Ahir parlava del significat, segons la meva opinió, de la frase “el poble salva al poble”, i després de publicar les meves reflexions, que eren un imaginari de la manca de responsabilitat col·lectiva emesa per la majoria de líders polítics, llegia a la premsa un article en el que s’explicava que la realitat es que “el poble no pot salvar al poble” sense els polítics.
D’entrada estic d’acord en que en casos com aquests, necessitem un equip de gestió diguem-ne d’abast supraterritorial per gestionar voluntaris, maquinaria, emergències en general, bombers, protecció civil, exercit, ambulàncies, metgesses, infermeres, diners … però aquest “ens” supraterritorial ha d’actuar amb rapidesa, en cas contrari no serveix de res al poble.
I es aquí quan comença a moure’s el poble, en aquell moment en el que els polítics decideixen, sense argumentar-ho responsablement mai, no moure’s del seu despatx, de la seva butaca, del seu dinar de germanor o de treball, el que vulgueu, la qüestió es que mentre la gent del seu territori s’està morint, per exemple amb motiu d’un aiguat, ells poden continuar com si res amb la seva sobretaula, o en altres casos amb la seva inoperància i fins i tot assumint a contra cor que no saben que fer, encara que després públicament ho neguin.
Es en aquest punt on hem de reflexionar, volem politiquets de joguina, i politiquetes no ens enganyem, que son incapaços d’actuar per assumir correctament i ràpidament la seva responsabilitat envers el poble? per això deia actuem, sabem com fer-ho, deixem de votar aquesta colla de galifardeus, i busquem i implorem que aquells que en saben, surtin de la seva zona de confort i facin un pas endavant per gestionar el país i treure’l d’aquest atzucac on ens han ficat els inoperants, ineficaços i en general inútils i estèrils polítics autoanomenats salvadors, però no oblidem que per a ells som el “populatxo”, els pobres plebeus, una colla d’ignorants que ni sabem el que volem.
Si que ho sabem, volem que aquests tipus de polítics marxin, que ens deixin en pau, i sobretot que els si que saben gestionar be, que surtin i es posin al capdavant d’un nou col·lectiu democràtic, els votarem, amb la finalitat d’aconseguir un nou país, començant una nova etapa fructífera per la ciutadania, i que a la llarga ens portarà uns millors temps, una millor societat. Imatge de kellepics a pixabay.