Avui, com cada mati, tot llegint la premsa en paper, val a dir que tot i que cada dia les xarxes ens inunden de posts, vídeos, notificacions … a l’hora d’esmorzar continuo agafant el diari de tota la vida, el paper, aquell paper que no saps d’on surt, de tallar arbres? material reciclat? be, com deia tot llegint la premsa escrita, sempre trobes articles i opinions que et criden l’atenció, i avui no es pas diferent, i dos titulars m’han impactat.
El primer diu que la candidata republicana dels EUA de 51 anys, exigeix un “canvi generacional” a la Casa Blanca, i demana que es faci un test mental als polítics de més de 75 anys.
El segon, un article d’opinió referent a com retallar despeses a nivell de país, parla d’un professor d’economia japonès, que ara fa uns dos anys deia que l’única manera d’enfrontar l’envelliment de la població japonesa seria que els vells se suïcidessin en massa, tot afegint més recentment que l’eutanàsia en certs casos hauria de ser obligatòria.
Ambdós casos no tenen cap lligam, excepte que els dos volen prescindir dels vells, fan nosa. A veure, em preocupa, un ja te una edat, a quina edat un es vell? de fet la percepció de l’edat es va modificant amb el pas del temps. Recordo que quan era un jovenet, veia els “homes” que feien la “mili”, abans es feia la “mili”, es a dir s’anava a fer-se “home” o això es deia, com deia quan era jovenet els veia “grans”, després en el transcurs dels anys vaig anar a fer la “mili” i la veritat es que aquells homes ja no em semblaven tan grans, al contrari els veia massa joves, teníem vint anys … i ara, al mirar als “nois i noies” d’aquesta edat, nomes veig joves amb un futur incert.
No se si aquesta visió es cosa de l’edat, es cosa de fer-se vell, o es cosa de que qui ens governa no en sap prou, i en el fons no l’importa ni la quitxalla, ni el jovent, ni molt menys els vells.
Com deixen entreveure tan la política americana com el professor d’economia japonès, els vells tenim xacres, calen diners per medecines, per guarir malalties, per pensions … som una despesa innecessària que cal erradicar, així podran destinar més diners a mantenir un sistema pels escollits, a fabricar i utilitzar armament, i a tot allò que pot enriquir a uns quants, tampoc es tracta de gastar gaire en educació, vetllant que el que es transmet als estudiants jovenets, sigui allò que convé a la societat, a la seva societat.
Demano, i si féssim un test mental a tots els polítics? i si promoguéssim l’eutanàsia entre tots els que busquen destruir aquesta nostra societat? que hi dieu els vells? els vells estem plens de vivències, de moments viscuts, moments de tristesa, moments de joia, experiències, tenim opinió, tenim tot el nostre futur a les nostres mans i al nostre cap, afrontem aquest futur amb ganes, amb força, no deixem que quatre polítiquets de joguina ens prenguin aquest futur, si no els hi agrada la societat que han trobat, que la transformin, que la millorin, que demostrin que els “vells” no en sabíem, que estàvem equivocats, però no, per tal de que no puguem criticar el que fan malament, ens volen fora, ens volen morts. Imatge de Gerd Altmann a Pixabay
