Etiqueta: Polítics

Publicat a

Els polítics volen realment el benestar dels ciutadans?

De tan en tan es fan eleccions en un lloc o altre, no difereixen gaire les d’un lloc o un altre, una colla de gent que es presenta amb la promesa de treballar per millorar la vida dels altres, per millorar la societat; quan hi ha la campanya tot son promeses, tot son bones intencions, tots s’omplen la boca de paraules massa sovint buides, tan de contingut com de realitat.

Agafo les dades de les darreres eleccions, tenim uns resultats referents a un parlament que te 82 escons, la majoria absoluta es situa en els 42, cosa que en aquesta ocasió fa inviable, quasi inviable, la governabilitat sense pactes.

Fem una ullada a la representativitat, però primer com sempre faig, mirem l’abstenció, que tot i que s’ha reduït comparativament amb les anteriors eleccions autonòmiques, enguany va ser aproximadament del 34%, el que vol dir que dels més de dos milions de votants, més de 700.000 no van votar a ningú, i això no oblidem que son moltes més paperetes de les que van obtenir els populars que es proclamen guanyadors de les eleccions, però que no poden governar sols per no tenir una majoria suficient. L’abstenció de fet quasi supera al nombre de vots obtinguts sumant els dels populars i els socialistes.

Però anem als escons, els populars n’han aconseguit 33, els socialistes 30, els voxistes 14, els de Lleó 3, els d’Àvila 1 i per acabar els Soria també 1, total 82, no oblidem però que l’abstenció si es reflectís al parlament significaria deixar 28 escons buits, poca broma. Tornem a la trista i dura realitat pels ciutadans, els titulars de la premsa per exemple a la Vanguardia “el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l’alça i Vox en frenada” i a l’interior un ressaltat ens diu que “Mañueco reivindica els seus resultats, però haurà de pactar amb Vox”, no es cert, hi ha alternatives, possiblement cap polític cregui que necessiti humiliar-se a fer el que ha dit el mandat ciutadà, i es que el resultat de les eleccions es el que es, no el que voldrien els politiquets de joguina.

A que be tot això?, recordem que al Parlament en primera votació el presidenciable necessita la majoria absoluta, però en la segona votació n’hi ha prou amb la majoria simple, es a dir nomes han de sortir mes vots del “si” que del “no”, i això es possible amb l’abstenció del segon partit més votat, una utopia? be, no fer-ho possiblement significa trair les ordres dels votants, o no?

Feta una consulta a l’IA de si podria governar el PP abstenint-se el PSOE, la resposta es clara, és poc probable perquè el PSOE ja ha dit que no facilitarà governs del PP, a més, l’escenari habitual és que el PP negociï amb Vox, que té prou escons per donar-li majoria. I la conclusió quina es? que matemàticament possible: sí, però políticament realista: molt poc, perquè el PSOE gairebé segur votaria no.

Això de matemàticament si, però políticament no, deixa en molt mal lloc als polítics, a tots, perquè demostra que el darrer que volen la majoria d’ells es el benefici del poble, per a ells es prioritari que no mani l’adversari polític per damunt de les necessitats del poble. Ho hem de continuar permeten? hem de continuar combregant amb rodes de carro? perquè no ens deixem de tonteries i exigim als nostres polítics que facin la feina que els hi hem encarregat?

Si, ja se que es mes fàcil anar de festa, o al futbol, o a una de les múltiple opcions d’esbarjo que hi ha al mercat, i oblidar-se de determinats problemes, i més quan tenim una colla de personatges que cobren un feix de diners per simular que fan les coses be, encara que dia rere dia el que realment fan es augmentar el perjudici als ciutadans; voleu dir que el nostre futur, el dels nostres fills i nets no es mereix una mica més d’atenció i responsabilitat per part nostra? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Representació patètica

Ha passat en un poble veí, es indiferent quin, passa a moltes poblacions, resulta que el poble, els veïns i veïnes, van anar a votar i ho van fer d’acord amb la seva opinió personal, encertada o no, però ningú els va obligar a posar determinada papereta a les urnes … suposo, els mes mal pensats diuen que entremig mig s’hi poden barrejar presumptes i grandiloqüents promeses electorals, sovint pomposes i sense fonament ni base d’interès social.

Però no ens desviem, com deia, molt recentment es va viure un ple en una població propera que va anar com “el rosari de l’aurora” o sigui que “es va acabar amb tararí” i no entraré pas a valorar ni el perquè va anar per aquests camins perduts de lògica humana i social, nomes en centraré en algunes frase que he tret de l’article publicat a la premsa i que explica la situació viscuda a la sala plenària i entorn.

“En l’anterior ple vam dir que, en haver-hi una cadira buida, interpretàvem que era una anomalia democràtica” això es una de les frases per reflexionar, però n’hi ha una altra també d’interessant “a l’exterior hi havia una manifestació amb un reclam que s’hauria d’escoltar. El poble ens està demanant a crits que l’atenguem», encara que potser la que fa més mal es la següent “no podem continuar fent veure que no està passant res quan, inclús entre nosaltres, no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem», trist? penós? deplorable? dissortadament hi ha una llarga llista de sinònims per definir-ho.

Sovint s’intenta justificar decisions qüestionables dels polítics, a qualsevol nivell, amb uns arguments ridículs, patètics i de nivell de parvulari; a veure quan ens diuen frases com “es per honestedat democràtica i respecte a les persones que ens han votat i que representem”, això esta be si fos del tot real. Fem una ullada a les darreres eleccions en aquesta població, primera dada que a mi sempre m’agrada posar davant de tot, ja se que als polítics no els hi agrada però es la realitat del que diu el poble, l’abstenció a les darreres eleccions municipals en aquest poble veí va ser superior al 40% del cens (2.500 veïns no van anar a votar) van anar a votar unes 3.500 persones d’una població que te 7.700 habitants. Es que els que no van anar a votar no els representa ningú? si es així, al plenari, a tots els plenaris, hi tindríem que veure unes quantes cadires de regidors buides.

En aquest ajuntament hi ha quatre grups representats que ostenten la totalitat dels regidors que li pertoquen al poble, si fem cas al que diuen “no ens podem ni parlar perquè no ens escoltem» estan traint al poble, això no te perdo, això es motiu per expulsar-los a tots del plenari, el poble no els ha votat, encara que ells ho creguin, per engrandir el seu ego, no els ha votat perquè en un futur algú els hi faci un monument, no, el poble els ha votat per treballar i defensar la societat local, si no en saben que pleguin, i si no ho volen potser el poble els hi tindrà que ensenyar la porta … i això val per a tots els municipis, avui li ha tocat el premi a aquest, però temps enrere va ser algun altre, i en el futur n’hi hauran mes.

Imaginem, si féssim cas de la participació, en aquest poble hi veuríem 5 cadires de regidors buides, com a molts pobles, i els que hi seuen ens parlen de representació democràtica del poble? nomes una indicació, si treballen pel poble, facin la seva feina que no es la de discutir, trenquin la norma no escrita de que “no poden ni parlar perquè no s’escolten» cal parlar i sobretot escoltar, no ho van aprendre a l’escola ni a la vida? Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Els polítics no s’expliquen gens

Avui llegia l’article d’en Marius Carol conseller editorial de la Vanguardia que amb el títol de “Decisions inexplicables” ens parla de que els polítics en ocasions prenen decisions difícils d’explicar i de justificar, i en aquesta ocasió fa referencia al president popular d’Andalusia “Moreno Bonilla, rebutja un quitament del deute de 18.800 milions que ell va demanar” i el que es més incongruent és que “el mateix president d’Andalusia reclamava a la ministra d’Hisenda i secretària del PSOE andalús aquest quitament que ara rebutja”.

D’entrada dir que això del deute de les autonomies amb l’estat ho explicava molt be el professor Sala i Martin, jo no se si serè capaç de fer-ho, però més o menys venia a dir que dels impostos que paguem els ciutadans, el govern en lliura una part a les autonomies perquè facin les seves cacarejades inversions que han promès als súbdits, perdó als votants, i per les coses que volen fer els governs autonòmics però no els hi arriben els diners, dels mateixos impostos recaptats, l’estat els hi fa préstecs, pels que paguem interessos; o sigui paguem interessos dels nostres propis diners, quina collonada.

Tot plegat es una martingala, i com diu el mateix article “no només perquè s’imposen cada vegada més les mentides, sinó també perquè els polítics estan convençuts que els ciutadans estem disposats a empassar-nos-ho tot” i aixo es el més greu, que els polítics es pensen que tenen el dret a mentir-nos, i a més a més tenen el dret a no explicar-nos-ho.

Però això no es pas d’ara, si mirem enrere podríem recordar allò de que ens deia un que es presentava com a socialista “OTAN, d’entrada NO” però va ser que si, ho recordeu? després en va sortir un altra que deia que “en la intimitat parlava català” i també allò de “l’Irak i las armes de destrucció massiva” que sabien que hi eren, però que mai ningú les va trobar, ho recordeu? suposo que també us sonarà allò dels “rajolins de plastilina” que va acabar sent el major vessament d’un petrolier a les costes espanyoles, ho recordeu? i una més, la famosa frase d’un altra socialista “donaré suport a l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya” i despres tal i com venia a dir en Guerra “li van passar el ribot i del que es va aprovar quasi no en va quedar res” encara que en altres autonomies es va aprovar pràcticament el mateix que als catalans sens va negar, ho recordeu?

El que passa es que ara, entre tots, han aconseguit assolir un nivell de despotisme, un nivell de frau lingüístic, un nivell de menyspreu envers els electors, envers els ciutadans, que tot i que un creu que ja han tocat sostre, dia rere dia ens deixen bocabadats intentant aconseguir un graó encara més amunt de la perfídia, roïnesa, indecència i vilesa envers el “populatxo”, i que no dubten gens en no explicar-nos algunes de les coses que son importants per a nosaltres. Imatge de sasint  d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Fang o femta

Fa temps que els nostres il·lustres polítics no deixen de parlar del “fang” que escampen els oponents, els adversaris, però cal aturar-se a llegir com defineix per exemple el diccionari.cat aquest adjectiu, “il·lustre: de gran renom per les seves qualitats i/o pels seus actes”, encara que ben pensat no se pas si la majoria dels nostres polítics han de tenir el privilegi d’afegir aquest mot, aquest adjectiu, a la seva professió, tot i que per exercir-la ningú els ha avaluat seriosament, i tot i així els hi fem confiança com si fossin uns “primeres espases” com si fossin els “nostres salvadors” … patètics, tan els polítics que no fan bon us de la seva qualitat de gestors socials, com de nosaltres per permetre que ens portin a una “hecatombe” global. Es curiós la definició que trobem d’aquesta parauleta “catàstrofe en què es produeix una gran destrucció, moltes víctimes i danys materials” us sonen alguns esdeveniments recents i de total actualitat?

I un cop situats en el context que volia, parlem d’això, del “fang” que tots els bàndols aboquen envers els polítics de la resta de formacions. Hem llegit i escoltat que han fet i fan molt de soroll, s’han dit de tot: violència verbal, comportaments mafiosos, govern il·legítim, dictadura, extorsió, corrupció, clavegueres … arribats a aquest punt, si parlem de clavegueres, siguem seriosos i taxatius, no podem parlar de fang, hem de parlar de “femta”.

Recordem que la “femta” son excrements, son deposicions pels desaprofitaments que genera tot esser vivent, i en aquest cas tot i que sigui de paraula o de fets, acaben fent pudor, molta pudor i sovintegen les lesions socials que provoquen. El comportament de molts polítics i polítiques “xulescos” ells i elles, possiblement amb algun títol acadèmic tot i que no es garantia de res, actuen com a veritables creguts, fanfarrons, fantasmes, perdonavides i sobretot provocadors, ja que quan els veus en un plenari oficial, o quan es posen davant les càmeres i els micros, sembla que el que més els importa es perpetuar i millorar la seva posició personal, i massa sovint obliden allò pel que els hem “llogat” i es per gestionar i millorar la societat de tots plegats. I es quan els deixem parlar, quan a alguns electes els hi surt la veritable bestia política, i per la seva boca acompanyat dels seus fets, no deixen d’escampar “femta” no deixen d’escampar “merda” contra tots aquells que ells creuen que els hi poden fer una mica d’ombra. Tot i que sempre els que acabem patint una “sèpsia”, els que acabem patint una greu infecció que causa danys irreparables al teixit social, som tots nosaltres, els ciutadans. Imatge de geralt d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Obrim els ulls

No es nomes al nostre país, arreu passa el mateix, la majoria de dirigents no actuen en benefici dels ciutadans, el dubte, el neguit es saber si ho fan conscientment o be la seva ineptitud es tan gran que encara no ho han vist, si no ho han vist es greu, però si ho han vist i continuen encara ho es més.

A França han votat la mateixa opció la gent de l’extrema dreta i els de l’esquerra per fer caure el govern actual; a Espanya ja fa anys que les picabaralles entre els dos grans partits ens porten a un carreró pel que no es fàcil evolucionar, agreujat a més per la postura dels d’extrema dreta; i al nostre petit país, el partit que governava fins fa quatre dies es mostra més dividit que mai.

Així no podem continuar, però tampoc cal que ens llancem als braços del primer qu’ens promet solucionar-ho tot, quan sabem que hi ha coses que sense esforç no son fàcils de retornar-les al seu recorregut natural i funcional, que es d’on no hauríem d’haver permès que en sortís mai.

A la vida quan sorgeix un problema, mai es soluciona sol, mai hi ha formules màgiques que del no res en fan sortir una joia, mai trobem grans oradors que fan miracles gratuïts per beneficiar a la població en general, més enllà del benefici per a quatre privilegiats. No fem cas dels que prometen solucionar-ho tot amb una vareta màgica que no sabem qui els hi ha donat o en quina tómbola l’han comprat; malfiem-nos dels que ens prometen solucions magnifiques, això si, a canvi de retallar benestar i drets generals.

Podem llegir l’article d’en Rafaeal Ruiz a infoLibre que amb el titular de “Quinze anys de desafecció ciutadana cap a la política: com va començar tot i qui és el gran beneficiat” si més no es interessant veure com analitza l’efervescencia política que naixia a Espanya ara fa poc més d’una dècada.

S’ha polaritzat la política, s’ha potenciat el bipartidisme, i també hi podríem afegir el sentiment popular envers el creixement del frau i la corrupció. Això no ens porta enlloc, anem a votar quan ells, els dirigents, ens ho diuen, recordem que no ho demanen, ho imposen. Votem el que creiem més adient d’acord amb el nostre pensament personal, i dels vots en surt el que en surt, però ells, els elegits no fan cas del nostre desig, no fan cas de les nostres instruccions, no fan pinya, no fan un nucli comú per beneficiar a la societat en general, els importa més el redit polític del partit o dels candidats.

Tinc com altra gent accés a les xarxes socials, i cada vegada més les plataformes ens inclouen publicitat, perfils suggerits o patrocinats als nostres perfils, i de tan en tan me’n surt un, suposo que es l’oficial, amb el nom de “casareal.es” i que avui mateix han penjat una imatge amb la primera pagina de la “Constitución Española” i el primer article diu que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” i ho remata amb que “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del qual emanen els poders de l’Estat” i això es el que van jurar o prometre els polítics, tots, o es que alguns no se’n recorden? Imatge de la casareal.es a instagram.

Publicat a

Postureig

Sobreactuar, mantenir una exposició publica desmesurada, manifestar allò que exalta a la gent, hi ha mil i una formules de fer postureig, si això que alguns personatges públics utilitzen per fer-se veure en públic, no sempre son nomes fotografies buscades amb una finalitat concreta.

Això es el que segons la meva opinió han fet alguns polítics amb motiu de les seves primeres aparicions després de la famosa i maleïda DANA. Avui no entraré pas a valorar si alguns han de dimitir o no, tampoc entraré a valorar si ho podien haver fet millor del que ho van fer, tampoc valoraré la seva capacitat per gestionar territoris, persones i sobretot per gestionar tragèdies o com va passar amb la DANA, no entraré a qüestionar la seva vàlua per gestionar esdeveniments catastròfics. Encara que ben pensat si que seria necessari qüestionar i demanar explicacions de perquè després de que en anys anteriors ja s’havien produït fenòmens similars, alguns ja fa forces anys, encara ara mateix no s’ha començat cap tasca per evitar o reduir al màxim els estralls produïts per l’aigua.

Com deia parlaré del postureig d’alguns polítics en concret i en referencia als darrers desastres naturals ocorreguts al nostre país. Els més criticables, penso jo, i repeteixo, no per la seva bona o mala gestió, si no pel seu postureig, van ser els responsables politics de les comunitats de Castilla-La Mancha i de Valencia. Les primeres imatges que vaig veure de tots dos, em van fer mal anímicament parlant, tots dos per separat van sortir a les fotos i a les noticies portant una armilla, tot i no ser un expert crec que l’un la portava de protecció civil i l’altre del servei d’emergències mediques , en serio que ambdós polítics es creuen suficientment qualificats i preparats per tenir el dret de posar-se aquestes armilles?

Llegia una noticia d’Europa Press que reproduïa unes manifestacions del responsable de Castella-La Mancha que deia: “Crec que el sistema de protecció i de lluita contra qualsevol tipus de dany o emergència ha d’estar al marge de decisions polítiques, haurien de ser òrgans absolutament independents que fixin i determinin protocols per a la recuperació”. També llegia una noticia de rtve la de tots, del nomenament d’un responsable per a la reconstrucció a Valencia, el més greu era que algu digues, crec que el responsable nacional dels populars, que aquest nomenament: “És un encert, no ve a fer política, sinó a reconstruir una de les terres més pròsperes d’Espanya», o sigui que hem d’entendre, que els polítics fan política, però que son incapaços de reconstruir res?

El que deia, molt de postureig, uns més que altres, però el fet de que diuen que fa anys que a Valencia hi ha en un calaix un projecte que podria haver evitat els resultats catastròfics de la DANA, això es important? això hi ha algú que sen faci responsable? el que deia, postureig. Imatge de This_is_Engineering a pixabay.

Publicat a

Fustigar als polítics

Podríem utilitzar altres sinònims, fuetejar, criticar, estigmatitzar, flagel·lar … no se, vosaltres mateixos, escolliu el que més us agradi o com es diu a vegades el que més ràbia us faci, i després si voleu, busqueu la seva corresponent definició.

Tot plegat va començar fa una pila d’anys, més enllà del que el nostre cervell pot imaginar, hi ha una colla d’individus que volen manar, i n’hi ha una altra colla que volen impedir-ho per així manar ells, i per acabar una gran massa de persones, tots nosaltres, que ens volen calladets i submisos.

Quan tot això no flueix amb suavitat, hi ha qui busca brots, no se si vermells o blaus, però que en ocasions es tornen morats o negres per a la ciutadania, brots que els permetin ancorar les cadenes, ancorar els seus tentacles en ocasions depredadors, per arrelar les idees que més els hi convinguin.

Ara mateix, assistim a una trifulga entre els mandataris d’aquest país i els que els volen fer fora, no se si amb raó o no, però s’investiga a una senyora que casualment es la dona del president de l’estat, i tot i que la fiscalia segons la premsa no hi estat d’acord, els acusadors ubicats en un anomenat pseudosindicat i algun magistrat tiren endavant.

No se si aquesta senyora es culpable o no, no se si aquesta senyora ha fet el que diuen, per això hi ha jutges, fiscals i policia, per investigar-ho, jutjar-ho i penar-ho si s’escau. I ara en aquesta investigació volen fer declarar com a testimoni al seu espòs, o sigui al president de la nació. Es curiós que hi ha qui pugui declarar de viva veu o per escrit, quan jo vaig anar de testimoni a judicis per atracaments mai em van oferir fer-ho per escrit, com deia ara el volen fer declarar per unes possibles reunions o trobades amb altres possibles imputats, i la línia per poder fer el testimoniatge per escrit o presencialment, sembla ser que es si aquest senyor va assistir a la reunió com marit o com a polític … ens volen prendre el pel, oi? on es la separació entre els papers d’espòs o de polític en el decurs d’una conversa, tenint en compte que diuen que la xerrada es va fer en un espai, en una casa on viu el president del país?

I per més rifada, per riures encara més a la cara dels ciutadans, tota aquesta colla i sort de la premsa que no deixa de recordar-ho, a la llei hi ha una dispensa a no declarar en fets que impliquin parelles, pares i fills … així com es que el criden a declarar com a testimoni? això no es malbaratar diners públics? es parla de presumpte tràfic d’influències en cadena, això sol, segons el que he llegit a la premsa que manifesten els denunciants, no significa que aquest senyor, al que ni conec ni a priori li tinc més estima que a la resta de polítics estatals, estava actuant definitivament com a representant governamental?

Obrim els ulls, mirem, pensem, avaluem a tots els estaments públics, avaluem a tots aquells i aquelles que es creuen amb el dret a manar i que volen que callem, paguem i diguem sempre amen, obrim els ulls, pensem que per això no necessitem permís de ningú, i exigim que d’una vegada per totes, d’aquesta colla que manen o volen manar, toca aplicar allò de qui la fa que la pagui, no podem continuar tenint mantinguts en càrrecs de poder i que no sempre anteposen el benestar social al seu propi benestar. N’he trobat i n’hi ha a tot arreu, i per això hem de poder prescindir d’aquelles servidores i servidors públics, els quals la seva prioritat no es donar un bon servei a les persones, no, la seva prioritat es preservar el seu estatus personal professionalment parlant, i el benestar del seu reduït nucli més íntim i familiar. Imatge de  Breedstock ia generada a Pixabay.

Publicat a

Humiliació

Avui, com cada dia, tot fullejant la premsa escrita, m’he fixat, no se el motiu però m’ha cridat l’atenció, un article que d’entrada presenta aquest títol, abjecció, no l’ubico en l’article i busco que vol dir i trobo que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ho defineix com «pervingut al darrer grau de l’abaixament, baix, vil, digne del més gran menyspreu” i com que no ho acabo d’entendre, ho busco també al diccionari de la Real Acadèmia Española, i aquí ho defineix com a “baixesa, enviliment extrem, humiliació.”

Arribat a aquest punt, llegeixo íntegrament l’article i encara em perdo més, veient en un principi el remarcat “Si Sánchez compra la investidura passarà a la historia; com els pactes de Baiona” a les hores no se si el titular i consegüentment l’escrit sencer, pretén ser un tipus de qualificació cap al Sánchez, o realment no entenc res, llevat del remarcat indicat, que es la darrera línia de l’article, la resta fa referencies a les abdicacions de Baiona el maig de 1808, eren un parell de reis, pare i fill, i la veritat és que segons l’article, pare i fill es van mostrar indignes, covards i servils, però el pitjor és que només van perseguir el seu interès personal, sense atendre per a res a l’interès general d’Espanya. Que vol dir que si ara el Sánchez pacta amb els independentistes es equiparable a aquells antics pactes de Baiona? que diu que van ser un dels casos d’abjecció més extrems de la història espanyola, en la doble accepció de la paraula: van ser una “baixesa”, un cas de “enviliment extrem” dels seus actors, i una “humiliació” per als espanyols que van sofrir els seus efectes.

Realment ens vol fer veure que els problemes dels espanyols son nomes per aquest motiu? No hi tenen res a veure els polítics que com a mínim fa cinquanta anys que algun d’ells li podríem endossar una actitud d’abjecció total? i que només han perseguit el seu interès personal, sense atendre per a res a l’interès general d’Espanya?

Soc respectuós amb les opinions dels altres, però això no vol dir que no vulgui exposar i defensar les meves, crec que focalitzar els problemes del Sánchez i dels espanyols amb uns possibles pactes, es no voler aprofundir en la verdadera realitat dels problemes que patim la gent que vivim en aquest país. Es vol parlar de pactes? dels pactes fets en aquests darrers 50 anys, en tots els sentits i en totes direccions? segur que volen destapar la caixa de trons? Imatge de prawny a pixabay

Publicat a

Dotze homes sense pietat

Una pel·lícula, crec que de l’any 1957, que explica que dotze membres d’un jurat han de jutjar un adolescent acusat de matar el seu pare. Totes excepte una de les persones, estan convençudes de la culpabilitat de l’acusat. La dissident intenta amb el seu raonament, introduir en el debat un dubte raonable que faci pensar a la resta del jurat, perquè canviïn el significat del seu vot. Suposo que algú es preguntarà, i ara, de que va això? resulta que aquest vol fer-se passar per un expert cinèfil? no, no es res d’això, el que passa es que buscant cosetes a les xarxes, em van sortir referencies a aquesta pel·lícula, i això em va fer pensar, i si li donava la volta al títol, i si el feia mes local? i així ho vaig fer, i em va venir la rauxa de transformar-lo en: tretze regidores i regidors sense unitat. No es tracta de furgar enlloc, es tracta nomes de reflexionar, ja n’he parlat en altres ocasions, però de tan en tan m’ataca un dubte, i es si totes les regidores i els regidors del nostre poble tenen ben assumit que han de treballar per la ciutadania, per tota la ciutadania, per qui van votar una opció, o una altra, o fins i tot les que es van abstenir, que en les darreres eleccions crec que van ser mes del 30% del cens, la majoria va optar per aquesta opció …. i això no ens fa pensar? si, ja se que sovint es diu que això es amb motiu de la desafecció que la ciutadania te envers la política i els representants electes, però no ens enganyem, ni s’enganyin, si hi ha desafecció, de qui es la culpa? M’agradaria que algun dia, pugues escriure que a Sant Fruitós tenim un ajuntament unit, que tots van en una sola direcció, crec que seria la millor opció, no ja de present, sinó una molt bona opció de futur. Senyors regidors i senyores regidores, m’ajuden a aconseguir aquest titular? Podré realment algun dia escriure aquest titular?. Gràcies. Montpeità 1508

Publicat a

Sentit del deure

Avui llegia a la premsa que el Rei d’Espanya, ha fet una crida al sentit del deure dels líders polítics espanyols; suposo que sa “majestat” el que en realitat volia dir, i no quedaria be que ell ho digues en públic, es que tota aquesta colla de personatges que s’autodenominen polítics de carrera, de classe o de vocació, es deixin estar d’històries, deixin de ser, en la millor de les consideracions, una colla de ineptes i de fracassats. Primer, perquè tot el que ja fa algunes dècades que passa al país, no te nom, es una vergonya; si ja se que uns donen la culpa els altres, i a l’inrevés; que la crisi va esclatar ara fa una dècada, però la llavor de tot el que ha passat aquests darrers anys, la van sembrar fa mes temps, no oblidem les modificacions de la llei del sol, i cap dels polítics d’aquella època ha donat la cara. Però un cop tot això ha esclatat i no s’han buscat culpables polítics, i als ciutadans ens han castigat amb retallades i impostos, es vergonyós que ells, els politiquets de joguina, encara ara estiguin parlant de si toca fer pactes de partits, entre els que hi ha, o hi ha hagut personatges sospitosos de corrupció, per poder formar govern; recordem que ja portem quasi 10 mesos amb un govern en funcions, que a mes es nega a donar explicacions del que fa, precisament per estar en funcions, o sigui per tenir un interinatge, que crec que son els únics als que es veu que una feina interina, no els obliga a donar explicacions als seus caps, o sigui nosaltres, els que els vàrem elegir, i els que els paguem ….. i be, per cert, molt be. Aquesta colla de noietes i noiets, polítics ben pagats, ens han fet anar a votar dues vegades, o sigui que han fracassat en la seva feina en dues ocasions, i ara anem camí de la tercera; que mes necessitem els ciutadans per obrir els ulls i fotre´ls fora?, quin dret es creuen que tenen, que tot i no fer la feina encarregada, no pleguen, i el mes penós, no els podem privar de que es tornin a presentar, tot i haver demostrat que son una colla de ineptes; que esperem a deixar de votar a persones nefastes pel nostre país i pel nostre futur i el dels nostres fills. “Majestat” si vol fer un favor al poble, demani a aquests polítics que pleguin, que se´n vagin a casa seva, que Deu agafi confessats als seus familiars, i que deixin pas a nous personatges, a veure si son capaços de fer les coses mes ben fetes; tots hi sortiríem guanyant. Montpeita-1335 (23/09/2016)