Etiqueta: Manifestacions

Publicat a

Xerren, xerren sense posar-se vermells

Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel cap” el que passa es que quan els plats es trenquen sempre acabem pagant-los nosaltres, els ciutadans.

Amb això de “la Vuelta” n’hi ha hagut que amb el que han dit es mereixerien una bona estirada d’orelles, de tots en conegut que davant el fet de que hi participava un equip israelià, hi ha hagut nombrosa gent que ha protestat manifestant-se en el context de la celebració de la cursa ciclista, tot dificultant-ne quasi cada dia el recorregut o les arribades a la meta.

S’ha dit que amb les manifestacions s’ha donat una imatge vergonyosa d’Espanya, que no sap organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, alguns líders populars també han gosat titllar-ho de “violència  política afavorida pel líder socialista” o directament com a “kale borroka». Sovint em pregunto si quan xerren aquesta colla de gent, a part de no posar-se vermells per vergonya que no tenen o morats per la cara dura que si tenen, s’escolten? no, perquè si s’escoltessin veurien que pixen fora de test, veurien que diuen bajanades, tantes que una persona d’aquelles que anomenem normals s’estiraria els cabells al veure el nivell intel·lectual i formatiu d’alguns dirigents, encara que tampoc es d’estranyar aquest nivell després de la quantitat de títols escolars falsejats.

Tan la Unió Ciclista Internacional com els organitzadors de “la Vuelta” han criticat aquestes manifestacions i al govern central per tolerar-les o no evitar-les més enèrgicament, entenc que els emprenyi que la gent cridi, que la gent es manifesti, entenc que els emprenyi que alguna gent tingui criteri propi, no nomes el criteri de beneficis per uns quants, però estava al seu abast aplicar una solució ben fàcil, no deixar participar o expulsar l’equip israelià.

Ambdós organismes s’excusen mútuament l’un amb l’altra, però el resultat es que ningú dictamina si cal o no fer-los fora, sempre argumentant que això no es política sinó que es esport, i s’excusen dient que en cap país s’ha vetat la presencia ni d’esportistes ni de països. No volen acceptar que si ells es creuen amb el dret de fer aquests esdeveniments amb aquests participants, la gent te tot el dret a manifestar-se en contra, al cap i a la fi no ens enganyem, per on passa la cursa es de tots els espanyols, recordeu qui ho deia? i no nomes dels organitzadors d’esdeveniments internacionals, ni no nomes dels politiquets de joguina dretans.

I ara per acabar-ho d’amanir tot plegat han dit que Espanya es retirarà d’Eurovisió, però el que fa més pena es escoltar a persones, teòricament cultes i ben intencionades, dient que aquí no som ningú per dir si el que passa a Gaza es genocidi o no, patètics. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Aldarulls, diversió o mala hòstia gratuïta

Aquests darrers dies n’hem vist o hem sentit a parlar d’aldarulls a diverses ciutats com Madrid, o Paris i temps enrere a Barcelona, i a més llocs d’arreu del continent o fins i tot de l’altra part del món. I ens preguntem que passa, que fa que determinada gent acabin alguns esdeveniments fent un salt diabòlic en el seu comportament, i passar d’una manifestació pacifica a quasi una guerra de guerrilles. Penso que en realitat son dos grups de gent que convergeixen en un acte, però amb finalitats ben diferents,

A Barcelona s’han viscut al llarg del temps forces accions d’aquesta índole, Madrid també es va convertir en un camp de batalla i darrerament Paris no ha estat aliè a aquest tipus d’actes; el motiu inicial es indiferent, manifestacions, reclamacions, botellots, celebracions …

I en cada cas si llegim el que hi diu la premsa, es similar, es parla de en aquest tipus d’actes, hi ha una colla d’oportunistes que es barregen enmig de la multitud per fer furts i robatoris amb violència entrant per la força a botigues i restaurants, que van a buscar brega, a fer pillatges, i que s’amaguen entremig de la majoria d’assistents, que el que volen es gaudir d’una festa o fer sentir les seves reivindicacions. O també podria ser que darrera d’algunes colles hi ha un rerefons que busca crear una desestabilització social.

Ja vaig escriure d’això en un article meu ara deu fer un any i mig, amb motiu d’unes Manifestacions a Madrid i deia que segons on es produeixin els aldarulls, les explicacions de qui son els que les provoquen varien segons la premsa. A Barcelona alguns mitjans en deien que “la violència era provocada per grups extremistes, organitzats per portar la lluita al carrer en contra dels drets dels espanyols i per alterar l’ordre constitucional, desestabilitzar el país i trencar Espanya”. Quan això va passar a Madrid, alguns mitjans deien que “els energúmens que buscaven brega i provocaven aldarulls nomes eren petits grups neonazis que volien rebentar la legitima manifestació anti amnistia”.

I de Paris en podem llegir “greus disturbis, vandalisme i enfrontaments amb la Policia amb més de 500 detinguts, quasi 200 ferits i nombrosos incendis, a més d’algun que altre mort”. A les imatges podíem veure, pillatges, containers cremats, en fi violència gratuïta i inacceptable.

Que tenen en comú els fets ocorreguts en aquestes ciutats? el motiu de les aglomeracions de gent es irrellevant, manifestacions i reivindicacions en un o altre sentit en el cas del nostre país, la celebració d’un triomf esportiu al país veí, però tot i que alguna premsa tergiversi la realitat, tot i que alguns mitjans intentin manipular el relat dels fets, la realitat es que en aquestes macro concentracions humanes, si amaguen grups de gent, que no volen celebrar res, no volen reivindicar res, els mou l’afany de crear violència, de crear inseguretat, cremant contenidors i cotxes, enfrontant-se amb la policia, trinxant botigues i negocis, això si mai s’obliden dels furts i robatoris, mai s’obliden de buidar les botigues de segons quins productes. Una cosa en la crida pacifica a manifestar-se o a celebrar un èxit esportiu o social, i una altra cosa es aprofitar-se d’aquest tipus d’esdeveniments per crear confusió, per emmascarar robatoris i violència sense cap més pretensió que fer mal gratuïtament. Imatge de StockSnap d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Manifestacions a Madrid

Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència.

Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en ocasions es pot optar per la via de la manifestació.

Però si que es poden fer comparatives de la violència o suposada violència, segons qui la provoqui, a veure, quan va passar a Barcelona, el motiu ara es indiferent, quan hi havia violència als carrers de Barcelona, alguns mitjans parlaven de violència provocada per grups extremistes en contra dels drets dels espanyols, grups organitzats per portar a terme la lluita al carrer, vaja per fer “kale borroka” perquè ens entenguem, grups organitzats amb fins possiblement terroristes per alterar l’ordre constitucional, desestabilitzar el país i trencar Espanya.

Ostres, i ara que en diuen de la violència als carrers de Madrid? ara quan alguns dirigents polítics, suposadament, han demanat a la policia que no faci cas de les ordres dels seus superiors, que en diuen a Madrid? ho detestava i encara ho rebutjo, però no he escoltat a cap noticiari el famós eslògan que es va utilitzar per encoratjar a la policia quan va venir a Catalunya, no cal que els energúmens que ho cridaven, ho tornin a fer. Ara no diuen que aquests individus van contra els drets dels espanyols, ara no son possibles terroristes, ara nomes son petits grups neonazis que volen rebentar la legitima manifestació anti amnistia.

On queda ara el patriotisme esbiaixat que alguns predicaven aleshores? on queden ara aquelles tertúlies on es clamava al cel perquè els catalans eren pitjors que dimonis?  on son ara tots aquells que s’omplien lo boca per trinxar i aixafar tots els que no pensaven ni pensen segons el seu parer, que es únic i beneit per Deu. Ah, no, es clar, es que ara tota aquesta violència sembla justificada perquè es en contra de l’actual govern espanyol, es vol justificar perquè la finalitat que persegueixen ara es valida, ara es lògica i ara es el que volen els que no volen perdre privilegis.

Ara no entraré pas a valorar si tot això de l’amnistia es correcte o no, tindríem que valorar accions d’amnistia, accions d’indults i un munt d’accions protagonitzades pel poder polític al llarg dels anys, de les dècades, i algunes, suposadament, amb delictes de sang inclosos, deixem-ho per ara, el que si que hem de valorar es el fet de que alguns individus tenen la necessitat de dir barrabassades, de dir bajanades, tot flirtejant amb la difuminada línia legal, perquè el seu problema es que si no diuen burrades, sovint poc ètiques, sovint força de mal gust, i que podrien caure en el sac de la il·legalitat, com deia alguns individus, sense aquesta “verborrea” no serien res, no es que ara ho siguin, però suposo que com a mínim surten a la premsa i a les noticies, per a ells es el súmmum, de l‘estupidesa si voleu, però al cap i a la fi es l’únic que els importa, son d’aquella època, son d’aquell parer, en la que la premissa, la regla important era, i es, que parlessin i parlin de tu, encara que sigui malament, i així ens ha anat al llarg dels anys, imatge de unratedstudio a pixabay

Publicat a

Diguem prou

Fa uns dies parlava de la Vergonya Altament Ofensiva, i més recentment de si havíem de tolerar tanta corrupció a la política; la veritat es que tothom hi diu la seva, en funció del que li convé. L’escrit que vaig fer referent a les corrupteles que avui en dia ens ha tocat patir gracies en primer lloc als polítics corruptes, i en segon lloc gracies als que ho permeten, perquè no ens enganyem, hi ha de tot, fins i tot alguns de bons; com deia l’escrit el vaig enviar als partits que tenen major representació a Catalunya, i cap ha contestat, i això en diuen estar al servei del poble, al qual ni es molesten en respondre quan els hi demanes quelcom que no els hi agrada escoltar. Ara s’omplen tots la boca de buscar mesures, ordenances, decàlegs, s’omplen la boca d’un munt de mots que ens han demostrat que per ells, pels polítics, no signifiquen res, ja que de regles de joc ja en tenen ja, però no les compleixen; i ens volen fer creure que les compliran?. Amb les lleis que tenim ha de ser suficient per fer saltar als corruptes, no hi ha una llei que parla de que el qui la fa, la paga?, perquè necessitem mes palla escrita en papers, si tenim normes i no les fem complir, i alguns ni les volen complir, de que servirà fer-ne mes? Tenim un problema de fons, nomes un, i es que no es fa res adreçat a millorar l’habitat, en tot el seu significat, de les persones; els polítics, si son corruptes, uf!!!!, ens faran patir molt, ens exprimiran tan com podran amb tota mena de “xanxullos” i enganys; dels bons, uns quants els mourà obtenir un reconeixement de la seva persona i de les seves obres, i això sovint ens porta a tenir masses “obres faraòniques”, que no serveixen per res, com exemple, recordem algun telecabina a la comarca, alguna estació d’AVE i algun aeroport que podríem dir que son fantasmagòrics, tan per la seva construcció com per la seva situació. I en el mon empresarial, algunes empreses nomes pensen en els beneficis actuals, obviant el cost futur de l’activitat que desenvolupen, i els governs o ho permeten, o en son directament accionistes. Al poble ni ens escolten, fem manifestacions, fem reclamacions, fem assemblees, fem moltes coses, però els polítics ni ens escolten; encara que no ens ha pas d’estranyar, ja que una cosa tan senzilla com es els dictàmens del “defensor del pueblo” o el “síndic de greuges”, no son vinculants, i això perquè?, perquè els polítics ho han decidit així, i si ho han decidit així, perquè serà?, cada persona que llegeixi això que hi posi la resposta que vulgui, i els polítics, si tenen nassos, que responguin. DIGUEM PROU, si els polítics no ens fan cas, diguem prou, i tot aquest esforç que estan fent diferents i gran quantitat de persones de diferents plataformes, que estan treballant amb total coherència i responsabilitat, siguem capaços d’unir-ho i fem, legalment, la feina que els que ara s’anomenen representants nostres, fa masses anys que no fan. Voldria fer publica una doble crida; als polítics perquè es deixin de tonteries i tallin els caps que faci falta per convertir la política en una cosa digna, i als caps visibles d’aquesta lluita dura i pacifica del poble, perquè unim esforços i posem a “rotllo” una societat que mereix un camí molt millor del que ens han portat a fer una colla d’individus que tot i que ells s’anomenen defensors de les persones, massa sovint actuen com a vulgars cacics. Fem aquest pas, fem fora qui ens esta enfonsant, les normes vigents legals ho permeten, i el poble ho mereix.

Publicat a

No volem aixó

Be, no crec que la solució es que tot sempre s’acabi a garrotades; fa poc es va veure a Barcelona, també a diverses poblacions del país, i una de les darreres va ser a Valencia, que ens passa a tots? es que nomes sabem actuar amb la violència?
No se com comença normalment l’enrenou, primer que es? la mala gestió dels politics de torn? o que els ciutadans exigim més del que segons ells ens mereixem? o es que hi ha prou mala “maror” de tots plegats, per la situació a que hem arribat? sigui el que sigui el motiu inicial, no hi hem de posar tots el nostre granet de sorra, per tal de que la situació no arribi als límits als que ho fa darrerament?
Si repassem els fets de les ciutats anomenades més amunt, trobem una similitud en els motius que van portar als ciutadans a sortir al carrer, descontents, per dir-ho en clau suau, amb les decisions i els actes de qui han de regir el nostre benestar, que ara ja ens volen convèncer de que no pot ser tan elevat com ens havien promès temps enrere; qui ha de decidir si els ciutadans tenen dret a reunir-se i a queixar-se? aquest grup de politics que els ciutadans van votar i que van prometre que treballarien en be de tots? a quin preu? perquè la veritat es que no tinc gaire clar com els ha afectat la crisi a la classe política, sabem que la gent del carrer, dels que treballen en empreses privades molts estan a l’atur, i els de les empreses publiques els hi han reduït els sou un bon tros. Com deia, seguim amb el fil, quan els ciutadans decideixen reunir-se i expressar el seu malestar, es cert que han de vetllar perquè no hi hagin aldarulls, i crec que tota la responsabilitat ha de recaure en els organitzadors, aquests son els que han de vetllar perquè a les manifestacions que es fan, no hi hagi cap individu infiltrat que el que fa es provocar fets que no son desitjats per ningú; dit això, ara be la segona part, el que no es pot tolerar, es que qui ha de vetllar pels nostres interessos, i que a més forma part del govern contra el qual es queixa el poble, actuí i mani carregues policials sense justificar, i es en aquestes situacions quan jo em demano perquè a qui li pertoca, sigui un fiscal, sigui el Síndic de Greuges, sigui qui sigui, no actua d’ofici? perquè qui te obligació d’actuar per defensar els drets de tots els ciutadans front a les accions que son desmesurades del govern no ho fa? i el que ja es del tot, del tot intolerable, es que com va passar a Valencia, un dels caps de la policia, es refereixi al poble, als ciutadans que van participar a la manifestació, com a enemics; be, sobren totes les paraules, i crec humilment que la decisió que el seu cap ha de prendre, ja tarda, no creieu?
Possiblement algun manifestant es passa, es molt possible, i qui organitza aquest tipus d’actes, ha de preveure mesures perquè no hi hagi cap tipus d’aldarull; ara be qui mana les forces de seguretat ha de saber manar, no pot tenir cap confusió, ni el país es el seu regne, ni la policia el seu exercit particular, i es responsabilitat seva que si hi ha un individu amb uniforme, que traspassa el límit de la violència gratuïta, l’ha de fer fora del grup; i que consti que això no es cap queixa envers el col•lectiu, es una queixa cap als qui manen aquest col•lectiu, que permeten que succeeixin aquest tipus de fets. Em sembla que es massa sovint que bona part dels senyors politics obliden que es el poble qui els elegeix, i es el poble qui els paga; ells s’entossudeixen en fer bandera d’una majoria que els hi sembla que els hi permet tot, i no parlo nomes pels d’ara, parlo per tots els que també han passat pels governs anteriors; i per entendre que vull dir fem una reflexió, a les darreres eleccions guanyades per majoria pel PP a Espanya i per CIU a Catalunya, si fem una lectura real dels votants, veiem que al PP no el van votar el 68,50% dels electors (l’abstenció va ser d’un 30%); i en el cas de CIU que l’abstenció va ser més elevada (un 40%) no el van votar un 75,10% dels electors, i d’això en diuen majoria, ja.