Etiqueta: la Sexta

Publicat a

Podridura política

No ho dic jo, segons la Vanguardia en un article signat per Cristina Sen amb el titular “Tellado veu Junts, ERC i PNB tan “podrits” com l’Executiu” es diu que es aquest dirigent del PP qui va manifestar que les formacions polítiques nacionalistes, esmentat expressament a Junts, ERC i PNB, “estan tan podrides com el Govern de Pedro Sánchez”.

De fet es un tema recurrent, potser no tan explícitament, sovint n’he parlat, si més no he parlat per exemple del “Tràfic d’influències o lobbisme” o també entre altres dels “Polítics, o com desprestigiar la política” la qüestió es que son un col·lectiu que a la resta de mortals i sofridors ciutadans, ens dona molt material per parlar d’ells.

Seguim amb el que diu la noticia referent al congres del PP català, en Tellado a part de considerar als opositors dels populars una podridura que cal erradicar, segons el diari va dir que cal continuar amb el camí de creixement, que un bon resultat a Catalunya significarà una importat victòria del PP a Espanya, construint un canvi polític amb l’arribada de Feijoo a la Moncloa.

Com veieu enlloc diu que es tracta de beneficiar als ciutadans, no, el que realment importa es que el seu partit guanyi les eleccions, infligint una derrota descomunal als socialistes, el que es tracta es d’aconseguir el canvi polític a Espanya, sigui bo o no per la ciutadania. No queda molt clar quin es el preu que tindrem que pagar els espanyols, els catalans jo ho estem veiem actualment quin preu paguem per intentar tenir veu pròpia.

Sembla ser que tots ens oblidem, principalment els polítics, de qüestions com aquella que s’esmentava fa uns anys de “la cal viva” que no ho dic jo, segons la Sexta ho deia per exemple en Puigdemont: «quan parlen, fan pujar el preu de la calç viva”, més tard allò del “trio de les Açores” que es referia a aquells “líders dels Estats Units, el Regne Unit i Espanya que van coordinar la invasió de l’Iraq” considerada una guerra il·legal, quina ironia, com si matar gent fos legal.

Posteriorment l’article de El Periodico “Què va ser de M. Rajoy i per què mai es va saber qui era?” parla de la sentència dictada per l’Audiència Nacional que condemna al PP com a responsable civil pel pagament de més d’un milió d’euros en “B” de les obres en la seva seu central a Madrid.

No cal que continuem, quan algun polític parla de “podridura política” de que parla? de qui parla? que entenen ells com a polítics podrits? que entenem les persones del carrer com a polítics podrits? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Enterren les víctimes de la Dana amb braus

Després de tot el que esta passant arreu de l’estat espanyol, es una befa immensa que per exemple la televisió valenciana A Punt, en el context actual i desenvolupant-se una intensa manifestació criticant al govern de la comunitat per la gestió de la Dana i per les qüestionables accions o inaccions dels responsables polítics, el diumenge va fer mutis total en referencia a aquest borrombori, a aquest clam que va fer la ciutadania, i va passar per la pantalla curses de braus, i segons les noticies d’altres mitjans algunes de les curses eren de anys enrere, penós, deplorable, lamentable i sobretot dolorós.

Però aquesta de la comunitat valenciana, que es com volen que s’anomeni, ho podeu llegir a l’article titulat “treballadors d’À Punt critiquen l’emissió d’una corrida de braus en lloc de la manifestació a València pel fet del darrer aniversari de la DANA” de la Sexta, no es l’única virtut dels populars del país, no i ara, fa pocs dies un altra titular “més temps a Morante que als cribratges: la polèmica després de la dimissió del Consell Professional de Canal Sur” en aquesta ocasió de Granada Digital, en el que es “denuncia que Canal Sur va dedicat més del triple de temps a la comiat del torero sevillà, que a les protestes de les dones pels errors del SAS en els cribratges del càncer de mama”.

Mireu, es indiferent on passi això, es indiferent quins personatges son els culpables, al cap i a la fi suposo que en les ocasions en el que hi hagi pogut haver ciutadans morts, podria haver-hi una clara possibilitat de presumptes homicidis involuntaris, no? i això esta castigat, no? doncs senyors i senyores que heu de defensar a la ciutadania, poseu-vos a treballar, ja porteu una any de retard, i el poble, els veïns, els ciutadans ja estem farts de que tots plegats us en foteu de nosaltres.

No acostumo a combregar amb els polítics, soc del que creuen que tard o d’hora ens fallaran, tard o d’hora ens decebran, ho dic com a generalitat, se que hi ha bones persones, hi ha gent de bon cor, però també se que sovint son eclipsats pels barruts, pels pocavergonyes, que a l’hora de fer barrabassades, a l’hora de demostrar la seva ineficàcia i la seva ineptitud acostumen a ser més talentosos.

La gent hem de dir prou, la gent hem de buscar formules legals per extirpar aquests gèrmens cancerígens que omplen els nostres plenaris, que omplen els nostres organismes públics, encara que al llarg dels anys ells mateixos ja han procurat deixar-ho tot ben lligat per tal de que no puguin perdre els seus privilegis, i no em diguin que no, perquè si després del que va passar ara fa un any a Valencia, o el que ha passat més recentment a Andalusia, i sense anar més lluny això de la Dgaia al nostre petit país, que hem d’esperar els ciutadans? hem de continuar sent el sac dels cops dels descarats, galtes i malànimes que deixem proliferar tan fàcilment. Posem-nos les piles, exigim responsabilitats, exigim exemplaritat als dirigents poca soltes. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Infants, una vida en guerra.

Fa dies que per alguna de les xarxes em va sortir un muntatge fotogràfic on es veien dues imatges, entre ambdues 80 anys de diferencia, una era de d’Hiroshima després de ser bombardejada per acabar una guerra van dir, l’altra de Gaza en el decurs d’una guerra que encara es ben viva i ben actual.

En el primer dels casos es diu que van morir directament pels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki centenars de milers de persones i, malauradament es van fer famosos el Enola Gay i la Little Boy, en el segon dels cassos ara mateix hi ha unes xifres oficials de moltes desenes de milers de morts, i que alguns organismes no oficials ja diuen que les reals son molt superiors. I tot i que de la primera imatge no he trobat referencies, de la segona si, es calcula oficialment que quasi vint mil dels morts son nenes i nens.

He fet una repassada a les xarxes fent una ullada a diverses noticies publicades referent a aquests esdeveniments totalment sinistres, i com sempre hi trobes de tot, per exemple en un article de la Sexta ens diu que avui en dia “en alguns  països, els responsables polítics fins i tot accepten la idea que les armes nuclears són essencials per a la defensa nacional” i s’ho creuen, o ens ho volen fer creure a tots plegats.

Dirigents japonesos es manifesten públicament com l’alcalde d’Hiroshima que ha demanat “no rendir-se mai per aconseguir l’abolició completa de les armes nuclears”, o les del primer ministre del país, assegurant que “Tòquio busca liderar els esforços a nivell internacional per aconseguir un món sense armes nuclears”, i al The Japan Times, també hi podem trobar redactats com la de “mai no hem de repetir el desastre que van suposar Hiroshima i Nagasaki” o també “fa 80 anys, una bomba atòmica va explotar, deixant milers de pèrdues en vides humanes. Aquells que van sobreviure han viscut una agonia que no es pot descriure”.

I si parlem de Gaza, el primer que trobes es que es un conflicte que va començar ja fa anys, o sigui que les morts s’han de multiplicar, podeu trobar referencies d’aquest conflicte a les pagines de l’agencia EFE o de l’agencia Europa Press entre altres. Una dada mes per això, els ferits en aquesta guerra també son centenars de milers, “tot i que les xifres podrien ser majors a causa de que moltes persones continuen encara sota les runes”.

Molts estats, molts polítics, es van posicionant, ho veuen allò que es diu segons el color del vidre amb que un s’ho mira, però ningú fa res, ningú fa res per aturar-ho, he trobat una frase a les xarxes que ho resumeix amb total claredat “la guerra a Gaza ha tingut un impacte devastador en la infància, amb milers de nens morts, desplaçats i traumatitzats per la violència”, i això per tota la seva vida; així es com la generació adulta actual els hi preparem el futur, el seu futur, no el nostre, perquè ni el tindrem, ni ens el mereixem. Imatge pròpia generada per IA de Canva.