Etiqueta: Llengua

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Consulta esbiaixada

No se si la paraula del títol es l’adient, he valorat també posar-hi “tendenciosa” perquè segons la meva opinió aquesta consulta buscava presumptament obtenir dos possibles resultats, un que la majoria de famílies votes a favor del castellà o espanyol, i dos que si ho apliquen segons resultats obtinguts en cada demarcació, crearà una divisió social entre famílies , segons les seves preferències a estudiar amb un llengua vehicular o una altra.

Dit això i tot i que alguna premsa diu que els resultats s’ajusten als esperats, fem una ullada a les xifres de votants, la comunitat valenciana te uns 5,4 milions d’habitants, i estan distribuïts aproximadament en 2,7 a la província de Valencia, uns 2 a la d’Alacant i poc més de 600 mil a la de Castelló.

Esta clar que les grans ciutats, i això possiblement passaria també a casa nostra, tenen la majoria d’habitants i conseqüentment tenen també mes persones vingudes de fora del territori autònom, a les que els hi es més fàcil decantar-se pel castellà, i ho entenc, però això dificulta la igualtat d’ambdós idiomes a la comunitat. A més es lògic que a les zones limítrofes amb altres comunitats, la tendència sigui, motivat pel dia a dia i per la necessitat de comunicar-se, utilitzar també les llengües d’aquests territoris.

Imagino que amb tots aquests imputs els convocants esperaven obtenir majoria pel castellà, i no ha estat aixi. Segons el diari ARA “la dada més negativa de la votació ha estat la participació, atès que han votat el 58,61% de les famílies, cosa que suposa una abstenció del 41,39%” si no recordo malament a les darreres eleccions de la comunitat valenciana l’abstenció va ser superior al 30%.

Sembla ser que hi ha una realitat preocupant, segons EL PAÍS i amb el titular de “El valencià s’imposa en la consulta organitzada per Mazón per a triar la llengua en els col·legis” explica que tal i “com estan configurats ara els projectes lingüístics de les escoles i instituts, suposarà una reducció global de les hores impartides en valencià”, a més afegeix que “la Universitat de València, en una anàlisi realitzada per set especialistes de diferents branques, va qualificar la normativa d’arbitrària i mancada de fonamentació pedagògica”.

Aleshores i davant del que explica la premsa, la pregunta es que persegueixen els impulsors d’aquesta consulta? perquè tot i a la normativa vigent, la veritat es que les escoles tenien un problema a l’hora d’aplicar en quin idioma feien la formació, era tot un galimaties, ja que “la regulació establia que almenys un 25% de les hores havien de ser en una de les dues llengües oficials, i com a mínim, un 15% en anglès. El màxim, tant en castellà com en valencià era, per tant, del 60%. I entre aquests percentatges, cada escola i institut decidia”. I ara després del resultat de les votacions, segons els mateix diari “cada centre educatiu haurà de decidir, en aquells casos en què hagin de conviure en un mateix nivell línies en castellà i en valencià, a quin idioma adscriuen als estudiants les famílies dels quals no han votat”?.

Soc dels que penso que hi ha personatges que tenen l’habilitat de crear problemes on no n’hi havia, i nosaltres els ciutadans som els que hem de buscar la formula per barrar-los el pas, i si hem de demanar una modificació de la llei o de la constitució, fem-ho. Imatge de Alexas_Fotos a pixabay.

Publicat a

Català

A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al professorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?

Publicat a

Idiomes

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra; ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.