Etiqueta: Negoci

Publicat a

Tot s’hi val per fer negoci

Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat d’aconseguir que aquella franja de terreny que toca al mar sigui “una mina d’or immobiliària” volen convertir-ho en “un lloc de repòs i diversió”.

El negoci es el negoci, a part d’altres qüestions de difícil justificació, d’entrada tenim que per fer tot el que han fet fins ara, darrera hi ha un negoci d’armamentistes, a veure qui s’emportarà la llesca més grossa, després de destruir-ho tot, s’ha de treure la runa, s’ha d’endreçar, a veure qui s’emportarà la llesca més grossa, després s’ha de construir aquest megaprojecte d’oci tan enlluernador, espatarrant, esbalaïdor … diuen, a veure qui s’emportarà la millor llesca, on si el fan possiblement alguns dels que ara ens esgarrifem hi acabarem anant; i un cop construït algú l’explotarà comercialment, a veure qui serà.

La periodista continua buscant adjectius per descriure el que això pot significar, anomenant-ho directament pornografia, sentirem vergonya? possiblement en un futur la historia ho jutjarà, encara que com diu la Helena, el més fotut es que en ocasions es vulgui justificar que es fa “tot en nom de Déu” i tot i que jo no sigui un expert, ni de bon tros, en això de les religions, dubto molt que trobem en cap religió el mandat diví de destruir al pròxim, potser trobaríem que cal defensar-la, la religió no la riquesa material, però suposo que ha de ser explicant-la be, explicant quina es la paraula de Deu que, torno a dir, dubto molt que sigui la de sotmetre i matar als que fan nosa per desenvolupar els capricis dels que ho fan; i mentre allà els maten, el que no pot ser es que aquí ens estiguem quiets i calladets, perquè al cap i a la fi, a nosaltres tot això ens queda lluny, o això ens pensem.

Mentrestant alguns es fan fotos, altres lliuren condecoracions, altres busquen als diccionaris de sinònims, paraules que no sonin tan malament con “genocidi”, encara que justificar el que es del tot injustificable no si te cap paraula apropiada que no pugui ser titllada de grollera; he llegit en algun lloc que els humans tenim la tendència a justificar allò injustificable com un mecanisme de defensa, on es busca racionalitzar accions que, en el fons, són inacceptables, encara que aquí no esta clara aquesta relació de defensa i/o atac. Pensem en els motius indefensables que ens poden portar a acceptar o a buscar justificacions a fets aberrants, com es en el cas de les guerres, si aquelles que els governs intenten justificar al·legant raons de seguretat nacional o protecció de drets humans, tot i que quasi sempre acaben amb violacions greus precisament dels drets humans. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

El que inclou el preu del bitllet d’avió

Aquests darrers dies es parla molt de les taxes aeroportuàries que vol aplicar Aena, i qui si ha enfrontat més directament es Ryanair, amenaçant amb la reducció d’un milió de places de passatgers i conseqüentment la reducció del nombre d’avions, principalment en aeroports petits de dubtosa rendibilitat, tan per l’aerolinia, es problema seu que pugin preus, com per l’erari públic, i aquí no val nomes quantificar l’import cobrat per les taxes, sinó també que aporten aquests vols a l’economia nacional. Recordem que enguany es preveuen una cent milions de turistes.

Consulto una plataforma de reserves de vols d’avió, busco anada el dia 6 de setembre y tornada el dia 7, un cap de setmana, de Barcelona a Santiago de Compostela, el preu que surt es un total de 301 euros per ambdós vols, inclou una maleta petita en els dos trajectes, però si afegeixo una maleta de 20 quilets, a l’anada hi tinc que sumar 57 euros i a la tornada n’hi sumaria 41 euros més, o sigui en total passaria a pagar 399 euros. En aquest cas el sistema oferta l’anada amb Vueling i la tornada amb Ryanair.

Es diu que les taxes pujaran el 6,50%, es poc o molt? no ho se, sembla ser que es una pujada de 0,68 euros per bitllet, es poc o molt? no ho se, amb aquestes dues dades sembla ser que el preu actual es d’uns 10,50 euros, es poc o molt? no ho se, compareu amb el preu de les taxes amb les dels bitllets dels que us he parlat abans, equivaldria a entre un 2,5% i un 3% del preu del bitllet. I en el cas dels bitllets mes barats? be, es una qüestió purament empresarial, al cap i a la fi les despeses afegides son les mateixes, no?

Hem de suposar que les companyies ofereixen uns preus amb els que s’hi poden guanyar la vida, no? no ens enganyem les companyies, com totes les empreses volen fer negoci, volen tenir beneficis, per la qual cosa quan fan l’escandall per quantificar els preus dels vols, es de suposar que tenen uns financers que en saben molt i ho calculen be i no pas per tenir-hi pèrdues, no ho creieu així?

Sempre he tingut la mateixa idea fixa, i es que quan es compri un bitllet d’avió, o de tren, o de bus, es igual, a més del benefici empresarial que d’entrada no entraré pas a qüestionar, cadascú que es mogui com i amb qui vulgui i pugui, s’hi ha d’incloure les despeses o sobre cost pel manteniment d’aeroports o estacions i per la contaminació tan acústica com ambiental, així com per  tots aquells conceptes que puguin repercutir en la salut i el benestar dels ciutadans; no pot ser que per facilitar la mobilitat d’uns quants, la resta tingui que fer penitencia assumint entre tots, allò que generen i no assumeixen les companyies comercials. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Centres comercials

Llegit a les xarxes, proposta de construir un centre comercial a Sant Fruitós de Bages. El lloc proposat seria el polígon de la Serreta, amb connexió a la C16 i la C25, també s’especula amb que pugui crear mes de 1000 llocs de treball.

D’entrada tota proposta ha de ser ben rebuda, i valorar-la amb atenció, serietat i amb ganes de beneficiar al poble i al seu teixit industrial, comercial i social.

Tot això dels centres comercials va néixer per allà als Estats Units, com tantes coses, i responen a l’existència d’economies d’aglomeració. Això significa que les empreses generen eficiències per estar les unes prop de les altres. Per continuar parlant-ne, entren en joc paraules com massa critica, que es això? la massa crítica, es refereix al nombre de persones, clients o usuaris que necessita qualsevol idea de negoci o projecte per a, d’una certa manera, garantir que és viable, donar continuïtat i aconseguir els objectius que es tenen planejats. Com podeu veure fins ara, tot gira al voltant del negoci.

I buscant per les xarxes, he trobat raonaments de professionals del sector que entre altres qüestions ens diuen que els centres comercials han de generar records per a tornar, on en lloc de clients els visitants se sentin convidats, i que han de formar part del barri i crear sentiment de comunitat, espais oberts, connectats amb l’entorn, que promocionin les relacions socials, flexibles i transformables i responsables socialment. Referent al disseny, diuen que s’han acabat els centres comercials que eren com caixes tancades, i que la denominació d’aquests espais, segurament es tindria que canviar de nom.

Com deia al principi, tota aquesta historia dels centres comercials va néixer als Estats Units, i com estan ara allà? es parla de la projecció de continuar amb la línia actual de tancaments,  això significa que els centres comercials s’hauran de reconsiderar, tancaments, risc de ser abandonats o demolits. Qualsevol opcion tindrà profundes repercussions en l’ocupació i en la renda disponible de les famílies, cauran els ingressos fiscals i les administracions disposaran de menys recursos per a obres públiques i projectes socials, i tampoc podem oblidar que un centre comercial abandonat pot acabar convertint-se en un espai de marginalitat i vandalisme.

Dit tot això, s’ha d’estudiar be, molt be, amb profunditat i seny, i en el transcurs d’aquest temps d’estudi i reflexió, es poden visitar centres comercials dels oberts actualment, els ubicats en una zona amb un elevat potencial de circulació de visitants, com per exemple grans ciutats, son centres on hi ha forces botigues i visitants, no se si les vendes van en paral·lel, i altres centres mes allunyats del bullici social, tenen molts dels seus espais tancats. A la Catalunya Central hi ha la suficient massa critica per tal de que un centre comercial funcioni? Una tendència es encabir-hi més espais d’oci i restauració, però no ens enganyem, tot te un límit, i el consumisme també, imatge de photomix-company a Pixabay.

Publicat a

Alakrana

Qui no n’ha sentit a parlar, tota la premsa ha omplert moltes hores i moltes pagines d’aquest tema, i es ara que totes les persones que estaven segrestades han tornat a casa, es quan en podem parlar, això si amb tot el respecte que es mereixent els afectats, però si que ja es hora de criticar moltes postures, molts fets i moltes de les paraules que aquests darrers dies s’han fet públics per part de tots els sectors.
El primer de tot felicitar a tots els mariners que han pogut salvar la vida, en altres ocasions, tan si es a la mar com en algun comerç o entitat financera a terra, el final no ha sigut tan feliç. Desprès no hi ha més remei que criticar als politics, s’han guanyat que els renyem, A TOTS, tan als que hi ha al govern com els de la oposició, els primers perquè crec que era possible fer un altre camí que el que han escollit, i els segons per convertir un fet dolorós, quasi una tragèdia, en arma electoral, es veu que tots plegats encara no han entès que els votem perquè treballin, no perquè s’esbarallin per demostrar qui es el gall més gros i més “xulo” del galliner, es veu que encara no han entès que estan en un galliner que té amo, nosaltres, el poble, i que als galls i a les gallines que no serveixen, per festes, entenem eleccions, els hi tallem el coll i els posem a la cassola.
I les preguntes que podem fer-nos tots plegats, son en primer lloc el perquè hi ha pirates a les costes de Somàlia? Potser que creure el que diu el Sr. Alberto Vazquez-Figueroa, escriptor que va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 36, diu que fa uns quants anys van ser obligats a escapar dels pirates al golf d’Aden, i que fa uns 8 anys els van empaitar els pirates al llac Turkana. Ell diu que en una zona com aquesta, desèrtica, i sense recursos econòmics, que la única riquesa de Somàlia es la seva privilegiada situació geogràfica a l’anomenada “Banya d’Africa” on sempre estan disposats a assaltar a qui es posi al seu abast, hem de pensar que si per davant dels seus ulls creuen a diari totes les riqueses del mon, com ens pot sorprendre que ells se’n vulguin quedar algunes engrunes? A veure, quatre dades trobades a internet: el deute extern que te aquest país, equival al 300% del seu PIB, el d’Espanya es el 170%; i sabeu, també he trobat que el deute que aquest país tenia a finals del 2007 amb Espanya, era per la venda de vehicles militars. Mentre estic escrivint aquestes ratlles, les noticies del televisor comenten un nou segrest; també ens expliquen que els politics de la oposició, es dediquen a criticar als del govern, perquè han portat el segrest molt malament; jo no se qui te raó, els que si que tinc clar es que la majoria de politics de països avançats, no fan res per evitar situacions com aquesta, no es evitar el segrest el que ara es necessita, sinó el que realment es urgent, es que la gent d’arreu del mon no mori de gana ni els matin per l’enriquiment d’uns quants. També crec que son mereixedors d’una bona esbroncada tots els propietaris dels vaixells que van a treballar a la costa de Somàlia, al cap i a la fi abans de salpar ja son coneixedors de les situacions de perill a les que exposaran als seus mariners, però tot i així els hi fan anar, perquè aquí també es més important el negoci que la vida d’unes quantes persones, i si en algun moment es produeix algun tipus de tragèdia, tots a plorar; no senyors, no, ara es el moment d’exigir a qui correspongui que no tot es vàlid, que primer son les persones, i desprès, si hi ha cabuda, els negocis. Els que ens manen ens tenen acostumats a prohibir, prohibir, prohibir, ens ho prohibeixen tot, però a qui realment afecta totes aquestes prohibicions, es a la gent normal, vaja al poble, perquè no cal que ens enganyem, actualment als pirates de Somàlia, que segons diu la premsa estan de celebració, les prohibicions dels politics dels països rics, els hi rellisquen, i ara una qüestió: perquè aquests que s’anomenen països avançats, no fan res per ajudar a la població dels països que es troben al llinda de la pobresa, sinó immersos en ella?