Etiqueta: Participació

Publicat a

No sempre s’està encertat

Ja se que em fotre en un jardí ple d’espines, però en ocasions tots tindríem que valorar si les justificacions dels nostres actes son encertades o no.

Aquests darrers dies, no, siguem realistes, fa molt de temps, mesos, fins i tot anys, que el col·lectiu de la docència reclama millores, diverses reclamacions que fan un farcell força embolicat i complicat, ratis d’alumnes, colònies, suport insuficient per l’escola inclusiva i salaris, segur que em deixo quelcom al tinter, però no afecta a la legitimació de les reclamacions manifestades, al contrari si hi afegim més reivindicacions més dret a protestar.

Tinc amics docents, no els vull pas menystenir ni que s’enfadin, ells ja saben com penso, i es que sense cultura els ciutadans estem perduts, per això m’agradaria defensar-los també fent dues reflexions critiques; primera, vaig llegir fa uns dies en algun mitja de comunicació que algun representant sindical presumptament havia manifestat que cobrava més un mosso en practiques que un mestre, no se si es cert o no, es indiferent, perquè posats a comparar també podrien fer la comparativa amb algun professional dels que cobren el salari mínim, que son molts, i crec que tots mereixent el mateix respecte que els docents, per la qual cosa no feu comparatives, no toca.

La segona reflexió es referent al que llegia avui a la premsa, i es que els representants dels docents en aquesta consulta heu fet com els polítics que critiqueu, i això no pot ser, no caigueu en aquesta trampa, i es manipular les dades. A veure s’ha dit que un xic més de la meitat del professorat ha votat per tombar el preacord amb el govern; fem números, es diu que el cens es d‘uns 100.000 professors, hi van votar un 61%, primera dada l’abstenció va ser de quasi un 40%, similar a les convocatòries electorals en política, tornem a les dades que ara ens interessen, això vol dir que van votar uns 61.000 professors aproximadament, i dels votants el 65% van votar per tombar el preacord, o sigui uns 39.500 docents. I això ens porta veure que més de 60.000 professors no van votar, passotisme, frustració, demostració de que …?

Defensaré sempre als mestres, nomes els hi diré que tinguin raonaments de pes per a les seves reivindicacions, criticaré sempre als polítics, soc dels que opino que tard o d’hora ens fallaran i vull pensar que es per ineficiència i tossuderia, i tot i que els esdeveniments que succeeixen fa anys políticament parlant, ens puguin fer desviar el pensament i la suspicàcia cap a raonaments confusos i malintencionats, cal que tots plegats ens deixem de fer volar coloms, i assumim que es feina i responsabilitat de tots plegats el fet de que la primera cosa que ens hauria de preocupar, que es la formació dels nostres fills i nets, també sigui una de les més qüestionades per tots plegats, professors, govern i famílies. Imatge creada amb ChatGPT.

Publicat a

Implicació o compromís

Implicar-se, d’entrada es una paraula coneguda per tots i que ràpidament ens porta a entendre, suposadament, el que significa; però si aprofundim una miqueta, no es ben be així, al diccionari sovint hi trobem un doble significat. Per una part diríem que implicar es el fet de comprometre’s en alguna cosa, però per una altra part llegim que també pot ser comprometre a algú en un afer.

Com veieu apareix una segona paraula com es compromís, o algun sinònim com escaient, col·laboració, implicació, participació … i em pregunto que es el que necessitem a casa nostra implicació o compromís?

De fet si ho pensem i ho analitzem en profunditat podríem dir que no és el mateix implicar-se que comprometre’s. El fet de que una persona es comprometi a realitzar una acció, hi ha una alta probabilitat que la dugui a terme, però implicar-se va més enllà, es quelcom més que un compromís, es tracta de tenir la voluntat i motivació necessària per dur a terme l’acció compromesa.

Fa un anys, molts, un cap de l’empresa on treballava, en algunes reunions li agradava fer-nos extensiva una dita que, no se d’on la va treure, aproximadament venia a dir: si per esmorzar mengem un ou ferrat amb cansalada, hem d’assumir que la gallina s’implica donant-nos un ou per fer la truita, però es el porc el que es compromet profundament per poder-nos oferir la seva cansalada. Ja se que això no es pas un compromís romàntic, gens, però aquí no volem romanticisme, volem avançar com a societat, volem avançar com a poble.

Dit tot això, i llegint i opinant també de tota aquesta historia a l’entorn d’un taller fet a la festa major d’una població catalana, amb els seus defensors i detractors, lògicament, i llegint també una de les darreres entrevistes del VilaWeb que parla de les inversions o manca d’inversions estatals a Catalunya, em pregunto, el nostre país que necessita de nosaltres, implicació o compromís?

Esta molt be criticar-ho tot, jo ho faig, no serveix per res però em dona la sensació de que faig quelcom positiu, encara que després tot continuï igual o pitjor. Això em fa venir al cap que a la veïna ciutat i capital de la comarca, l’ajuntament i els organitzadors de l’alternativa, tenen una discrepància de cinc decibels, ho diuen seriosament que a cap cap hi cap, que el que cal no es nomes una implicació en l’afer, si no un compromís real de totes les parts?

I això també ho podem referenciar al fet de que com diuen alguns, els actes reivindicatius de les festes majors son necessaris, sovint per la seva necessitat de donar visibilitat a la trista realitat del dia a dia, amb el to irreverent necessari per tal de a qui li correspongui, faci cas de les reclamacions ciutadanes. I es cert, però no n’hi ha prou a la implicació de dir-ho, d’esbombar el que es podria millorar i no es fa, es necessari que els ciutadans agafem el compromís de treballar pel be comú, el nostre inclòs, i demanem mitjançant les entitats, les associacions, i altres col·lectius existents, a tots aquells i aquelles que ens representen, que al cap i a la fi son personetes igual que nosaltres, que no els hi hem posat per fer bonic, els hi hem posat perquè es van comprometre a millorar la nostra societat, i no en benefici d’uns quants, això seria implicar-se, si no en benefici de tots, encara que perdin les següents eleccions, això si que seria compromet ‘es. Imatge de Hreisho a Pixabay.

Publicat a

Dia Internacional de la Joventut

Si, avui es el dia, avui es el Dia Internacional de la Joventut, que va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ara fa uns 25 anys, aniversari rodo com a celebració, però patètic si valorem el que s’ha aconseguit, res.

Es tracte de promoure la pau, el respecte mutu, la comprensió entre pobles, la participació juvenil, el desenvolupament i la inclusió dels joves en la societat.

Quan al paràgraf de més amunt dic que no s’ha aconseguit res, no ho dic gratuïtament, ho dic perquè segons l’informe anual del Sistema Nacional de Salut, indica que el trastorn d’ansietats s’ha duplicat des del 2016. No anem be.

Ansietat i depressió continuen creixent, perquè? trencament amb la parella, tensions pels estudis, per la feina si en troben, hi ha qui els anomena la generació de vidre perquè entre altres raons la societat els estigmatitza dient que no saben pair la frustració del fracàs, la seva rebel·lia, trastorns de conducta alimentaria i que nomes volen l’èxit sense esforç.

Siguem seriosos, els joves tenen problemes perquè els hi hem creat tots plegats, els adults d’aquesta societat que estem destruint sense miraments. El director de CECOPS, Centre de Consultoria Psicologia, ho explica molt bé, pressionem als fills, els incrustem en el seu caparro que esta en formació que son els millors en tot, els adults ens convertim en mestres, en entrenadors, en psicòlegs, bajà en uns saberuts i acostumem a traslladar als nostres joves totes aquelles aspiracions i metes que hem estat incapaços d’aconseguir amb el nostre propi i únic esforç, tots els nostres fracassos els descarreguem en els nostres joves, i quina culpa tenen ells de la nostra estupidesa.

Que fem els grans pels nostres joves ? els omplim de extraescolars, les poques estonetes que passem amb ells estem més pendents del mòbil que de la quitxalla. Als joves no els hi es necessari ni els hi fa cap be fer posturegi, ara sembla que tots hem de fer vacances per força, ara sembla que tots hem d’acceptar uns estàndards físics que sovint els porten a frustracions per no estar contents amb el seu cos, i principalment les noies no cal que es maquillin des de petites ni que es plantegin si necessiten retocs estètics.

En la majoria d’ocasions els culpables som els grans, per acció o per inacció, i com diu la Gloria de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica, mirem be tota la casuística d’abandonaments, assetjaments, maltractaments, successos traumàtics o divorcis conflictius … no cal que els grans dediquem moltes hores a treballar amb l’excusa de que ho fem pel be de la família i els fills, no, sovint ho fem per egoisme personal, per tenir més, per figurar més, i quan els joves son petits, la veritat es que nomes reclamen amor, recolzament i temps, i es el que els hi neguem. Canviem el chip, el nostre jovent s’ho mereix. Imatge de sweetlouise a Pixabay.

Publicat a

Ni participar, ni opinar

Això es el que, genèricament, vol la classe política dels ciutadans, ni participar ni opinar. Si algun polític ho llegeix, possiblement dirà que si que podem participar, podem anar a votar cada quatre anys o cada quan ells volen, al cap i a la fi, son ells els polítics, els que marquen els “tempos” electorals; també ens poden dir que ens apuntem a fer de polítics, això si, hem de començar pel nivell basic, o sigui per les seccions locals, a no ser que tinguem padrins o padrines, que ens donin suport i ens empenyin a pujar els graons amb més rapidesa.

Sigui el que sigui el que vulguem fer seguint les seves instruccions, indicacions i consells, tot passa per jugar al joc que ja tenen muntat, no ens permeten que trenquem la baralla, ui que he dit, recordo que un que va dir que per fer una truita primer s’han de trencar els ous, crec que el van acusar de terrorisme.

A tots els nivells podríem trobar persones que tenen la voluntat d’ajudar als altres, de treballar en benefici de la comunitat, però sovint la senda per la qual transiten diàriament, fa que alguns vagin oblidant les bones intencions, ja que se superposen condicionants de tot tipus, i això fa que les decisions no sempre siguin única i exclusivament en benefici de la societat, en benefici de les persones.

Quan comences a escriure un dia i acabes l’endemà, com a passat en aquesta ocasió, els continguts publicats a la premsa poden fer-te modificar alguna de les opinions o propostes que tenies pensades com a idea de l’article en qüestió.

Però centrem-nos en el tema de la proposta d’avui, a la classe política ja li va be que la ciutadania ni participem ni opinem. Ells ja tenen els seus programes per esbatussar-se públicament, no se si en els cercles reduïts, íntims o privats, son menys bel·ligerants amb el “contrincant” del que ho son públicament, però fixem-nos que quan surten a la palestra del circ polític, tot són abruptes en contra de la resta de partits, i no ens enganyem ho fan tots, però massa sovint hi ha dues coses que no fan.

Primera explicar be, de pe a pa, amb profunditat, que es el que ells pensen fer concretament, per millorar realment la societat, la vida de la ciutadania. Si, ens diuen unes quantes frases tòpiques i típiques … crearem un equip de treball per fer el seguiment i millorar les necessitats d’algun col·lectiu, o de dos, o de tres, o redistribuirem els pressupostos i els actius humans per assolir un millor nivell de qualitat, però sense especificar clarament que es el que faran.

Segona, mai, mai, recullen les opinions dels electors, dels ciutadans, dels usuaris, com a molt diuen que fan algunes enquestes, ens ho hem de creure, però curiosament som molts els que mai, mai ens han fet cap d’aquestes famoses enquestes, a qui pregunten? als amiguets o amiguetes?, a la gent quan torna d’una festa? a les persones que fan la cues quilomètriques de sortida o retorn del cap de setmana?

Si realment volen conèixer el que pensa la ciutadania, perquè no els convoquen a reunions en petit comitè i els escolten? i que siguin publiques, no ens enganyem això que ho facin tots els partits, tots els polítics, però no volen preguntar a la gent perquè es creuen en possessió de la veritat absoluta, difícil quan tots pensen tenir aquesta veritat. El que si que acostumen a tenir, es el control mediàtic sobre els pobres súbdits. Imatge de broesis a pixabay.

Publicat a

I ara que ?

Es fresc, fa pocs dies tots podíem, tots teníem el petit dret, i dic petit perquè els que manen a nivell estatal, no ens volen pas donar mes poder als ciutadans, no fos cas que ells perdessin els seus privilegis; com deia, teníem el dret a manifestar el nostre suport a determinades persones que darrerament ens van presentar les seves propostes respecte a que es el que creuen que li convé, de cara al futur, al nostre poble. Arreu dels territoris espanyols, també es va votar les possibles representacions a les Juntes regionals corresponents. S’han omplert pagines i pagines de diaris, també hores i hores de televisió, per analitzar totes les dades de les eleccions, però tothom deixa en el sac de l’oblit una dada que sempre es molt representativa del sentiment del poble, i es la participació, o millor dit l’abstenció. Una ullada ràpida ens deixa veure que tot i que a Espanya l’abstenció ha augmentat, de fet ja era mes reduïda que a Catalunya, al nostre petit país hem passat del 45% l’any 2011, al 41,50 enguany; les dades a nivell provincial i comarcal son similars, com també ho son a nivell local. Es molt fàcil d’entendre, quasi la meitat de la població no va a votar; tan desenganyats estem? S’ha parlat i es parla de que ha finalitzat el període del bipartidisme, les dades estatals han de fer reflexionar als partits diguem-ne antics: els populars s’han quedat un 40% per sota dels resultats del 2011, i els socialistes un 12%, o sigui que tot i perdent vots els socialistes, qui mes cau, son els populars. Les dades de Catalunya, també presenten xifres per reflexionar, els convergents tenen un 16,65% menys i els socialistes un 36,30% menys; per la seva part, altres llistes han augmentat la seva representació, i molt; entesa, esquerra, ciutadans i la cup, comencen a tenir el seu pes al mapa català; i una referencia als populars, que han tingut quasi la meitat de vots que a les anteriors eleccions, ara han obtingut un 7,48% dels vots, que en realitat nomes es un 4,26% del cens. I a nivell local, primer de tot, felicitar als partits per la rapidesa amb que han retirat la propaganda electoral; i en segon lloc, que en aquestes eleccions amb quasi el mateix nombre de votants que a les de fa quatre anys, la primera dada ha de ser reflexionar envers l’abstenció, si ja se que es similar a la resta de Catalunya, però no per això els partits locals no hi han de pensar; que pensem que han de fer perquè el poble donem mes valor a l’anar a votar en properes convocatòries?, o en participar mes activament en el dia a dia social del poble; la segona dada, es que com a quasi tot arreu, i aquí ja es repeteix per segona vegada consecutiva, no hi ha majoria de cap llista per governar el poble, el que farà necessari pactes futurs. Que vol dir això, que els ciutadans ja no creuen en majories?, que transmeten als polítics, que treballin conjuntament en benefici dels ciutadans? Siguin quins siguin els resultats, siguin quines siguin les instruccions que el poble transmet als polítics, sigui el que sigui el que els representants elegits entenen, i siguin els que siguin els pactes de futur, i aprofitant la pregunta del presentador del darrer debat al Nexe, qualificada per ell mateix com una mica punxent, voldria transmetre una reflexió a tots els representants de les llistes que entraran a la casa de la vila: tenen clar que tots els elegits, formen part d’una llista unitària que es diu Sant Fruitós de Bages?, i estan disposats a deixar al carrer, a fora la porta de l’Ajuntament, tot allò que no sigui beneficiós pel poble? (Montpeita 1314 – 29/05/2015)

Publicat a

Ara toca

Ara ens toca a nosaltres; ja fa temps que tothom en parla, tothom hi diu la seva, tothom ha buscat o ha escoltat arguments per tenir una opinió; be, potser molts nomes han volgut escoltar els arguments que mes li convenen d’acord amb les seves conviccions, com passa a tot arreu, no ho se, la qüestió es que tenim arguments, si més no per pensar, que es molt necessari. Ara ja sabem els resultats d’Escòcia, hi ha més gent que ha votat que no (55%) que no pas que si (45%), encara que el més important es el fet de que han votat quasi el 85% dels electors, aquesta xifra de participació es a anys llum del que aquí estem acostumats, a les darreres eleccions espanyoles i catalanes, la abstenció va ser aproximadament del 30% ; i el que no podem obviar, es que el jovent ha votat majoritàriament que si; que cada persona en tregui les seves pròpies conclusions. Ara també, ha sortit la noticia de que el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de consultes, hi ha la convicció de que el govern espanyol ho impugnarà, perquè ens diuen que d’acord amb la constitució espanyola, no es pot fer el referèndum a Catalunya. A veure si entenc el que diuen, ens estan dient que si els ciutadans espanyols, catalans inclosos, creuen que els polítics que estan dirigint la nació ho fan malament, no tenen dret a manifestar públicament la seva disconformitat?, que no tenen dret a fer-los fora del govern?; dubto molt de que la constitució espanyola sigui així d’explícita, més que res, perquè si fos així, crec que ho tindríem que denunciar a les autoritats europees, ja que això significaria que la constitució espanyola retalla i escapça descaradament els drets dels ciutadans. Si la constitució espanyola no diu explícitament que els ciutadans espanyols no tenen dret a fer públic el seu rebuig envers els governants que tenim, la consulta entenc que no es pot prohibir; i en el cas de que ho digui, la mateixa constitució es tindria que considerar il•legal, ja que aniria en contra dels drets dels ciutadans, que es qui, segons la normativa europea, te el dret a decidir amb els seus vots. El més trist, no es si els catalans votarem o no, si no ho fem, els polítics espanyols quedaran ben retrats del tipus de democràcia que volen, el més trist es que els polítics no els hi dona la gana d’entendre, que els catalans, i els espanyols si els fan partícips de la realitat sense enganys, segur que estan a favor de qualsevol acció que permeti fotre fora als polítics que han portat la disbauxa, han permès la corrupció i s’han enganxat a la poltrona sense tenir el mínim mirament pel poble que com sempre dic, es qui els ha votat i es qui els manté amb els impostos. Crec que ara toca, ara ha arribat el moment de que el poble, els ciutadans, fem una revolució, pacifica, però revolució al cap i a la fi, aquests personatges que s’han instal•lat als governs del país, els hem de fer fora, i el mitja es votar; després de totes les corrupteles que empastifen el país, perquè creieu que els polítics tenen por del nostre vot?, no creieu que ara toca expressar la nostra opinió, ara toca manifestar el dret a decidir el nostre futur? El més important ja no es nomes si Catalunya serà o no independent; el més important es poder utilitzar el mecanisme legal i conegut per fer fora als polítics que no defensen els nostres drets, o sigui votar, diguem-li referèndum, diguem-li com vulguem, o es que em direu que hi ha algun ciutadà de qualsevol país que no li agrada tenir el dret a decidir? (Montpeita 1.281 de 26/09/2014)

Publicat a

Participació ciutadana

Diada de Pasqua cantada de caramelles i mona. Llegint la premsa, he vist que el diari feia referencia a les declaracions del portaveu d’ERC, en les que deia que quan es faci la consulta d’autodeterminació, no s’ha de fitxar una participació mínima, ja que això seria discutible, tot recordant que no es va pas fixar en els referèndums celebrats fins ara a Espanya. Això es, segons ell, perquè a Catalunya sembla ser que hi ha un 30% d’abstencionisme estructural, la qual cosa donaria més facilitats, per defensar el no, als partits no sobiranistes. Fins ara no havia entrat pas gaire a parlar de la sobirania de Catalunya, però crec que potser es hora de començar a fer-ho. Estic ben convençut que les coses es podien haver fet millor, també es ben segur que podien ser millor per Catalunya i pels catalans; però el que em preocupa, i molt, es que en el cas d’una possible situació d’autodeterminació, els polítics que tenim ara a casa nostra son capaços, en tots els sentits, d’assumir la responsabilitat i el saber fer per tirar endavant aquest repte?, ja sabem que els altres no ho son, vull dir que els altres ja ens han demostrat la seva poca validesa per portar a bon port el benestar de les persones, tan de Catalunya com de la resta d’Espanya, però i els d’aquí?, a mi em preocupa molt saber en quines mans deixem el futur del nostre país, el futur de Catalunya. En un sistema en que tots els partits ens imposen les persones que hem de votar, no s’atreveixen a fer llistes obertes, vull continuar dient que no em sembla ni be ni correcte que amb una senzilla minoria, com el mateix senyor Bosch posa d’exem-ple: el referèndum celebrat a Espanya l’any 2005 per ratificar la Constitució de la Unió Europea, amb una participació del 42%, el si va guanyar amb un 77% dels vots emesos, o sigui realment es va considerar una victòria del SI, amb nomes un 32% dels vots possibles, i es aquí quan jo faig les mateixes preguntes eleccions rere eleccions, es això obténir majoria?, es això suficient per poder dirigir el país?, això es el que es pensen els que viuen de la política que els avala per continuar en el seu estatus? I ara parlem nomes en clau catalana, perquè tinc que empassar-me que la única opció bona es tenir auto-determinació o independencia, de la ma de polítics que en la seva majoria ens els hauran imposat, recordem les llistes son tancades, i no estaran pas disposats a avalar el risc afegit que significa fer tot el camí fins a obtenir l’objectiu programat? No veig gaire clar que deter-minats personatges ens vulguin convèncer de les bondats de la independència; com a català m’agradaria que com a fet diferenciador de la resta d’Espanya, el que tindríem que fer primer, es fer fora tots els involucrats en possibles trames de dubtosa serietat, un cop féssim net, tindríem que aportar a la primeríssima línia política, de nou parlaríem de llistes obertes, a persones amb una gran capacitat de treball, de treball ben fet i amb seny, sobretot amb seny, fent fora als mediocres i als “pilotes”, i un cop tinguéssim gent capacitada, ens poséssim a estudiar amb profunditat i serietat, deixant aparcats els motius polítics, el futur de Catalunya, i un cop fet tot això, i ben explicat a tot el poble català, es quan es podria decidir el nostre futur, si no ho fem així, començarem amb mal peu.

Publicat a

Eleccions

Fa pocs dies que tots nosaltres podíem prendre temporalment el protagonisme als polítics, era tan senzill com utilitzar el mitjà que ells, els polítics, han posat al nostre abast, les eleccions.
I així ho vam fer, i per això hem de començar per repassar dades de participació: la participació en el conjunt de la comunitat europea, va ser del 43,24%, i a Catalunya aquesta participació encara va ser més reduïda, un 37,54% dels possibles votants.
I el polítics ens volien justificar l’alta abstenció, dient-nos que ja era habitual aquesta participació en unes eleccions europees; ens volen prendre el pel, no? vejam, estem davant d’un projecte crec que prou important, com es la construcció de la Unió Europea, i el que ens volen transmetre els polítics es que no patim?, que el fet de no anar a votar, no te cap importància? ostres, ja sabeu que en ocasions em costa molt de fer costat als polítics, però en aquesta ocasió, crec que ja s’han passat massa, que volen? que la gent que els votem i els paguem no els molestem? que es el que vol aquesta gent?
A veure si tenim en compte que a Catalunya hem tingut una gran abstenció, i no es una afirmació gratuïta, ja que han deixat d’anar a votar molt més de tres milions de persones, ens trobem amb un fet que ha de fer reflexionar als nostres estimats polítics, i es el de que a Catalunya, en aquestes darreres eleccions, el partit més votat, només ha aconseguit el 13,36% dels vots possibles, i les dades globals a nivell d’Europa, tampoc son molt millors.
Son poques dades, però crec que son suficients per reflexionar en els motius que tenim nosaltres per decidir si anem o no a votar. Coneixem un munt d’arguments tan a favor com en contra, per anar a dipositar el nostre vot a les urnes; tothom creu que te la raó, els que estan a favor d’anar a votar, critiquen als que no hi van, i aquests darrers per la seva part també argumenten motius per justificar l’abstenció.
Crec que precisament tenim la sort de poder escollir, escollir en primer lloc, el fet de si volem o no anar a votar, i en segon lloc el poder escollir qui volem que ens representi.
Possiblement, molta gent estaria més contenta poder anar a votar amb llistes obertes, però avui en dia el que tenim son llistes ben tancades, o ets quedes el pack que et donen, o no vas a votar; ep!! això pot ser un dels motius de l’abstenció? senyors polítics, els paguem perquè treballin per nosaltres, a veure si ho fan d’una vegada, i ens comencen a donar el que volem, reflexionin i si hi ha només una possibilitat de que els ciutadans prefereixin llistes obertes, vostès han de creure i a fer llistes obertes, entesos?.
I ara la reflexió final, hem de fer cas al que diuen els polítics? en tenim prou amb una participació tan minsa per legitimar aquestes eleccions europees? no senyors, no, jo crec que no son suficients els vots emesos, per obligar-nos a acceptar als polítics imposats per una norma que ells mateixos han redactat i aprovat; per això no em va sorprendre trobar dies enrera una opinió d’un lector, el qual deia que només es tindrien que nomenar els càrrecs polítics d’acord amb els vots emesos, es a dir si només han anat a votar un 37% dels electors, només es tindrien que nomenar un 37% dels diputats previstos, i que ells coneguessin l’atur en pròpia pell com la resta de ciutadans.
Amb tot això no pretenc pas fer cap defensa de l’abstenció, però tampoc criminalitzar-la; alguns diuen que per demostrar que no estem d’acord amb les accions dels polítics hem d’anar a votar, en blanc, per un altra partit més petit, pel que esta a la oposició, es igual per qui es voti, el que es important, es anar a votar i fer que els que manen perdin i així entendran que no estem d’acord amb les seves actuacions; altres diuen que si no estem d’acord, el que s’ha de fer es no anar a votar i així tots els polítics, entendran que ja toca canviar, que el que ells fan no es el que volem, que han de canviar o plegar.
No se qui te la raó, el que si que jo tinc clar, es que només pel fet de tenir una abstenció superior al 60%, als polítics els hi tindria que caure la cara de vergonya i plegar, plegar perquè ja ens han demostrat que no tenen el favor del poble, i quan els polítics ja han perdut la confiança de la majoria, només els hi queda una opció: PLEGAR.