De un ministre a un comissionista

Ni conec a aquests personatges, ni en diré pas el seu nom perquè no es nomes un problema de persones concretes, es un problema que es pot ubicar a la banda fosca de la economia de país, o d’una empresa o d’una família, o d’un govern, sempre n’hi un o uns que s’aprofiten de qualsevol situació per fer calaix i enriquir-se carregant-ho sempre a les espatlles de la part més dèbil, que sempre som aquells que fem el passerell i que crèdulament els votem convocatòria rere convocatòria, permetem-les-hi que cobrin un sou injustificat en relació a la seva professionalitat i que massa sovint ni s’amaguen de que no el mereixen, i per si l’escarni no fos suficient, alguns, encara es dediquen fermament a buscar complements dineraris, siguin o no siguin correctes, siguin o no siguin adients, en definitiva siguin o no siguin legals.

Tot plegat es per la darrera condemna a gent relacionada més o menys indirectament amb la política, es que no se’n salva ni un? en aquesta ocasió tenim un ministre, acompanyat del seu ex assessor, així l’anomena la premsa, i un comissionista; al ministre li han caigut 24 anys de presó i al seu ex assessor més de 19 anys, les condemnes son, segons la premsa, per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències, en el cas del comissionista la condemna es de poc més de 4 anys per cinc delictes, encara que en el cas d’aquest darrer el mes curiós es que, sempre segons la premsa, el tribunal suspèn l’execució de la pena per la seva aportació al descobriment dels delictes i la condició de no tornar a delinquir, a més ha de complir un any de treballs en benefici de la comunitat.

He llegit en algun racó periodístic que presumptament aquest darrer senyor no ha de tornar el boti del delicte, de fet això es cagar-se a la nostra boca directament, que es? una manera de tapar la boca dels ciutadans perquè callem davant de fets d’aquesta magnitud? que pretenen aquesta colla d’afaitapobres? poder continuar tractant-nos com a borregos? es aquell calla i paga que tan mal ens fa com a persones lliures.

Si fem un cop d’ull cronològicament enrere en el temps, podem veure que a més d’aquest darrer ministre de l’època d’en Sánchez, com a condemnats hi trobem altres ministres o ex-ministres, un de l’època d’en Gonzalez, alguns altres de l’època de l’Aznar … en fi, que aquesta colla de galifaredeus no s’aturen davant de res. Ah, i si en teniu ganes, podeu buscar quants d’aquests condemnats estan actualment a la presó, no es com aquell senyor del que parlava recentment en un altre de les meves expositives dèries, que es va passar 18 anys a la presó per un delicte que es va demostrar que no havia comes, tota aquesta colla sembla ser que es va demostrar en el seu moment que eren culpables i aquí els tenim fent bronzo tranquil·lament.

De fet llegint la premsa podem recollir, si més no així ho verbalitzen, que fins i tot alguns dels anomenats socis del govern actual, critiquen la benevolència que han tingut els garants de la justícia amb el comissionista, diuen que s’ha transmès un «delinqueix, destapa i et lliures» reclamen més explicacions al president i consideren que la resolució judicial pot enviar un missatge a altres investigats, que volen dir? que els hi estan posant molt fàcil per delinquir e irse de rositas, perdonin el castellanisme, però segons he trobat a les xarxes la versió catalana podria ser sense rebre el càstig que un hom es mereix, caure de potes com els gats, sortir airós, sortir impune …

Es igual com ho diguem, es igual qui mana, a alguns i algunes se’ls en refot les conseqüències en patim els ciutadans, nomes els importa demostrar qui la te més grossa, patètic!! Imatge creada amb IA de Gemini.

Blanquejar

Fa pocs dies deia que havia vist i llegit un article de l’Évole a la premsa. Parlava de la mala utilització de la paraula blanquejar. Com sempre vaig a buscar el seu significat, i als diccionaris diguem-ne “oficials” la major part de referencies parlen del fet de donar o tornar el color blanc a una peça de roba, o a una paret o a qualsevol material en el que puguem pensar, ambdues fan una única referencia a una altra qüestió, que es la de “legalitzar” o “ajustar a la legalitat fiscal el diner negre” però a l’article esmentat el significat, es el que tots entenem quan avui dia es parla d’aquestes qüestions, i es el fet de “fer quedar be” a persones o grups, siguin polítics o que vulgui assolir qualsevol altra finalitat, amb escrits, imatges o altres creacions digitals.

L’Évole no necessita que ningú el defensi, ja es prou grandet i amb molta “mili” per defensar-se tot sol, i menys un senzill jubilat com soc jo, però si que també hi puc dir la meva, com sempre faig. Entenc que ell fa uns reportatges, que com a bon professional que es, el que busca es un bon producte final al que tingui accés tot tipus de públic. Es cert que segons el reportatge, segons el tema, segons l’entrevistat, pot ser més elogiat o criticat per uns o altres, però aquesta es la qüestió, fa un programa, presenta uns fets, unes interpretacions de la vida segons el protagonista i a partir d’aquí cada un dels que visionem el reportatge n’hem de treure les nostres pròpies conclusions. Si ho aconsegueix, això es la “mare dels ous”, perquè al cap i a la fi som nosaltres, el públic, els que en base al que ens ensenya l’Èvole, hem de posicionar-nos i jutjar, amb la nostra pròpia ment, a l’individu i els esdeveniments en el context del moment en que van succeir.

Ell ha fet reportatges de tot tipus, molts som d’aquella època de la que ell parla com dels seus inicis, som de recordar els atemptats i assassinats de l’Hipercor, de recordar els atemptats i assassinats de Vic, però cal transmetre als joves d’avui dia, cal que descobreixin que no fa tant a Espanya podia esclatar un cotxe bomba en l’aparcament d’un súper, o en una casa caserna, o li podien etzibar un tret al clatell a un regidor d’un poble qualsevol, i saber qui es aquell que darrerament n’han corejat el seu nom sense saber qui era. Jo m’apunto a les preguntes de l’Èvole, de veritat això és blanquejar? encara estem així? escoltem i mirem els fets succeïts presentats pel periodista, i jutgem als seus protagonistes, potser actualment sense odi, però si sense pietat, al cap i a la fi, com sempre, totes les èpoques tenen histories fosques. Imatge de thepixelman a pixabay.