Etiqueta: Responsabilitats

Publicat a

Responsabilitats inundables

Ahir llegia dues noticies a la premsa, una a la Vanguardia amb el titular “Espanya té 1.126 escoles i 112 hospitals en zones inundables” article de l’Antonio Cerrillo i l’altra a el Periódico amb un titular que també crida l’atenció “El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta” article d’en Jordi Ribalaygue encara que en el moment d’escriure em vaig afegir a les nombroses veus que parlaven de la destrucció al país Valencia ara fa un any amb el meu article “Enterren les víctimes de la Dana amb braus” .

I ara per començar el dia m’ha posat a pensar en tot això del que ara tots en parlem molt, i es la situació de les construccions ubicades en les anomenades zones inundables. Ara ens adonem de que a Espanya, entre escoles, hospitals i residencies de gent gran, hi ha quasi 2000 edificacions publiques en risc de que se les engoleixi l’aigua dels rius, de les rieres o dels barrancs, però aquí hi tenim que afegir altres tipus d’instal·lacions i habitatges que fa que la perillositat a l’estat per aquest motiu, sigui molt, molt elevat.

Dels darrers aconteixaments s’estan buscant responsables, es demanen responsabilitats polítiques, responsabilitats penals, tothom busca culpables per la presumpta mala gestió de les catàstrofes, a ningú li agrada perdre la casa i sobretot ningú volem perdre als nostres essers estimats. Però de qui es la responsabilitat de que en el seu moment es deixes construir en aquests llocs? dels polítics del moment? dels tècnics que ho van avalar, o no, amb els seus informes? dels promotors si haguessin sigut coneixedors del problema? de la legislació vigent en el seu moment?

Em sembla molt be que ara busquem responsables de la gestió actual, però cal buscar responsables entre els qui van propiciar que això pugues succeir. Si hi ha un barranc per on de tan en tan baixen riuades destructives, en quin cap cap que es permeti i faciliti construir-hi? Podríem arribar a pensar que si algun particular va decidir construir la seva casa o el seu negoci en ubicacions tan poc aconsellables, es el seu problema, però el que es més angoixant i preocupant es el fet de que en aquests tipus de sol si ubiquessin tantes i tantes instal·lacions publiques, que es, que el que podia passar no tenia cap valor pels responsables tècnics i polítics de l’època, potser també ja es hora de que els hi demanem responsabilitats.

Escoles, quitxalla, mestres, hospitals, pacients, personal sanitari, residencies, residents, personal laboral, comissaries, policies, habitatges, famílies … tot això ho tenim construït en zones inundables, zones catalogades d’alt risc, si ja se que estadísticament de catàstrofes grosses nomes en passa una cada x anys, però també hi ha assumit que en poden passar dues en un mateix any. No podem esperar més, exigim responsabilitats per les males gestions actuals, però també exigim responsabilitats per les males o nul·les gestions anteriors que han propiciat aquests resultats amb destrucció i víctimes personals, no ho podem deixar córrer, els polítics i tècnics poc curosos, han de saber que legalment qui la fa la paga. Imatge de doosenwhacker d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Reconec que de segons que soc un negat

Si, es veritat, en ocasions quan llegeixo a la premsa el que diuen alguns elements públics, em sento com un “negat” total a l’intentar entendre el que diuen, el que volen dir i com encaixa tot plegat, amb la línia que com elements públics mostren o volen reflectir externament, suposo que internament pensen el que pensen i que no sempre te perquè coincidir a la projecció publica.

Un primer exemple, un titular de Europa Press “Netanyahu proposa a Trump pel Nobel de la Pau” el motiu, “la seva dedicació ferma i excepcional a promoure la pau, la seguretat i la estabilitat a tot el món, i que ja en el seu primer mandat va aconseguir establir relacions diplomàtiques entre diversos països, que van re configurar l’Orient Pròxim i suposaren un avenç històric cap a la pau, la seguretat i l’estabilitat regional”.

Un segon exemple, un titular de Huffpost “Alsina va preguntar quins errors ha reconegut Mazón sobre la DANA i el que Tellado li respon” la resposta, «Mazón ha reconegut errors i ha assumit responsabilitats, no he escoltat ningú del Govern admetre errors», i Carlos Alsina li va preguntar quin tipus d’errors ha reconegut públicament Mazón, a la qual cosa Tellado va contestar «que les coses podrien haver-se fet millor, però el govern d’Espanya no va col·laborar des del primer moment» el periodista li recordà que en el seu moment  Mazón va agrair a Sánchez la celeritat amb què havia reaccionat el Govern davant la DANA, i aquí en Tellado va dir que aquestes paraules van ser per «cordialitat institucional»

I un tercer exemple, un titular de la Vanguardia “El PP no creu que Sánchez pugui fer res per regenerar la democràcia a part de dimitir” i la nova portaveu dels populars al congres, ha acusat al govern de manca d’escrúpols i de tenir com a únic objectiu resistir, sense la capacitat d’aprovar lleis, nomes per seguir controlant les institucions i protegir-se de la corrupció.

I tot això qui ho diu? en el primer cas un personatge que esta acusat per la Cort Penal Internacional, en va ordenar l’arrest a les darreries del 2024 que també va emetre una ordre de detenció contra l’exministre de Defensa d’Israel i el comandant de Hamas, intentant enviar un senyal que l’estat de dret ha de ser respectat, i proporcionen una via legal per a la justícia, que és crucial per trencar el cicle de violència i venjança.

I en altres dos exemples son, segons la premsa, manifestacions que han fet representats populars en entrevistes o al mateix congres dels diputats.

I jo em pregunto, on em perdo? com pot ser que aquests personatges diguin el que diuen, quan si fem una petita ullada a la seva historia més recent, al fets referenciats a l’entorn on es mouen o militen o dirigeixen, es tindrien que mossegar la llengua, encara que suposo que després de tan mossegar-se-la ja es un apèndix atrofiat i del tot insensible. Imatge avatar propi a WhatsApp.

Publicat a

El poble salva al poble

Es una frase que es va escoltar i llegir en pancartes en el context de les destrosses ocasionades per la DANA al País Valencià. Per situar-nos, d’entrada esmentar que es diu que una referencia a aquesta frase la va escriure el poeta Antonio Machado, en el decurs de la guerra civil, quan deia que “a Espanya el millor es el poble”

Dit això, sembla ser que al llarg dels anys, tothom ha volgut apropiar-se, a la seva manera, del significat del seu contingut, i s’ha passat d’un eslògan històric que es podria considerar més alineat amb l’esquerra política i els moviments socials, a que sigui utilitzat també per les organitzacions ultres dretanes.

Al llarg de tots aquest dies que han transcorregut des de la situació catastròfica provocada per la gota freda, hem assistit una vegada més a enfrontaments dialèctics, patètics, entre diverses formacions polítiques del país, sempre es qüestió de escopir exabruptes, escopir paraules bruscament i sense preàmbuls, amb la única finalitat de fer mal al contrincant, avui en dia s’ha posat de moda dir-ne “enfangar”, i no te cap més finalitat que fer quedar malament, encara que sigui amb mentides, als representants dels altres grups polítics, a veure si així uns poden guanyar quatre vots més mal contats i mal administrats.

El que si que vam veure, es que els primers dies la gent del País Valencià estava sola, uns pels altres ningú es va preocupar de res, llevat d’intentar “salvar el seu cul” i van començar les tasques de neteja i recuperació ells tots sols, encara que ràpidament s’hi van afegir voluntaris d’arreu per ajudar; i d’aquí la famosa frase de que únicament “el poble salva al poble”, els demes, tot aquest reguitzell de mal anomenats polítics patriotes, nomes volen sortir a la foto, però en aquesta ocasió, com en tantes altres, han sortit moguts, borrosos, enfangats … i ben pensat, si no ens serveixen per res, si en moments delicats, en moments importants, moments transcendentals no fan costat al poble, potser que els deixem en un costat i fem el nostre camí tots sols, potser que els deixem de votar, ni s’ho mereixen i massa sovint n’hi ha molts que l’únic que fan es posar entrebancs al poble, amb l’única finalitat d’intentar minvar la credibilitat dels que ells anomenen contrincants polítics, el problema es que aquest tipus de politiquets de joguina, els podem trobar a totes les tendències polítiques i socials. Apartem-los. Imatge de AllThingsCoastal a pixabay.

Publicat a

Parlem de la DANA

En els darrers dies, crec que ha sigut la paraula més utilitzada, temps enrere ho coneixíem com a «gota freda» i que usualment s’associava a grans inundacions, ara escoltem sempre DANA i que significa “Depressió Aïllada en Nivells Alts”.

Coneixem els efectes que ha provocat, morts, ferits, desapareguts, habitatges enderrocats, cotxes amuntegats, ferralla, brossa, fang …

Encara que això de fang també ho han utilitzat molt els polítics de tots colors, tot es culpa dels altres, ningú es responsabilitza de res, que si s’ha esperat massa per actuar, que si no s’han utilitzat tots els mitjans necessaris i disponibles, que si, que si … el tu més, o el tu pitjor.

Suposo que la gent que viu o vol tornar a viure a la zona, els que no han mort, no estan de romanços, no volen que nomes els hi vinguin amb culpabilitats polítiques, primer volen refer la seva vida, fins on sigui possible, n’hi ha que ja no podran refer-la, i per això amb tota correcció i sense voler ferir ningú, deixeu-me donar un doble significat a aquesta maleïda paraula, DANA, i després de donar-hi moltes voltes i buscar construccions gramaticals en base a aquestes sigles, i amb una certa coherència, expresso el que per a molts ciutadans d’aquest estat, i especialment pels del País Valencià, podria ser el resum de les actuacions dels polítics en general, sempre n’hi ha algun de “potable”, i es que en general son un grapat de “Deshonestos Agrupats Negligint amb els Afectats”.

I es que per molta xarrameca que facin, per moltes justificacions, en ocasions hilarants, que vulguin transmetre, ja ningú els creu, o si? hi ha un grapat de desaprensius que fan grupets més o menys nombrosos i estables, que amb la seva actitud i les seves actuacions o no actuacions, violenten, menystenen, desatenen, desdenyen als ciutadans afectats en aquesta ocasió per la DANA, però no oblidem que precisament en aquesta ocasió hi ha hagut morts, hi ha ciutadans que han perdut la vida. Alguns deien que ara no es moment de buscar culpables, ara es moment de treballar, i es cert, però també es cert que en moments com aquests, una cosa no impossibilita a l’altra, treballem, però dins d’aquestes tasques hi ha les de buscar supervivents, donar repòs als difunts, netejar, reconstruir, però també hi ha la de perseguir judicialment als responsables. Imatge de doosenwhacker a pixabay.

Publicat a

El nou model sanitari

Hi ha altres titulars alternatius, el nou model educatiu, el nou model social … el que vulgueu, tots tenen una pauta en comú, i son les retallades, si no de drets, si de beneficis directes dels usuaris.

Tothom, tots els representants d’estaments públics, anuncien mesures per millorar el servei que reben els ciutadans, tot I que els mals que patim ara no son conseqüència de les gestions de quatre dies, no, son el resultat de les gestions poc encertades dels darrers anys o fins i tot de les darreres dècades.

Centrem-nos amb el titular referent a la sanitat, ens diuen que Salut concentrarà els pediatres en el 20% dels ambulatoris. A Catalunya, diuen, tenim 378 CAP’s, el projecte es concentrar els pediatres en 79, actualment ja n’hi ha 25 que funcionen així. Aquests macro centres pediàtrics diuen que en cada territori estarà a un màxim de mitja hora de cada llar.

Al principi barrejava diversos sectors públics que afecten a la ciutadania, i no era gratuït, en els darrers temps he fet diversos escrits propers a reclamacions, tan amb motiu sanitari com en educatiu, i les respostes acostumen a ser similars … lamentem la situació exposada, però tranquil que estem treballant per millorar el servei …. la realitat es que a mesura que passa el temps la ciutadania tenim menys drets, menys serveis, i el que augmenta es la mala gestió que obtenim dels responsables de les diferents àrees.

Tornem a la pediatria, actualment en centres com el del nostre poble, ja no tenim serveis d’urgències ni de nit ni de cap de setmana, la pandèmia s’ho va emportar i ja no ha tornat, de fet per no tenir no hem tingut mai ni servei d’odontologia ni altres que si tenien a pobles veïns. De pediatria si en teníem, el que no tenim es un CAP amb cara i ulls, que tampoc be d’ara, el que tenim va néixer defectuós ara fa uns 25 anys i encara ho es, tot i que ara tots plegats s’omplen la boca de que ben aviat tindrem un nou edifici, el tindrem com? vuit de serveis? vuit de professionals?

Tot plegat ens diuen que es per donar una assistència de qualitat ajustada a les noves demandes, i també ho defensen perquè aquest model es millor i no implica retallades a les plantilles, ja que hi ha un dèficit de metges, en concret de pediatres. I aquesta es la qüestió, com que no hi han professionals es tracta de crear grups de treball, grups de treball dispersos pel territori i que tindran que atendre al mateix nombre de pacients, això si, sense que quedin a mes de mitja hora de cada llar … mitja hora a peu, en transport privat o en transport públic?

I la qüestió final, això de no tenir professionals, de qui era la responsabilitat de fer una adient planificació de futur? com sempre, no es vol veure el problema fins que ja es massa tard. Imatge de orzalaga a pixabay.