … segur que ell explicarà moltes excuses per justificar la seva acció, per justificar que ha assassinat a una criatura de dos anys.
A més s’ha escapat, o sigui que sabia el que feia, sabia que estava cometent un Assassinat, i possiblement com a societat buscarem a els motius que el van fer actuar aixi, furgarem en la seva vida per entendre quins problemes mentals tenia per assassinar al su fill … i potser no tenia problemes mentals, potser tenia i te molt clar que li agrada fer mal gratuïtament.
Després fem minuts de silenci, demanem que s’ha d’actuar perque no passin aquestes coses, no volem conviure amb aquests tipus d’individus, però la realitat és que molt sovint hi ha qui exerceix violència envers les dones i com en aquest cas amb els fills, i no oblidem que és tracta sempre d’assassinats i potser ja ha arribat el moment de que a qui li correspongui, prengui les mesures, que tot sovint ens fa por d’anomenar, per tal que aquests tipus d ‘individus deixin d’estar inclosos en el context de la nostra societat, no els hi volem.
Avui llegia unes reflexions d’altres persones que deien que és absurd que a aquests assassins els manin que no és podin apropar a menys de 500 metres de les víctimes, com a mínim a 500 quilometres, recordem que l’infant assassinat ja no cal que tingüi mes per, ja no hi és, és mort … i aquest individu encara podria continuar con els seus actes violents a altres racons del mon, amb altres persones a les que vulgui fer mal. Perqué no l’expulsem definitivament de la societat?
Tot sovint llegim que després de matar la parella i/o als fills, l’individu en qüestió s’intenta suïcidar pero molts no ho aconsegueixen, i jo em pregunto … com és que conèixen com poder assassinar a la parella i als fills i després a l’hora de suïcidar-se no saben com fer-ho? Acabem amb aquesta xacra, prou, volem solucions. (Montpeità 1560)