Càlcul de persones en aglomeracions

Tot sovint es fan actes d’oci, teatre, musica o qualsevol altra tipus d’espectacle, entre els que també hi podem incloure els polítics. Recentment vam poder viure la Diada al nostre petit país, un país gran però en ocasions no tan com ens diuen. Val a dir que aquell dia jo vaig anar a Barcelona, a la Ronda Sant Pere i al passeig de Lluis Companys.

A  l’anomenada plaça d’Espanya no hi vaig anar, he pogut veure imatges i resums a la premsa i a la televisió, i a tot arreu hi havia força gent, molta gent, una gentada. Dit tot això, i em sap greu parlar-ne per dos motius, primer perquè m’agradaria que en determinades ocasions, en determinades activitats hi hagués més participació, i dit això el segon que no m’agrada es que es faci volar coloms o es transmeti informació i dades desajustades.

Això passa sempre, organitzi qui organitzi qualsevol acte, i n’he organitzat més d’un, sembla que s’està obligat a transmetre que ha estat un èxit de participació, fins i tot més elevat que en edicions anteriors o en actes similars, tot i que això a mig termini sovint acaba sent negatiu per a l’organització. Les dades de la Diada en son un exemple, participació a la plaça d’Espanya segons la policia local crec que van dir unes 115.000 persones, i segons les dades que crec que va donar l’Assembla van ser uns 800.000 assistents. No cal pensar gaire per veure que hi ha quelcom que no quadra, que no es tracta nomes d’una interpretació més o menys interessada.

Un segon exemple, una manifestació a la plaça de Colon de Madrid el juny del 2021 promoguda per les dretes espanyoles (amb un govern socialista), aglomeració a la plaça de Colon segons la policia local crec que van dir unes 126.000 persones, segons la delegació del govern unes 45.000 i segons les dades que crec que van donar pp i ciutadans van ser uns 200.000 assistents. Pensem que la plaça Espanya de Barcelona i la plaça de Colon a Madrid (on hi ha la gran bandera) son similars en quan a superfície.

No cal que n’anomeni més, si voleu a les xarxes en trobareu totes les que vulgueu i encara més de manifestacions, es igual sempre es el mateix, els organitzadors tenen la mira molt alta i els opositors o desacreditadors la tenen molt baixa, però pesem, suposo que organitzadors i detractors encara no han volgut evolucionar cap al present, que anys enrere ens era molt difícil poder avaluar la massificació de persones en un esdeveniment sense control d’accés i no numerat, però avui dia que tots tenim les xarxes al palmell de la ma podem verificar un uns segons les dades que ens ofereixen, amb alguna aplicació tipus mapchecking o el mateix google amb el seu maps, posen al nostre abast avaluar qui diu la veritat, que sovint no ens diuen ni els organitzadors ni els detractors, nomes li hem de dir si l’espai a valorar era ple, mig ple o molt ple.

Pensem-hi una miqueta amb tot això, i no ens deixem influenciar pels promotors interessats, siguem espavilats i com sempre dic siguem valents per interpretar les dades, les oficials, les oficioses i les que nosaltres mateixos siguem capaços d’elaborar, amb la finalitat de formar-nos la nostra pròpia opinió i actuar políticament i sobretot humanament en conseqüència. Amb imatge de SantiagoGonzález_ad a Pixabay

No volem aixó

Be, no crec que la solució es que tot sempre s’acabi a garrotades; fa poc es va veure a Barcelona, també a diverses poblacions del país, i una de les darreres va ser a Valencia, que ens passa a tots? es que nomes sabem actuar amb la violència?
No se com comença normalment l’enrenou, primer que es? la mala gestió dels politics de torn? o que els ciutadans exigim més del que segons ells ens mereixem? o es que hi ha prou mala “maror” de tots plegats, per la situació a que hem arribat? sigui el que sigui el motiu inicial, no hi hem de posar tots el nostre granet de sorra, per tal de que la situació no arribi als límits als que ho fa darrerament?
Si repassem els fets de les ciutats anomenades més amunt, trobem una similitud en els motius que van portar als ciutadans a sortir al carrer, descontents, per dir-ho en clau suau, amb les decisions i els actes de qui han de regir el nostre benestar, que ara ja ens volen convèncer de que no pot ser tan elevat com ens havien promès temps enrere; qui ha de decidir si els ciutadans tenen dret a reunir-se i a queixar-se? aquest grup de politics que els ciutadans van votar i que van prometre que treballarien en be de tots? a quin preu? perquè la veritat es que no tinc gaire clar com els ha afectat la crisi a la classe política, sabem que la gent del carrer, dels que treballen en empreses privades molts estan a l’atur, i els de les empreses publiques els hi han reduït els sou un bon tros. Com deia, seguim amb el fil, quan els ciutadans decideixen reunir-se i expressar el seu malestar, es cert que han de vetllar perquè no hi hagin aldarulls, i crec que tota la responsabilitat ha de recaure en els organitzadors, aquests son els que han de vetllar perquè a les manifestacions que es fan, no hi hagi cap individu infiltrat que el que fa es provocar fets que no son desitjats per ningú; dit això, ara be la segona part, el que no es pot tolerar, es que qui ha de vetllar pels nostres interessos, i que a més forma part del govern contra el qual es queixa el poble, actuí i mani carregues policials sense justificar, i es en aquestes situacions quan jo em demano perquè a qui li pertoca, sigui un fiscal, sigui el Síndic de Greuges, sigui qui sigui, no actua d’ofici? perquè qui te obligació d’actuar per defensar els drets de tots els ciutadans front a les accions que son desmesurades del govern no ho fa? i el que ja es del tot, del tot intolerable, es que com va passar a Valencia, un dels caps de la policia, es refereixi al poble, als ciutadans que van participar a la manifestació, com a enemics; be, sobren totes les paraules, i crec humilment que la decisió que el seu cap ha de prendre, ja tarda, no creieu?
Possiblement algun manifestant es passa, es molt possible, i qui organitza aquest tipus d’actes, ha de preveure mesures perquè no hi hagi cap tipus d’aldarull; ara be qui mana les forces de seguretat ha de saber manar, no pot tenir cap confusió, ni el país es el seu regne, ni la policia el seu exercit particular, i es responsabilitat seva que si hi ha un individu amb uniforme, que traspassa el límit de la violència gratuïta, l’ha de fer fora del grup; i que consti que això no es cap queixa envers el col•lectiu, es una queixa cap als qui manen aquest col•lectiu, que permeten que succeeixin aquest tipus de fets. Em sembla que es massa sovint que bona part dels senyors politics obliden que es el poble qui els elegeix, i es el poble qui els paga; ells s’entossudeixen en fer bandera d’una majoria que els hi sembla que els hi permet tot, i no parlo nomes pels d’ara, parlo per tots els que també han passat pels governs anteriors; i per entendre que vull dir fem una reflexió, a les darreres eleccions guanyades per majoria pel PP a Espanya i per CIU a Catalunya, si fem una lectura real dels votants, veiem que al PP no el van votar el 68,50% dels electors (l’abstenció va ser d’un 30%); i en el cas de CIU que l’abstenció va ser més elevada (un 40%) no el van votar un 75,10% dels electors, i d’això en diuen majoria, ja.