Aquests dies ens omplen de propaganda política per tots costats, començant pels anuncis gratuïts en alguns mitjans de comunicació, passant per la publicitat contractada directament pels partits, per acabar amb les noticies a la premsa, radio i televiso així com les tertúlies i debats a les xarxes.
O una de dues, o els polítics i els seus assessors tenen un “morro” impressionant que se’l trepitgen, encara que també pot ser que els ciutadans tinguem una poca memòria i una facilitat per combregar amb rodes de carro que no es estrany que els polítics ens vulguin enredar, es que ens ho creiem tot.
Una de les mes comentades darrerament, es una entrevista a la 1, anys enrere la única, on després de que el polític en qüestió va expressar verbalment i en veu alta, que tots ho vam poder sentir, referencies errònies a les pensions, i després de que la periodista, de bones maneres, li recrimines el seu error, lapsus, mentida, poseu-hi l’adjectiu que preferiu, el noi en qüestió encara es permetia a reiterar-se en les seves dades com a mínim errònies.
Hi ha qui s’ha posat al costat de la periodista, alguns encara l’han criticat dient que això no es fa, carai amb alguns/algunes periodistes, si un polític menteix els ciutadans l’hem de criticar i exigir que plegui, i els periodistes al capdavant, si no fan això no es mereixen ser anomenats ni pagats com a periodistes, si son afins a un partit, es molt senzill, que els pagui el partit, així no hi haurà dubtes de quina es la professionalitat informativa de cada persona. Imatge de Mohamed_hassan a Pixabay.