Etiqueta: Valencia

Publicat a

Enterren les víctimes de la Dana amb braus

Després de tot el que esta passant arreu de l’estat espanyol, es una befa immensa que per exemple la televisió valenciana A Punt, en el context actual i desenvolupant-se una intensa manifestació criticant al govern de la comunitat per la gestió de la Dana i per les qüestionables accions o inaccions dels responsables polítics, el diumenge va fer mutis total en referencia a aquest borrombori, a aquest clam que va fer la ciutadania, i va passar per la pantalla curses de braus, i segons les noticies d’altres mitjans algunes de les curses eren de anys enrere, penós, deplorable, lamentable i sobretot dolorós.

Però aquesta de la comunitat valenciana, que es com volen que s’anomeni, ho podeu llegir a l’article titulat “treballadors d’À Punt critiquen l’emissió d’una corrida de braus en lloc de la manifestació a València pel fet del darrer aniversari de la DANA” de la Sexta, no es l’única virtut dels populars del país, no i ara, fa pocs dies un altra titular “més temps a Morante que als cribratges: la polèmica després de la dimissió del Consell Professional de Canal Sur” en aquesta ocasió de Granada Digital, en el que es “denuncia que Canal Sur va dedicat més del triple de temps a la comiat del torero sevillà, que a les protestes de les dones pels errors del SAS en els cribratges del càncer de mama”.

Mireu, es indiferent on passi això, es indiferent quins personatges son els culpables, al cap i a la fi suposo que en les ocasions en el que hi hagi pogut haver ciutadans morts, podria haver-hi una clara possibilitat de presumptes homicidis involuntaris, no? i això esta castigat, no? doncs senyors i senyores que heu de defensar a la ciutadania, poseu-vos a treballar, ja porteu una any de retard, i el poble, els veïns, els ciutadans ja estem farts de que tots plegats us en foteu de nosaltres.

No acostumo a combregar amb els polítics, soc del que creuen que tard o d’hora ens fallaran, tard o d’hora ens decebran, ho dic com a generalitat, se que hi ha bones persones, hi ha gent de bon cor, però també se que sovint son eclipsats pels barruts, pels pocavergonyes, que a l’hora de fer barrabassades, a l’hora de demostrar la seva ineficàcia i la seva ineptitud acostumen a ser més talentosos.

La gent hem de dir prou, la gent hem de buscar formules legals per extirpar aquests gèrmens cancerígens que omplen els nostres plenaris, que omplen els nostres organismes públics, encara que al llarg dels anys ells mateixos ja han procurat deixar-ho tot ben lligat per tal de que no puguin perdre els seus privilegis, i no em diguin que no, perquè si després del que va passar ara fa un any a Valencia, o el que ha passat més recentment a Andalusia, i sense anar més lluny això de la Dgaia al nostre petit país, que hem d’esperar els ciutadans? hem de continuar sent el sac dels cops dels descarats, galtes i malànimes que deixem proliferar tan fàcilment. Posem-nos les piles, exigim responsabilitats, exigim exemplaritat als dirigents poca soltes. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Problemes amb l’idioma

M’agrada, anava a dir fullejar, però no, en aquest cas es tracta de moure el ratolí, perquè he estat mirant noticies online. Personalment m’agrada o m’interessa més un tipus de premsa que un altra, però quan faig immersió digital en miro forces i diversos; i avui m’ha cridat l’atenció una noticia publicada per la Razón amb el titular “Una andalusa exposa quin és el seu problema amb el català” article de Rodrigo Criado , i també acompanya el titular un afegitó “si hagués de odiar algú seria al que va posar els noms dels diferents àpats”.

Tot plegat per explicar els problemes que va tenir una jove influencer andalusa que en el moment en què va pujar un vídeo a les xarxes socials explicant el seu patiment lingüístic, feia dos anys que vivia a Barcelona, i diu que encara tenia problemes amb l’idioma, embolicant-se amb els noms dels àpats diaris.

Això de que al “desayuno” li diguem “esmorzar”, al “almuerzo” li diguem “dinar” i a la “cena” li diguem “sopar” li provoca un bon enrenou, diu que ho considera una cosa fora del normal, com a molt als que saben una mica d’anglès, podrien relacionar el “dinner” amb sopar, encara que no se com ho veu això de com li diuen al “almuerzo” els francesos.

Es podria pensar que si després de set-cents trenta dies, havent fet quasi mil cinc-cents apats a Barcelona, tres per dia durant dos anys, encara li costa identificar l’esmorzar, el dinar i el sopar, potser el problema no es la complexitat de la traducció de moltes paraules catalanes al castellà i viceversa, ni les múltiples possibilitats de practicar que ha tingut, potser el quid de la qüestió radica en la voluntat d’acceptar que tot i ser territori espanyol, aquí fa molts i molts anys, que es parla una llengua diferent, el català.

Això també passa a Galicia, a Euskadi, i a altres indrets d’Espanya, com Astúries, Valencia, les Balears; encara que aquest fet diferencial lingüístic també el trobem a Andorra, a la Franja de l’Aragó, al Carxe de Múrcia, als Pirineus Orientals a França amb les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya, així com l’Alguer a l’illa de Sardenya a Itàlia.

No defensaré pas la obligatorietat de saber el català el primer dia d’aterrar en terres catalanes, ara be segur que al cap de poc temps, diguem dies o setmanes, amb una mica de voluntat es molt possible que hom es pugui fer entendre pas a pas, per arribar a una entesa en la que possiblement hi haurà alts i baixos, possiblement hi haurà certs individus que se’n riuran de la pronunciació o traducció, possiblement hi haurà alguns individus que voldran fer-se l’esquerp i exigiran que ja des del primer dia s’ha de parlar un català perfecte, quan possiblement ells mateixos han de practicar i estudiar encara molt.

Es com tot, per aconseguir una bona entesa personal, nomes cal activar la voluntat de fer-ho. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Consulta esbiaixada

No se si la paraula del títol es l’adient, he valorat també posar-hi “tendenciosa” perquè segons la meva opinió aquesta consulta buscava presumptament obtenir dos possibles resultats, un que la majoria de famílies votes a favor del castellà o espanyol, i dos que si ho apliquen segons resultats obtinguts en cada demarcació, crearà una divisió social entre famílies , segons les seves preferències a estudiar amb un llengua vehicular o una altra.

Dit això i tot i que alguna premsa diu que els resultats s’ajusten als esperats, fem una ullada a les xifres de votants, la comunitat valenciana te uns 5,4 milions d’habitants, i estan distribuïts aproximadament en 2,7 a la província de Valencia, uns 2 a la d’Alacant i poc més de 600 mil a la de Castelló.

Esta clar que les grans ciutats, i això possiblement passaria també a casa nostra, tenen la majoria d’habitants i conseqüentment tenen també mes persones vingudes de fora del territori autònom, a les que els hi es més fàcil decantar-se pel castellà, i ho entenc, però això dificulta la igualtat d’ambdós idiomes a la comunitat. A més es lògic que a les zones limítrofes amb altres comunitats, la tendència sigui, motivat pel dia a dia i per la necessitat de comunicar-se, utilitzar també les llengües d’aquests territoris.

Imagino que amb tots aquests imputs els convocants esperaven obtenir majoria pel castellà, i no ha estat aixi. Segons el diari ARA “la dada més negativa de la votació ha estat la participació, atès que han votat el 58,61% de les famílies, cosa que suposa una abstenció del 41,39%” si no recordo malament a les darreres eleccions de la comunitat valenciana l’abstenció va ser superior al 30%.

Sembla ser que hi ha una realitat preocupant, segons EL PAÍS i amb el titular de “El valencià s’imposa en la consulta organitzada per Mazón per a triar la llengua en els col·legis” explica que tal i “com estan configurats ara els projectes lingüístics de les escoles i instituts, suposarà una reducció global de les hores impartides en valencià”, a més afegeix que “la Universitat de València, en una anàlisi realitzada per set especialistes de diferents branques, va qualificar la normativa d’arbitrària i mancada de fonamentació pedagògica”.

Aleshores i davant del que explica la premsa, la pregunta es que persegueixen els impulsors d’aquesta consulta? perquè tot i a la normativa vigent, la veritat es que les escoles tenien un problema a l’hora d’aplicar en quin idioma feien la formació, era tot un galimaties, ja que “la regulació establia que almenys un 25% de les hores havien de ser en una de les dues llengües oficials, i com a mínim, un 15% en anglès. El màxim, tant en castellà com en valencià era, per tant, del 60%. I entre aquests percentatges, cada escola i institut decidia”. I ara després del resultat de les votacions, segons els mateix diari “cada centre educatiu haurà de decidir, en aquells casos en què hagin de conviure en un mateix nivell línies en castellà i en valencià, a quin idioma adscriuen als estudiants les famílies dels quals no han votat”?.

Soc dels que penso que hi ha personatges que tenen l’habilitat de crear problemes on no n’hi havia, i nosaltres els ciutadans som els que hem de buscar la formula per barrar-los el pas, i si hem de demanar una modificació de la llei o de la constitució, fem-ho. Imatge de Alexas_Fotos a pixabay.

Publicat a

Postureig

Sobreactuar, mantenir una exposició publica desmesurada, manifestar allò que exalta a la gent, hi ha mil i una formules de fer postureig, si això que alguns personatges públics utilitzen per fer-se veure en públic, no sempre son nomes fotografies buscades amb una finalitat concreta.

Això es el que segons la meva opinió han fet alguns polítics amb motiu de les seves primeres aparicions després de la famosa i maleïda DANA. Avui no entraré pas a valorar si alguns han de dimitir o no, tampoc entraré a valorar si ho podien haver fet millor del que ho van fer, tampoc valoraré la seva capacitat per gestionar territoris, persones i sobretot per gestionar tragèdies o com va passar amb la DANA, no entraré a qüestionar la seva vàlua per gestionar esdeveniments catastròfics. Encara que ben pensat si que seria necessari qüestionar i demanar explicacions de perquè després de que en anys anteriors ja s’havien produït fenòmens similars, alguns ja fa forces anys, encara ara mateix no s’ha començat cap tasca per evitar o reduir al màxim els estralls produïts per l’aigua.

Com deia parlaré del postureig d’alguns polítics en concret i en referencia als darrers desastres naturals ocorreguts al nostre país. Els més criticables, penso jo, i repeteixo, no per la seva bona o mala gestió, si no pel seu postureig, van ser els responsables politics de les comunitats de Castilla-La Mancha i de Valencia. Les primeres imatges que vaig veure de tots dos, em van fer mal anímicament parlant, tots dos per separat van sortir a les fotos i a les noticies portant una armilla, tot i no ser un expert crec que l’un la portava de protecció civil i l’altre del servei d’emergències mediques , en serio que ambdós polítics es creuen suficientment qualificats i preparats per tenir el dret de posar-se aquestes armilles?

Llegia una noticia d’Europa Press que reproduïa unes manifestacions del responsable de Castella-La Mancha que deia: “Crec que el sistema de protecció i de lluita contra qualsevol tipus de dany o emergència ha d’estar al marge de decisions polítiques, haurien de ser òrgans absolutament independents que fixin i determinin protocols per a la recuperació”. També llegia una noticia de rtve la de tots, del nomenament d’un responsable per a la reconstrucció a Valencia, el més greu era que algu digues, crec que el responsable nacional dels populars, que aquest nomenament: “És un encert, no ve a fer política, sinó a reconstruir una de les terres més pròsperes d’Espanya», o sigui que hem d’entendre, que els polítics fan política, però que son incapaços de reconstruir res?

El que deia, molt de postureig, uns més que altres, però el fet de que diuen que fa anys que a Valencia hi ha en un calaix un projecte que podria haver evitat els resultats catastròfics de la DANA, això es important? això hi ha algú que sen faci responsable? el que deia, postureig. Imatge de This_is_Engineering a pixabay.