Baixa participació extremenya

Ara li ha tocat a Extremadura, un altre dia ho veurem en una altra comunitat, la qüestió es que quan els dirigents preveuen no se sap ben be que, be si, preveuen que poden aconseguir més vots dels que aconseguirien més endavant, assenyalen un dia perquè els “súbdits” vagin a votar i així sembla que el poder sigui del poble, quina mofa.

I perquè dic que es vota quan els dirigents preveuen mantenir o augmentar unes rendes en vots, que si deixessin finalitzar el període previst al començament de la legislatura podrien perdre? de fet els que ho tenen que explicar son ells, a veure a Extremadura van votar, si no vaig errat, el maig de l’any 2023, i les legislatures son per quatre anys, perquè volen que es torni a votar ara? una legislatura de quatre anys son 48 mesos, a Extremadura nomes han passat 30 mesos, perquè les eleccions ara?

Si rasquem una mica en el que diuen els partits polítics, hi veurem de tot, tothom vol tenir la seva raó per convocar noves eleccions quan no toca, tots es creuen legitimats a incomplir les promeses i els compromisos adquirits i ens volen fer ballar com baldufes, volen que siguem uns titelles dels seus capricis i de les seves martingales.

M’he posat a escriure aixo quan he vist la comparativa de les dades de participació d’enguany amb les de fa nomes dos anys i mig, avui a l’hora de dinar la participació era del 35% i l’any 2023 a la mateixa hora era superior al 40% i la pregunta es clara, que esta fallant en el sistema polític de l’estat perquè la gent cada vegada se’n allunyi més? precisem més i demanem-nos en que estan fallant els polítics de l’estat perquè els ciutadans, encara que ells ens vulguin veure com els seus “súbdits”, cada vegada ens els creguem menys i ens acabem apartant de les seves decisions que ens van perjudicant cada vegada més.

El titular del diari ARA es prou eloqüent “Gairebé sis punts menys de participació fins a les 14 h a les eleccions d’Extremadura: a qui pot perjudicar?” d’entrada la resposta es obvia, tot i que en realitat pugui acabar sent confusa i obscura pels electors, es inequívoca referent precisament a les conseqüències pel poble, qui hi perd i molt es el poble, els electors, els súbdits, el “populatxo”, primer perquè d’entrada això significa més despeses de les previstes, es va fer una despesa el 2023 i ara es torna a fer el 2025 quan la previsió era no fer-la fins el 2027, ja tenim la primera enganyifa.

Després ens presenten com un dret ciutadà el poder votar, escollir entre uns candidats que trien els partits sense dret a escollir els que creguem que més ens podrien beneficiar com a ciutadans, es a dir res de llistes obertes, has de triar els que ells volen, no els que vols tu,  ja tenim la segona enganyifa.

I en el decurs de la campanya electoral tots van prometre els que els hi va semblar, van prometre el que creuen que volem escoltar el poble, encara que saben que algunes de les promeses mai es podran complir, tot dependrà de les possibles aliances i pactes que es vegin obligats a fer, ja tenim la tercera enganyifa.

No acabaríem mai, però jo si que acabaré, mireu els components d’aquest col·lectiu quan veuen o intueixen que fan les coses diguem no gaire ben fetes, mai cauen en la temptació de que plegar, la majoria s’aferra al càrrec, a la “poltrona” que es diu, perquè serà? hem d’anar a votar i procurar donar veu als que s’ho mereixen, encara que tinc que reconèixer que el més lògic es que ens refredem, es que ens anem allunyant de la classe política, però no oblidem que amb aquesta postura, els únics que hi perdem som nosaltres, el poble, els ciutadans, deixem de ser els súbdits calladets que ells volen i convertim-nos en els seus veritables amos. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

El veïnatge desprotegit

A vegades ens costa de veure-ho, quan ho veiem ens costa d’acceptar-ho, i tan si ho acceptem com no, ens costa d’entendre-ho, perquè no assumim que aquells que han de treballar pel nostre benestar, aquells que han de treballar per emparar els nostres drets, facin figa amb les seves obligacions.

Llegiu l’article de la Martina Alcobendas que amb el titular “col·lapse a Mollerussa: per què l’alcalde demana al Govern que intervingui l’ajuntament?” al diari Ara, on explica que “un problema amb la interventora municipal paralitza processos burocràtics com factures, contractes i iniciatives locals” que segons l’alcalde, es degut al bloqueig al qual s’ha arribat dins del consistori degut a la inacció de la funcionària.

Paral·lelament també podrieu veure el ple d’aquesta setmana del meu poble en el qual en un moment determinat l’alcalde qüestiona la tasca de tres tècnics de l’ajuntament, afegint que “quan algú els hi diu prou, marxen tots i desfilen” i continua dient “el fet de que aquest personatges marxessin ens ha sortit barat a tots els ciutadans.”

Son dues situacions que en principi no tenen cap relació directa, són poblacions distanciades per uns quants quilòmetres, més diferencies, Mollerussa té uns 15.000 habitants amb un equip de govern format, crec, per persones de Mollerussa Primer, Junts i PSC, Sant Fruitós amb poc més de 9.000 habitants i amb un govern amb majoria de Gent Fent Poble.

Però si, tenen quelcom en comú, i es el fet de les desavinences o discrepàncies entre les persones que governen i alguns tècnics de l’ajuntament; i aquí es on voldria aprofundir, no tan en si tots plegats ho fan millor o pitjor, o si la gestió dels responsables podria ser millor, segur que si perquè al cap i a la fi no hi ha ningú perfecte, però m’agradaria conèixer el parer dels alcaldes d’ambdós pobles, el parer dels tècnics afectats i perquè no, el parer de la Generalitat davant d’uns fets que poden perjudicar als ciutadans.

Hi ha dues qüestions a plantejar, si la culpa fos dels polítics que ho fan malament, que impedeix als tècnics locals, diguem als d’intervenció i/o als de secretaria denunciar-ho? i si les errades les fan els tècnics, que impedeix als governs locals denunciar-ho? i si ambdós no se’n surten que impedeix que la generalitat hi posi cullerada?

No pot ser que per la inacció d’alguna persona responsable del bon funcionament d’un ajuntament, es tinguin que retirar punts de l’ordre del dia davant la impossibilitat de poder-los votar per falta de tràmits administratius, després de diversos amonestaments, els informes reclamats no arriben, i “l’alcalde demana ajuda perquè el bloqueig és total i absolut». Tampoc hem d’acceptar que tenint tècnics suposadament ben formats, es tingui que requerir informes a lletrats externs.

No se si en ambdós cassos la culpa es dels polítics o dels tècnics, no hi entenc, no se que coi ha passat perquè en ambdós cassos unes relacions teòricament correctes, professionalment parlant, es torcin amb tanta intensitat que arribin a fer perillar la bona governanta dels pobles, amb el perjudici que això pot significat pels veïns i veïnes afectats. Escoltin tots tenen un sou més que correcte, mirin-se el full de nomina o de compensacions econòmiques i intentin esbrinar quina es la finalitat d’aquestes remuneracions, intentin esbrinar que es el que toca fer i no fer com a contraprestació pel que cobren. Imatge de skyliner222222 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Que tenen les Fundacions

Si, m’ho pregunto sovint, quin atractiu tenen les Fundacions per a els partits polítics, perquè molts, la majoria, principalment els més grans oficialment en tenen com a mínim una, també podríem valorar les que tot i no ser directament del partit, si que estan sota la tutela o direcció d’algun mandatari, present o passat, de la formació en qüestió.

He buscat a les xarxes hi ha trobat algunes Fundacions que els mitjans diuen que estan relacionades amb partits polítics, no se si hi ha algun error o m’he deixat alguna entitat pel camí, però es que n’hi ha tantes que també podria ser, podeu trobar informació a l’article publicat per el Economista amb el titular “els partits polítics disposen de més d’una trentena de fundacions per gestionar el seu patrimoni” o també un de el Debate que diu “el Govern amplia la llei de transparència a les fundacions dels partits” comencem: Fundación Proyecto Reformismo 21, Fundación Pablo Iglesias, Fundación para el Anàlisis y los Estudio Sociales (FAES), Fundación Disenso, Fundación Ideas para el Progreso, Fundación Popular de Estudios Vascos, Fundación Sabino Arana, Fundación Eduardo Obregón, Fundación de Estudios Críticos i per acabar aquesta llista possiblement incompleta hi afegeixo les recentment activades Fundación Atenea o també Fundem la Republica , tot i que encara hi havia més d’una dotzena d’altres fundacions y associacions que sembla ser que no tenien activitat en els darrers anys, algunes de les quals estan en procés de dissolució o extinció.

Les raons per fer una Fundació poden ser diversos, he trobat que un motiu podria ser controlar i supervisar l’activitat de les seves entitats vinculades, assegurant-se així que es duguin a terme els seus fins fundacionals propis i que no s’utilitzin per a altres finalitats, també sembla ser que podria servir per a gestionar recursos i béns immobles o altres recursos per a la formació; altres diuen obertament que es per ajudar al canvi i aquest canvi passa per una entesa entre la primera i la tercera força política del país, s’han d’acabar les hostilitats entre aquells que estan cridats a formar un nou govern.

D’entrada caldria entendre que es i quina finalitat ha de tenir una fundació, buscant per les xarxes he trobat definicions a tort i a dret, una diu que és una entitat constituïda sense afany de lucre per gestionar i canalitzar recursos cap a una causa específica. El seu principal objectiu és el bé públic, abastant àrees com l’educació, la salut, el medi ambient o la cultura. Si volem acceptar aquesta definició, sense afany de lucre, pel be públic, educació, salut, medi ambient, cultura … que coi fa necessària una Fundació per un partit polític? els partits polítics no han de ser precisament els gestors de totes aquestes àrees? es tracta de marcar la línia a seguir pels seus fidels? es tracta d’allò que se’n diu adoctrinar a la societat en benefici del partit al que estan més o menys vinculades? sense oblidar que seria interessantíssim conèixer com es financen aquestes fundacions? no se on he llegit quelcom de transparència, ho compleixen totes aquestes Fundacions i tots els partits polítics? i els dirigents més enllà de qualsevol qualificació humana ho compleixen també? Imatge de geralt  d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Tornem-hi amb la jornada laboral

Fa pocs dies ja comentava això de la reducció d’hores de feina, al meu article “Això de la reducció de jornada …” però es que avui després de llegir el que diuen que ha dit el president de la CEOE, segons l’article publicat per la Cadena Ser “Garamendi desferma la polèmica amb la seva crítica a la reducció de jornada: Tu creus que l’Alcaraz treballa 37 hores i mitja a la setmana?» no puc quedar-me calladet, d’entrada no dubto pas que aquest bon senyor treballi, no se si molt o poc, suposem que ho fa, però segur que no cobra el salari mínim, no se pas perquè m’ho imagino.

Per altra banda al programa “Mañaneros 360” deien que actualment es fan milers d’hores extres no remunerades, o sigui que els treballadors treballen més hores de les que diu el conveni, i això agreujat amb el fet de que no les cobren, escoltin això no deixa en gaire bona posició a les empreses que ho fan. El presentador deia que a Espanya de mitjana es treballen 6 hores gratis cada setmana, diu també que més de 400.000 treballadors fan hores extres no remunerades, que significa el 47% de les hores extres treballades, la qual cosa equivaldria a uns 70.000 llocs de treball perduts.

Dues versions de la situació laboral al país, no se si les dades del programa televisiu estan allò que anomenem esbiaixades, el que si que tinc clar es que les manifestacions que presumptament ha fet el senyor Garamendi estan fora de lloc, ha pixat fora de l’orinal, perquè dir que els espanyols no volen treballar es una fal·làcia, i posar com a exemple al que crec que es el número del tenis mundial es una animalada, ha vingut a dir que “és la cultura de l’esforç, de patir, de saber què perds, què guanyes» home com diu el presentador de rtve el salari del tenista no deu ser el salari mínim, ni el del senyor Garamendi tampoc.

Entenc que aquest senyor ha de defensar els interessos d’allò que s’anomena la patronal, al cap i a la fi per això cobra, i no poc, ara be defensar quelcom amb fal·làcies com aquestes, crec que es enterrar una mica més la credibilitat tan la d’ell com la de la mateixa CEOE, perquè després d’aquestes burrades amb quins ulls ens hem de mirar a les empreses? i això sense oblidar que les empreses es muntem no com un servei social o obra social, es munten per guanyar diners, tan legítim com que els treballadors vulguin un salari digne i just. Imatge de Skibka d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.