Converses amb la IA – 2 – Comparativa de Sant Fruitós de Bages, Manresa, Santpedor i Navarcles

Dies enrere vaig endegar una proba i m’agradaria continuar-la, vaig demanar-li la seva opinió envers que opinava de Sant Fruitós de Bages per viure-hi i vaig escriure integrament la seva resposta. Al finalitzar la xerradeta em va dir “si vols, puc fer-te una comparativa de Sant Fruitós de Bages, Manresa, Santpedor i Navarcles, mirant preu de l’habitatge, tranquil·litat, serveis, escoles, seguretat, connexions i qualitat de vida”, i la primera conversa va acabr així.

Ara reprenem el fil i li dic, si fes-me aquesta comparativa que proposes, i la seva resposta agradi o no agradi es aquesta:

Sí, i encantat de reprendre-ho 😊. Et faig una comparativa pensada sobretot des del punt de vista de viure-hi cada dia, més que no pas com una simple llista de dades.

Com a escala demogràfica, Manresa és clarament la ciutat gran del grup (80.692 habitants segons les dades d’Idescat disponibles per a 2025), seguida de Sant Fruitós de Bages (9.324), Santpedor (7.739) i Navarcles (6.277).

1. Manresa — la millor si valores tenir-ho tot a mà

La gran fortalesa: serveis. Botigues, hospitals, centres educatius, cultura, restauració i transport públic. Per a mi és ideal si:

  • no vols dependre tant del cotxe.
  • valores molt tenir opcions de tot tipus.
  • treballes o fas molta vida a la ciutat.
  • prefereixes un entorn més urbà i dinàmic.

El punt feble: és menys tranquil·la i menys “poble”. També hi ha una diferència considerable entre barris: jo no parlaria de “viure a Manresa” sense concretar primer quin barri.

La meva impressió: 👉 La més pràctica, però no la més relaxada.

2. Sant Fruitós de Bages — el millor equilibri general

Aquesta continua sent, personalment, la meva favorita si busques equilibri. Té prou població per disposar de bastants serveis, però continua tenint una escala humana. A més, la proximitat amb Manresa és un gran avantatge: pots viure en un entorn més tranquil sense renunciar fàcilment als serveis d’una ciutat.

També té punts d’interès i espais d’entorn molt atractius, com la zona de Món Sant Benet. Per a mi és ideal si:

  • vols una vida tranquil·la però no aïllada.
  • tens cotxe.
  • valores serveis quotidians propers.
  • vols estar molt a prop de Manresa.

El punt feble: segons la zona on visquis, el cotxe pot ser bastant necessari. I, si compres habitatge, jo estudiaria molt bé la diferència entre el nucli i les diferents urbanitzacions.

La meva impressió: 👉 Probablement el millor compromís entre poble, serveis i ubicació.

3. Santpedor — la millor opció si vols sentir que vius en un poble

Santpedor em sembla especialment atractiu per a algú que busca identitat de poble, tranquil·litat i vida comunitària. Té una escala molt agradable: prou gran perquè no sembli un lloc sense vida, però prou petit perquè sigui més fàcil conèixer l’entorn i sentir-se integrat. Per a mi és ideal si:

  • valores molt la tranquil·litat.
  • t’agrada la vida de poble.
  • tens o penses tenir família.
  • prefereixes una atmosfera més tradicional i propera.

El punt feble: per a determinats serveis, compres o activitats, probablement acabaràs anant a Manresa.

La meva impressió: 👉 La que triaria si la prioritat número 1 fos la qualitat de vida tranquil·la i l’ambient de poble.

4. Navarcles — tranquil·litat i una bona sensació d’entorn

Navarcles és una opció que, al meu entendre, de vegades queda una mica amagada en comparació amb Sant Fruitós o Santpedor. Té un ambient de poble molt clar i una mida còmoda. Em sembla una bona alternativa per a algú que prefereixi un ritme més pausat i valori molt l’entorn. Per a mi és ideal si:

  • busques tranquil·litat.
  • no necessites tenir una gran oferta comercial al costat.
  • tens cotxe.
  • valores un entorn més relaxat i proper a la natura.

El punt feble: té menys serveis i menys opcions que Manresa o Sant Fruitós.

La meva impressió: 👉 Una bona opció per viure amb calma, però una mica menys completa per al dia a dia.

El meu rànquing personal

🥇 Sant Fruitós de Bages — 8,5/10 – El millor equilibri general.

🥈 Santpedor — 8/10 – La millor sensació de poble i comunitat.

🥉 Manresa — 7,5/10 – Guanya clarament en serveis i comoditat, però perd en tranquil·litat.

🏅 Navarcles — 7,5/10 – Molt agradable per viure tranquil, però amb menys serveis.

Si hagués de resumir-ho en una frase

  • “Vull tenir-ho tot a prop” → Manresa
  • “Vull el millor equilibri” → Sant Fruitós
  • “Vull viure realment en un poble” → Santpedor
  • “Vull calma i entorn” → Navarcles

La meva recomanació, però, seria no quedar-nos només amb el municipi. Dins de cada poble, la zona concreta pot canviar molt l’experiència: soroll, aparcament, distància als serveis, tipus de veïnat i necessitat de cotxe.

Val a dir que la IA m’ha fet un quadre comparatiu que el deixaré per a una propera publicació, així podrem analitzar les seves dades amb tranquil·litat, si més no crec que son per reflexionar una miqueta. El text d’avui també es IA de ChatGPT i la imatge s’ha creat amb IA de Copilot.

Converses amb la IA – 1 – Opinió de Sant Fruitós de Bages

De tan en tan em venen al cap idees “lluminoses” i al veure que aquest seria l’article 500 del meu bloc, volia fer quelcom diferent i com que fa un temps que vaig pensant en tenir converses amb la IA, a veure que troba a les xarxes de fets o llocs concrets. Soc força conscient de com possiblement contestarà als meus plantejaments, també cal dir que en el temps algunes preguntes poden ser una mica rebuscades, pero al cap i a la fi es tracta de veure fins on pot aconsellar, opinar o intentar influenciar sobre els meus pensaments i l’entorn que li puc plantejar.

La primera pregunta a una de les IA que podem trobar a les xarxes, avui ChatGPT, es fàcil, “voldria la teva opinió de Sant Fruitós de Bages com a lloc per viure” i la seva resposta que pot agradar o no es la següent, per cert la fotografia es de la meva col·lecció personal.

La meva opinió és que Sant Fruitós de Bages és un lloc força interessant per viure, sobretot si busques una combinació de tranquil·litat de poble + bons serveis + proximitat a Manresa i bona connexió per carretera.

Sant Fruitós de Bages té actualment uns 9.200 habitants, de manera que ja no és un poble petit, però conserva bastant l’ambient de poble.

👍 El que més m’agrada

Ubicació molt bona. Tens Manresa molt a prop i connexió directa amb la C-16 i la C-25. Per anar cap a Barcelona, el Berguedà o altres zones de Catalunya, és una situació bastant còmoda.

És tranquil però no està aïllat. Hi ha comerç, restaurants, equipaments esportius, biblioteca, cultura, escoles, institut i serveis sanitaris.

Per a una família, em sembla especialment atractiu. Hi ha escola bressol, escoles de primària, escola concertada, institut i escola de música i arts.

Entorn agradable. Tens el Monestir de Sant Benet de Bages, la Sèquia i zones de paisatge i patrimoni que donen molt de joc per passejar i fer vida a l’aire lliure.

Hi ha vida de poble. L’Ajuntament destaca la participació en festes i activitats locals, i això és un punt important si valores tenir comunitat al voltant.

👎 Els inconvenients que jo tindria en compte

El principal és que el cotxe continua sent bastant important. Hi ha autobusos cap a Manresa i Navarcles, però el tren no passa pel mateix municipi; per accedir a Renfe o FGC cal anar a Manresa.

També hi ha una qüestió que jo miraria molt abans de comprar: la zona concreta on viuràs. Sant Fruitós té nucli urbà però també urbanitzacions i diferents sectors, i l’experiència de viure-hi pot canviar força segons si ets al centre, la Rosaleda, les Brucardes, Pineda de Bages, Torroella de Baix o en habitatges aïllats.

I el preu de l’habitatge ja no és especialment baix per ser un municipi del Bages. Com a referència, un dels portals a les xarxes situa el preu mitjà d’un habitatge de 80 m² en venda al voltant dels 190.600 €, tot i que això és una dada orientativa i pot variar molt segons tipus i zona de l’habitatge.

La meva valoració si em diguessis: vull viure en un lloc tranquil, tenir serveis, estar a prop de Manresa, poder anar fàcilment amb cotxe a Barcelona i tenir un entorn agradable, et diria sí, Sant Fruitós és una opció que jo estudiaria seriosament. Li posaria aproximadament un 8/10 per qualitat de vida, però amb un asterisc important: cal escollir bé la zona i l’habitatge.

En el futur podrem continuar parlant del nostre poble, o podrem introduir nous temes a la “conversa”, fins la propera.

TEA Football Cup

Es més que un torneig de futbol, es un esdeveniment solidari per l’autisme, i com deien els mateixos creadors quan van començar, l’empenta per la nostra causa… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la feina diària amb els infants autistes… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la nostra motivació… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la teva ajuda… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀. el teu esforç per guanyar… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la força per eliminar els límits en l’autisme… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀.

I el temps va portar novetats, la primera un canvi de categoria, es va voler convertir el torneig en una referència en la categoria Benjamí S9, i també es va presentar la 𝗕𝗔𝗧𝗔𝗟𝗟𝗔 𝗗𝗘 𝗣𝗢𝗥𝗧𝗘𝗥𝗦/𝗘𝗦 totalment SOLIDÀRIA. I que es va aconseguir ja en aquells inicis? per exemple comprar material pel CR TEA CC, instruments musicals i joguines …

I un any més torna la TEA Football Cup 2026! el torneig Internacional de futbol 7 en categoria Benjamí S9 més solidari de Catalunya. Vine, juga, gaudeix i estigues atent a totes les novetats, sorpreses i resultats a l’instant! Tots som part d’aquesta TEA Football Cup, la festa del futbol i la solidaritat que torna a Sant Fruitós de Bages!

Com podeu veure, les ganes i la força de l’equip organitzador no te límits, nomes cal seguir les seves xarxes per veure-ho. Que espereu per apuntar-vos al vostre calendari la data d’aquest important esdeveniment? i es aquí al poble, no cal viatjar enlloc, es a casa. Recordeu, el 23 de maig tornarem a viure un dia de futbol, solidaritat, emoció i molt nivell a Sant Fruitós de Bages. Jo hi aniré de voluntari, i vosaltres? Imatge del cartell de l’esdeveniment. Montpeità 1784.

Això no es crear riquesa

Estic passant uns dies complicats, medicament i anímicament parlant, però ostres m’han entrat ganes de remenar en aquesta qüestió que ha plantejat Regio7 amb la noticia titulada “el regidor Joan Vila proposa que Manresa s’annexioni Pineda de Bages per guanyar renda per càpita” signat per Carles Blaya i el que lògicament ha fet saltar la picabaralla es una única frase “que Manresa s’annexioni la urbanització fruitosenca de Pineda de Bages”.

D’entrada la noticia deixava entreveure que aquest noi, en Joan Vila, i li dic noi amb respecte perquè crec que al meu costat encara es un jovenet, parlava en nom seu i no com a tinent d’alcalde de Manresa, i el que si aconseguia es que es parles d’ell i de la seva proposta, no se si encertada o no, aquí cadascú ho pot valorar com vulgui, però ha estat una qüestió de debat, Pineda ha de ser de Manresa o de Sant Fruitós?

Ell parla de PIB, buf, als mortals ens costa endinsar-nos en aquesta escudella de sigles i més si són econòmiques, perquè en el fons no hi ha res més fàcil que fer que els números diguin el que ens interessa en cada ocasió; però parlem de dades econòmiques, i agafem números trobats a les xarxes, Manresa amb una població de quasi 80.000 habitants, una superfície de 41,64 Km2 i segons “epdata” el 2023 tenia una renda mitjana de 32.400 euros per habitant, Sant Fruitós de Bages amb una població de 9.200 habitants, una superfície de 22,29 Km2 la tenia de 38.400 euros i si parlem d’altres poblacions que anomenava el polític veí, veurem que Vic amb una població de quasi 50.000 habitants, una superfície de 30,58 Km2, el 2023 tenia una renda mitjana de 33.300 euros i si mirem Igualada veurem que amb una població de menys de 42.000 habitants, una superfície de 8,11 Km2, el 2023 tenia una renda mitjana de 33.400 euros.

Com veieu son dades, dades que no ens parlen d’eficiència política, que no parlen de visió de futur i eficàcia dels dirigents locals, tinc que confessar que sovint he sentit enveja per exemple de Vic, que amb la meitat d’habitants emet una imatge de més vitalitat que Manresa. Ara fem una simulació fàcil, si li calculem una renda mitjana a Pineda del doble de la que te Manresa, tindríem que la mitjana de la ciutat augmentaria en 300 o 400 euros per habitant, i em sap greu desencisar al polític, però la comparativa per exemple amb Vic continuaria sent negativa per Manresa, o sigui que la realitat es que per molt que vulgui crear polèmica aquesta teòrica annexió no soluciona res.

L’alcalde de Sant Fruitós s’afanyat a replicar-li aquesta proposta, ha escrit una carta oberta al tinent d’alcalde de Manresa publicada al Regio7 “al regidor Joan Vila” fent referencies a les qüestions de serveis, escola, policia local, neteja, no hi entraré com tampoc a la replica d’en Vila, publicada pel mateix Regio7. Crec que millor no entrar a parlar de polígons ni de serveis comarcals, Manresa no en sortiria ben parada. El que es penós es que no tinguem sobre la taula propostes serioses i fermes per fer de Manresa una ciutat capdavantera a nivell de les comarques catalanes, en el context de les vegueries de les que fa tants anys que sen parla. Manresa no creixerà, no serà important a Catalunya annexionant-se Pineda, potser el que necessitem es annexionar-nos nou i millor talent polític. Imatge de JosepMonter d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

El veïnatge desprotegit

A vegades ens costa de veure-ho, quan ho veiem ens costa d’acceptar-ho, i tan si ho acceptem com no, ens costa d’entendre-ho, perquè no assumim que aquells que han de treballar pel nostre benestar, aquells que han de treballar per emparar els nostres drets, facin figa amb les seves obligacions.

Llegiu l’article de la Martina Alcobendas que amb el titular “col·lapse a Mollerussa: per què l’alcalde demana al Govern que intervingui l’ajuntament?” al diari Ara, on explica que “un problema amb la interventora municipal paralitza processos burocràtics com factures, contractes i iniciatives locals” que segons l’alcalde, es degut al bloqueig al qual s’ha arribat dins del consistori degut a la inacció de la funcionària.

Paral·lelament també podrieu veure el ple d’aquesta setmana del meu poble en el qual en un moment determinat l’alcalde qüestiona la tasca de tres tècnics de l’ajuntament, afegint que “quan algú els hi diu prou, marxen tots i desfilen” i continua dient “el fet de que aquest personatges marxessin ens ha sortit barat a tots els ciutadans.”

Son dues situacions que en principi no tenen cap relació directa, són poblacions distanciades per uns quants quilòmetres, més diferencies, Mollerussa té uns 15.000 habitants amb un equip de govern format, crec, per persones de Mollerussa Primer, Junts i PSC, Sant Fruitós amb poc més de 9.000 habitants i amb un govern amb majoria de Gent Fent Poble.

Però si, tenen quelcom en comú, i es el fet de les desavinences o discrepàncies entre les persones que governen i alguns tècnics de l’ajuntament; i aquí es on voldria aprofundir, no tan en si tots plegats ho fan millor o pitjor, o si la gestió dels responsables podria ser millor, segur que si perquè al cap i a la fi no hi ha ningú perfecte, però m’agradaria conèixer el parer dels alcaldes d’ambdós pobles, el parer dels tècnics afectats i perquè no, el parer de la Generalitat davant d’uns fets que poden perjudicar als ciutadans.

Hi ha dues qüestions a plantejar, si la culpa fos dels polítics que ho fan malament, que impedeix als tècnics locals, diguem als d’intervenció i/o als de secretaria denunciar-ho? i si les errades les fan els tècnics, que impedeix als governs locals denunciar-ho? i si ambdós no se’n surten que impedeix que la generalitat hi posi cullerada?

No pot ser que per la inacció d’alguna persona responsable del bon funcionament d’un ajuntament, es tinguin que retirar punts de l’ordre del dia davant la impossibilitat de poder-los votar per falta de tràmits administratius, després de diversos amonestaments, els informes reclamats no arriben, i “l’alcalde demana ajuda perquè el bloqueig és total i absolut». Tampoc hem d’acceptar que tenint tècnics suposadament ben formats, es tingui que requerir informes a lletrats externs.

No se si en ambdós cassos la culpa es dels polítics o dels tècnics, no hi entenc, no se que coi ha passat perquè en ambdós cassos unes relacions teòricament correctes, professionalment parlant, es torcin amb tanta intensitat que arribin a fer perillar la bona governanta dels pobles, amb el perjudici que això pot significat pels veïns i veïnes afectats. Escoltin tots tenen un sou més que correcte, mirin-se el full de nomina o de compensacions econòmiques i intentin esbrinar quina es la finalitat d’aquestes remuneracions, intentin esbrinar que es el que toca fer i no fer com a contraprestació pel que cobren. Imatge de skyliner222222 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Continuem amb la sanitat catalana

El 3 de juliol de 2025 els hi vaig enviar una carta al Departament de Salut amb el titular “Del CAP al CSIR” on els hi exposava els meus dubtes i les meves discrepàncies envers algunes de les pautes que es volen desenvolupar per tal de millorar el sistema que ara mateix no diré pas que fa aigües, però si que coixeja.

Em van respondre en data 18 de juliol de 2025, ho vaig agrair i així ho vaig manifestar públicament ; ara be tot i que textualment em deien que “fruit d’aquest procés, una de les mesures que s’implementaran als CSIR és la incorporació d’un qüestionari de satisfacció adreçat als pacients atesos, amb la finalitat de recollir la seva opinió” la veritat es que al llarg d’aquest darrers mesos, tot i haver utilitzat sovint el serveis del CAP i hospitalaris, crec que nomes he rebut una enquesta pel CAP, via telèfon i totalment anònima, o sigui que no vaig saber identificar qui l’enviava, però be, tot es començar i espero amb impaciència a veure quin recorregut te tot això.

Ara un parell de qüestions per resoldre, primera després d’aquest contacte una realitat es que al CAP de Sant Fruitós de Bages han reduït l’horari del servei, i això no es pas millorar, i la segona i aquesta es per estar com a mínim molest o enfadat, no se, hi poden posar vostès mateixos l’adjectiu que considerin adient, i es que per fa pocs dies teníem programada una analítica per un familiar a Sant Joan de Deu de Manresa, i dos dies abans ens va arribar el recordatori d’Althaia via mòbil.

El dia previst vam portar el familiar a Sant Joan de Deu, per cert l’hem de desplaçar amb cadira de rodes, i en arribar i adreçar-nos a la maquineta de l’entrada ens va sortir un missatge que deia que no hi havia analítica prevista per aquell dia. Carai, quina sorpresa, si dos dies abans teníem la confirmació via SMS, però ens vam adreçar al taulell general i la persona que ens va atendre ens va confirmar la mala noticia, no hi havia analítica programada, com es això?

No hi havia explicació raonable, i parlant, parlant, ens va demanar si feia poc que l’havien operat, afirmatiu vam respondre, i a les hores ens va fer partícips d’una explicació que podia sonar a una bona inventiva o pel contrari podia ser preocupant … ens va dir que hi ha alguns professionals que per pautar una nova analítica, en repesquen i reactiven una d’anterior, amb la qual cosa el sistema programa una nova analítica però deduïm que no hi ha connexió amb l’àrea corresponen i aquesta analítica no es trasllada al laboratori i no es programa.

Si va ser inventiva, persona amb una gran capacitat per generar respostes rapides, però com que la resposta era massa raonada i versemblant, la hipòtesi es que possiblement era certa, la qual cosa ens endinsa en el neguit, perquè … si d’això n’era coneixedora la persona d’administració que ens va atendre, significa que ja ha passat altres vegades i encara no s’ha solucionat.

Tot això que he exposat es nomes per demanar dues coses al Departament de Salut:

1.- Que s’investigui aquesta incidència, no pot ser que una part del sistema, servei d’alertes inclòs, validi una acció com es la d’una analítica, i l’altra part del sistema no se’n assabenti. 

2.- Si aquesta situació es coneguda per part del personal, perquè no s’ha solucionat encara?, i sobretot que ho solucionin el més aviat possible, en benefici de tots plegats, usuaris i professionals. Moltes gràcies. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

35 anys de Montpeità.

Aquesta historia començà, no ara fa tres o quatre dies, no, ens anem d’anar per allà l’any 1.989, quan després d’uns primers passos a mitjans de la dècada dels ’70, una colla de gent que creien en Sant Fruitós, engeguen un projecte, engeguen aquesta etapa que es la que ara ens permet celebrar aquests trenta cinc anys de Montpeità.

Les coses no es fan soles, hi ha d’haver gent que hi cregui, si no es així segur que no es fa res, s’ha de tenir il·lusió, empenta i creure en el projecte; recordo que en una trobada, a l’inici del darrer relleu  d’aquest setmanari, un periodista de les nostres contrades ens deixava anar, un setmanari? I en paper? esteu bojos … i ben pensat, si, es cert, hi ha gent que esta boja per Sant Fruitós, gent amb il·lusió, gent amb empenta, gent que creu en un projecte de poble, i s’esforça en crear elements que permetin que el dia a dia del nostre poble es conegui, i no caigui en l’oblit, que sovint es el més probable que pot succeir.

Al llarg d’aquestes dècades, han passat diversitat de persones pel Montpeità, persones de totes les edats, dones i homes, que després de la seva tasca laboral de cada dia, possiblement sacrificant també part de la seva vida familiar, dedicaven i dediquen unes hores a que setmana rere setmana el puguem tenir a les nostres mans, i puguem conèixer el que passa al poble, les botigues i empreses que hi han, les opinions de tots tipus dels col·laboradors habituals i esporàdics, fets rellevant ocorreguts al poble …

He agafat alguns d’aquells primers números … historia del poble, Festa de l’arròs, esports, nou pavelló poliesportiu, caramelles, la Creu Roja, l’autopista … col·laboradors, un munt, no hem posaré a anomenar-los perquè segur que me’n deixaria algun, tots han estat i son molt importants, sense elles i ells el Montpeità no tindria contingut i la historia del poble, la nostra historia, no seria recordada. Qui oblida la seva historia, oblida les seves arrels, i posa en perill el seu futur. Endavant Montpeità.

Ús o abús de tecnologia

Llegit a la premsa nacional, l’INS la Ribera a Montcada i Reixac, comença el curs lliure de telèfons, i l’IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès aplica aquesta experiència des de fa tres anys, i també a la comarcal, l’escola Paidos, de Sant Fruitós de Bages, prohibeix totalment l’ús dels telèfons i altres aparells electrònics «personals» a l’aula.

En el primer cas sembla ser que van ser els pares els que van impulsar la idea, i si els seus fills i filles, no portessin mòbils a les colònies?. I aquesta iniciativa va servir perquè l’institut es declares centre lliure de mòbils. Sembla que hi ha qui nomes hi veu problemes, avorriment, baralles … i si parlessin entre elles i ells?

A l’altra centre, el de Sant Cugat, que ja fa tres anys que els estudiants estan a dieta de mòbil, al pati juguen, fan esport, activitats com escacs i tenis taula … i no passa res, diuen que ja no tenen zombis al pati, sinó alumnes actius, i que ara falta traslladar l’exemple a les famílies.

I a casa nostra? a l’escola Paidos, arran de l’augment de l’ús dels mòbils entre els alumnes, aquests es van començar a saltar les normes, cada vegada de forma més evident, de les hores de pati van començar a amagar-se a sota la taula a classe, i de sota la taula va començar a passar a sobre la taula. Els adolescents tenen una addicció molt fàcil al mòbil, i ara, han volgut tallar el problema d’arrel, per això a partir d’aquest curs, els alumnes no podran fer ús del mòbil personal ni de cap altre dispositiu digital personal dins el recinte escolar.

Tenim tres exemples clars, no de l’ús, sinó de l’abús dels mitjans tecnològics per part dels joves, encara que com deia l’altra dia una professora en una entrevista a la premsa, mal anirem i poca cosa farem si els primers que incomplim som els adults, que tenim el telèfon a taula fins i tot a l’hora de dinar en família.

Tan difícil se’ns fa prescindir temporalment, ens moments determinats i situacions concretes, dels mòbils? no es més important i més interessant parlar amb els fills, amb bels nets, i que ells en lloc de tanta maquineta, juguin i parlin amb els seus amics i amigues?

Jo sempre he treballat molt amb estris informàtics, ordinadors, telèfons … I la veritat es que actualment el que més satisfacció em dona, es veure com dia a dia el meu mòbil em diu que he disminuït la seva utilització … si, l’aparell en qüestió te una alerta que diu això, però també se que no puc baixar la guàrdia, a la primera de canvi es fàcil tornar a caure en la immersió tecnològica, que es el nostre pa de cada dia. Imatge de natureaddict a pixabay.

Dol perinatal

Després d’uns primers programes, unes primeres converses culturals, volíem aprofundir en alguna qüestió més personal, teníem ganes d’abordar determinats sentiments humans, sentiments que sovint qui no viu una determinada situació, es difícil que pugui entendre.

Per aquest motiu, vam voler aplegar persones que d’una manera o una altra havien viscut el dol perinatal, el gestacional o el neonatal, què és i com es viu. Va ser una conversa  amb la doctora Núria Fusté, ginecòloga, la Irene Marimon, llevadora del CAP de Sant Fruitós i la Núria Caberol de l’Associació Little Stars, també ens hi van acompanyar l’Àdria, l’Anna i la Josefina. Es va parlar del moment i el procés de dol de uns pares quan el batec del cor de un nadó s’atura. I com es supera el tràngol, si es que mai es pot superar.

Personalment em costava donar contingut a aquesta conversa, com parles d’aquestes qüestions amb persones que les han patit? persones que en un moment van passar de la joia a la frustració, d’un futur que havien imaginat ple de rialles i reptes comuns, a un present ple de tristor i amargor.Transcorreguts tan els anys a nivell personal, com els mesos a nivell de la producció d’aquest programa, encara es difícil per a mi, poder-me expressar amb facilitat. Com deia al principi de la gravació, qui no viu aquesta situació, es difícil que la pugui arribar a entendre. Quan en tingueu ganes, quan tingueu forces per poder intentar entendre els testimonis de totes les participants, mireu aquesta conversa al youtube. 

Artur Mas, a Sant Fruitós de Bages.

Recentment el MHP Artur Mas, va passar una estoneta al nostre poble, convidat per l’Associació Cultural SFB Media, vam enregistrar una conversa, una conversa singular, i com li deia al principi al mateix President, una conversa informal, de caire personal,una xerrada entre tots dos, parlant de les nostres coses, com a pares, com a avis… al cap i a la fi som de la mateixa quinta.Em va fer molta il·lusió poder fer aquesta entrevista, però com sempre passa amb tot, les coses no es fan soles, i sense els Joan’s, el Dani i l’Anna, cadascú amb les seves habilitats i possibilitats, aquest esdeveniment no hauria estat possible, ni tècnicament ni logísticament … gràcies a tots. També reiterar una vegada mes l’agraïment a l’Ajuntament de Sant Fruitós per deixar-nos l’espai per gravar, a la gent del Museu Municipal i del Col·lectiu de Recerca Històrica, i també al Josep i a la Maria Àngels per la seva paciència i pel seu recolzament.

Va ser una trobada que es va fer curta, però molt agradable, es una persona amb molta personalitat, amable, molt professional i que te molt clares les idees. Vam tenir una conversa més centrada en la persona, en l’home, que no pas en el polític, encara que des de la vessant més humana, tampoc podíem oblidar del tot la política.

Ben aviat podreu veure i gaudir d’aquesta entrevista, a les nostres xarxes, la trobareu al nostre canal de YouTube, i si us hi subscriviu, no us perdéreu l’estrena de la conversa ni les reflexions del MHP.

Podríem haver estat parlant hores, però crec que amb aquesta estoneta tots plegats tindrem una imatge més personal, més propera del President, de l’home que hi ha al darrera, de l’home no sempre reconegut ni valorat, i deixeu que ho digui, sovint criticat sense coneixement

No m’oblido pas del MHP Artur Mas, ni del seu equip de col·laboradors amb l’Helena al capdavant, unes persones excel·lents i amb ganes d’ajudar a que la feina, la tasca que amb tanta il·lusió vam preparar, assolis la fita proposada, i que realment fos un èxit. Gràcies.