Etiqueta: Unió

Publicat a

Orgull de veïnatge

Dubtava del títol, perquè algú pot fer pensar que dono suport a qualsevol atzagaiada d’algunes faccions terrícoles, d’aquelles que sembla que ja nomes els hi queda una neurona, que va boja fotent-se garrotades per l’interior d’un cervell en un procés de necrosi irreversible.

També podria ser que algú penses que soc d’aquesta ceba, si de la de denigrar a les persones i especialment a les dones, pero no, no dono cap tipus suport a eixelebrats, vagin en manada o es dediquin a gallipontejar tots solets.

El perquè del títol, l’he tret d’un article de Mapi Casabán publicat al diari ARA “Un forat és un forat, per a una vesprada està bé: el cartell d’una penya taurina que indigna Sagunt” en el que es diu que Vox va compartir una fotografia del seu portaveu exhibint una samarreta amb aquesta llegenda i recolzant-t’ho amb uns arguments, segons el diari, tan ronyosos com «és un orgull veure com els nostres veïns mantenen viva la identitat, l’esforç i la unió que caracteritzen el nostre municipi», i es que no es nomes la llegenda, es que els cartells fets per a l’ocasió son, segons la Coordinadora Feminista de Camp de Morvedre “una imatge sexista i clarament denigrant» per a les dones.

No us posaré la imatge en qüestió, perquè la trobo … no trobo paraules que no siguin mal sonants per referir-me als dropos que l’han ideat, i es que amb aquesta imatge han fet cartells, l’han difós per les xarxes socials, n’han fet samarretes i bosses, o sigui un merchandising ben complert, no se com no els hi explotat el cap de tan pensar. Encara que tinc un dubte, en aquesta penya nomes hi ha homes, nomes hi ha “super mascles”?, no hi ha una punyetera dona que els qüestioni?

No se si tot plegat era volgut o no, es a dir amb tota aquesta historia s’ha parlat d’aquesta associació i de les festes d’aquesta població, si perseguien això, més o menys ho han aconseguit encara que limitadament, això si el camí escollit deixa als seus responsables al mateix nivell que el betum en totes les seves presentacions, a ras de terra perquè pugui ser trepitjat per tothom.

Si va ser un fet involuntari, por tindria de que uns individus d’aqueta baixa qualitat humana i social, dirigissin cap tipus d’entitat, perque poden ser capaços de justificar qualsevol barrabassada que es pugui fer, o es que van començar la festa abans d’hora i ja tenien algun tipus d’afectació artificial al seu cervell? nomes us diré que la imatge en qüestió a més de l’eslògan, s’hi representa també una dona i un  bou. N’hi ha que diuen que es una broma, que son tradicions, que no cal ser exagerat.

Després tot son bones paraules intentant treure-li foc a l’incendi creat, aquesta penya no ha rebut directament diners públics, s’han de respectar els principis d’igualtat, dignitat i convivència, i la responsable de l’Institut Valencià de les Dones, va assenyalar que «aquest tipus de manifestacions no tenen cabuda en una societat que aspira a ser més igualitària, respectuosa i lliure de discriminació», a veure si volem una societat que funcioni, comencem a netejar també el nostre nivell social i aleshores potser, i noms potser, podrem acabar netejant els esglaons superiors. Imatge generada amb IA de Copilot.

Publicat a

Dotze homes sense pietat

Una pel·lícula, crec que de l’any 1957, que explica que dotze membres d’un jurat han de jutjar un adolescent acusat de matar el seu pare. Totes excepte una de les persones, estan convençudes de la culpabilitat de l’acusat. La dissident intenta amb el seu raonament, introduir en el debat un dubte raonable que faci pensar a la resta del jurat, perquè canviïn el significat del seu vot. Suposo que algú es preguntarà, i ara, de que va això? resulta que aquest vol fer-se passar per un expert cinèfil? no, no es res d’això, el que passa es que buscant cosetes a les xarxes, em van sortir referencies a aquesta pel·lícula, i això em va fer pensar, i si li donava la volta al títol, i si el feia mes local? i així ho vaig fer, i em va venir la rauxa de transformar-lo en: tretze regidores i regidors sense unitat. No es tracta de furgar enlloc, es tracta nomes de reflexionar, ja n’he parlat en altres ocasions, però de tan en tan m’ataca un dubte, i es si totes les regidores i els regidors del nostre poble tenen ben assumit que han de treballar per la ciutadania, per tota la ciutadania, per qui van votar una opció, o una altra, o fins i tot les que es van abstenir, que en les darreres eleccions crec que van ser mes del 30% del cens, la majoria va optar per aquesta opció …. i això no ens fa pensar? si, ja se que sovint es diu que això es amb motiu de la desafecció que la ciutadania te envers la política i els representants electes, però no ens enganyem, ni s’enganyin, si hi ha desafecció, de qui es la culpa? M’agradaria que algun dia, pugues escriure que a Sant Fruitós tenim un ajuntament unit, que tots van en una sola direcció, crec que seria la millor opció, no ja de present, sinó una molt bona opció de futur. Senyors regidors i senyores regidores, m’ajuden a aconseguir aquest titular? Podré realment algun dia escriure aquest titular?. Gràcies. Montpeità 1508

Publicat a

I ara que ?

Es fresc, fa pocs dies tots podíem, tots teníem el petit dret, i dic petit perquè els que manen a nivell estatal, no ens volen pas donar mes poder als ciutadans, no fos cas que ells perdessin els seus privilegis; com deia, teníem el dret a manifestar el nostre suport a determinades persones que darrerament ens van presentar les seves propostes respecte a que es el que creuen que li convé, de cara al futur, al nostre poble. Arreu dels territoris espanyols, també es va votar les possibles representacions a les Juntes regionals corresponents. S’han omplert pagines i pagines de diaris, també hores i hores de televisió, per analitzar totes les dades de les eleccions, però tothom deixa en el sac de l’oblit una dada que sempre es molt representativa del sentiment del poble, i es la participació, o millor dit l’abstenció. Una ullada ràpida ens deixa veure que tot i que a Espanya l’abstenció ha augmentat, de fet ja era mes reduïda que a Catalunya, al nostre petit país hem passat del 45% l’any 2011, al 41,50 enguany; les dades a nivell provincial i comarcal son similars, com també ho son a nivell local. Es molt fàcil d’entendre, quasi la meitat de la població no va a votar; tan desenganyats estem? S’ha parlat i es parla de que ha finalitzat el període del bipartidisme, les dades estatals han de fer reflexionar als partits diguem-ne antics: els populars s’han quedat un 40% per sota dels resultats del 2011, i els socialistes un 12%, o sigui que tot i perdent vots els socialistes, qui mes cau, son els populars. Les dades de Catalunya, també presenten xifres per reflexionar, els convergents tenen un 16,65% menys i els socialistes un 36,30% menys; per la seva part, altres llistes han augmentat la seva representació, i molt; entesa, esquerra, ciutadans i la cup, comencen a tenir el seu pes al mapa català; i una referencia als populars, que han tingut quasi la meitat de vots que a les anteriors eleccions, ara han obtingut un 7,48% dels vots, que en realitat nomes es un 4,26% del cens. I a nivell local, primer de tot, felicitar als partits per la rapidesa amb que han retirat la propaganda electoral; i en segon lloc, que en aquestes eleccions amb quasi el mateix nombre de votants que a les de fa quatre anys, la primera dada ha de ser reflexionar envers l’abstenció, si ja se que es similar a la resta de Catalunya, però no per això els partits locals no hi han de pensar; que pensem que han de fer perquè el poble donem mes valor a l’anar a votar en properes convocatòries?, o en participar mes activament en el dia a dia social del poble; la segona dada, es que com a quasi tot arreu, i aquí ja es repeteix per segona vegada consecutiva, no hi ha majoria de cap llista per governar el poble, el que farà necessari pactes futurs. Que vol dir això, que els ciutadans ja no creuen en majories?, que transmeten als polítics, que treballin conjuntament en benefici dels ciutadans? Siguin quins siguin els resultats, siguin quines siguin les instruccions que el poble transmet als polítics, sigui el que sigui el que els representants elegits entenen, i siguin els que siguin els pactes de futur, i aprofitant la pregunta del presentador del darrer debat al Nexe, qualificada per ell mateix com una mica punxent, voldria transmetre una reflexió a tots els representants de les llistes que entraran a la casa de la vila: tenen clar que tots els elegits, formen part d’una llista unitària que es diu Sant Fruitós de Bages?, i estan disposats a deixar al carrer, a fora la porta de l’Ajuntament, tot allò que no sigui beneficiós pel poble? (Montpeita 1314 – 29/05/2015)

Publicat a

Diguem prou

Fa uns dies parlava de la Vergonya Altament Ofensiva, i més recentment de si havíem de tolerar tanta corrupció a la política; la veritat es que tothom hi diu la seva, en funció del que li convé. L’escrit que vaig fer referent a les corrupteles que avui en dia ens ha tocat patir gracies en primer lloc als polítics corruptes, i en segon lloc gracies als que ho permeten, perquè no ens enganyem, hi ha de tot, fins i tot alguns de bons; com deia l’escrit el vaig enviar als partits que tenen major representació a Catalunya, i cap ha contestat, i això en diuen estar al servei del poble, al qual ni es molesten en respondre quan els hi demanes quelcom que no els hi agrada escoltar. Ara s’omplen tots la boca de buscar mesures, ordenances, decàlegs, s’omplen la boca d’un munt de mots que ens han demostrat que per ells, pels polítics, no signifiquen res, ja que de regles de joc ja en tenen ja, però no les compleixen; i ens volen fer creure que les compliran?. Amb les lleis que tenim ha de ser suficient per fer saltar als corruptes, no hi ha una llei que parla de que el qui la fa, la paga?, perquè necessitem mes palla escrita en papers, si tenim normes i no les fem complir, i alguns ni les volen complir, de que servirà fer-ne mes? Tenim un problema de fons, nomes un, i es que no es fa res adreçat a millorar l’habitat, en tot el seu significat, de les persones; els polítics, si son corruptes, uf!!!!, ens faran patir molt, ens exprimiran tan com podran amb tota mena de “xanxullos” i enganys; dels bons, uns quants els mourà obtenir un reconeixement de la seva persona i de les seves obres, i això sovint ens porta a tenir masses “obres faraòniques”, que no serveixen per res, com exemple, recordem algun telecabina a la comarca, alguna estació d’AVE i algun aeroport que podríem dir que son fantasmagòrics, tan per la seva construcció com per la seva situació. I en el mon empresarial, algunes empreses nomes pensen en els beneficis actuals, obviant el cost futur de l’activitat que desenvolupen, i els governs o ho permeten, o en son directament accionistes. Al poble ni ens escolten, fem manifestacions, fem reclamacions, fem assemblees, fem moltes coses, però els polítics ni ens escolten; encara que no ens ha pas d’estranyar, ja que una cosa tan senzilla com es els dictàmens del “defensor del pueblo” o el “síndic de greuges”, no son vinculants, i això perquè?, perquè els polítics ho han decidit així, i si ho han decidit així, perquè serà?, cada persona que llegeixi això que hi posi la resposta que vulgui, i els polítics, si tenen nassos, que responguin. DIGUEM PROU, si els polítics no ens fan cas, diguem prou, i tot aquest esforç que estan fent diferents i gran quantitat de persones de diferents plataformes, que estan treballant amb total coherència i responsabilitat, siguem capaços d’unir-ho i fem, legalment, la feina que els que ara s’anomenen representants nostres, fa masses anys que no fan. Voldria fer publica una doble crida; als polítics perquè es deixin de tonteries i tallin els caps que faci falta per convertir la política en una cosa digna, i als caps visibles d’aquesta lluita dura i pacifica del poble, perquè unim esforços i posem a “rotllo” una societat que mereix un camí molt millor del que ens han portat a fer una colla d’individus que tot i que ells s’anomenen defensors de les persones, massa sovint actuen com a vulgars cacics. Fem aquest pas, fem fora qui ens esta enfonsant, les normes vigents legals ho permeten, i el poble ho mereix.