Etiqueta: PSC

Publicat a

Escons amunt i avall

Ara m’estava mirant les dades d’una enquesta publicada pel CEO, ja hi tornem amb les sigles i els anglicismes, acostumats com estem que aquestes tres lletres les identifiquem normalment amb un cap empresarial, director general o similar, en aquesta ocasió cal dir que son les inicials del Centre d’Estudis d’Opinió, que ha publicat un sondeig d’intencions de vot entre la població.

Els titulars de la premsa son, si més no, curiosos, hi podem trobar per exemple “Aliança Catalana ja supera Junts i s’apropa a ERC” també “Daltabaix de Junts, triomf del PSC i crescudes d’ERC i Aliança” o una altra es “Pronostica l’enfonsament de Junts i la victòria del PSC, seguit per ERC i Aliança” i un darrer per acabar “Hi ha risc d’ingovernabilitat a Catalunya? té fre Aliança?” podeu escollir.

Recordem que es una enquesta, les eleccions no son ara i moltes vegades les persones canviem d’opinió cada vegada que anem a pixar. A partir d’aquí sembla el PSC i el PP podrien baixar aproximadament un 10%, VOX es mantindria o fins i tot podria pujar un pel, COMUNS I la CUP es mantindrien o podrien patir un petit retrocés i el que sobresurt més d’aquest sondeig es el fet de que AC pujarà molt, no se, una burrada, un 1.000%?

Sabeu que la meva opinió es que tard o d’hora els polítics ens fallaran, tots, per la qual cosa es indiferent qui tingui més vots, la qüestió es que davant de dades com les presentades pel CEO tots els politiquets busquen o be explicacions o be justificacions segons surtin retratats en aquesta imatge puntual, que en aquest cas recordem que es un sondeig.

Quan tenen les dades a la ma, quan han fet la lectura d’aquests resultats del sondeig, quan busquen motius del perquè han sortit aquests resultats i no uns altres, sempre intenten desviar el nostre interès cap a justificacions externes, alienes al seu entorn, la població esta desmotivada, desil·lusionada, no te les idees clares, es deixa arrossegar pels populismes … no diré que no sigui possible, pero a veure s’han preguntat, si més no jo em pregunto, fins on els partits amb més vots en legislatures passades son culpables directes del canvi de tendència que mostrem la ciutadania?

No diré pas si estic més o menys en contra i/o a favor de cap formació, pero ja n’estic tip de que els ciutadans sempre tinguem la culpa dels mals resultats d’alguns polítics i de les seves formacions, si més no fins que alguns d’ells canviïn d’idees o de companys de viatge com sovint passa. Deixin de mirar-se el melic, deixin de creure’s superiors a nosaltres, facin la seva feina i si la fan be possiblement els pecaminosos, per vostès, votants no canviaran la seva intenció de vot. Imatge generada amb IA de Gemini. Montpeità 1791

Publicat a

Estem molt decebuts

M’agafo la llibertat de utilitzar frases de polítics i polítiques de casa nostra, no els hi he demanat permís però es el que ha publicat el diari Ara a l’article signat per Andrea Zamorano i per Mireia Esteve amb el titular “Junts tomba el consorci d’inversions i el decret de lloguers” i l’encapçalament d’avui el rotatiu l’atribueix a la consellera Romero, encara que el seu era una mica més llarg i feia referencia a Junts, en el context del recent doble no de Junts al Congrés.

Es refereixent, una a la tramitació de la proposició de llei que planteja constituir un nou organisme mixt entre l’Estat i la Generalitat, i dues el decret d’habitatge. No entraré pas a valorar qui te la raó, ni si el que més ens convé als catalans es el pacte del PSC amb ERC o la negativa de Junts. Només utilitzaré part de la frase de referencia per dir senzillament que els catalans estem farts de les posturetes dels polítics, que massa sovint no estan recolzades per les necessitats reals de la ciutadania, si no pel joc polític dels partits.

Tots plegats tindrien que explicar-nos molt acuradament les seves postures, els seus postulats, fer-nos partícips amb transparència, beneïda paraula que ara la utilitzen tots, del que fan i del que prometen que volen fer, així del que entorpeixen de que es pugui fer. Ja se que per ells tot son batalletes polítiques per veure qui pot manar més, per veure si l’oponent cau en picat, el resultat pel poble sembla ser que els hi es indiferent.

Utilitzaré una altra frase, publicada en el mateix article, en aquest cas de la diputada Madrenas que ha ratificat la seva oposició a un decret que ha titllat “d’operació de propaganda jurídicament molt defectuosa”, no diré pas que no te raó, es possible, però el que s’ha oblidat d’explicar-nos es l’alternativa viable; si, sovint veiem als polítics que quan pugen al faristol utilitzen un parloteig agre, una xerrameca quasi bèl·lica o aquell bla-bla-bla que nomes busca enfrontament en un espai on hi tindria que haver entesa.

Politiquets de joguina, surtin al carrer, trepitgin les rajoles que trepitgem la resta de mortals, escoltin el que els hi demanem, ja se que no tot es viable i no tot es pot fer, però escoltin les necessitats que tenim, escoltin els patiments de la part de la societat que ho passa més malament, no tot s’acaba amb grans discursos, no tot s’acaba amb paraules solemnes, pomposes i aparatosament dramàtiques quan es tracta de parlar d’idees alienes, les paraules es el començament, i els fets son les necessitats reals del poble, i aixo es el que sovint es perd pel camí, i es que cada vegada que hi ha eleccions podríem utilitzar aquella dita que diu que “a cada bugada es perd un llençol” i saben que? la gent ja hem de dormir nomes amb el cobrellits que després de múltiples bugades ja comença a gratar-nos la pell. O es deixa de fer bugades o tindrem que canviar de detergent. Imatge creada amb IA Gemini.

Publicat a

El veïnatge desprotegit

A vegades ens costa de veure-ho, quan ho veiem ens costa d’acceptar-ho, i tan si ho acceptem com no, ens costa d’entendre-ho, perquè no assumim que aquells que han de treballar pel nostre benestar, aquells que han de treballar per emparar els nostres drets, facin figa amb les seves obligacions.

Llegiu l’article de la Martina Alcobendas que amb el titular “col·lapse a Mollerussa: per què l’alcalde demana al Govern que intervingui l’ajuntament?” al diari Ara, on explica que “un problema amb la interventora municipal paralitza processos burocràtics com factures, contractes i iniciatives locals” que segons l’alcalde, es degut al bloqueig al qual s’ha arribat dins del consistori degut a la inacció de la funcionària.

Paral·lelament també podrieu veure el ple d’aquesta setmana del meu poble en el qual en un moment determinat l’alcalde qüestiona la tasca de tres tècnics de l’ajuntament, afegint que “quan algú els hi diu prou, marxen tots i desfilen” i continua dient “el fet de que aquest personatges marxessin ens ha sortit barat a tots els ciutadans.”

Son dues situacions que en principi no tenen cap relació directa, són poblacions distanciades per uns quants quilòmetres, més diferencies, Mollerussa té uns 15.000 habitants amb un equip de govern format, crec, per persones de Mollerussa Primer, Junts i PSC, Sant Fruitós amb poc més de 9.000 habitants i amb un govern amb majoria de Gent Fent Poble.

Però si, tenen quelcom en comú, i es el fet de les desavinences o discrepàncies entre les persones que governen i alguns tècnics de l’ajuntament; i aquí es on voldria aprofundir, no tan en si tots plegats ho fan millor o pitjor, o si la gestió dels responsables podria ser millor, segur que si perquè al cap i a la fi no hi ha ningú perfecte, però m’agradaria conèixer el parer dels alcaldes d’ambdós pobles, el parer dels tècnics afectats i perquè no, el parer de la Generalitat davant d’uns fets que poden perjudicar als ciutadans.

Hi ha dues qüestions a plantejar, si la culpa fos dels polítics que ho fan malament, que impedeix als tècnics locals, diguem als d’intervenció i/o als de secretaria denunciar-ho? i si les errades les fan els tècnics, que impedeix als governs locals denunciar-ho? i si ambdós no se’n surten que impedeix que la generalitat hi posi cullerada?

No pot ser que per la inacció d’alguna persona responsable del bon funcionament d’un ajuntament, es tinguin que retirar punts de l’ordre del dia davant la impossibilitat de poder-los votar per falta de tràmits administratius, després de diversos amonestaments, els informes reclamats no arriben, i “l’alcalde demana ajuda perquè el bloqueig és total i absolut». Tampoc hem d’acceptar que tenint tècnics suposadament ben formats, es tingui que requerir informes a lletrats externs.

No se si en ambdós cassos la culpa es dels polítics o dels tècnics, no hi entenc, no se que coi ha passat perquè en ambdós cassos unes relacions teòricament correctes, professionalment parlant, es torcin amb tanta intensitat que arribin a fer perillar la bona governanta dels pobles, amb el perjudici que això pot significat pels veïns i veïnes afectats. Escoltin tots tenen un sou més que correcte, mirin-se el full de nomina o de compensacions econòmiques i intentin esbrinar quina es la finalitat d’aquestes remuneracions, intentin esbrinar que es el que toca fer i no fer com a contraprestació pel que cobren. Imatge de skyliner222222 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.