Mentides polítiques

Aquests dies ens omplen de propaganda política per tots costats, començant pels anuncis gratuïts en alguns mitjans de comunicació, passant per la publicitat contractada directament pels partits, per acabar amb les noticies a la premsa, radio i televiso així com les tertúlies i debats a les xarxes.

O una de dues, o els polítics i els seus assessors tenen un “morro” impressionant que se’l trepitgen, encara que també pot ser que els ciutadans tinguem una poca memòria i una facilitat per combregar amb rodes de carro que no es estrany que els polítics ens vulguin enredar, es que ens ho creiem tot.

Una de les mes comentades darrerament, es una entrevista a la 1, anys enrere la única, on després de que el polític en qüestió va expressar verbalment i en veu alta, que tots ho vam poder sentir, referencies errònies a les pensions, i després de que la periodista, de bones maneres, li recrimines el seu error, lapsus, mentida, poseu-hi l’adjectiu que preferiu, el noi en qüestió encara es permetia a reiterar-se en les seves dades com a mínim errònies.

Hi ha qui s’ha posat al costat de la periodista, alguns encara l’han criticat dient que això no es fa, carai amb alguns/algunes periodistes, si un polític menteix els ciutadans l’hem de criticar i exigir que plegui, i els periodistes al capdavant, si no fan això no es mereixen ser anomenats ni pagats com a periodistes, si son afins a un partit, es molt senzill, que els pagui el partit, així no hi haurà dubtes de quina es la professionalitat informativa de cada persona. Imatge de Mohamed_hassan a Pixabay.

I ara que ?

Es fresc, fa pocs dies tots podíem, tots teníem el petit dret, i dic petit perquè els que manen a nivell estatal, no ens volen pas donar mes poder als ciutadans, no fos cas que ells perdessin els seus privilegis; com deia, teníem el dret a manifestar el nostre suport a determinades persones que darrerament ens van presentar les seves propostes respecte a que es el que creuen que li convé, de cara al futur, al nostre poble. Arreu dels territoris espanyols, també es va votar les possibles representacions a les Juntes regionals corresponents. S’han omplert pagines i pagines de diaris, també hores i hores de televisió, per analitzar totes les dades de les eleccions, però tothom deixa en el sac de l’oblit una dada que sempre es molt representativa del sentiment del poble, i es la participació, o millor dit l’abstenció. Una ullada ràpida ens deixa veure que tot i que a Espanya l’abstenció ha augmentat, de fet ja era mes reduïda que a Catalunya, al nostre petit país hem passat del 45% l’any 2011, al 41,50 enguany; les dades a nivell provincial i comarcal son similars, com també ho son a nivell local. Es molt fàcil d’entendre, quasi la meitat de la població no va a votar; tan desenganyats estem? S’ha parlat i es parla de que ha finalitzat el període del bipartidisme, les dades estatals han de fer reflexionar als partits diguem-ne antics: els populars s’han quedat un 40% per sota dels resultats del 2011, i els socialistes un 12%, o sigui que tot i perdent vots els socialistes, qui mes cau, son els populars. Les dades de Catalunya, també presenten xifres per reflexionar, els convergents tenen un 16,65% menys i els socialistes un 36,30% menys; per la seva part, altres llistes han augmentat la seva representació, i molt; entesa, esquerra, ciutadans i la cup, comencen a tenir el seu pes al mapa català; i una referencia als populars, que han tingut quasi la meitat de vots que a les anteriors eleccions, ara han obtingut un 7,48% dels vots, que en realitat nomes es un 4,26% del cens. I a nivell local, primer de tot, felicitar als partits per la rapidesa amb que han retirat la propaganda electoral; i en segon lloc, que en aquestes eleccions amb quasi el mateix nombre de votants que a les de fa quatre anys, la primera dada ha de ser reflexionar envers l’abstenció, si ja se que es similar a la resta de Catalunya, però no per això els partits locals no hi han de pensar; que pensem que han de fer perquè el poble donem mes valor a l’anar a votar en properes convocatòries?, o en participar mes activament en el dia a dia social del poble; la segona dada, es que com a quasi tot arreu, i aquí ja es repeteix per segona vegada consecutiva, no hi ha majoria de cap llista per governar el poble, el que farà necessari pactes futurs. Que vol dir això, que els ciutadans ja no creuen en majories?, que transmeten als polítics, que treballin conjuntament en benefici dels ciutadans? Siguin quins siguin els resultats, siguin quines siguin les instruccions que el poble transmet als polítics, sigui el que sigui el que els representants elegits entenen, i siguin els que siguin els pactes de futur, i aprofitant la pregunta del presentador del darrer debat al Nexe, qualificada per ell mateix com una mica punxent, voldria transmetre una reflexió a tots els representants de les llistes que entraran a la casa de la vila: tenen clar que tots els elegits, formen part d’una llista unitària que es diu Sant Fruitós de Bages?, i estan disposats a deixar al carrer, a fora la porta de l’Ajuntament, tot allò que no sigui beneficiós pel poble? (Montpeita 1314 – 29/05/2015)