Aquests dies es parla molt de les llibretes de Leire, podeu fer-ne un repàs a l’article “Les llibretes de Leire” signat per Lola García a la Vanguardia.
No em ficaré pas en el que diu l’article, llegiu-lo es interessant, però cal que fem una petita recerca en la memòria, i a més de les llibretes de la Leire, podem recordar els papers i els discs durs d’en Barcenas, aquell famós M. Rajoy que ningú mai ha sigut capaç d’esbrinar qui es, i en canvi ara les inicials P.S. tothom sembla tenir clar a qui es refereix, encara que també podria ser per exemple i presumptament Partit Socialista, però ningú ho diu. També podeu fer una ullada a la resta de polítics d’aquestes darreres quatre dècades, a veure quants en trobeu que lliguin amb aquestes inicials.
Com deia es indiferent quines persones o partits surten quan hi ha una investigació per haver comes presumptament frau, n’hi ha de tots els colors, n’hi ha de totes les tendències, tenen una cosa en comú, son polítics i tenen poder.
El que si que tinc clar, es que a més d’haver comes presumptament algun tipus de frau, son una colla d’ineptes i una colla d’estúpids, i que quedi clar que estúpid no es un insult, una mica també, però segons les definicions que he trobat a les xarxes, podríem dir que un “estúpid es aquella persona poc intel·ligent, nècia o maldestra” nomes penseu que els antònims o oposats son intel·ligent, llest, espavilat, o sigui que més que un insult seria la descripció d’una persona poc espavilada.
I perquè dic això? ostres, a més de ser uns presumptes delinqüents, si es demostra que han comes frau, encara que no sempre es pot demostrar o en altres ocasions fins i tot prescriu, quina casualitat, com deia a més son sapastres, o estúpids en el significat més conegut pel populatxo i que la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix com a “ximple, babau, neci o cretí” perquè s’ha de ser babau per a més de fer coses lletges, deixar-ne constància probatòria via papers, llibretes, discs durs o gravacions.
Al llarg dels anys, al llarg de les batusses polítiques, al llarg de les acusacions, investigacions, judicis i litres de tinta i muntanyes de paper, hem vist de tot, hem sentit de tot, hem assistit a escoltar allò que es diu molt sovint “i tu més”, es igual qui ho diu, si us hi fixeu veure que comenci qui comenci, les tres paraules es repeteixen contínuament i sense fi, però qui en paga les conseqüències no son els politiquets de joguina molt ben pagats, els que en paguem les conseqüències som nosaltres, els ciutadans.
Això si, ens han omplert el cap de pardals que marxen volant i castells a l’aire que una petitona bufada els esvaeix, llegiu si teniu temps la contra de la Vanguardia del dimarts 2 de juny, el titular us ho dirà tot “Fes el que et doni la gana i seràs un esclau” i nomes un trosset d’una de les respostes d’en José Antonio Marina “el sistema ens dissenya una mentalitat feble, claudicant i addictiva per dominar-nos millor amb allò de que per ser feliç has de comprar-te això i allò” i ens convertim en persones esclaves dels nostres propis desitjos” i mentrestant n’hi ha que hi van be, però no som nosaltres. Imatge creada amb IA de Gemini.
