Fustigar als polítics

Podríem utilitzar altres sinònims, fuetejar, criticar, estigmatitzar, flagel·lar … no se, vosaltres mateixos, escolliu el que més us agradi o com es diu a vegades el que més ràbia us faci, i després si voleu, busqueu la seva corresponent definició.

Tot plegat va començar fa una pila d’anys, més enllà del que el nostre cervell pot imaginar, hi ha una colla d’individus que volen manar, i n’hi ha una altra colla que volen impedir-ho per així manar ells, i per acabar una gran massa de persones, tots nosaltres, que ens volen calladets i submisos.

Quan tot això no flueix amb suavitat, hi ha qui busca brots, no se si vermells o blaus, però que en ocasions es tornen morats o negres per a la ciutadania, brots que els permetin ancorar les cadenes, ancorar els seus tentacles en ocasions depredadors, per arrelar les idees que més els hi convinguin.

Ara mateix, assistim a una trifulga entre els mandataris d’aquest país i els que els volen fer fora, no se si amb raó o no, però s’investiga a una senyora que casualment es la dona del president de l’estat, i tot i que la fiscalia segons la premsa no hi estat d’acord, els acusadors ubicats en un anomenat pseudosindicat i algun magistrat tiren endavant.

No se si aquesta senyora es culpable o no, no se si aquesta senyora ha fet el que diuen, per això hi ha jutges, fiscals i policia, per investigar-ho, jutjar-ho i penar-ho si s’escau. I ara en aquesta investigació volen fer declarar com a testimoni al seu espòs, o sigui al president de la nació. Es curiós que hi ha qui pugui declarar de viva veu o per escrit, quan jo vaig anar de testimoni a judicis per atracaments mai em van oferir fer-ho per escrit, com deia ara el volen fer declarar per unes possibles reunions o trobades amb altres possibles imputats, i la línia per poder fer el testimoniatge per escrit o presencialment, sembla ser que es si aquest senyor va assistir a la reunió com marit o com a polític … ens volen prendre el pel, oi? on es la separació entre els papers d’espòs o de polític en el decurs d’una conversa, tenint en compte que diuen que la xerrada es va fer en un espai, en una casa on viu el president del país?

I per més rifada, per riures encara més a la cara dels ciutadans, tota aquesta colla i sort de la premsa que no deixa de recordar-ho, a la llei hi ha una dispensa a no declarar en fets que impliquin parelles, pares i fills … així com es que el criden a declarar com a testimoni? això no es malbaratar diners públics? es parla de presumpte tràfic d’influències en cadena, això sol, segons el que he llegit a la premsa que manifesten els denunciants, no significa que aquest senyor, al que ni conec ni a priori li tinc més estima que a la resta de polítics estatals, estava actuant definitivament com a representant governamental?

Obrim els ulls, mirem, pensem, avaluem a tots els estaments públics, avaluem a tots aquells i aquelles que es creuen amb el dret a manar i que volen que callem, paguem i diguem sempre amen, obrim els ulls, pensem que per això no necessitem permís de ningú, i exigim que d’una vegada per totes, d’aquesta colla que manen o volen manar, toca aplicar allò de qui la fa que la pagui, no podem continuar tenint mantinguts en càrrecs de poder i que no sempre anteposen el benestar social al seu propi benestar. N’he trobat i n’hi ha a tot arreu, i per això hem de poder prescindir d’aquelles servidores i servidors públics, els quals la seva prioritat no es donar un bon servei a les persones, no, la seva prioritat es preservar el seu estatus personal professionalment parlant, i el benestar del seu reduït nucli més íntim i familiar. Imatge de  Breedstock ia generada a Pixabay.

Els mossos

Tot mirant la pantalla en blanc de l’ordinador, no sabia escollir un tema per escriure aquesta setmana; el tifó de les Filipines, la famosa doctrina Parot, els plens de l’Ajuntament de Sant Fruitós, la sentencia del Prestige, el cas Raval ……, finalment he decidit posposar el dels plens, i aprofundir una mica en la percepció que tenim de les actuacions dels mossos. Els mossos, la nostra policia, un col•lectiu més o menys nombrós, que dedica el seu temps laboral a oferir un servei a la resta dels ciutadans, amb la finalitat de que la vida de tots plegats sigui més tranquil.la i més segura. El primer a dir, es que com a persones ens tindria que fer vergonya el fet de necessitar policia, no diu gaire a favor nostre com a humans; però un cop hem assumit que necessitem aquest servei, i si ens centrem a casa nostra, en que, com deien aquests darrers dies els mitjans de comunicació, hem creat una societat nova, a partir de la destrucció viscuda en els anys del franquisme, amb tot d’organismes nous, nascuts pràcticament de zero, volem i hem d’exigir la màxima perfecció possible en tots els àmbits, i en el de la policia també. Els mossos, en conec alguns, se que fan la seva feina, i que la fan be; es cert que el que no hem de permetre es que uns fets aïllats, i mes sense saber si son certs o no, en el cas del Raval encara no s’ha tancat la investigació, criminalitzin a tot el col•lectiu. Ara be, el que també hem d’exigir, es que quan es demostrin els fets ocorreguts, en el cas de que siguin certs, els que manen, han d’actuar amb contundència, el que sempre dic dels polítics, també es aplicable en aquest cas, si hi ha algun personatge que no sap utilitzar la responsabilitat que li cedim, no hi ha més remei que apartar-lo del col•lectiu al qual pertany, precisament per mantenir la total integritat de la resta, en aquest cas la resta de policies assenyats, responsables i que tenen molt clara la finalitat de la seva tasca al servei del poble. Dit això, no m’agrada veure unes imatges per la televisió i que el discurs polític s’entossudeixi en dir el contrari del que veiem, perquè veiem que li donaven cops, no se si mortals o no, però el pegaven; no m’agrada que es canvií de versió a posteriori, quan no hi ha més remei que reconèixer el que la vista ens ha permès observar, senyors polítics, quan facin manifestacions verbals, acostumin a tenir la informació verídica, i si els hi donen malament aquesta informació potser necessiten canviar el seu equip de confiança. No m’agrada veure, per exemple, com en un desplegament de mossos a Barcelona, desconec els motius, entre els 30 o 40 policies que baixen dels furgons, en veus un parell en posat de pistoler de les pel•lícules de “cowboys”, la resta sortosament els veies que anaven per feina; per acabar no m’agrada tampoc , que quan els imputats van al jutjat, hi vagin envoltats de uns quants companys, aquesta imatge de clan no es la que nosaltres, els ciutadans de Catalunya, volem en el nostre país; i qui no entengui que es el que volem els catalans de les diferents administracions, possiblement es que esta desubicat i ha de fer una reflexió profunda de les seves idees i dels seus valors. Els catalans volem que els nostres col•lectius que treballen pel benestar del poble català, estiguin integrats per persones, series, responsables i que siguin precisament els mateixos col•lectius, els que no han de permetre que en el seu entorn mes immediat, sorgeixin personatges que no encaixin plenament en el que esperem d’ells. Se que els mossos son un cos seriós, responsable i molt respectat pels catalans; nomes els hi demanaria que a més de la seva important tasca diària de vetllar pels ciutadans, tinguessin la seguretat de que sempre que pugui sorgir qui es desviï de la integritat que els caracteritza, el facin fora; i també voldria demanar a la societat, que en el suposat cas que es demostri que algú va actuar malament, tan el cas Raval com en algun altre, no hem de criminalitzar a tot el col•lectiu, perquè senzillament no ho mereixent.