Etiqueta: Residències

Publicat a

Converses amb la IA – 3 – Situació de les residències per a gent gran al Bages

La situació residencial de la gent gran al Bages es pot considerar acceptable en estructura, però insuficient davant les necessitats actuals i, sobretot, les futures. El problema no és només el nombre de places disponibles, sinó si el conjunt del sistema està preparat per atendre persones que arriben a la residència amb més edat, més dependència i problemes de salut més complexos.

Actualment, el Bages disposa d’una xarxa de residències, centres de dia i altres serveis, però existeix un dèficit important de places públiques. Segons el Consell Comarcal, la cobertura residencial global és d’aproximadament 5,6 places per cada 100 persones de més de 65 anys, i només una part reduïda de les places són públiques. Això fa que l’accés depengui sovint de la situació econòmica de les famílies i que les persones amb dependència puguin haver d’esperar molt temps per accedir a una plaça pública o concertada.

Un altre problema són les llistes d’espera, que poden arribar a ser d’un o dos anys, especialment per a determinats serveis. Això és especialment preocupant perquè moltes persones no entren a una residència quan encara tenen una dependència moderada, sinó quan la situació familiar o sanitària ja no permet continuar a casa.

També cal tenir en compte que la necessitat residencial està canviant. En els pròxims anys és previsible que augmenti el nombre de persones molt grans, amb dependències més elevades, demències, pluripatologies i necessitats d’atenció continuada. Per tant, construir més places, per si sol, no solucionarà el problema.

El Bages necessita avançar cap a un sistema continu d’atenció a la vellesa: facilitar que les persones puguin continuar vivint a casa quan sigui possible, reforçar l’atenció domiciliària, la teleassistència i els centres de dia, disposar d’habitatges adaptats i, quan sigui necessari, oferir residències amb suficient personal i especialització.

També és important millorar la coordinació entre serveis socials i sanitaris, especialment en els casos de demència, problemes de salut mental o grans dependències. El mateix Pla d’Envelliment Actiu del Bages 2024-2027 identifica aquestes mancances i planteja reforçar recursos, transport, professionals i coordinació.

En resum: el Bages disposa d’una base residencial important, però no sembla prou preparat per absorbir l’augment de demanda que comportarà l’envelliment de la població. El principal repte no és simplement tenir més residències, sinó aconseguir més places públiques, menys espera, més especialització i un sistema de cures que permeti passar de l’atenció domiciliària a la residencial segons les necessitats de cada persona. La conversa s’ha generat amb IA de Chat GPT i la imatge amb IA de Gemini.

Publicat a

I augmenta la preocupació

Aquesta mateixa setmana parlava de la meva preocupació en veure com es desenvolupava el darrer punt de la sessió del ple del passat més de febrer. Avui m’he mirat el ple d’aquest mes de març i la meva preocupació ha augmentat.

També un dels darrers punts del dia, referent als litigis que l’ajuntament del nostre poble ha tingut amb qui gestiona la residencia d’avis, que ha acabat amb el fet d’assumir un munt de diners que han de sortir dels pressupostos municipals, dels nostres impostos, he entès i suposo que per retornar presumptament alguna sanció imposada en el seu moment a l’empresa i per pagar també presumptament els imports amb els que la gestora empresarial volia incrementar la seva facturació i que la posició dels gestors municipals en aquell moment va bloquejar.

No se si vaig errat, si es així algun electe que em rectifiqui, o no, la qüestió es que amb l’acord assolit ens estalviem uns interessos que s’havien generat al llarg d’aquests darrers anys, però no volia pas parlar d’això, perquè si es una qüestió finalitzada, ja no hi ha res a dir, o si?

El problema es que s’ha parlat de dos funcionaris, que ja no desenvolupen la seva tasca al nostre poble, com a responsables tècnics de la situació, via uns informes i uns criteris que han acabat sent lesius, des del punt de vista com a ciutadà, tan per les finances del nostre municipi, com per les possibles relacions futures amb l’empresa concessionària. Si com es va manifestar al ple, la responsabilitat es tan clara i tan específicament imputable, que es pensa fer des de l’ajuntament? perquè no ens enganyem, si tenim un reglament o conveni que especifica com ha de funcionar la residencia, que ha donat peu a que per diferencia de criteris dels interlocutors, hàgim arribat a litigis, als tribunals i a sentencies judicials, potser el que també toca fer es revisar aquesta reglamentació per trobar i depurar, si es que n’hi ha, els punts que puguin propiciar aquesta confrontació i malentesos, si més no de cara al futur. Senyors regidors, ens hi posem, be s’hi posen? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Responsabilitats inundables

Ahir llegia dues noticies a la premsa, una a la Vanguardia amb el titular “Espanya té 1.126 escoles i 112 hospitals en zones inundables” article de l’Antonio Cerrillo i l’altra a el Periódico amb un titular que també crida l’atenció “El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta” article d’en Jordi Ribalaygue encara que en el moment d’escriure em vaig afegir a les nombroses veus que parlaven de la destrucció al país Valencia ara fa un any amb el meu article “Enterren les víctimes de la Dana amb braus” .

I ara per començar el dia m’ha posat a pensar en tot això del que ara tots en parlem molt, i es la situació de les construccions ubicades en les anomenades zones inundables. Ara ens adonem de que a Espanya, entre escoles, hospitals i residencies de gent gran, hi ha quasi 2000 edificacions publiques en risc de que se les engoleixi l’aigua dels rius, de les rieres o dels barrancs, però aquí hi tenim que afegir altres tipus d’instal·lacions i habitatges que fa que la perillositat a l’estat per aquest motiu, sigui molt, molt elevat.

Dels darrers aconteixaments s’estan buscant responsables, es demanen responsabilitats polítiques, responsabilitats penals, tothom busca culpables per la presumpta mala gestió de les catàstrofes, a ningú li agrada perdre la casa i sobretot ningú volem perdre als nostres essers estimats. Però de qui es la responsabilitat de que en el seu moment es deixes construir en aquests llocs? dels polítics del moment? dels tècnics que ho van avalar, o no, amb els seus informes? dels promotors si haguessin sigut coneixedors del problema? de la legislació vigent en el seu moment?

Em sembla molt be que ara busquem responsables de la gestió actual, però cal buscar responsables entre els qui van propiciar que això pugues succeir. Si hi ha un barranc per on de tan en tan baixen riuades destructives, en quin cap cap que es permeti i faciliti construir-hi? Podríem arribar a pensar que si algun particular va decidir construir la seva casa o el seu negoci en ubicacions tan poc aconsellables, es el seu problema, però el que es més angoixant i preocupant es el fet de que en aquests tipus de sol si ubiquessin tantes i tantes instal·lacions publiques, que es, que el que podia passar no tenia cap valor pels responsables tècnics i polítics de l’època, potser també ja es hora de que els hi demanem responsabilitats.

Escoles, quitxalla, mestres, hospitals, pacients, personal sanitari, residencies, residents, personal laboral, comissaries, policies, habitatges, famílies … tot això ho tenim construït en zones inundables, zones catalogades d’alt risc, si ja se que estadísticament de catàstrofes grosses nomes en passa una cada x anys, però també hi ha assumit que en poden passar dues en un mateix any. No podem esperar més, exigim responsabilitats per les males gestions actuals, però també exigim responsabilitats per les males o nul·les gestions anteriors que han propiciat aquests resultats amb destrucció i víctimes personals, no ho podem deixar córrer, els polítics i tècnics poc curosos, han de saber que legalment qui la fa la paga. Imatge de doosenwhacker d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

La classe política s’ho busca

Un titular que no es gratuït, perquè encara que ja se que no tots els que es dediquen a la política son barroers, però com faig cada dia al llegir la premsa, sigui escrita o digital, trobo articles de periodistes o opinions de lectors, que fan referencia a aquestes mancances que alguns polítics d’arreu demostren tenir.

També soc conscient de que el que passa a molts indrets, no sempre en te una culpabilitat directa el polític o política de torn, però si que sovint, si aprofundissin una mica més en la seva tasca, i no nomes floritures i sortir a les fotografies, podrien millorar algunes de les mancances que trobem arreu dels serveis que rep la ciutadania.

Avui podem fer una ullada a educació i residencies. La primera va a cas d’una carta d’un lector de la Vanguardia, que es queixa de que com que ha minvat la natalitat, el govern diu que presumptament tancarà línies d’I3 i d’ESO, i la queixa es perquè, segons el lector, aquesta reducció es practicarà a l’escola publica, i el que demana el signant es perquè no es a la concertada. No se si te raó o no, no n’he fet seguiment, però si que deixo la pregunta a l’aire perquè sigui contestada perquè li pertoqui … es cert que nomes es tancaran línies a les escoles publiques? poden explicar-se, tan si es cert com si es una mala interpretació que fa el lector.

Jo per la meva part puc dir, que he fet una mica de seguiment de la qüestió referent a l’escola inclusiva, he parlat amb pares i mares, mestres, representants del departament, associacions que treballen per la inclusivitat, i la meva opinió es que hi ha moltes paraules i molt bones intencions, hi ha algun decret aprovat fa quasi 8 anys que segons professionals del sector, presumptament el que hi ha es una manca de recursos tan econòmics com humans, per això el que no tinc clar es si tot plegat es un “voler quedar be amb la vianda al plat” o hi ha un interès real perquè això funcioni; si es així el que manca d’entrada són mes explicacions.

L’altra qüestió d’avui, es el d’algunes residencies, la premsa parla d’una demanda per desnutrició i males praxis en una residencia del Vallès, es indiferent quina es a la premsa ho podeu llegir, la qüestió es perquè passa això i perquè ningú de l’administració actua amb fermesa davant d’aquestes males praxis. Es tracta d’una entitat gestora col·laboradora de la Generalitat des de l’any 2009 i fins que se li va revocar la col·laboració l’any 2017, després de diversos expedients sancionadors. Segons el ministeri públic els acusats “atemptant contra la seva dignitat com a essers humans, tenien els avis en un estat d’extrema precarietat i brutícia”.

Dit tot això, qui gestiona els recursos de la ciutadania, son els electes a qualsevol plenari sense oblidar els tècnics i funcionaris corresponents que tenen al seu voltant, i tenint molt clar que ells no son els responsables de que hi hagi descensos de la natalitat en el primer cas, ni de les males praxis de les empreses que gestionen alguns geriàtrics en el segon dels casos, però si que tenen la responsabilitat d’estar plenament actius en el seguiment, control i verificació de que les coses es fan be, molt be, perquè no ens enganyem el buscar l’excel·lència en el servei a la ciutadania es la seva obligació, els impostos han de servir per això, per dotar de serveis a la societat, però perquè no siguin serveis mediocres, s’ha de buscar sempre l’excel·lència, encara que primer potser tindríem que aconseguir la excel·lència política. Imatge de sabinevanerp a pixabay.

Publicat a

Les residencies

Tot i que ja n’havia parlat anteriorment a assistència a la tercera edat aquests darrers dies llegia un article, publicat fa aproximadament un any pel diari ARA, periodisme d’investigació, sota l’epígraf “Trencar el silenci per despertar canvis” es tracta, segons explica el mateix diari, d’il·luminar temes que la voràgine de l’actualitat pot deixar a l’ombra, i entre tots s’han destapat realitats que no haurien d’existir, realitats que no haurien vist la llum sense la valentia de moltes persones que s’han atrevit a denunciar, a fer un pas tan difícil i important.

Es un treball de Monica Bernabé que m’ha frapat, m’ha arriba’t endins, no tan pel fet de que desconegués el que passa en algunes residencies d’avis, que per un lloc o altre t’arriben queixes particulars de coneguts o familiars, si no pel fet de llegir allò del que un ha sentit a parlar i li costa acceptar que pugui ser realitat. També hi ha ajudat el titular “Així és un geriàtric per dins: Les famílies no saben ni la meitat del que passa aquí”

A veure, vagi per endavant que en aquest treball d’investigació, jo en cap moment he vist que faci esment a maltractament físic, en realitat de cap tipus de maltractament voluntari pel desig de fer mal gratuïtament, però es que hi pot haver i presumptament hi ha una deixadesa, encara que ben pensat el que hi ha es una manca de recursos, també econòmics, però sobretot manca dels recursos humans necessaris per una correcta gestió humana de determinades residencies.

Amb tot això exposat en el contingut del treball en qüestió, se’m plantegen diversos interrogants, anem per parts. Primera, es qüestió de diners? possiblement, però com es que hi ha tantes places en residencies gestionades pel capital privat? llegia al treball que el preu de la plaça concertada al País Basc era d’un 65% superior al que paga el govern català, es cert això? ens ho han d’explicar molt i molt be com es que a Euskadi poden pagar un preu tan alt en comparació amb Catalunya. Segona, segons el treball d’investigació allà el 75% de les habitacions de les residències han de ser individuals i els centres no poden tenir més de 150 places, a Catalunya els dormitoris per a una sola persona són una excepció i la residència més gran te el doble de places.

Dades que aporta l’estudi, diu que quasi el 60% de les places. les ocupen persones amb un grau de dependència 2, que necessiten ajuda per fer activitats bàsiques com menjar o anar al lavabo. El 41% té un grau de dependència 3, és a dir, requereixen la presència contínua d’un cuidador. El personal laboral, diu l’estudi, que tenen uns sous baixos i uns horaris que dificulten qualsevol conciliació familiar fan que l’absentisme laboral sigui habitual.

Llegeixo al treball que la normativa actual estableix que hi ha d’haver 25 auxiliars de geriatria per cada 100 ancians amb un grau de dependència 2, no tots treballen de forma simultània, es reparteixent en els diferents torns de la jornada, el resultat es que cada cuidador es fa càrrec, com a mínim, d’una desena de persones, i a la nit? a la nit la ràtio encara és inferior: la normativa diu que n’hi ha prou amb 3 auxiliars per a 150 ancians.

El treball de recerca es més extens, i explica moltes diguem-ne curiositats que si son certes, algú ha de donar explicacions, possiblement algú ha de dimitir i possiblement a algú el tindrien que investigar.

Per acabar avui, diuen que el 65% de les residències de Catalunya són privades i moltes de les públiques també les gestionen empreses privades. I als altres països? a França el 52% de les residències són de gestió pública, a Suècia el 83%, segons un estudi realitzat el 2020. Com esta actualment la situació de les residencies al nostre petit país? i al nostre poble? no dic que incompleixin res, però l’actual normativa es suficient? Imatge de geralt generada amb AI a Pixabay.

Publicat a

Assistència a la tercera edat

El tema del dia a el Periódico, hi ha un procés d’acreditació dels serveis socials iniciat per la Generalitat, que afecta a geriàtrics, residencies de discapacitat i centres de menors, que s’han de sotmetre a aquest procés per poder continuar prestant serveis públics a Catalunya.

No ens perdem, es tracta de complir una normativa regulada per un decret del 2015, que en principi deixava exempts als centres ja existents. En el decurs d’aquest temps els que han volgut presentar-se a adjudicacions publiques ja han tingut que adaptar-se a aquesta norma, i la resta  mai van pensar que també els hi tocaria complir aquesta normativa, però ara ho han de fer i es queixen que nomes han tingut tres setmanes per fer els tràmits corresponents, recordin tots que parlem d’un decret del 2015 … tres setmanes diuen?

Arribats aquí, sorgeixen molts dubtes, el primer local, en quina situació es troba la residencia del nostre poble? esta totalment adaptada al que diu aquest Decret, compleix totes les normatives?

Segon dubte, genèric, perquè han deixat passar 10 anys per exigir l’aplicació d’aquest decret? ara tot son atacs creuats, a veure de qui es culpa que les coses no estiguin be del tot, recordem que entremig hi va haver una pandèmia que segons el periodista Joan Guix al seu article de la mateixa capçalera, va posar de manifest que possiblement, la infraestructura dirigida a l’atenció de la dependència a Catalunya patia de problemes estructurals i d’altra mena força importants, i que cal que les autoritats controlin que aquests centres complexin amb els criteris establerts.

El més preocupant es que, segons el rotatiu, el mateix Conseller digui que tinguem milers de places residencials que no saben si compleixen la normativa. Encara que també es molt preocupant el que es reflecteix al diari que presumptament diu algun representant de les petites i mitjanes residencies, i es que el govern nomes vol macrocentres en mans de fons d’inversió.

Jo no se qui te la raó, possiblement com sempre passa, la raó o no la te ningú o la tenen totes les parts, però jo com a un dels possibles futurs usuaris d’aquests establiments, no les tinc totes, no em convencen i per molt que tots hi diguin la seva, la pregunta que fa la intervenció de la Sindicatura de Greuges, de moment queda sense resposta: que passarà amb aquelles persones que esperaven entrar en una residencia i no podran?

El que si sabem es que amb motiu de la covid a les residencies geriàtriques hi van haver molts morts, el que si saben es que d’algunes residencies els usuaris i/o els seus familiars n’estan queixosos, el que si sabem es que algunes residencies les han sancionat per no complir correctament amb la normativa establerta i el que si sabem es que les direccions de les residencies es queixen de la Generalitat, i el que si sabem es que els perjudicats son els avis i les avies, o els menors, tots els usuaris d’aquests establiments.

Tots plegats hem d’exigir als responsables de cada un dels nivells, dels departaments, de les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest sector, que compleixin la normativa que toca complir, com hem de fer tots els mortals, i que si no ho fan, que actuï qui li toqui per preservar i garantir un servei decent, correcte i just a tots els usuaris. Si no fan això, no ens serveixen per res als ciutadans. Si no fan el que han de fer, pleguin. Imatge de Daniel_Nebreda a Pixabay.

Publicat a

De debò que hem de permetre-ho.

A vegades em costa d’entendre com funcionen les nostres administracions, i el perquè permetem que sigui així.

Un dels fils que vaig obrir amb la Generalitat, referent a les residencies habitacionals, o sigui les que coneixem arreu del nostre territori; vaig enviar una sol·licitud online pel canal previst o així ho pensava jo, amb el títol de “Unitats vivendes assistides – Apartaments en lloc de residencies habitacionals”, i com que a la web de la Generalitat has de concretar de que va la reclamació, ho vaig crear d’acord amb les seves pautes amb el tema: Societat, ciutadania i famílies i amb el subtema: Gent gran … això va ser el 19 de juliol de 2023, o sigui ara fa 7 mesos.

El que demanava era que m’agradaria saber si hi ha algun estudi per avaluar la idoneïtat de anar redirigint el sistema actual de residencies per a la gent gran, que son principalment habitacions individuals, cap a un sistema de petits apartaments amb els serveis indispensables associats, tal i com es fa en altres indrets. Si no existeix cap estudi ni cap proposta al respecte, amb qui puc parlar per proposar i encarrilar aquesta opció de futur, que crec que en benefici de tots, ha de substituir el sistema actual de residencies? Es possible que jo no m’expressi prou be, ja que el termini de la resposta ha estat prou dilatat.

El que ja em deixa fora de lloc es la resposta rebuda ahir 12 de febrer de 2024, i diu així:

En resposta a la consulta adreçada al Departament de Drets Socials (CQS), primer de tot disculpar-nos per la demora en la resposta.

Us informem que per aquesta via, la finalitat és la de proporcionar informació genèrica sobre tràmits, serveis, competències i/o equipaments del Departament. 

Per tal de donar compliment a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, no podem donar resposta ni informació, a través d’aquest mitjà.

Per obtenir resposta o informació relacionada amb l’expedient, heu de fer la vostra petició per escrit i registrar-la presencialment als punts d’informació ciutadana i/o a les oficines de registre del Departament, o a través dels canals electrònics habilitats.

i em posen un link que en porta a tornar a començar la petició.

A veure, 7 mesos per aquesta resposta? tinc la sensació de que algú vol burlar-se de mi, amb l’afegit de burlar-se també de la ciutadania en general, no demano cap dada de caràcter personal de ningú, demano una informació genèrica, em diuen que tinc que fer la petició a través dels canals electrònics habilitats … quin son?

No se, possiblement no se que demano, això de pensar en alternatives es veu que es complicat; es possible que el que jo plantejo estigui fora de lloc, es possible, la persona experta en aquest àmbit, que segur que la tenen, pot rebatre, pot qüestionar el que un ciutadà normal i corrent, no en tingui ni idea del que demana, es possible, a més jubilat, que igual ja repapieja.

Suposo que el conseller o consellera responsable ni ho ha vist, el que hem fa pensar que un subordinat seu, sigui amb càrrec o sense, es la persona que  decideix que toca respondre i que es el que no toca fer-ne cas. M’agradaria pensar que o es un lapsus o es que jo ja no se que demano, no voldria entrar a qüestionar la vàlua professional del nostre funcionariat, entre altres coses perquè la relliscada d’un no defineix tot el col·lectiu, i perquè no n’he tingut cap a les meves ordres per poder-lo avaluar professionalment.

No se com fer-ho arribar al conseller o consellera que pertoca, però ni que sigui mitjançant les xarxes, a veure si algú li fa arribar, i comencem en serio a crear un país millor, que vol dir oblidar-se dels somnis particulars i personals, i donar sortida a les necessitats reals de la ciutadania, imatge de geralt a pixa

Publicat a

Il·luminacions divines

Aquest mati quan fullejava la premsa, escrita i digital, he vist diferents exemples de com sovint s’il·luminen alguns polítics, i m’ha vingut al cap una reflexió, amb el temps alguns, molts polítics es tornen uns il·luminats o es que tots els il·luminats acaben sent polítics?

Això té difícil resposta, d’entrada veiem que diu el diccionari català, a més de que alguns ens mostren definicions més o menys de caire diví o religiós, el que explica millor el perquè avui l’utilitzo jo, es una que diu “un il·luminat es aquell que es pensa que té la veritat absoluta i uns coneixements superiors als dels altres” us sona això?

Anem al perquè d’aquest titular, d’entrada a la premsa escrita surt una fotografia on es veu una rotonda on hi conflueixen nomes dos vials, rotonda perquè? pel dia que es vulgui ampliar i fer mes carreteres? I el petit escrit diu: on no es creuen els camins, es fora del país, però es igual, el il·luminats son a tot arreu, i continua dient que es l’exemple d’una era d’urbanisme desaforat ara en debat, però mentre es devateix, els il·luminats continuen fent barrabassades.

Un altre, una comunitat autònoma d’aquest país, elimina les multes a les empreses que gestionen sense plantilla suficient les residències d’avis, “chapeau” si senyor, ens explica que el butlletí oficial de la comunitat va publicar la modificació de les sancions que permet als prestadors d’aquest servei incomplir els ràtios de personal exigits en els contractes. El mateix govern de la comunitat ha al·legat que les empreses porten des de 2020 amb dificultats per a trobar gericultors als quals contractar. Hi ha qui assenyala que el problema real podria ser l’estampida de sociosanitaris a comunitats autònomes veïnes amb millors condicions laborals, us sona això?

Rotondes, carreteres i autopistes inacabades que no condueixen enlloc, infraestructures de baix nivell, infrautilitzades o no se sap perquè es van fer. I els més recents com les ampliacions d’aeroports, curses automobilístiques o per exemple les no inversions en infraestructures de serveis de primera necessitat, llegiu aigua. Si ja se que la sequera no es culpa dels il·luminats, però el fet de que ara ens assabentem de que fa dècades que no es destinen recursos a millorar i evitar les fuites de milions i milions de litres  d’aigua si que ho es, si que es culpa de la nefasta gestió que els polítiquets de joguina han fet i continuen fent, malbarataments de tot tipus en el conjunt de la seva gestió. Imatge de pexels a pixabay.

Ho hem de canviar, si no hi ha normes i lleis que permetin expulsar i fer trontollar la “poltrona” a tota aquesta colla de galifardeus, no tots però molts, hem d’exigir que es facin les modificacions adients per encabir aquest filtre del tot necessari per el bon funcionament de la nostra societat, al cap i a la fi com sempre dic, es el futur dels nostre fills i nets. Pensem-hi.