Aquests darrers dies, han ocorregut més fets que han indignat a tothom; el que passa es que sempre ens quedem amb els més propers o els que ens fan patir més, segons les possibilitats que creiem de que ens pugui tocar a nosaltres. Un dels darrers d’aquests actes, es l’assassinat de dues persones a Dinamarca, on també hi va haver diversos ferits. Però paral·lelament, a la contra de la Vanguardia de dimarts passat, hi havia una frase que era esgarrifosa: “Es l’ordre internacional el que mata de gana”; i que hi te a veure una cosa amb l’altra, us preguntareu, es molt senzill, ens escandalitzem, amb raó, de la mort de dues persones a Dinamarca, però no valorem, ni ens esgarrifem perquè en aquest nostre mon, tot i produir menjar de sobres per a tothom, 25.000 persones moren cada dia per causes relacionades amb la fam; el Sr. Caparros, també ens explica que molta de la roba que comprem amb tanta alegria, la produeixen uns 6 milions de dones que treballen 12 hores al dia per uns 25 dòlars (uns 22 euros) al mes, i ho fan perquè la gana se’ls menja. Mentre estic escrivint això, a la tele estan parlant a més de la corrupció nostra de cada dia a Espanya, del deute de Grècia, qui te raó Grècia, Europa, Alemanya, perquè un deute tan i tan elevat?; i també dels enfrontaments d’Ucraïna, on han mort ja moltes i moltes persones, i es curiós que la majoria de morts siguin civils. I aquests fets i molts altres, que tenen en comú?, tenen en comú els interessos de qui gracies a aquestes situacions, continuen enriquint-se a costa del patiment de la majoria de persones; no cal que ens esgarrifem per les morts en atemptats, i en canvi ens patinin els que moren de fam; no cal que patim del que ens manca aquí, però continuem fent compres a empreses que esclavitzen als treballadors en una altra part del mon; entenc que ens escandalitzin alguns fets que no tenen perdo, però en canvi no s’exigeixen explicacions del que es fa amb les armes que es fabriquen al nostre país, segons publica la Vanguardia estem al 7è lloc en exportacions internacionals d’armes. Cap fet que tingui com a resultat la mort de persones, no es justificable, si a mes serveix per un enriquiment personal, sigui financer o sigui d’ego, no te perdo; posem-nos a la pell dels que ho passen malament, dels qui pateixen gana, dels que son esclavitzats, dels que son assassinats, i rebutgem que això sigui una rutina acceptada, i exigim també als polítics que votem, que no pensin nomes en viure be a costa nostra, sinó que es posin també a la pell de totes aquestes víctimes, i actuïn únicament en benefici de les persones, segur que al final tots hi sortirem guanyant. (Montpeita 1301 – 20/02/2015)
Morir
