Ara li ha tocat a Extremadura, un altre dia ho veurem en una altra comunitat, la qüestió es que quan els dirigents preveuen no se sap ben be que, be si, preveuen que poden aconseguir més vots dels que aconseguirien més endavant, assenyalen un dia perquè els “súbdits” vagin a votar i així sembla que el poder sigui del poble, quina mofa.
I perquè dic que es vota quan els dirigents preveuen mantenir o augmentar unes rendes en vots, que si deixessin finalitzar el període previst al començament de la legislatura podrien perdre? de fet els que ho tenen que explicar son ells, a veure a Extremadura van votar, si no vaig errat, el maig de l’any 2023, i les legislatures son per quatre anys, perquè volen que es torni a votar ara? una legislatura de quatre anys son 48 mesos, a Extremadura nomes han passat 30 mesos, perquè les eleccions ara?
Si rasquem una mica en el que diuen els partits polítics, hi veurem de tot, tothom vol tenir la seva raó per convocar noves eleccions quan no toca, tots es creuen legitimats a incomplir les promeses i els compromisos adquirits i ens volen fer ballar com baldufes, volen que siguem uns titelles dels seus capricis i de les seves martingales.
M’he posat a escriure aixo quan he vist la comparativa de les dades de participació d’enguany amb les de fa nomes dos anys i mig, avui a l’hora de dinar la participació era del 35% i l’any 2023 a la mateixa hora era superior al 40% i la pregunta es clara, que esta fallant en el sistema polític de l’estat perquè la gent cada vegada se’n allunyi més? precisem més i demanem-nos en que estan fallant els polítics de l’estat perquè els ciutadans, encara que ells ens vulguin veure com els seus “súbdits”, cada vegada ens els creguem menys i ens acabem apartant de les seves decisions que ens van perjudicant cada vegada més.
El titular del diari ARA es prou eloqüent “Gairebé sis punts menys de participació fins a les 14 h a les eleccions d’Extremadura: a qui pot perjudicar?” d’entrada la resposta es obvia, tot i que en realitat pugui acabar sent confusa i obscura pels electors, es inequívoca referent precisament a les conseqüències pel poble, qui hi perd i molt es el poble, els electors, els súbdits, el “populatxo”, primer perquè d’entrada això significa més despeses de les previstes, es va fer una despesa el 2023 i ara es torna a fer el 2025 quan la previsió era no fer-la fins el 2027, ja tenim la primera enganyifa.
Després ens presenten com un dret ciutadà el poder votar, escollir entre uns candidats que trien els partits sense dret a escollir els que creguem que més ens podrien beneficiar com a ciutadans, es a dir res de llistes obertes, has de triar els que ells volen, no els que vols tu, ja tenim la segona enganyifa.
I en el decurs de la campanya electoral tots van prometre els que els hi va semblar, van prometre el que creuen que volem escoltar el poble, encara que saben que algunes de les promeses mai es podran complir, tot dependrà de les possibles aliances i pactes que es vegin obligats a fer, ja tenim la tercera enganyifa.
No acabaríem mai, però jo si que acabaré, mireu els components d’aquest col·lectiu quan veuen o intueixen que fan les coses diguem no gaire ben fetes, mai cauen en la temptació de que plegar, la majoria s’aferra al càrrec, a la “poltrona” que es diu, perquè serà? hem d’anar a votar i procurar donar veu als que s’ho mereixen, encara que tinc que reconèixer que el més lògic es que ens refredem, es que ens anem allunyant de la classe política, però no oblidem que amb aquesta postura, els únics que hi perdem som nosaltres, el poble, els ciutadans, deixem de ser els súbdits calladets que ells volen i convertim-nos en els seus veritables amos. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.
